contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Sant Pere Pescador

UNA VILA ENTRE LA PLANA I EL MAR

Amb una extensió de 17,8 km2 el municipi de Sant Pere Pescador està emplaçat entre els termes municipal de L’Escala i Castelló d’Empúries pel que fa al litoral, disposant d’una platja sorrenca amb 6 quilometres de longitud, on hi desemboca el riu Fluvià. Un riu que neix a la comarca de la Garrotxa, en el Grau d’Olot (Falgars d’en Bas) a 920 metres d’alçada i que fa el seu recorregut fins arribar a la platja de Sant Pere Pescador en el Golf de Roses, després de recorre 97 quilòmetres.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
El Fluvià i Sant Pere Pescador
Parc de la Poma
 
Giratori i Capella de Sant Sebastià

El municipi és marítim però el nucli urbà de Sant Pere Pescador es troba a uns tres quilometres a l’interior on per la seva part sud i transcórrer el riu Fluvià, tot i que el municipi disposa de moltes rieres i rierols com el Sirvent, rec del mig, el Madral, rec de l’Agulla, rec de Cap de Terme o rec del Molí a tocar del riu vell.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Església parroquial de Sant Pere
Plaça Major
 
Ajuntament

El nucli urbà no és l’única agrupació humana del territori de característiques geogràfiques totalment planura. El municipi té diferents masos com Can Caramany, Mas Fages, Mas Sopes o Can Comte entre molts altres i cortals que són importants extensions de terreny dedicats principalment a la cria animal cavallar, boví o oví i que són característics de zones baixes i humides, en són un exemple el cortal Gran, cortal Nou, el Cortalot o el cortal de la Vila, entre d’altres.

Especial menció se’n pot fer del Cortal Gran o de Caramany, situat a prop de la carretera que va a Sant Martí d'Empúries i construït en el segle XVII. Una masia de grans dimensions fortificada, amb molts elements de defensa com garites, espitlleres o barbacanes, i que actualment està dedicat a esdeveniments i celebracions.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Parc del riu
Urbanització Bon Relax
 
Cortal Gran o de Caramany

El municipi disposa d’altres petits nuclis de població com la urbanització del Bon Relax i Mas Sopes, a més d’altres indrets com el Parc Residencial Empúries. El que sí disposa Sant Pere Pescador és d’un gran nombre de càmpings.

 

ORIGENS, NOM I PROTAGONISME HISTÒRIC DE LA POBLACIÓ

Tot i que no es té una certesa, és creu que aquesta zona ja era poblada pels vols del segle IV aC com ho demostren unes troballes arqueològiques d’elements de necròpolis tardo romana.

A partir de dos documents del segle X (913) que esmenten un litigi entre el comte Gausbert d’Empúries i la comunitat pagesa de Vilamacolum, es veu que aquest indret era conegut amb el nom de “Villa Militiano”. Posteriorment, ja a l’any 1060 és quan apareix per primer cop el nom de “Sancti Petri Piscatoris” possiblement per la clara influència que tenia en aquestes terres els monjos benedictins del Monestir de Sant Pere de Roda, declarat com tal a l’any 945 i lligat al comtat d’Empúries. En un principi només tenia el nom de "Sancti Petri", i el fet d’afegir "Piscatoris", devia venir donat per no confondre’l amb el monestir.

Al llarg dels anys a partir del segle XI fins el XVIII, Sant Pere Pescador va viure temps de desenvolupament econòmic i creixement demogràfic, que en moltes ocasions es va veure seriosament trasbalsat per males collites, fam i pestes, a més d’afegir-hi diferents trifulgues bèl·liques, la més important la Guerra de la Secessió (1640-1652).

Aquesta calamitosa guerra per Catalunya, va aprofundir el territori en la misèria i la fam, i no fou fins a principis del segle XVIII, que en el cas de Sant Pere Pescador va veure un ressorgir econòmic i un augment de la seva població.

Sant Pere de Rodes
Monestir de Sant Pere de Rodes
Catalunya - Imperi francès (1812-1814)
 
Fragment de "Setge de Girona 1809"

Però aquesta pau i ressorgiment econòmic no van durà gaire. El 7 de març de 1793 ja guillotinat el rei francès Lluis XVI, la Convenció Nacional de la  I República Francesa, encapçalada per Maximilien de Robespierre, declara la guerra a Espanya, s’inicia la coneguda com “Guerra Gran” o “Guerra dels Pirineus”. Després de varies batalles, les tropes franceses envaeixen l’Empordà per Sant Llorenç de la Muga. Sant Pere Pescador patirà en pròpia carn la davallada i abús de l’invasor. Les tropes catalanes conegudes com “Miquelets” amb el suport de Sometents, podran a dures penes suportar l’embranzida del potent exercit fiancés, fins l’arribada de tropes espanyoles, que ajudaran en la derrota contra els francesos sobre tot a la batalla de Pontós. Però com que els francesos també havien envaït el País Basc arribant fins a Bilbao i Vitòria (Gasteiz), Espanya es va veure obligada a capitular signant la Pau de Basilea el 1795.

El període entre la finalització d’aquesta guerra i la següent fou curt. El 10 de febrer de 1808 tropes franceses passaven “pacíficament” per Catalunya amb l’intensió d’arribar a Cadis. Però la realitat fou que es quedaren bona part de Catalunya, esclatant la guerra el mateix any 1808 i que duraria fins 1814. Una guerra coneguda a Espanya com “Guerra de la Independència”, i a Catalunya com a “Guerra del Francès”. Durant el període comprés entre el 26 de gener de 1812 fins el final de la guerra a l’any 1814, Catalunya fou incorporada a l’Imperi francès.

Les conseqüències d’aquestes guerres foren catastròfiques per la població de Sant Pere Pescador, havent de patir al llarg dels segles XIX i XX, altres trasbalsos bèl·lics com foren les guerres carlines, caracteritzades per diferents ràtzies de robatoris, extorsions i segrestos a canvi de pagaments per l’alliberament dels segrestats.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Postal:Sant Pere Pescador i el Fluvià
(gentilesa de: Museu de la Postal)
El riu Fluvià quan arriba al mar
 
Camp de pomeres

Com la resta de poblacions de Catalunya, Sant Pere Pescador va patir per una banda el descontrolat buit de poder abans del cop d’estat caracteritzat per saquejos, robatoris i assassinats, el propi període de la Guerra Civil (1936-1939) i finalment la repressió per part de nou règim.

Ja a partir dels anys 60-70, passada la postguerra i les penúries que va comportar, Sant Pere Pescador va viure progressivament un creixement tant econòmic com demogràfic, on els principals pilars econòmics han estat i són, el turisme i les explotacions agrícoles, principalment la fructícola.

 

SANT PERE PESCADOR I EL LLINATGE DELS CARAMANY

Parlar de Sant Pere Pescador i dels Caramany, és parlar d'una unió històrica que arrancar a l’any 1310 quan Ponç de Caramany, es casa amb Elionor de Recasens, important hereva de terres i propietats a l’Empordà, fixant la residència a Sant Pere Pescador. Posteriorment a través de diferents enllaços matrimonials amb altres famílies benestants del territori es va consolidant el patrimoni familiar, que a l’any 1370 es van comprar els terrenys on posteriorment s’edificaria el castell-casa pairal de la família.

Amb el temps la família passa per alts i baixos sobre tot durant el segle XV per la discrepància política entre els partidaris de les institucions catalanes i els de la monarquia dels Trastàmara, on Ferran I d’Antequera (1380-1416) fou el que esdevindria rei d’Aragó en detriment del comte Jaume d’Urgell.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Casa Caramany (s.XVIII-XIX)
Portalada
 
Escut dels Caramany

Anys més tard, un descendent, Josep de Caramany reafirmaria la seva catalanitat, entre els anys 1640 i 1652, fet que li comportaria ésser declarat rebel i haver de fixar residència al Roselló. Fent-se càrrec el seu germà Ponç de Caramany de tot el patrimoni, reunifica la família i l’expansió del seu patrimoni.

A l’any 1698 al casar-se Maria de Caramany amb Josep Ros de Villerac, comporta molta concentració de patrimoni cap al Baix Empordà. Posteriorment, ja en el segle XVIII i degut a discrepàncies i dificultats econòmiques part del seu patrimoni fou venut. Ja en el segle XIX, Blanca de Pujadas i Caramany, filla de Maria Lluïsa de Caramany, va heretar un ampli patrimoni familiar, que ha passat amb els anys a mans del seus besnét, Cecili Granada Ybern, actual propietari de la casa Caramany.

