contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

L'Escala

ARRELS DE LA VILA MARINERA

L'EscalaProperament

 

 

 

 

 

 

 

 

RUÏNES D'EMPÚRIES

Ruïnes d'EmpúriesProperament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SANT MARTÍ D'EMPÚRIES

Sant Martí d'EmpúriesProperament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Escut de L'Escala

Bandera de L'Escala
Escut
Bandera
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
10.276 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Escalenc, escalenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
16,3 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
630 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Girona
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17130
MERCAT SETMANAL
Diumenge
COORDENADES GPS
Latitud N 42.126156º - Longitud E 3.134894º
ALTITUD
14 metres
CIUTAT AGERMANADA
Almedinilla (Còrdova)
FESTA MAJOR
Juny
FESTA DE LA SAL
Setembre
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME
   

 

Facebook
Twitter
El temps a L'Escala
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  L'ESCALA (1931-1947), Mercè Vila Mitjà, Edita Ajun. de L'Escala, i Diputació de Girona, 1994
Internet Internet
 
Cofradia de Pescador de L'Escala
Club Nàutic de L'Escala
Portal Blau
Síndic de Greuges de L'Escala
Parroquia de Sant Martí d'Empúries

Associació El Roseto

Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Canal 10 Empordà
Ràdio L'Escala
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
Escala 10 - número 7
Plànols i Mapes
  L'Escala
Sant Martí d'Empúries
Cinc Claus
 
  CATERINA ALBERT I PARADÍS
"Victor Català"
Escriptora

L'Escala, 1869 - 1966

Properament ...

CATERINA ALBERT I PARADÍS "VÍCTOR CATALÀ" VISTA PER UN ESCALENC
Ricard Guanter Riqué
Curbet Edicions, Girona, 2009
 
  MOISÈS BROGGI I VALLÈS
Cirurgià

Barcelona, 1908 - 2012

De ben segur que el doctor Broggi mai s'hauria imaginat que donada la seva ascendència paterna hagués pogut gaudir d'una llarga i fructífera vida més que centenària, ja que el besavi patern Paolo Antonio Broggi (1796-1845) originari de Tradate (Varese,Llombardia), va morir a Barcelona als cinquanta anys.

Es veu que procedia d'Oltrona di San Mamette (Como,Llombardia) on la seva família tenia una fàbrica de teixits de seda, i com que estudiava a Milà, va participar en les revoltes de principis del segle XIX, quan part de l'actual Itàlia estava sota el domini de l'Imperi Austríac. Va fugir i va venir a Barcelona on a l'any 1843 es casaria amb Dolors Brugués Estrada que era de L'Escala, la besàvia de Moisés.

Varese, ciutat italiana originària dels avantpassats de Moisés Broggi

El matrimoni només tindria un fill, Josep Baldomero Broggi Brugués (1844-1877), que seria l'avi de Moisés Broggi, i que moriria als 33 anys. Aquest es casaria amb Francesca Alart Morey, que dissortadament moriria als 35 anys. El matrimoni va tenir quatres fills: Montserrat, Dolors (Lola), Antoni i Francesc (Pancho); l'Antoni Broggi Alart seria el pare de Moisés.

El seu pare Antoni conjuntament amb els seus germans, oncles del doctor Broggi, van quedar orfes de mare també com de pare molt d'hora, havent de tornar a Barcelona, ja que vivien a Nova York amb la seva mare i Jaume Reynés Alart, un cosí de la mare amb qui s'havia casat feia poc temps, ja vídua de Josep Baldomero. A Barcelona van viure amb la besàvia Dolors, però al cap de poc també va morir, com ho faria la germana Montserrat, essent una adolescent.

Malgrat les dures circumstancies, els tres germans van anar creixent i el seu pare Antoni a l'any 1905 va contraure matrimoni amb Elisa Vallès i Ribot, on hi naixerien dos nois: Santiago i Moisés.

Barcelona 1908, any quan neix Moisés Briggi

Moisés Broggi va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1908, en un pis de la part de l'Eixample, canviant de residència als 4 anys per anar a viure en una torre a Sant Gervasi, un paratge que havia format part de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles i, que fou agregat a Barcelona a l'any 1897.

Els primers estudis els va fer al col·legi dels germans de La Salle, per passar posteriorment al col·legi de Sant Miquel, on iniciaria el batxiller, per acabar-lo en el Institut General i Tècnic. Paral·lelament als estudis reglamentaris, el doctor Broggi sempre fou de molt jove, un gran a apassionat per la lectura, començant de molt jovenet amb lectures típiques de l'edat com el Patufet i els famosos comtes dels germans Grimm, per seguir amb les novel·les d'aventures de Jules Verne o de l'escossés Robert Stevenson, entre d'altres.

Per arrels familiars va estar des dels primers anys vinculat a L'Escala, d'on era originària la seva besàvia Dolors Brugués i Estrada, i on també hi vivia la seva tia Dolors, familiarment coneguda com Lola, germana del seu pare.

Els germans Broggi Alart disposaven a L'Escala de la casa de la seva àvia Dolors on durant els anys 1902 fins el 1907 hi van tenir el pare de Moisés, Antoni i el seu oncle Francesc (Pancho) una petita empresa tèxtil de gèneres de punt, que va funcionar durant aquests cinc anys, fins que decidiren instal·lar-la a Barcelona per tal d'incrementar la seva producció i venda.

Les estades a L'Escala li van permetre conèixer de prop la bellesa del mar i molts dels racons per la part d'Empúries i Montgó, tant per terra com per mar, i fer petites estades a casa de parents i amics tant a Sant Pere Pescador com a Cadaqués.

El Dr. Broggi de jove

Els estius a L'Escala foren des dels 8 anys fins ja acabada la carrera de medicina, tot i que alguns estius va alternar vacances anant a Centelles, a l'Osona. En aquest petit poble osonenc, lluny del mar, li va permetre no obstant, descobrir la calma i la pau en aquest indret de muntanyes i boscos, banyats per rieres i rierols.

A L'Escala també hi vivia la seva tia Dolors, coneguda en l'ambient familiar com a Lola, la qual va estar absent de la població durant el període de la guerra civil, que va marxar a viure a Nova York amb els seus fills, però anys després, en el 1946, va retornar a la seva estimada vila marinera.

Fins els primers anys a la facultat de medicina, el doctor Broggi va viure de prop i alhora per l'edat aliè en part, a molts dels esdeveniments d'aquella època, com la creació i desenvolupament de la Mancomunitat de Prat de la Riba (1914-1925), el pistolerisme (1919-1923) o la conspiració de Prat de Molló quan Macià planificà la invasió de Catalunya (1926), on hi participà i fou detingut un seu cosí per part de mare, Josep Lluís Pellicer, afiliat al partit Estat Català, on també hi militava el seu germà, tot i que no va participar en l'aventura.

Altres fets importants foren, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la I Guerra Mundial (1914-1918), que no afectà bèl·licament a Catalunya, però sí econòmicament, amb una gran activitat sobre tot de la indústria tèxtil o la Gran Grip de 1918, una terrible pandèmia que va afectar a molts països d'Europa, Amèrica i Àsia. A Barcelona van morir per grip aquell any en pocs mesos de diferència, 1.554 persones, quan la ciutat tenia uns 700.000 habitants. A tot Espanya aquell any van morir 147.114 persones.

Acabat el batxiller a l'any 1924 entra a la facultat de medicina de Barcelona, no arran d'una vocació intrínseca, sinó pel desig d'estudiar una carrera universitària, que podia haver estat una altra, però que el temps va demostrar el seu encert vista la seva fructífera carrera mèdica.

El Dr. Antoni Trias Pujol, conjuntament amb
el seu germà Joaquim, serien els grans mestres de Moisés Broggi, amb els quals
hi estaria estretament relacionat per raons professionals i familars

Ja des dels primers anys d'estudiant va basar l'adquisició de coneixements en l'aprenentatge de l'anatomia humana i sobre tot, en la formació a partir de la pràctica quotidiana pel que fa a estar al costat del malalt o de l'accidentat. D'aquesta manera, l'estada com a pensionat a urgències foren clau per un aprenentatge rigorós i pragmàtic en el tractament i en les intervencions quirúrgiques de tot tipus.

Aquesta estada a part d'adquirí una gran experiència i consolidació del coneixement mèdic, li van permetre conèixer i aprendre de l'experiència d'altres metges cirurgians més veterans, com els germans Joaquim Trias Pujol (Badalona, 1888-1964) i Antoni Trias Pujol (Badalona,1882-Santa Cristina d'Aro,1970).

Antoni Trias Pujol es va casar amb Mercè Fargas Raymat i van tenir sis fills, el gran seria l'economista i polític de Convergència Ramon Trias Fargas (Barcelona,1922 -  El Masnou, 1989), cosí polític amb Moisés Broggi, i anys després, en Dr. Joaquim Trias, seria el sogre de Moisés per casament amb la seva fila Angelina.
Un cop acabada la carrera de medicina va entrar en el clínica Fargas, tot i que era regentada pels germans Trias Pujol, va continuar amb el nom de Fargas. El doctor Miquel Arcàngel Fargas i Roca (Castellterçol,1859 - Barcelona,1916) fou un eminent cirurgià i catedràtic de la Universitat de Barcelona en Obstetrícia i Ginecologia. La feina i estada de Moisés en la clínica li va permetre conèixer molta gent de renom com l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch o el polític Francesc Cambó.

El Dr. Broggi (amb bata) visitant un pacient
en la Clínica Fargas de Barcelona

En aquesta època també va conèixer els doctors Constantí Llambias i Roc Boronat, impulsors del Sindicat de Cecs de Catalunya, que fou l'entitat que amb gran èxit va implantar els cupons de sorteig dels cecs a Barcelona. A l'any 1938 el règim franquista amb seu a Burgos, va crear la ONCE per tal d'aglutinar totes les organitzacions de cecs d'Espanya, i va instaurar el cupó dels cecs, com a primícia i gran novetat, per tal de suportar les despeses de l'organització.

Però en realitat no era cap primícia ni novetat, sinó una còpia calcada de la iniciativa d'èxit del sindicat català, que com altres exemples al llarg de la història espanyola, hi ha hagut uns interessos ocults en amagar qualsevol esdeveniment d'èxit d'origen català.

El primers anys de metge que va viure amb els germans Trias Pujol, en la clínica Fargas, també ho compaginava amb assistències al Clínic, desenvolupant i aprenent en diferents àrees de la cirurgia, principalment en traumatologia, especialitat on hi tindria una implicació molt directe sobre tot pel que fa a les ferides per arma de foc i per explosius.

A l'any 1931 es proclamava la II República Espanyola i, tot semblava que el país aniria cap a vies de progrés, cosa que no va passar, llevat de casos puntuals, i que tot acabà amb el tràgic episodi de la Guerra Civil (1936-1939). Es restablia la Generalitat i un nou estatut a l'any 1932, conegut com Estatut de Núria, semblava que iniciava Catalunya cap a un futur millor.

Tanmateix no fou així, ja que progressivament l'ambient s'enverinà, on la decidia, la incompetència, la involució i el desgavell del govern republicà, provocaren un estat de revoltes a l'octubre de 1934, on Astúries es va emportar la pitjor part.

Entrada de l'Hospital Clínic el juliol de 1936,
el primer centre sanitari que disposava de servei d'urgències les 24 hores.

A Catalunya, Companys proclama l'Estat Català, dins una república federal espanyola, i la resposta del govern espanyol, curta de mides com sempre, només troba una solució, la repressió. Es suspèn l'Estatut d'Autonomia, i el govern català és empresonat, vivint Barcelona, un estat de guerra on proliferen morts i ferits.

L'hospital Clínic disposava recentment d'un nou i modern servei d'urgències i on van anar a parar la majoria de ferits. Aquesta fou la primera vegada que el doctor Broggi s'inicia en una nova cirurgia, les lesions i ferides provocades per explosius i armes de foc.

Aquesta nova experiència no seria única, al cap de quinze mesos guanyaven les eleccions el Front Popular, amb un reforçament de dos sindicats la CNT i la FAI entre d'altres moviments revolucionaris, fet que provoca enfrontaments, que culminarien cinc mesos més tard, en la revolta militar del 18 de juliol de 1936.

Davant la caòtica situació del país, es provoca aquest alçament militar on al cap de poques setmanes queda clarament diferenciada la zona on han guanyat els militars i on han fracassat. Espanya quedava dividida en dues gran zones, la nacional i la republicana; s'iniciava així la Guerra Civil.

Després del 18 de juliol de 1936, el territori espanyol queda dividit en dos grans fronts

Catalunya quedava en zona republicana, no sense haver passat un curt període d'enfrontaments armats, i per tant, de ferits que anirien a saturar els hospitals. El Clínic novament, tornava a omplir-se de ferits, que no s'aturarien, ja que esclafada la revolta militar començava la repressió contra sectors eclesiàstics, famílies benestants i empresaris, entre d'altres, ja que calia afegir a més, les revenges personals i les disputes entre els mateixos revolucionaris, caps escalfats que ni entre ells s'entenien, on tothom volia manar, acabant les disputes diplomàticament a trets.

L'experiència en aquest tipus de ferides, el va portar a l'any 1936 a ajudar i formar cirurgians de guerra a hospitals de Barbastre (Osca) on hi va anar amb el doctor Antoni Trias. Cal esmentar que des del cop d'estat bona part de la zona occidental d'Aragó havia quedat sota els insurrectes, sobre tot la província de Terol i Saragossa; Osca era republicana però tenia directament els fronts amb Saragossa i Navarra.
L'estada a Barbastre fou de poc més d'una setmana, el doctor Antoni Trias tornà a Barcelona però el doctor Broggi es va desplaçar a un municipi proper, Sarinyena, per tal d'ajudar a un col·lega seu, el doctor Nogueras. Poc temps després retornarien cap a Barcelona, acompanyat pel doctor Nogueras i la seva família, ja que la seva vida corria perill per part els comitès revolucionaris.

Front d'Osca a l'Aragó, el primer destí militar-sanitari del doctor Broggi, acompanyat pel doctor Joaquim Trias Pujol

Un fet mèdic molt important que va viure en aquella època fou la creació del Banc de Sang. Aquest importantíssim servei fou creat per primera vegada al món pel doctor català Frederic Duran i Jordà (Barcelona,1905 - Manchester,1957), metge de la clínica d'Antoni Trias i Pujol a l'any 1936 i company del doctor Broggi.

Fins que no es va crear el banc de sang, les transfusions es feien braç a braç, entre el donant i el receptor en el propi quiròfan, on moltes vegades era obligada una incisió quirúrgica oberta per tal de visualitzar la vena.

El banc de sang va permetre el magatzematge i transport de la sang en òptimes condicions, a diferents hospitals i fronts de guerra per tal de poder practicar transfusions i suport quirúrgic als pacients necessitats, permetent també un control més pausat pel que fa a l'anàlisi, coneixement del grup sanguini i possibles anomalies patògenes com la presència del bacteri "treponema pallidum" causant de la sífilis, que era en aquella època una malaltia controlada com avui dia es fa amb la hepatitis i el sida.

Un dels cartells dedicats a les Brigades Internacionals, on va servir el doctor Broggi
en unitats de cirurgia de guerra

El territori espanyol després del 18 de juliol de 1936, quedà en una part fidel a la república i l'altre, sota els militars revoltats, la situació propicia perquè cada part volgués recuperar les zones sota la influència del contrari; naixia així l'enfrontament bèl·lic de la Guerra Civil espanyola que s'inicia a les 17:00 hores del 17 de juliol de 1936 en el nord de Àfrica i finalitzà amb la rendició de Madrid, València, Alacant, Múrcia i Almeria, a final de març. L'1 d'abril de 1939, a les 22:15h la "Radio Nacional de España" creada per Franco a l'any 1937, feia una breu lectura radiofònica informant del final de la guerra.

Molta gent va lluitar per uns ideals o en defensa dels seus principis, però altres, va formar part d'un bàndol o de l'altre simplement perquè en el moment del cop d'estat estaven en un lloc o altre, ja sigui com a residència estable o temporal.

Tot Catalunya va quedar en la part republicana, i per tant, el doctor Broggi en aquest moment i amb vint-i-vuit anys, era metge cirurgià ja amb una certa experiència pels fets anteriors al 36 que havien succeït a Barcelona. El seu principal centre professional fou el Clínic, tot i que per un breu període també fou metge a la presó Model.
La guerra el va agafar de ple i en el bàndol republicà, d'aquesta manera el Consell de Guerra de la Generalitat el cridà per tal que s'incorporés com a cirurgià experimentat en els equips sanitaris de les Brigades Internacionals. D'aquesta manera s'incorporaria als equips mèdics internacionals a Albacete i d'allà cap el front de Madrid, en diferents àrees com Torrelodones, Guadarrama, Navacerrada o Brunete.

El doctor Broggi en el front

Enmig de les dantesques i esgotadores jornades quirúrgiques per intentar salvar la vida de milers de soldats greument ferits en els camps de batalla i, la lluita en el postoperatori per tal de que les ferides no esdevinguessin greus i mortals septicèmies, el doctor Broggi va viure l'experiència de disposar per primer cop dels quiròfans mòbils, coneguts pel nom abreujat de "Auto-Chir", nom que prové del francès "auto-chirurgie". Juntament amb el banc de sang, va ésser essencial per tal de poder atendre els ferits de forma immediata en el mateix front o a prop de la línia de foc.

Després de l'estada al front de Madrid, les unitats es van traslladar al front d'Aragó, combinant amb altres estades a València i a Múrcia, fins que finalment va anar a parar a l'hospital de Valls afectat d'unes angines. Convalescent en la capital de l'Alt Camp, rep l'avís de tornar cap a Barcelona, essent destinat al Departament de Sanitat de l'Exèrcit.

A la seva tornada a Barcelona, malgrat els àtacs aeris a la capital catalana, els seus pares es troben bé, i el seu germà Santiago militaritzat, desenvolupa la seva professió de farmacèutic en el Laboratori Municipal i, d'immediat, és destinat a l'hospital militar amb el grau de capità metge, feina que també combina amb visites al Clínic i estades en els serveis d'urgències. A Barcelona es retroba amb el seu mestre i gran amic el doctor Joaquim Trias i Pujol, que en aquell moment és director de l'hospital de Vallcarca.

Els Nacionals arriben a Barcelona el 26 de gener de 1939, amb l'arribada a La Jonquera
el dia 10 del mes següent, s'acaba la
guerra per a Catalunya.

S'acosta el final de la guerra, al menys de moment pel front de Catalunya, on a finals de 1938 comença l'ofensiva dels nacionals en la invasió de Catalunya. El 26 de gener de 1939 entren a Barcelona, el 4 de febrer a Girona i el 10 del mateix mes, arriben a la frontera amb França a La Jonquera. La guerra no acabaria fins l'1 d'abril del mateix any, però per Catalunya, la fi de la contesa bèl·lica havia acabat. (1)

Aquesta és la primera part, on més està relacionat amb L'Escala. La biografia després de l'acabament de la Guerra Civil, és pot llegir al Port de la Selva, que és on en aquest període, més hi estarà relacionat, per raons de casament amb la seva esposa Angelina Trias i Rubiés.

ANYS DE PLENITUD
Moisès Broggi i Vallès
Edicions 62, Barcelona, 2005
VIDA SECRETA DELS NOSTRES METGES: Retrat de quinze gegants de la medicina catalana
Genis Sinca i Algué
Angle Editorial, Barcelona, 2009
   
REFLEXIONS D'UN VELL CENTENARI
Moisès Broggi i Vallès
Edicions 62, Barcelona, 2011
MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ
Moisès Broggi i Vallès
Edicions 62, Barcelona, 2011
LA NECESSITAT DE SER ÚTIL
Moisès Broggi i Teresa Pous
Edicions 62, Barcelona, 2012
UN SEGLE D'EXPERIÈNCIES
Moisès Broggi i Teresa Pous
Edicions 62, Barcelona, 2013
SOBRE EL CAMÍ DE LA VIDA
Moisès Broggi i Carles Brasó
Edicions B, Barcelona, 2011
Institut Moisès Broggi
Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí
Galeria de Metges Catalans
Metges a l'exili
Exilio Republicano
Abraham Lincoln International Brigade
Referent de la medicina catalana
Medicina i Història: El Dr. Broggi
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal