contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Espolla

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D'ESPOLLA
Espolla
Estampa típica dels conreus d'Espolla: la vinya i l'olivera

Amb 43,6 quilòmetres quadrats el municipi d’Espolla té forma de cunya i geogràficament està envoltat a l’est per Rabós d’Empordà, al sud per Mollet de Peralada i Sant Climent Sescebes, per l’oest continua termenejant amb Sant Climent Sescebes i La Jonquera, i finalment al nord, confronta amb la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Espolla està situada entre les poblacions de Rabós d’Empordà i Sant Climent Sescebes, que estan comunicades mitjançant la carretera GI-602, però també comunica amb Mollet de Peralada a través de la via GIV-6021, essent aquestes dues les principals vies de comunicació del municipi.

El nord del municipi és una zona muntanyosa i forestal delimitada per la Serra de l’Albera, on part del seu territori està dins el Parc de l’Albera, el paratge natural d’interès nacional. El territori que nordeja el municipi està partit entre l’est i l’oest per la Serra de Baussitges.

Els principal afluent és el riu Orlina, que comparteix amb Rabós d’Empordà, fins que aquest desemboca en el riu Llobregat d’Empordà, i aquest, posteriorment al Muga. Té gran quantitat de rieres i rierols, on el més important és la Riera de Sant Genís, però la majoria, només porten aigua quan plou o en posteriors dies.

 

EL NUCLI URBÀ D'ESPOLLA I ENTORNS

Espolla
Plaça Joan de Camps i Subirats

El nucli urbà concentra la pràctica totalitat de la població del municipi en un percentatge de l'ordre del 94% i la resta repartit entre el petit veïnat de Els Vilars a un parell de quilòmetres d'Espolla i masos disseminats per diferents punts del territori, molts d'ells abandonats en el últims anys i per tant, no representant actualment més del 4% de la població.

Com la totalitat del pobles gironins, la població va anar creixent a l'entorn de la seva església parroquial, en aquest cas l'església dedicada a Sant Jaume. Una edificació romànica del segle X però que a través del temps, principalment la segona meitat del segle XX, ha sofert canvis tan importants que poca cosa en resta de l'edificació original.

L'edifici està construït en una sola nau, disposant de tres capelles laterals i un absis poligonal a més d'un campanar de base quadrada molt característic i reconeixible per la seva cúpula de rajola realitzada pels anys 50, el qual disposa de d'una obertura de grans dimensions en cada costa, tot i que algunes estan parcialment tapiades. En la part sud del campanar, hi ha un rellotge.

En el centre del poble s'ha volgut donar fe de la importància de les obres i restes megalítiques que hi ha en diferents indrets del seu territori, situats sobre tot en la part nord dins el massís i la Serra de l'Albera. La plaça de Joan de Camps i Subirats, és un indret agradable que invita al descans, tenyit de verd i en la seva part central, un símbol molt representatiu del territori, un dolmen.

Espolla, Alt Empordà Espolla, Alt Empordà Espolla, Alt Empordà
Eglésia parroquial de Sant Jaume
 
Carrer del Relliquer
 
Plaça de l'Albera
Espolla, Alt Empordà   Espolla, Alt Empordà   Espolla, Alt Empordà
Plaça de Sant Jaume
Plaça arquitecte Coderch de Sentmenat
Ajuntament d'Espolla
Espolla, Alt Empordà   Espolla, Alt Empordà   Espolla, Alt Empordà
Plaça del Carme
 
Can Mascort
 
Els Vilars

La resta del nucli és un entramat de petits carrers i places, que amb els anys es van anar unint al nucli a l'entorn de l'església possiblement com la majoria de poblacions que es van expandir a partir de les primitives sagreres, terrenys protegits per la Pau i Treva de Déu, a partir del segle XI.

Fira de l'Oli i la Olivera, EspollaEn el mateix nucli urbà, hi ha l'antic castell d'Espolla, que en res pràcticament es sembla amb el que devia d'ésser en l'època de major esplendor en els segles XIII-XIV, on només es troben petites restes com la porta d'entrada i el pati d'armes. La seva divisió en diferents propietats, fa que sigui difícil tenir actualment un concepte de com era en l'antiguitat.

Els entorns que envolten el nucli del poble d'Espolla recullen d'una ullada la riquesa dels conreus que disposa el municipi. De segles, la vinya, els olivers i els cereals, han estat els tres pilars agrícoles que han portat riquesa i nom al poble, on la seva importància i proporcionalitat ha variat al llarg de segles.

Si en el segle XVIII l'extensió agrícola més conreada era els cereals, seguit de la vinya i l'olivera, actualment el conreu més important és de la vinya (47%), l'olivera (41%) i els cereals (12%), per tant, tant el vi com l'oli s'han convertit en els dos productes agrícoles per excel·lència del municipi, fins el punt que Espolla celebra anualment en el mes de gener, una fira especifica dedicada exclusivament a un d'aquest productes, eminentment mediterrani i empordanès: la Fira de l'Oli i l'Olivera.

 

ESPOLLA, CAPITAL DE L'ALBERA

Espolla
Seu oficial del Paratge Natural
d'Interès Nacional de l'Albera
Albera
Percentatge territorial protegit

L’Albera és l’espai natural protegit situat integrament dins la comarca de l’Alt Empordà, que ocupa una superfície total de 4.207 Ha. de les quals 3.465 Ha. formen part del paratge natural pròpiament dit, les quals integrament es troben dins dels termes municipal de La Jonquera i Espolla, mentre que les 742 Ha. corresponent a la reserva annexa de Sant Quirze, dins el terme municipal de Rabós d’Empordà.

El Paratge Natural de l’Albera, està dins un espai d’interès natural més extens anomenat simplement l’Albera i que té una superfície de 16.302 Ha. Aquest territori a part d’incloure els tres municipis esmentats, també s’hi afegeixen parcial o en la seva totalitat els municipis de Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.

Tot aquest espai forma part de la xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva europea 92/43/CEE, que estableix una xarxa ecològica a nivell europeu d’espais protegits. Pel que fa a la normativa a partir de la qual es va crear aquest espai, així com la seva regulació, prenem el que especifica la mateixa web del Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya:

“El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera va ser creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya (DOGC 666, de 26.3.1986). Posteriorment, el Decret 101/1987, de 20 de febrer, sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC 825, de 6.4.1987), estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural.

Paratge Natural de l'Albera Paratge Natural de l'Albera Paratge Natural de l'Albera
Riu Orlina
 
Sant Quirze de Colera (Rabòs d'Empordà)
 
La Tortuga de l'Albera (Garriguella)

Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la Capçalera de l'Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar-ne la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània.

Paratge Natural de l'Albera
Llibre imprescindible pels amants de la natura

Poc més endavant, el Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOGC 833, de 29.4.1987), crea la Reserva Natural Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la protecció de la tortuga mediterrània”.


L’Albera, tot i no tenir unes grans dimensions, es tracta d’un territori d’un alt valor paisatgístic i natural, on s’hi troba una gran varietat de característiques ja siguin de tipus hidrològic, paisatgístic, en la seva fauna i flora, així com d’un ampli contingut històric i cultural, on la petjada de l’home hi ha quedat impregnada.


Parlar d’aquest paratge tan peculiar comportaria un extens relat, fet que pels interessats la millor opció apart de la bibliografia existent, és la visita al web dels Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, àmpliament documentada.

Cal esmentar un aspecte molt interessant per tot els amants de la natura i l’excursionisme, que són les sortides guiades dels espais naturals protegits que organitzen diferents entitats i parcs de l’Alt i Baix Empordà, i que anualment editen un fulletó amb totes els sortides anuals.

Y pels que vulguin gaudir d'un espai museitzat on estan presents present diferents elements, estris i panells informatius sobre l'Albera, a Can Laporta de La Jonquera, podran gaudir de forma sintetitzada d'aquest fantàstic i atractiu parc natural de l'Alt Empordà, sota la baldana sud del Pirineu.