 

NUCLI ANTIC: EL CASTELL I EL SEU RECINTE FORTIFICAT

Com en la gran majoria de poblacions, Sant Pere Pescador tampoc es va diferenciar del fet que el seu nucli urbà neixes a l’entorn de la seva església parroquial, i també com moltes altres poblacions encerclat dins un recinte emmurallat. L’existència del castell documentat ja a mitjans del segle XII fou possiblement encerclat al mateix temps de la seva construcció amb un fort de forma pràcticament quadrada.

Dins d’aquest fort quedaren l’habitatge senyorial del castell, l’església parroquial, un petit nucli urbà i el cementiri a part d’altres espais com les cavallerisses.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Nucli antic ala nord
Torre ala nord - carrer del Forn
 
Obertura cadena - Verge del Portalet

El castell era propietat del comte del Rosselló Gausfred III tot hi estava ubicat dins el comtat d’Empúries, però en aquell període les relacions entre en comtat de Rosselló i el d’Empúries eren fluides i cordials.

A l’any 1268 Guillema de Rupià el va vendre juntament amb altres propietats a un seu parent, en Pere de Castellnou, bisbe de Girona (1254-1279). A l’any 1370 el castell ja estava en mans de Francesc de Caramany.

Ja en el segle XV es produir una expansió del nucli amb construccions fora muralla, fet que va provocar la necessitat de la construcció d’un nou fort que envoltes al primitiu, amb un nucli més poblat on la plaça major fou el nucli de l’activitat comercial i altres esdeveniments.

Amb els anys, les muralles han estat progressivament enderrocades, on a l’any 1954 van desaparèixer els últims restes que quedaven dempeus.

 

 

 

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT PERE

La construcció de l’església parroquial dedicada a Sant Pere, s’inicià a l’any 1682, i assentada on hi havia hagut l’antiga església romànica on només es poden veure a la part nord una part molt reduïda de l’antiga construcció i que van servir com a fonaments del nou edifici.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Campanar
Dintell amb imatge de Sant Pere
 
Pila baptismal

L’estil arquitectònic de l’església és barroc simple sense ostentacions pròpies d’aquest estil, amb base de creu llatina i d’una sola nau, tot i que disposa de les característiques capelles laterals. Les onze capelles estan dedicades a: Sant Andreu, Mare de Déu dels Àngels, Sant Francesc, Sant Narcís, Sant Pere Màrtir, Sant Isidre, Santa Àgata, Mare de Déu dels Dolors, Mare de Déu del Roser i Sant Josep, amb una característica peculiar com són les tribunes que hi ha al damunt en vistes a la nau.

Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador
Alta principal
Capelles laterals i balconades
 
Part posterior església

L’àbsida es de tipus poligonal amb cap obertura exterior, però amb dos sagristies a cada banda. El campanar situat a la part dreta de la façana, té una base quadrada, però en la part superior canvia a una forma octogonal on hi ha quatre finestrals per a les campanes.

 

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ

La capella de Sant Sebastià està dedicada al sant que fou patró de Sant Pere Pescador fins la primera meitat del segle XX. La devoció que la població tenia per aquest sant, feina que durant la festa major s’organitzava una processó des de la capella fins a l’església parroquial.

La capella es troba situada a la carretera de Castelló d’Empúries, concretament a la cantonada del giratori entre els carrers Sant Sebastià i Provença, per tant actualment dins el mateix nucli de Sant Pere Pescador, amb quasi mig quilòmetre que la separen del nucli antic, antigament bona part era descampat.

Capella de Sant Sebastià, Sant Pere Pescador Capella de Sant Sebastià, Sant Pere Pescador Capella de Sant Sebastià, Sant Pere Pescador
Exterior de la capella
Finestra lateral
 
Interior de la capella

La capella actualment després de l’última restauració feta entre 1993 i 1995 ha quedat molt transformada respecta a l’original, perdent el petit campanar que tenia a la façana com l’habitatge de l’ermità. L’accés a l’interior s’ha modificat i per una porta lateral i l’edifici en si no té elements arquitectònics de rellevància, llevat la llinda de la l’antiga porta principal amb l’inscripció “Ecce. De ego nune functus sub telis quiesco"

 

CAPITAL DEL WINDSURF I DEL KITESURF DE LA COSTA BRAVA

Windsurf
Windsurf Sant Pere Pescador - © PWA

La platja i les aigües marítimes de Sant Pere Pescador, s'han convertit en la capital del Windsurf (surf a vela), Paddlesurf (surf a remo) i del Kitesurf (surf d’estel) de la Costa Brava. Anualment és lloc de trobada dels amants amateurs i professionals d’aquests esports del mar, el primer nascut a mitjans del segle XX Windsurfals Estats Units, el segon, ja emprat pels habitants de la Polinèsia i el tercer, també en el segle XX i amb arrels anteriors, en diferents parts del món.

Les proves que anualment és fan a principis d’estiu al golf de Roses, en l’extensa platja de Sant Pere Pescador, són puntuables per part de la PWA World Tour.

D'aquesta manera, aquest indret en punt de trobada dels millors windsurfistes del món, per tal de disputar les proves de windsurf Costa Brava, en les modalitats de Freestyle, Super Cross i Slalom, tant en categoria masculina com femenina.

La trobada anual, es converteix en una gran festa de l’esport nàutic, però també es converteix en nucli de gran animació per altres activitats paral·leles que si fan durant la celebració del campionat. Una d’elles, és la popular concentració de furgonetes Volkswagen, entre moltes altres activitats.

Que Sant Pere Pescador en sigui el nucli d’aquesta activitat, no és d’estranyar donar la seva relació amb la natura, el mar, la platja i el seu curs fluvial y, comptar amb un bon nombre d’empreses, clubs i entitats que hi col·laboren i promouen aquestes activitats esportives, cada dia més popular i per que no, iman de nous esportistes i futurs campions.

 

SANT PERE PESCADOR I ELS ESPAIS NATURALS

Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere PescadorSant Pere Pescador no únicament gaudeix de platja per la pràctica d’alguns tipus d’esport de vela, sinó també d’espais naturals de gran valor per la biodiversitat, formant el municipi part parcial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

La superfície total del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és de 4.721,55 hectàrees, de les quals 595,66 hectàrees pertanyent a Sant Pere Pescador, és a dir un 12,6% de la superfície de reserva natural, la pràctica totalitat a l’entorn del riu Fluvià i la zona de costa fins als Salats amb limitis amb l’antic riu vell, ja a tocar el municipi de L’Escala.

Aquests espais a part de la gran riquesa per la seva fauna i flora, disposa de diferents itineraris naturals com el camí de Mas Martinet o del marge del Fluvià, on de forma agradable i amb dificultat baixa es poden visitar innumerables racons, on és fa del tot imprescindible disposar de càmera fotos i llarga vistes, per tant de recordar i gaudir d’un marc incomparable.

Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador
         
Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador   Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador   Aiguamolls de l'Empordà, Sant Pere Pescador
Diferents imatges del parc natural

Sant Pere Pescador disposa d’una oficina de turisme, situada a mà esquerra tan punt es travessa el Fluvià, venint del nucli del poble i en direcció a Sant Martí d’Empúries, que facilita tota la informació de les activitats i recorreguts que es poden fer per la zona.

 

 

 


Escut de Sant Pere Pescador

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
2.143 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
santperenc, santperenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
18,4 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
117 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17470
MERCAT SETMANAL
Dimecres
COORDENADES GPS
Latitud N 42.189025º - Longitud E 3.082953º
ALTITUD
5 metres
CIUTAT AGERMANADA
   
FESTA MAJOR D'ESTIU
29 de juny - Sant Pere
FESTA MAJOR D'HIVERN
20 de gener - Sant Sebastià
   
WEB AJUNTAMENT
PORTAL DE TURISME

 

Facebook
Twitter
El temps a Sant
Pere Pescador
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

SANT PERE PESCADOR, Marisa Roig Simon, Quaderns del la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2002

Escrits i Documents relacionats
  Parc dels Aiguamolls
Fulletó turístic de Sant Pere Pescador
Fulletó General de Sant Pere Pescador
Internet Internet
  Paintball Far West Sant Pere Pescador
Club Nàutic de Sant Pere Pescador
Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
Mapes Plànols i Mapes
  Sant Pere Pescador
 
Tomàs Mallol i Deulofeu   TOMÀS MALLOL I DEULOFEU
Pèrit Industrial i Col.leccionista

Sant Pere Pescador, 1923
Girona, 2013

En Tomàs Mallol fou una persona oberta, agradable, conversadora i profundament inquieta i apassionada per la ciència i la tècnica que acompanya el cinema, i també per tot el món del setè art.

Una persona amb qui es podia passar hores i hores, sense repetir cap experiència ni anècdota, donat que era com popularment es diu, un pou sense fons, pel que fa al coneixement tècnic i de les seves vivències al llarg de la seva emprenedora i activa vida. Tenia una dita que li encantava: "A mi em va fer Déu (Deulofeu), però jo sóc de Sant Pere (nascut a Sant Pere Pescador).

En Tomàs Mallol i Deulofeu va néixer a Sant Pere Pescador el dia 1 d'agost de 1923, tot i que aviat aniria, als sis mesos, aniria a viure a Torroella de Fluvià. De tota manera, els primers anys de la seva vida transcorrerien entre Torroella de Fluvià, a casa seva, Sant Pere Pescador on hi vivien els seus avis patern, i Roses on hi vivien els seus avis materns.

Tomàs Mallol Deulofeu
Tomàs Mallol a Torroella de Fluvià
©  ACDG, 2006

Les seves primeres experiències de contacte amb el cinema foren a Torroella de Fluvià i Barcelona. En el primer cas, amb la presència del que es feia en aquell temps, que era el cinema ambulant, és a dir, persones que anaven pels pobles, sobre tot a l’estiu per tal de fer projeccions de pel·lícules al carrer o en places. A Barcelona, assistí per primer cop a un cinema, on quedà impressionat de la diferencia en la qualitat de la projecció respecte a la del carrer.

Aquell afany pel cinema i les màquina de projecció, el va portar en els seus inicis disposar de projectors ja sigui comprat en botigues de joguines o fets per ell mateix a partir d’estris i materials molt rudimentaris, però que a la fi aconseguia la seva fita que era el seu funcionament.

La seva estada a Barcelona i el tipus de feina relacionada amb la mecànica encara que fos de motos i cotxes o de taller mecànic en general, va fer que els seus coneixements el portés a desenvolupar estris de precisió com els projectors, que de fet fou la primera màquina que es construir per tal de poder veure les pel·lícules familiars que feia. Tot i que el mercat era limitat en la compra de projectors, la seva passió el portava a poder gaudir i fer funcionar els seus propis estris, sense descartar d’altra banda la compra d’aparells de marca.

Tomàs Mallol, primer espai dedicat a exposició de la seva col.lecció a Torroella de Fluvià
©  ACDG, 2006

Durant aquesta estada a Barcelona, on hi treballava i vivia amb la seva dona Rosa i les dues filles Olga i Eva, fou quan per primer cop va entrar en el món del cinema amateur, i la possibilitat no tan sols de poder gaudir de documentals i pel·lícules amb arguments interessants, sinó d’entrar en un cercle d’amistats de gent activa i apassionada pel cinema com ell.

Entrar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, fou l’inici d’una relació molt estreta amb altres amants de la fotografia, però també amb del cinema, ja que els amants de les imatges en moviment, van impulsar la creació d’una nova secció a l’AFC que fou el cinema, però quan l’activitat del cinema amateur anava agafant força, va fer que els dedicats al cinema creessin a l’any 1968 la Unió de Cineastes Amateurs (UCA) que desenvoluparia moltes activitats i participaria en molts concursos, fins i tot de caire internacional com l’organitzat per Union Internationale du Cinema (UNICA), una organització depenent de la UNESCO i dedicada a promoure els films i vídeos com instruments per a la divulgació cultural entre països.

Fotograma del film "Hivern" (1958), dedicat a L'Escala i la seva gent del mar
©  Museu del Cinema

Una altra entitat on va està lligat i que disposava d’una secció de cinema fou el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) espai que aquesta entitat centenària encara conserva actualment com a secció cultura de “Cinema i Vídeo”.

En aquest marc de relacions amb altres cineastes i concursos pel mig, va començar a fer les seves primeres filmacions. La primera fou “El pastor de Can Sopa” (1956) feta en blanc i negre i muda; seria el seu primer premi, amb una distinció de bronze.

Després va venir “L’Empordà” (1957), “Hivern” (1958), “Diálogo con el taxímetro” (1959), ... a l’any 1973 va realitzar una filmació “Negre i Vermell” dedicada als braus, a la “Fiesta” una filmació feta en varies sessions a la Monumental de Barcelona i que va guanyar el mèrit d’anar al festival internacional de UNICA, tot i que finalment fou refusada per considerar-la anti-taurina i molt crítica amb la “Fiesta”  per fer massa afermament al sadisme i acarnissament que pateix l’animal durant l’acte.

A l’any 1975, va fer una filmació dedicada al seu pare “Homenatge” que sempre l’havia recolzat en el seu empeny pel cinema i fou una filmació molt entranyable per ell, on es crea una síntesi entre el seu pare i el sistema de transport tant emprat en aquell temps, el carro, però també amb un regust molt diferent d’avui en dia, la tranquil·litat en què es desenvolupava la vida, no com ara que tot cal fer-ho apresa i corrents.

Tomàs Mallol i Deulofeu
Després del boicot a "Negre i Vermell", anys més tard guanya el premi UNICA (Zagreb, 1988)
©  ACDG, 2006

Amb el naixement de la televisió i de l’únic canal en aquella època TVE, li  va permetre entrar en el món de la publicitat i de les series de TV, com també disposar d’un estudi de gravació per tal de donar sortida a la demanda d’anuncis comercials i capçaleres radiofòniques, feina que se’n va anar a norris quan l’empresa Movierecord obté l’exclusiva de la publicitat al cinema. Posteriorment va entrar com fotògraf a l’empresa d’arts gràfiques Manén de Barcelona, que li permetrà voltar i fotografiar multitud de racons i ciutats espanyoles, trasllats que va fer en tren, moto i finalment amb el típic “600”.

Després de l’estada a l’empresa Manés, ja es va a posar a treballar per ell, però no en el camp del cinema sinó de la fotografia, amb feines relaciones sobre tot en catàlegs o fullets comercials i turístics, i que ja no abandonaria fins la seva jubilació als 67 anys, però mai deixant de banda ni el cinema amateur com tampoc, l’adquisició de diferents estris i equipaments relacionats amb el cinema i els seus orígens, o sigui, la creació per afecció d’una col.lecció.

Poc a poc la col·lecció va anar creixent i es va centrar exclusivament en tots aquells aparells que havien estat origen del cinema. El seus punts de trobada d’aquests aparells foren en diferents indrets d’antiquaris com els Encants de Barcelona o altres. La relació i coneixença de persones afeccionades a la fotografia i a les imatges en general el van ajudar també en la meticulosa tasca d’anar fent col·lecció.

Molts dels aparells eren comprats però altres bescanviats amb altres persones disposades a acceptar canvis d’aparells. Cada cop més s’eixamplà el seu radi d’acció per tal de trobar nous aparells per afegir a la col·lecció, d’aquesta manera ciutats com Paris, Lyon, Nîmes, Vienne o Marsella, foren lloc de trobada i recerca de material, com també de bones amistats i profitós intercanvi d’informació.

Tomàs Mallol i Deulofeu
Després del Museu del Cinema, la seva passió no va minvar (Espai privat a Torroella de Fluvià)
©  ACDG, 2006

En un d’aquests viatges que feia molt sovint a França, tornant de Paris va visitar el Museu de Nicéphore Niépce de Chalon-sur-Saône, on parlant el van informar que a prop de Chalon hi havia el poble de Saint-Loup-de-Varennes, que és on vivia i morí Joseph Nicéphore Niépce (1765-1883) l’inventor de la fotografia a França. En la població va visitar la casa on va viure i la seva tomba en el petit cementiri que hi ha a l’entorn de l’església parroquial, fet que en les seves memòries recalca com un moment molt emocionant.

El prolegomen del futur Museu del Cinema, arrenca a Torroella de Fluvià en el mateix habitatge familiar en unes dependencies construïdes a l’efecte i per tal de poder mostrar i exposar totes les peces en un cert ordre, tot i que la quantitat era tan nombrosa que desbordava totes les previsions.

La primera xàldiga en el naixement d’un museu dedicat al cinema va venir per part del consistori de Figueres, fins hi tot hi havia en principi una possible ubicació que era l’antic teatre i cinema Sala Edison. Després d’innumerables visites i parlaments, tot va quedar en un no res. En principi es demanava una donació gratuïta de tota la col·lecció tot i que posteriorment s’havia fet alguna oferta econòmica, però quan ja s’havia emparaulat el tema amb l’ajuntament de Girona, i per en Tomàs Mallol, la paraula era sagrada.

Museu del Cinema
Museu del Cinema de Girona

Una certa desídia i poc convenciment per part del grup negociador del consistori figuerenc, i la clara i concreta proposta per part de Girona, en l’adquisició de la col·lecció, van fer que finalment el Museu del Cinema s’instal·lés a la capital gironina. L’acord amb l’ajuntament de Girona es signar el 28 de gener de 1994 i la inauguració del museu va tenir lloc el 8 d’abril de 1998 amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Diputació, el Ministeri de Foment i la Generalitat.

Avui, el Museu del Cinema, Col·lecció Tomàs Mallol està ubicat en el mateix edifici on fou inaugurat, en el carrer de la Sèquia, al costat de l’Església del Mercadal, al centre de Girona. L’entitat és un referent indiscutible del món del cinema i un dels museus més actius i dinàmics de les comarques gironines.

Si la memòria no em falla, Tomàs Mallol
"Si la Memòria no em falla"

Bona part de les seves vivències, o al menys tot el que va recordar està reflectit en les seves memòries “SI LA MEMÒRIA NO EM FALLA” (Editorial CCG, 2005). Un llibre alegre, divertit i farcit de vivències per l’Alt Empordà, Barcelona i altres indrets, un record vers els seus amics o de gent que més directe o indirectament amb qui es va sentir lligat, alguns durant tota la vida, i la continua passió per la fotografia i el cinema.

El llibre té una narració directe, amena i simpàtica, on la nostàlgia o la melangia no hi tenen cabuda; la passió, lo positiu, el pragmatisme i la perseverança entre altres qualitats és la faceta més present en tot el llibre, en definitiva un reflex de la personalitat i el tarannà del seu autor.

SI LA MEMÒRIA NO EM FALLA
Tomàs Mallol i Deilofeu
CCG Edicions, Girona, 2005
Museu del Cinema
Girona
Giromus (personatges)
Entrevista a Tomàs Mallol, Torroella de Fluvià, 2006
Sant Pere   SANT PERE MÀRTIR

Betsaida, s.I AC
Roma, 29-06-67 (s.I DC)

Sant Pere fou un dels apòstol de Jesús de Nazaret i també considerat com el primer Papa de l’església catòlica romana.

Tradicionalment sempre ha estat considerat com un pescador jueu de Galilea i home del mar. La tradició catòlica ens descriu a Pere com el primer Papa i bisbe de Roma, on hi moriria martiritzat quan Roma era sota l’emperador Neró, i que seria enterrat en el turó vaticà, lloc on Constantí I el Gran, hi faria construir la magna basílica de Sant Pere del Vaticà.

Basilica de Sant Pere del Vaticà

Amb el nom de “Villa Militiano” era coneguda la població que segurament a partir del segle XI passaria a dir-se “Sancti Petri Piscatoris” possiblement per la clara influència que tenia en aquestes terres els monjos benedictins del Monestir de Sant Pere de Roda (actualment municipi de Port de la Selva), declarat com tal a l’any 945 i lligat al comtat d’Empúries.

PEDRO, Omar Shariff
"PEDRO" d'Omar Shariff, una de les moltes pel.licudes dedicades a Sant Pere

En un principi sembla que el seu nom era només "Sancti Petri" i possiblement per tal de no confondre amb el monestir, s’hi afegí més tard el substantiu "Piscatoris".

Un cop el llatí vulgar va anar perdent pes, en pro d’un procés natural de transformació linguistica vers el català, passa a dir-se Sant Pere Pescador, des d’ençà, llevat un curt període previ a la Guerra Civil (1936-1939) que es diria, Empori.

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal