NAVATA, SENZILLAMENT ACOLLIDORA

Camí GR-2 amb direcció a Lladó

Amb aquest eslògan, Navata dona la benvinguda a la gent que la visita, essent un municipi no dels més petits, però tampoc del més grans, amb 18,40 km2, quan la mitjana de la superfície del municipis alt empordanesos es situa a l'entorn del 20 km2.

Petit no és sinònim de poca activitat i pocs habitants, ja que Navata, té amb relació a altres municipis similar, una densitat de població per sobre de la mitjana.

Es possible que una de les causes sigui la seva bona ubicació geogràfica amb relació a poblacions com Figueres i Besalú, o altres poblacions com Banyoles i Olot, així com un accés a l'autopista AP-7 relativament proper, com ho és també l'estació del tren TGV amb estació i aturada a Figueres-Vilafant, a tant sols uns 7 quilòmetres; tot aixó complementat amb la diponibilitat de diferents serveis, ja sigui educatius, culturals i esportius que el fa un municipi atractiu per a viure-hi.

• Delimitacions del municipi

Navata és un municipi situat sud-oest de la comarca de l'Alt Empordà, on part del seu terme municipal, en la zona sud, confronta amb el municipi de Vilademuls, pertanyent a la comarca del Pla de l'Estany.

Seguint el sentit de les agulles del rellotge, limiten el municipi de Navata el de Cabanelles, amb un petit fragment de territori d'aquest municipi on es troba el poble de Espinavessa; continua amb la oest amb el municipi de Lladó, per continuar al nord amb els termes municipals de Cistella i Vilanant, tancant-lo per la part est, els municipis d'Ordis i Pontós, i Vilademuls al sud, tal com s'ha especificat.

Hi ha termes municipals que tenen certes formes desfaiçonades en algun racó dels seus límits, tal és el cas de Navata, que limita amb el municipi de Crespià en no més d'uns 150 metres, i que fa que en el terme de Cabanelles, la zona de Espinavessa quedi aïllada de la resta del municipi, amb una clara divisió feta per el Rec de Can Migranya.

• Orografia i relleu del territori

Es pot dir que més de tres quartes parts del municipi de Navata és planícia, amb variants altimètriques poc variables, les quals son de l'ordre de entre 115 a 120 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

Només en la part sud, hi ha unes petites elevacions que arranquen de l'antic castell de Navata com son el Puig de les Forques de 149 metres i el Puig Piquer de 150 metres, alçades de poca importància.

• Riquesa hídrica i vegetació

Una part del límit sud del territori municipal de Navata, està vorejant pel Riu Fluvià, el més important curs hídric de l'Alt Empordà, conjuntament amb la Muga.

El recorregut que limita en la part sud el riu Fluvià el terme de Navata amb els seus veïns, és d'uns quatre quilòmetres passant a prop del Veïnat de Canelles, limitant amb Vilademuls, per la zona d'Orfes i Pontós.

La resta del territori la riquesa hídrica és mitjançant varies rieres i recs on la més important és la Riera d'Àlguema, que neix a prop de Sant Martí Sesserres (Cabanelles) i després de passar pel municipi de Navata entre d'altres, vessa les seves aigua al Riu Manol, a un quilòmetre del Pont del Príncep, però dins el municipi de Santa Llogaia d'Àlguema.

Altres rieres i recs són el Rec de les Fontetes, Rec de Gallicanta, Rec Madral, Riera de Can Miró o Rec de Can Migranya, entre d'altres de menor importància.

Camps d'oliveres		Vista de la N-260 vers Figueres

La major part del territori navatenc i predominen els camps de cultiu, i per tant, la zona boscosa, existent però només en presencia a la part sud per la zona del Veïnat de Colomer i al de Canelles, on hi predominen alzines, pins i coníferes, tot i que una part del territori també hi ha olivera.

• Infraestructuras i vies de comunicació

Navata és una població ben comunicada, sobre tot després de l'adequació i millora de la carretera N-260 que connecta principalment les poblacions de Figueres i Besalú, i per tant, amb bona comunicació amb Olot i Banyoles.

Tocant quasi el municipi per la part est, hi ha la carretera C-26 que connecta per a poder accedir de manera ràpida a l'autopista AP-7 o anar cap al cinturó de Figueres que comunica amb la C-31 cap a Torroella de Montgrí o als accessos a través de la variant a poblacions com Castelló d'Empúries i Roses.

D'altre banda també hi ha la carretera GIP-5239 amb accés directe al poble de Lladó; la resta són camins rurals, alguns d'ells asfaltats que comuniquen veïnats del mateix municipi de Navata.

Navata a troba a 10 km de Figueres, a 16 km de Besalú, a 38 km d'Olot, a 20 km de Banyoles i a 40 km de Girona, disposant també de parada de bus (TEISA) i de l'estació del TGV Figueres-Vilafant a només 7 km; l'aeroport de Girona - Costa Brava es troba a 50 km i el de Perpinyà a 70 km.

ENS I POBLACIONS DE NAVATA

El municipi de Navata compte amb tres ens que formen agrupacions poblacionals dins el territori i que són: Canelles, Veïnat de Can Miró, Colomer i la Urbanització Torremirona, de les quals Torremirona és la zona més poblada, evidentment al marge del poble de Navata, el més poblat del territori.

• Canelles

El Veïnat de Canelles és un petit nucli de població situat sud-est del municipi de Navata, a prop i millor comunicat amb Pontós que en Navata.

L'edifici més rellevant de Canelles és l'església de Sant Esteve de Canelles, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i que els seus origen es remunten entre els segles XII i XIII, tot i que apareix documentada des del segle IX, com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa, un domini que sembla va durar fins al segle XIV.

Riera d'Àlguema, a prop de Centelles				Església de Sant Esteve de Canelles
Canelles		Campanar de Sant Esteve		Placa conmemorativa del final de la restauració

L'abadia benedictina de la Grassa (Lagrasse, francès), existent dels del segle VIII, fou fundada per Carlemany a l'any 779 i es troba a França, i més concretament en el departament Aude a 36 km de Carcasona i a 86 km de Perpinyà, estan en perfectes condicions per ésser visitada.

Actualment l'església que es d'estil romànic, d'una sola nau i amb una sola àbsida semicircular, es troba en molt bon estat, ja que fou restaurada a l'any 1992 per diferents entitats i disposa en la part lateral, d'un petit cementiri.

• Veïnat de Can Miró

Església de Sant Pere de Navata

El Veïnat de Can Miró es troba en l'esplana de Can Miró a poc més del nucli de Navata, sortint pel carrer de Canelles, essent l'edifici més rellevant l'església de Sant Pere de Navata, també coneguda com Sant Pere de Can Miró, tot i que el nom més adient és el de Sant Pere de Navata, donat que antigament havia estat parròquia del poble.

Sant Pere de Navata està documentada des del segle XI, i més concretament en l'any 1019, que és l'any en què fou donava a la Canònica de la Seu de Girona.

Agnus Dei de la portalada

L'edifici és d'una sola nau, amb un taulat a dos vessants, i àbsida semicircular, amb una portalada amb quatre arquivoltes sense sanefes, però en última amb un sobreposar trenat amb un timpà.

El el timpà hi sobresurt la imatge tallada a la pedra cogenuda amb el nom de Agnus Dei, tot plegat suportat per dos brancals amb capitell cadascú, estan els de l'esquerra prou malmesos i desfigurats, mentre que els capitells dretans estan en bones condicions i amb relleus; cal esmentar que la llinda no hi ha inscripcions.

Corona la façana, una petita finestra amb arquivolta rebaixada culminant amb un petit campanar d'espadanya d'una sola campana, que sembla en el seu conjunt superior, com si fos un afegit posterior a la façana principal; cal esmentar també la porta, del tipus amb forja decorativa, coneguda com porta ferrada romànica.

• Colomer

Es l'altre veïnat tampoc gaire habitat de Navata, on no hi ha cap edifici ni civil ni religiós com en el cas de Can Miró i de Canelles d'importància, sinó que es tracta només d'un petit nucli de cases a prop de la Riera d'Àlguema i de l'antic Castell de Navata.

• Torremirona

Torremirona és el nom recentment donat a la urbanització o dit de manera més finolis, Torremirona Resort, per descriure un espai urbanitzat on s'hi poden trobar activitats com hotels, restaurants o instal·lacions esportives, com és aquest cas on hi ha un camp de golf i altres activitats esportives i de lleure, combinades amb aspectes de salut.

En aquest cas doncs, és una urbanització on hi viu més població, a part de Navata, de tot el municipi on la part més important s'ubica a la esquerra en direcció a Figueres de la N-260, mentre que al davant, en el paratge del Mas Cambell, n'hi ha una petita part.

Escut	Bandera	Logo turístic

NAVATA EN XIFRES	idescat
	municat
GENTILICI	Navatenc, Navatenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI	18,48 Km2
COMARCA	Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL	Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL	Figueres
BISBAT	Girona
CODI POSTAL	17744
MERCAT SETMANAL	Dimarts
COORDENADES GPS	Latitud N 42.223753º - Longitud E 2.860677º
ALTITUD	147 metres
CIUTAT AGERMANADA	Navata no està agermanada
FESTA MAJOR DEL CARME	Juliol
ECOFIRA	Novembre
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT	web

El temps a Navata MeteoCat Trànsit

	Bibliografia
	• NAVATA, Girona 1985 il.lustrat, Jaume Marqués Casanovas i Lluis Constans Serrat, Amics de Navata, 1985 • CAMBRA AGRICOLA DE L'EMPORDÀ, Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testar, Brau Edicions, 2018
	Escrits i Documents relacionats
	Internet
	Canals de ràdio i TV local
	Empordà TV Ràdio Capital de l'Empordà
	Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions
	Empordà Hora Nova Viu Empordà
	Plànols i Mapes
	Navata