+ Informació:  
Paratge Natural de l'Albera
Parcs de Catalunya
Itinerannia

 

SANT MIQUEL DE FREIXE, SANT PERE DELS VILARS, sant marti DE BAUSSITGES, SANT GENS D'ESPRAC

Sant Genís d'Esparc, Espolla
Ermita de Sant Genís d'Esparc

El municipi al llarg dels anys ha disposat de quatre ermites destinades al culte dels seus habitants i gent propera, però el pas del temps ha fet que les quatre estiguessin en un estan que en res reflexa el que deien ésser en un passat, ja que dues són actualment ja inexistents degut a que només en queda reduïts testimonis del seu passat.

Sant Miquel de Freixe havia estat una ermita romànica que possiblement fou construïda entre els segles XI-XII, i que deu el seu nom a la proximitat de la Ribera de Freixe i a una masia que porta el mateix nom. Havia estat sufragània de la de Sant Martí de Baussitges i donava assistència a l'escassa població dels entorns.

De la seva existència avui només en queda un mur i poca cosa més. La seva situació entre la Serra de Baussitges i la muntanya dels Pils, a prop del Pic de la Jaça de l'home, a més de la seva escassa població, l'han convertit al llarg dels anys en un indret inhòspit i oblidat, fet que ha propiciat el seu abandó.

Un dels altres vestigis és Sant Pere dels Vilars, però com la de Sant Miquel de Freixe en queda poca cosa, a més de cap noticia documental concreta i per tant, la seva ubicació exacte, tot i que estudis fets posteriorment pel historiador i expert en art romànic, Joan Badia Homs i altres investigadors, van fer possible conèixer el seu emplaçament.

Les formes de les seves restes indiquen l'existència d'una antiga petita ermita preromànica que es podria situar en el segle X o fins i tot abans, formada per una sola nau amb absis de petites dimensions d'uns 13 metres de llargada per una amplada interior de quasi 5 metres.

Espolla
Riera dels Castanyers a prop de
Sant Genís d'Esparc

Una petita esglesiola medieval feta de pedra seca i fang, de poca importància i per un reduït nombre d'usuaris que devien ésser els habitants de la zona, i que el pas del temps quasi no n'ha deixat rastre, a més de les posteriors utilitats que va tenir l'edifici en convertir-lo en barraca de vinya, són contribucions que afavoreixen la desaparició d'elements constructius.

Una altre ermita, aquesta en peus i en millor estat, és Sant Martí de Baussitges situada a la part nord del municipi i per sota de la Serra de l'Albera. Un temple que fou consagrat el 20 de desembre de l'any 946 pel bisbe Gotmar de Girona, amb la presència del bisbe Sunyer d'Elna i d'Ermenguer arquebisbe de Narbona i Gaufred I comte d'Empúries. L'església pertanyia al monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, actualment dins el municipi de Rabós d'Empordà, i formant una sola parròquia conjuntament amb Sant Miquel de Freixe.

De fet fou parròquia activa fins el segle XVI i formava part de l'antic municipi de Baussitges, que passaria en el segle XIX a integrar-se al d'Espolla. El despoblament dels masos propers com en molts altres indrets de la geografia gironina, fou el preludi del seu abandonament, tot i que actualment es manté dempeus i relativament ben conservada.

El temple té una sola nau reforçada amb un arc, i encara conserva bancs laterals de pedra, a més en la part est, d'una absis de planta trapezoïdal, amb petites obertures en la mateixa nau com en l'absis.

Les parets de pissarra i granit de la zona, antigament havien estat unides amb argamassa que és una mescla de calç, sorra i aigua, però actualment després de la restauració s'hi ha posat ciment. L'edifici disposa d'un campanar de tipus espadanya inacabat per la part superior i amb dues obertures per a campanes.

L'ermita de Sant Genís d'Esprac és la que actualment encara està oberta al culte, però només esporàdicament quan s'hi celebra l'aplec anual, després del Corpus. S'hi pot accedir a través de la pista forestal que porta a Baussitges a partir de la carretera del Coll de Banyuls.

Sant Genís fou parròquia fins l'any 1432 que passà a ésser sufragània de Sant Jaume d'Espolla i possiblement abandonada fins que a l'any 1691 fou restaurada i s'hi celebrà una missa de consagració. Amb el temps va continuar fent les seves funcions i a més tenia adossada una masia la qual disposava d'àmplies estances per a bestiar, però com altres masies, finalment també fou abandonada en aquest cas pels volts dels anys seixanta del segle XX.

Es tracte d'un edifici romànic amb volta apuntada originària del segle XIII, d'una sola nau i amb un absis semicircular amb la obertura típica per tal de facilitar l'entrada de llum en el deambulatori i presbiteri. Disposa d'un cor, on s'hi pot accedir a través del mas adossat, que es troba en mol males condicions.

+ Informació:  
Les ruïnes de Sant Pere dels Vilars

 

ELS MAQUIS I ESPOLLA

Escamot antifranquista maqui

Properament ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Escut Espolla

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
415 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Espollencs, espollenques
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
43,6 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
10 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17753
MERCAT SETMANAL
No té dia de mercat
COORDENADES GPS
Latitud N 42.392364º - Longitud E 3.001822º
ALTITUD
124 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
25 de juliol, Sant Jaume
   
WEB AJUNTAMENT
   

 

Facebook
Twitter
El temps a Espolla
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

ESPOLLA, E.Bassegoda i Eduard Puig. Quaderns Revista de Girona. Diputació de Girona, 2011
L'ALBERA, VINYES I VINYATERS, Martina Camiade, Universitat de Perpinyà, 2004
FLORA I FAUNA DE L'ESPAI NATURAL DE L'ALBERA, Toni Llobet, Edicions Brau, Figueres, 2011
L'ALBERA. Arquitectura popular i tradicional, Maria Teresa Genís, C.C.Alt Empordà, 2008
UN COP D'ULL A L'ALBERA, Joan Budó i Ricart, Edit.L'esquerda de la Bastida, La Jonquera, 2000
REPUBLICANS REPRESALIATS PEL FRANQUISME, Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, CCG Edicions, 2007

Internet
  Compromesos amb Espolla
Grallers d'Espolla
Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
Plànols Espolla
 
Antoni Balmanya i Ros   ANTONI BALMANYA I ROS
Mestre

La Bisbal d'Empordà, 1846
Espolla, 1915

El mestre sempre ha estat clau en el desenvolupament de la persona i la seva educació, un personatge que durant molts anys ha estat vinculat i respectat en el poble on ha exercit la seva lloable professió. La manca d'un nombre mínim d'alumnes entre altres causes, ha estat el motiu que molts pobles hagin perdut la seva escola i la mainada distribuïda en altres escoles públiques properes al poble d'origen a través dels transport escolar.

Quan va tenir l'edat va anar a l'escola pública de La Bisbal d'Empordà on va tenir com a mestre en Joan Clarà i Bigas amb qui també feia d'ajudant. A l'any 1863 ingressa a l'Escola Normal de Girona per tal de cursar els estudis de mestre. Acabats els estudis és destinat a Castell d'Aro i al febrer del 1868, passa com a mestre interí a Espolla als 22 anys, on hi restarà fins la seva jubilació i per tant, el lloc on desenvoluparà tota la seva carrera docent, conjuntament amb la seva dona Na Maria Carlas mestra a l'escola per a noies.

Espolla

Escola pública d'Espolla

Pioner en la reforma pedagògic de finals del segle XIX i principis del XX, Antoni Balmanya i Ros, fill d'una família de comerciants, va néixer a La Bisbal d'Empordà el 7 d'octubre de 1846 i des del moment que com a mestre va arribar a Espolla, fou una persona estimada i dedicada en plenitud, ja no tan sols a la seva tasca de mestre i educador, sinó també en moltes de les activitats i entitats del poble.

L'escola d'Espolla fou el nucli fonamental on Balmanya va desenvolupa la seva tasca pedagògica, i a partir d'on s'estengué per tot Catalunya la seva fama.  A proposta del inspector d'ensenyament del moment, Ricard Tena, la Junta Provincial d'Instrucció Pública, va acordar el 26 d'abril de 1881, concedir un premi a Balmanya, consistent en un llibre de edició de luxe de l'astrònom i escriptor francès Nicolas Camille Flammarion (1842-1925), titulat "La Atmósfera: Meteorologia popular (1888)" i, al mateix temps l'escola d'Espolla fou declarada com a "Escola Model" entre les del partit territorial de Figueres i, per tant com un referent a seguir pel que fa a l'ensenyament, però també de rebot es va convertir en un centre de peregrinatge per a molts mestres ansiosos i amb inquietuds renovadores en l'ensenyament.

Una de les il·lustracions del llibre en edició de luxe regalat a Antoni Balmanya a l'any 1881 per la Junta Provincial d'Instrucció Pública

En aquest mateix any 1881 va publicar el seu primer llibre "Primer Libro de Lectura Manuscrita" que va dedicar al seu mestre que tan respectava i tenia en gran consideració, Joan Clarà i Bigas.

Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis honorífics entre els que destaquen la "Cruz de Caballero de Isabel I, la Católica" atorgat el 7 de març de 1888 i, la "Cruz del Orden Civil de Alfonso XII" que li fou concedit quan ja estava jubilat el 6 d'abril de 1909. També en reconeixement a la seva labor, es plasma en el nom honorífic que porta una escola pública, que en el seu cas és l'escola Antoni Balmanya situada al carrer Freser de Barcelona i per suposat la d'Espolla.

La labor docent a l'escola es va veure recolzada amb la presència d'una exposició de diferents objectes per tal d'ajudar al coneixement i la comprensió de diferents elements com fòssils, vegetals, minerals, maquetes, monedes o altres, i per tant, complement del que s'estudiava, sobre tot en aspectes de les ciències natural i de la història, que era el plat fort de Balmanya.

Espolla

Document de les troballes prehistòriques d'Espolla de Antoni Balmanya
(Biblioteca virtual Cervantes)

Pel seu tarannà la seva activitat no es va limitar a l'escola, sinó que va participar en entitats com la societat "La Fraternal", una entitat espollenca d'ajut i socors als més necessitats del poble que s'enquadrava en les llavors conegudes "Societats de Socors Mutus", unes entitats sota els principis de solidaritat i ajuda mútua, principalment en el marc dels agricultors i obrers industrials. També va estar relacionat i va col·laborar amb el Sindicat Agrícola.

També va col·laborar en la revista "Unión del Magisterio" que parlava sobre diferents aspectes d'interès pels mestre i que desapareixeria a l'any 1874, reapareixen a l'any 1877 com a revista i com òrgan de defensa dels mestres, durant uns anys més.

També va ésser delegat a Espolla de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), una entitat que posteriorment es fusionaria amb la "Associació Catalana d'Excursions" (1878), creant l'entitat, "Centre Excursionista de Catalunya". Antoni Balmanya, tenia a prop una persona molt relacionada amb aquesta entitat i amb inquietuds històriques i arqueològiques similars, en  Lluís Marià Vidal i Carreras, un enginyer de mines i geòleg vinculat a Agullana per part de la seva dona, Na Dolors Gomis de Portalà. Lluís Marià Vidal va participar com Balmanya molt intensament en la recerca de troballes prehistòriques a l'Alt Empordà. Fou també president del CEC entre els anys 1896 i 1900 (vegeu: Agullana).

Cabana Arqueta, Espolla

Dolmen de la Cabana Arqueta

La seva col·laboració amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques fou molt activa, ja que durant l'any 1879 es va donar a conèixer diferents monuments megalítics com: el "Dolmen de la Cabana Arqueta", el "Menhir de la Murtra" i el "Dolmen de Gutina". A l'any 1886 va col·laborar en el descobriment de la necròpolis hallstàttica de Els Vilars, un jaciment datat entre l'edat del bronze i la de ferro.

Antoni Balmanya que vivia en el carrer Cotlliure, on posteriorment la via va passar a denominar-se en el seu honor, amb el seu nom, va morir a Espolla el 20 de març de 1915 als 68 anys d'edat, després de més de quaranta anys de dedicació a l'ensenyament al poble, en les escoles públiques que avui porten el seu nom, i on havia tingut alumnes que després farien carrera docent com Joan Bosch i Cusí (Espolla,1866 - Barcelona,1939) o Josep Mallart i Cutó (Espolla,1897 - Madrid,1989).

L'APORTACIÓ GIRONINA AL DESENVOLUPAMENT DE LA PEDAGOGIA CATALANA
Lluís Maria Mestras i Martí
Diputació de Girona, 1981
Escola Antoni Balmanya (Barcelona)
Biblioteca Virtual Cervantes/Colera-Espolla
CEIP Antoni Balmanya d'Espolla
Els mestres públics a Catalunya
Josep Mallert i Cutó   JOSEP MALLART I CUTÓ
Psicopedagog

Espolla, 1897
Madrid, 1989

Era el segon de quatre germans d'una família pagesa d'Espolla on hi va néixer el 10 de juny de 1897, iniciant de petit els seus estudis a l'escola d'Espolla amb el mestre Antoni Balmanyà i Ros (1847-1915 ), pioner de la reforma pedagògica a Catalunya a finals dels segle XIX i principis del XX, continuant després amb un altre mestre de renom com Àngel Costal i Marinel.lo (Girona,1867 - Espolla,1938). Aquests dos mestre van fer que l'escola d'Espolla es convertís en un referent nacional pel que fa a pedagogia.

Acabats els seus estudis primaris, a l'any 1911 ingressa a l'Escola Normal de Girona per tal de cursar la carrera de mestre, que acaba a l'any 1915. En aquest mateix any es trasllada a Suïssa, concretament a Ginebra, al Institut Jean-Jacques Rousseau. Una institució creada a l'any 1912 de la mà d'Édouard Claparède, i on va tenir altres mestre de renom com Pierre Bovet (1878-1965) o el polac Wicenty Lutoslawski (1863-1954) entre d'altres.

Pierre Bovet

Pierre Bovet, eminent psicòleg i pedagog
suís, i un dels mestres de Mallart al Institut Jean-Jacques Rousseau de Ginebra

Claparède defensava la posició del polimàtic Jean-Jacques Rousseau (1712-1778 ) en què per determinar el valor de la infància és el primer deure de l'educador, saber que el nen no és simplement un ésser imperfecte, adult petit sense acabar, sinó que té la seva pròpia vida i el llarg temps el desenvolupament és reclamat per les seves necessitats naturals. Demostrant que aquesta etapa de la vida té un sentit obrir el camí per a la psicologia funcional, on el nen ha d'actuar d'acord amb les seves necessitats per desenvolupar-se harmoniosament.

Aquesta posició o principi funcional de la doctrina del Institut suís, sembla no era afí a la mentalitat, ideologia o plaer del rector d'Espolla, i no va parar fins que la família va obligar a finalitzar l'estada de Mallart a Suïssa al cap d'un any.

De retorn a Espolla a l'any 1916, marxa a Madrid a l'any següent per entrar en el Centro de "Estudios Históricos Menéndez Pidal", una institució creada a l'any 1910 organitzada en diferents seccions dedicades a aspectes sobre la llengua, l'art o la història entre d'altres. L'estada a Madrid també li permet assistir a classe amb el neuròleg Luis Simarro Lacabra (Roma,1851 - Madrid, 1921).

Una pel.licula muda de sàtica de l'any 1936 relacionada amb l'organització científica del treball en les cadenes de muntatge

En la seva estada en el "Centre de Estudios" l'hi permet entrar en contracte amb personatges com el pedagog Bartolomé Esteban Cossío (1857-1935), amb qui col·laborarà en la "Escuela Villablino" (León) de la Fundació Sierra Pambley, i que exercirà com a professor de geografia i francès.

Després d'un curt període en l'escola de Villablino, viatge, realitza el servei militar i opta per entrar en l'escola d'enginyers de Barcelona, però que finalment no ho fa per falta d'interès. A l'any 1923 resideix a Berlín on realitzarà diferents estudis, col·laboracions i treballant en institucions com "Zentralinstitud für Erziehung und Unterricht", "Institut für Industrielle Psychotecnik", "Institut für Andgewandte Psychologie", "Techinische Hoschule" i l'escola superior d'enginyeria de Charlottenburg. En la seva estada, també assisteix com oient a classes del principals gestaltistes, impulsors de la psicoteràpia Gestalt, creada per Fritz Perl (Berlin,1893 - Chicago,1970).

Josep Mallart i Cutó

Una de les moltes obres de Mallart
sobre l'educació

Finalitzada la seva estada a Berlín, torna a Barcelona per col·labora amb el psicòleg i psiquiatra Emilio Mira López (1896-1964), retornant a Madrid a l'any 1924 per a treballar en el "Instituto Nacional de Reeducación de Inválidos del Trabajo". A partir d'aquí la seva aportació i col·laboració professional estarà molt emmarcada en el camp de l'Organització Científica del Treball.

Membre del "Comité Nacional de Organización Científica del Trabajo", serà responsable de la publicació "Revista de Organización Científica" i passarà per diferents càrrecs com "Inspector de Escuelas de Trabajo" o cap de la secció pedagògica del "Instituto Nacional de Reeducación Professional". Durant aquest període també es casarà amb Genoveva Palacios Rounge, desenvolupant la seva vida professional i privada amb normalitat fins l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).

No marxa a l'exili, i decideix continuar a Madrid, que un cop acabada la guerra és denunciat per col·laboracionista am b el Front Popular, però després de diferents renuncies i problemes amb les autoritats aconsegueix finalment dedicar-se a la seva feina en el "Ministerio de Trabajo", el qual a l'any 1945 li encarrega un "Diccionario del Trabajo".

Josep Mallert i Cutó

Revista de Psicologia General i Aplicada sota la responsabilitat de Josep Mallart

Continuarà fins la seva jubilació a l'any 1970 als 73 anys, en diferent camps i organitzacions relacionades amb aspectes social i del treball com la "Asociación Iberoamericana para la Eficacia i la Satisfacción en el Trabajo" fundada a l'any 1948; en la publicació "Revista de Psicologia General i Aplicada" fundada a l'any 1949; la "Sociedad Española de Psicologia" o l'any 1952, com a membre de la UNESCO en una gira per Sud-amèrica a l'any 1957, i altres treballs i responsabilitats en aquests camps.

Ja retirat de les seves responsabilitats professionals, als 84 anys pateix un atac de feridura, que l'apartarà definitivament de les seves activitats, morint a Madrid a l'any 1989 als 92 anys.

Josep Mallart i Cutó

Josep Mallart i el metge i psicòleg José Germain Cebriàn (1897-1986)

La seva obra escrita en el camp de la psicologia aplicada, aspectes socials, pedagogia i relacionada amb l'organització científica del treball és molt àmplia. Des del seu primer treball a l'any 1922, "El factor humano en la organización del trabajo: para los patronos, para los obreros y para los técnicos" fins la seva darrera a l'any 1981, "Psicologia Industrial i Organizacional", hi ha més de 40 llibres publicats complementats amb més de 400 treballs, articles, reportatges i altres escrits relacionats, Mallart està considerat com un dels precursors de la psicopedagogia i dels difusors en els estudis sobre l'organització científica del treball.

JOSEP MALLART I CUTÓ
Rosa Maria Moret
Institut Ramon Muntaner, Figueres, 1998
L'EDUCACIÓ ACTIVA
Josep Mallert i Cutó
Eumo Editorial, Barcelona, 1998
Portals (IEC)
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal