RIPOLL, CAPITAL DEL RIPOLLÈS

Dalí, tot un símbol per a Figueres

Aquest indret del prepirineu meridional fou un territori ja poblat a l’edat del bronze entre el 1.500-600 abans JC, del tot comprensible, ja que una de les fonts principals dels assentaments humans eren les vores o proximitat de rius, les zones riques en boscos i vegetació per tal d'aprofitar els seus aliments i plantes, com també on hi habitaven molts tipus d'animals, tot plegat imprescindible per a la vida humana.

En aquesta regió, la presència d'afluents com els importants i cabalosos rius Ter i Freser eren fonts de riquesa, i per tant, llocs predilectes per a els assentaments humans, fet que també hi ajudaven diferents passos de comunicació entre les parts nord i sud de la serralada pirenaica.

• Ripoll, bressol de Catalunya

La batalla de Tours, a la Vall del Loira de l'any 732 va suposar el final de la invasió islàmica cap l'interior d'Europa. Un fre que va suposar el principi de la desfeta dels àrabs que havia començat pel sud de la península ibèrica, i que va anar suposant un replegant un altre cop cap al sud, per les continuades pressions dels Francs encapçalats per Carles Martel (690-741).

Divisió territorial de la Marca Hispànica

Mort Carles Martel, el seu successor Pipí I, el breu (715-768) serà qui encapçalarà els Francs, que a l’any 759 expulsa definitivament als musulmans de Septimània, que es el territori aproximat actual de la Provença i del Rosselló, i pren Narbona. Una pressió que continuarà quan el succeeix el seu fill Carles I, el Gran, molt més conegut amb el sobrenom de l’emperador Carlemany (742-814).

Durant el període entre els anys 752 i 801, es produeix una forta ofensiva per part dels Francs en contra dels musulmans, fet que comporta la conquesta del territori de la part septentrional de la Península Ibèrica, de fet, aproximadament la franja entre els Pirineus i el riu Ebre.

Per tal de protegir el territori franc, Carlemany i posteriorment el seu fill Lluís I, el Piadós o Pietós (778-840), creen una franja de protecció contra el Califat de Còrdova, en tota la franja sud de la serralada pirenaica, a la que es coneixerà als anys posterior com, “Marca Hispànica”. Aquest territori no tindrà mai una estructura administrativa unificada, ni formarà un espècie de territori únic, sinó que serà fraccionat en diferents territoris, aquest territoris en la part septentrional est, van donar origen als futurs comtats catalans.

El rei franc Lluis I, el Pietós

En un principi aquests comtats catalans que es van crear van ésser tretze, i eren els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Besalú, Vallespir, Peralada, Osona, Girona, Empúries i Barcelona. El comtat de Ripoll no es crearà fins l’any 988, que a partir del l'any 1003 i per renuncia de l’abat Oliba, el comtat passaria al seu germà gran, el conegut cavaller català, Bernat I, Tallaferro, comte de Besalú.

A l’any 834 el rei franc Lluís I, el Piadós dóna a Sunifred I, els comtats d’Urgell i Cerdanya. Anys després en el 842 una expedició musulmana envaeix Barcelona, i diferents territoris d’Osona, Berguedà i el Lluçanès, intentant així, reconquerir territori perduts, per tal de reconquerir territori perdut i arribar un altre cop fins Narbona.

Guifré I el Pilós, i la llegenda del naixement de la Nació Catalana

El comte català Sunifred I, aliat dels francs i del rei Lluís I, el Piadós, aconsegueix que ni tan sols traspassin els Pirineus, i els aturen abans d’arribar a Cerdanya. Aquesta feta sembla fou considerada un gran gest de gran lleialtat dels catalans vers el rei franc Carles II el Calb (823-877), que era el successor del seu pare Lluís I, el Piadós que havia mort l’any 840.

El fet va coincidir amb la mort de Bernat de Septimània (?-844), això afavorir que Sunifred I, fos nomenat per Carles II, el Calb com a comte i marquès de Barcelona, Girona, Osona, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh, i Nîmes, a més dels que ja tenia de Cerdanya i l’Urgell. Per tant, a partir del segle IX es pot dir que començava a néixer la terra catalana, ja que cada cop menys els comtes catalans depenien del rei franc, i disposaven de més autonomia i per tant, independència per a governar els seus dominis i la seva gent.

El comte Sunifred I que estava casat amb la noble Ermessenda, mor a l’any 848. Del seu matrimoni van néixer set fills: Guifré, Miró, Radulf, Sunifred, Riculf, Sesenanda i Ermessenda. Els tres primers són els que van heretar part dels territoris. Guifré, dit Guifré I, el Pelós (840 - 897), heretà el comtat de Barcelona, Miró, dit Miró I, el comtat del Rosselló i Conflent i finalment Radulf, dit Radulf I el comtat de Besalú.

Tomba de Guidré I, el Pilós

Entre les llegendes i gestes bèl·liques, Guifré I el Pilós es convertí en un guerrer i un símbol en la història de Catalunya, no únicament per qüestions polítiques, religioses i territorials, sinó que impregnà el territori de gran quantitat d’edificis, sobre tot monestirs, que avui la majoria encara dempeus, són un referent històric, cultural i arquitectònic, ja que fou promotor de la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll, ver l'any 880 i Sant Joan de les Abadesses, cap l'any 885, i de fet, també va restaurar el Bisbat de Vic, tasca religiosa que van continuar els seus successors.

Les accions d’eixamplament territorial dels comtats catalans van ser observades amb cautela des de la frontera musulmana. Finalment, la tasca de Guifré el Pelós va topar amb els interessos dels musulmans a Lleida, d’aquesta manera els sarraïns, van llançar una forta ofensiva contra els comtats catalans que fins i tot va arriba a les portes de Barcelona.

Les tropes comtals catalanes van patir una forta davallada, i en aquests enfrontaments, el comte Guifré va resultat greument ferit a prop del castell d'Aura, una fortificació que mai ha estat descoberta ni hi ha documentació escrita, i que molts historiadors creuen en podria tracta d'un referència al monestir de Santa Maria de Valldaura, situat al actual Vallès Occidental.

A resulta de les ferides rebudes durant els enfrontaments amb el musulmans, Guifré moriria l'11 d'agost de l'any 897. En el moment de la seva mort, Guifré era comte de Barcelona, d’Osona, Girona, Urgell, Cerdanya i Conflent.

Amb Guifré, el Pelós, neix una de les llegendes sobre els orígens de les quatre barres, presents com a símbol de l'escut i la bandera de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, els quatre territoris integrants d'un regne, que avui dia, més que regne seria qualificat com tot un estat federal en l'edat mitjana, per la seva independència i respecte mutu, entre els seus territoris, les seves lleis i la seva gent.

• Enclavament geogràfic del municipi de Ripoll

El municipi de Ripoll és el més poblat de la comarca del Ripollès, evidentment ja que s’hi troba la vila de Ripoll, capital i nucli important d¡comarcal. Amb una superfície de 73,71 Km2 és un territori superior a la mitjana comarcal dels municipis que està a 50,3 Km2. El terme municipal de Ripoll, es troba en la part sud de la comarca envoltat pels municipis també ripollesos de Les Llosses, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès. Per la part sud, delimita amb els municipis de Vidrà i Santa Maria de Besora, pertanyents a la comarca d’Osona.

Té diferents nuclis de població veïnals com: Sant Bernabé de les Tenes, Agafallops, Rocafiguera o les colònies de Malpàs i de Santa Maria. També diferents ermites i altres edificis dispersos com: Castell de Llaés, Sant Vicenç de Puigmal, Santa Maria del Catllar, Sant Antoni o la Mare de Déu de la Cau. Les principals vies de comunicació són la carretera C-17 que connecta Ripoll amb Vic, la N-152 amb Ribes de Freser, la C-26 amb Les Llosses i Berga, però també amb Sant Joan de les Abadesses.

Finalment la N-260a que per Vallfogona del Ripollès va des de Ripoll a Olot. Una carretera en bon estat, amb vistes esplèndides sobre el paisatge del Ripollès, però que cal fer-la per la seva sinuositat amb molta calma, ja que contràriament es fa feixuga i llarga.

Els principals afluents són els dos rius més importants de la comarca, el riu Freser i el riu Ter, que precisament en el mateix nucli urbà de Ripoll, és per on s’uneixen, i que continua a partir d’allí només amb el nom de riu Ter. Altres afluents dins el seu municipi són la riera de Les Llosses, la riera de les Carboneres i la riera del Cauvell.

CONÈIXER RIPOLL

Dades generals de Ripoll		Comarca del Ripollès		Edificis religiosos de Ripoll		Museus de Ripoll
Personatges de Ripoll