| 
              | 
          | 
          
            CADAQUÉS, AMB REGUST DALINIÀ
            
              
                  | 
               
              
                
                    Camí des de Cadaqués al  Puig de Perafita 
                  | 
               
             
            El municipi de Cadaqués es troba situat a la zona est de la  comarca de l'Alt Empordà, i per tant, en ple litoral al nord de la Costa Brava,  amb un relleu que res té a veure amb la part sud de la Costa Brava. 
            La part sud de la Costa Brava és una zona  farcida de petites cales de sorra fina, aigua clara i amplies pinedes, en canvi  la part nord, són platges de sorra negra o la gran majoria amb gran nombre de pedrolins, amb una costa abrupte i escarpada de roques punxonades , amb una  clara benedicció, unes aigües netes, fresques i cristal·lines. 
            Aquestes qualitats de l'aigua i les formes marines i estructures geològiques incomparables, acompanyat tot plegat pel fet  que al ésser una costa molt rocosa, de difícil excés i gens massificada de gent,  la fa un atractiu incomparable i de gran bellesa per a la pràctica del  submarinisme, on el sòl marí és del tot gratificant pels practicants d'aquest  esport marí. 
            • Delimitació del municipi 
                          La superfície del municipi de Cadaquès es de 26,43 Km2, i  essent la mitja dels municipis altempordanesos d'uns 20 km2, es pot considerar  que Cadaquès ocuparia una zona mitjana de tots ells, tot i que la població es  concentra pràcticament a Cadaqués i Port lligat. 
            Tota la franja que va des del nord, nord-est, sud-est i sud  del municipi està limitada pel mar, en tota una línia escarpada que va des de  la cala Galladera al nord, fins la cala Jóncols al sud, on pràcticament tot  aquest territori que es troba dins el Parc Natural de Cap de Creus. 
            El municipi el delimiten dos municipis altempordanesos que  son, per la part nord-oest, el municipi del Port de la Selva i en la part  sud-oest i sud, el municipi de Roses. 
            Les delimitacions marítimes més rellevants venen de nord a  sud representades per la cala Galladera en primer lloc, la qual es compartida  amb el municipi del Port de la Selva, i fins arribar al Cap de Creus, es troben  un bon nombre de cales i petits illots. 
            El Cap de Creus, és la punta més oriental de la Península  Ibérica, tot i que, l'extrem seria una petita illa, que és coneguda com a Sa  Massa d'Or. L'altre extrem seria el Cabo de Finisterre, dins la província de A  Coruña, com l'extrem més occidental, en aquest cas no de la Península Ibérica,  sinó de l'Estat Espanyol. 
            
              
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                
                  Relleu escarpat i inhòspit del Cap de Creus 
                  | 
                  | 
                Vista de Cala Fredosa  | 
               
              
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                Penya-segat de la zona Punta de s'Aucelleta des del mar  | 
                  | 
                Cala Jóncols  | 
               
             
            Un trajecte que s'ha convertit sobre tot per ciclistes i  excursionistes en tot un repte, ja que són 1.337 Km que separen un punt d'un  altre i que s'hi pot anar seguint tot un seguit de camins, bona part quals  coincideixen amb els camins de Sant Jaume i de Santiago. 
            Fins arribar a Port lligat des del Cap de Creus, la costa  continua escarpada i amb un gran nombre de cales i petites platges fins arribar  a Port lligat, on hi destaca la illa del mateix nom. i una mica més dins mar,  la Illa Messina. 
            Vorejant la costa, s'arriba a la població de Cadaqués, un  trajecte enmig de petites pinedes i xalets, no massa massificats, i mitjançant  un camí de ronda, es pot arribar a la Badia de Cadaqués, finalitzant en una  petita platja, la cala Sa Conca i la Platja de Sa Sabolla. 
            A partir d'aquesta petita platja cap al sud, de fet no hi ha  cap cala, sinó un gran nombre de puntes amb petits espais que no es poden dir  ni cales per les seves formes abruptes, i pràcticament només accessibles per mar,  fins arriba finalment, a una platja accessible i límit del municipi que és Cala  Jóncols. 
            • Orografia i relleu del terreny 
             
            La totalitat del municipi de Cadaqués és enterament  muntanyós, una geologia amb algunes parts molt escarpades amb gran abundor de  llicorella, com la zona de la costa i altres més arrodonides, més cap a  l'interior, on hi destaquen petits puigs de poca altitud amb respecte al mar. 
            El cim més elevat és el Peni de 606 metres que pràcticament  comparteix amb el municipi de Roses, uns altres serien, Es Simonets de 530  metres, el Puig de Sa Cruïlla de 321 metres i el Puig d'en Manyana de 257  metres, i així un bon nombre d'altres puigs, però cada cop de menys altitud, a  mesura que s'apropen al litoral marítim. 
            Disposa de dos caps, molt coneguts per excursionistes i  visitants, que són el Cap de Creus i el Cap Norfeu, així com altres menys  importants, com Es Caials, situat entre Port lligat i la Badia de Cadaqués. 
            • Riquesa hídrica i vegetació 
                          Cadaqués no disposa de cap riu ni afluent hídric d'importància,  i els pocs que hi ha, no són sinó rieres i torrents, que només porten aigües pluvials  que dels diferents puigs que envolten el municipi. 
            La més important Sa Rierassa, ja que és la que passa pel  centre de Cadaqués i desemboca a la platja de la badia de Cadaqués, i que  recull les aigües de pluja que baixen principalment de la Muntanya Negra, com  la Riera de Sant Vicenç. 
            
              
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                Vista de la llera de la Riera de Sant Vicenç  | 
                  | 
                Zona de Sabolla des de Cap Norfeu a Cadaqués  | 
               
             
            La resta del litoral marítim hi ha nombrosos torrents que  recullen les aigües pluvials com el Rec de Sa Sabolla o el Torrent bo, més  situat cap la zona del Cap Norfeu. 
            La vegetació és variada, tot i que hi ha predomini i  abundància de vegetació de matolls, però també nuclis amb pins i en petita  mesura d'ullastres; la agricultora és pràcticament inexistent degut a la seva  geologia i tipus de terreny. 
            • Climatologia i temperatura 
                          El clima i temperatura de Cadaqués es el propi que hi ha en  tota la costa mediterrània catalana, on potser per la seva ubicació enclotada, sobre  tot la població, queda un pèl resguardada de la tramuntana, quan aquesta és  present a l'Alt Empordà i que es fa sentir en tota la seva força. 
            • Infraestructures i vies de comunicació 
                          Accedir a Cadaqués només és possible per terra o per mar;  per terra a través de la carretera GI-614 que va de Roses a Cadaquès, tot i que  també es por venir per la carretera GI-613 que ve del Port de la Selva, a la  cruïlla del Puig de Perafita, és on hi ha la bifurcació, que en el cas de venir  de Roses, es pot anar cap al Port de la Selva o a Cadaqués. 
            La carretera GI-614 que des del Puig de Perafita arriba al  nucli de Cadaqués, són uns 5 quilòmetres que tot hi estar en bon estat està farcida  de corbes, on cal anar en compte i no tenir pressa. 
            Per mar també es pot arribar a Cadaqués, però no en ferri ni  res que se li assembli, si de cas, només amb les embarcacions de passatgers procedents  de Roses o amb vaixells privats; Cadaqués no disposa de port marítim ni pesquer  como per exemple Roses o l'Escala. 
            L'estació de tren més propera és Llançà que es troba a 20  km, o la de Figueres a 39 km on també hi el TGV a Figueres-Vilafant, a 43 km.  Pel que fa al transport aeri, l'aeroport de Girona- Costa Brava es troba a 85  km, tot i que, l'aeròdrom d'Empuriabrava es situa a 24 km. 
            • Entitats del municipi 
            
              
                  | 
               
              
                Barques a la platja de Port-lligat  | 
               
             
            La pràctica totalitat dels habitants del municipi de  Cadaqués viuen en la mateixa població o en els seus entorns on els xalets són  el tipus d'habitatge més habitual. 
            En el municipi de Cadaqués no hi ha cap urbanització que  aglutini gran quantitat d'habitatges, sinó que més aviat són agrupacions de  xalets que no desmilloren massa el paisatge. 
            Es possible, entre altres variables que el fet d'estar  envoltat pel Parc Natural de Cap de Creus, ha fet que molta part del municipi  es conservi totalment verge i natural, per delit dels seus residents i  visitants. 
            Cadaqués no té ens, veïnats o pobles petits dins el  seu territori municipal, només en certa manera es pot dir que hi ha el petit  nucli de Port-lligat, anys abans només format per petites barraques de  pescadors i avui amb un nombre prou limitat de xalets i residències d'estiu. 
              
            UN TOMB PER CADAQUÉS 
            
              
                  | 
               
              
                
                    Badia, platja principal i Cadaqués al fons 
                  | 
               
             
            Possiblement una de les coses que ha fet que Cadaqués  conservés un encant, un aire mediterrani, amb carrers estret de cases blanques  farcides moltes d'elles de flors, fos el fet que la seva geografia escarpada i  difícil accés per terra, ja que únicament, de sempre només hi ha hagut una sola  carretera, amb un bon nombre de corbes, en fos la causa. 
            De ben segur, cada cop que es pronuncia el nom de Cadaqués,  aquest està íntimament lligat i es configura la imatge de Salvador Dalí, qui  fou el que li va donar internacionalitat a la que es podria qualificar quasi,  com a ciutat natal, tot i que era nascut a Figueres, que tampoc n'era tan lluny  i a més capital de la mateixa comarca catalana. 
            El poble de Cadaqués és de fet l'únic nucli urbà del municipi,  la resta no són més que xalets i cases escampades pel territori, no amb gran  abundància, fet que es d'agrair ja que ha sabut mantenir i preservar el  territori i el seu relleu tan característic, a diferència d'altre municipis de  la Costa Brava que l'han repicat i farcit d'urbanitzacions, la majoria amb  dissenys i urbanisme descabellat. 
            A Cadaqués s'hi poden trobar diferents indrets i racons per  a fer-hi una aturada, prendre algun refresc o anar en algun dels seus  restaurants, la majoria de bona qualitat on el plat predilecte, com no podia  ésser d'altres manera és el peix i el marisc. 
            • Església de Santa Maria de Cadaqués 
                          Arribant a Cadaqués per mar, i per damunt de totes les cases  que formen el nucli de població blanc i mariner hi destaca l'església parroquial  de Santa Maria, de fet en el punt més elevat de la població, a 16 metres sobre  el nivell del mar, la qual es troba inclosa dins el Inventari del Patrimoni  Arquitectònic de Catalunya. 
            Es un edifici que fou construït entre els segle XVII i  XVIII, que consta d'un sola nau amb diferents capelles laterals, trobant-se tot  l'exterior emblanquinat com la resta de cases que configuren el nucli antic,  formant tot plegat un conjunt eclesiàstic de dimensions considerables como a  parròquia. 
            
              
                  | 
               
              
                Vista panoràmica típica de Cadaqués  | 
               
              
                |   | 
                  | 
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                  | 
                  | 
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                Altar major  | 
                  | 
                Verge de Montserrat (retaule)  | 
                  | 
                Vista general exterior de l'església de Santa Maria  | 
               
             
            Disposa d'un característic campanar de base quadrada, però  mentre s'enlaira canvia a una forma poligonal octogonal on a la part més alta  hi ha, un rellotge i en els lateral obertures per les campanar, quedant  finalment coronat per dues petites estructures sobreposades quadrades. 
            Destaca en el conjunt arquitectònic per la part esquerra de  l'edifici, la capella e la Pietat, també coneguda com a capella fonda, que està  coronada per una cúpula i que no formava part de la construcció original, sinó  que fou construïda en posterioritat entre els segles XVIII i XIX. 
            A l'interior destaca sobre tot, el retaule del segle XVIII  dedicat a Santa Maria, construït durant els any 1725 i 1788, considerat un dels  retaules barrocs més notables i originals de Catalunya, i dels pocs que es  conserven tal qual foren construïts, donat que molts d'ells foren destruïts,  cremats, robats o malmesos per brètols i carcans poc abans i durant la Guerra  Civil (1936 - 1939). 
            L'obra fou feta per l'escultor Pau Costa (Vic, 1665 -  Cadaqués, 1727), molt conegut en l'època per la seves obres, sobre tot pel  retaule de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mari; qui va col·laborar amb  Costa en la elaboració del retaule de Santa Maria de Cadaqués fou Joan Torras,  un altre escultor que va realitzar gran quantitat de retaules en diferents  parròquies del Bisbat de Girona durant els segles XVII - XVIII. 
            Altres peces i apartats dins l'església es l'orgue, que data  la seva primitiva construcció de 1689, havent passat per diferents ampliacions  i restauracions al llarg dels segles, la última de l'any 2004. 
            Altres peces d'interès són diversos retaules barrocs situats  en les capelles laterals, una trona de pedra, bancs de fusta dels cònsols de la  vila i una petita pica per l'aigua beneita amb una inscripció datada al 1705;  també hi ha una làpida on es recorda els 140 cadaquesencs morts a causa de  l'epidèmia de colera a la població a l'any 1837, lacre que es repetiria en  altres poblacions alt empordaneses com la de l'Escala l'estiu de 1885. 
            • Museus de Cadaqués 
                          Cadaqués compte amb tres espais museístics: el museu  municipal, la Casa Salvador Dalí de Port lligat i l'Espai Cap de Creus, dedicat  al mar i més concretament al Parc Natural del Cap de Creus, el qual es troba  situat en l'edifici del Far de Creus, en el Cap de Creus. 
            El Museu de Cadaqués està dedicat als artistes i temàtiques  pictòriques que han tingut o tenen relació amb la població i la seva història.  S’ofereixen, al llarg de l’any, exposicions temporals diverses per tal que el  visitant pugui conèixer de més a prop la cultura cadaquesenca. 
            El Museu Municipal de Cadaqués és bàsicament un museu on una  petita part està dedicada a diferents aspectes de la població i a personatges  vinculats amb Cadaqués, on la població alt empordanesa ha estat font  d'inspiració de la seva obra; però bàsicament està molt dedicat a la figura de  Salvador Dalí i a la seva obra. 
            
              
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                Sala d'exposicions del Museu Municipal de Cadaqués  | 
                  | 
                Casa museu de Salvador Dalí  | 
               
              
                  | 
                  | 
                  | 
               
              
                Espai Cap de Creus, vista general  | 
                  | 
                Espai Cap de Creus, didàctica de les imatges  | 
               
             
            Es un museu que bona part del mateix està dedicat a  exposicions temporals durant tot l'any, sobre tot amb relació a la escultura i  a la pintura en general. 
            L'Espai Cap de Creus és una entitat museística que no es  troba ubicada en el mateix cas urbà de Cadaqués, sinó que es troba en el mateix  edifici on hi ha el Far de Creus, un edifici construït a l'any 1853, considerat  el segon far més antic de Catalunya, i ubicat en la mateixa punta del Cap de  Creus. 
            Recull tot un ampli espectre relacionat amb el Parc Natural  de Cap de Creus, al mar, a la pesca, la seva peculiar geologia, vegetació i  fauna, als seus recursos en general, tot plegat amb un ampli contingut didàctic  i divulgació científica, tant pel que fa als aspectes i continguts fotogràfics,  de maquetes, així com de panells explicatius. 
            Finalment, Cadaqués i tampoc en el seu nucli urbà, sinó a  Port lligat compte amb un altre espai museístic, en aquest cas molt conegut i  visitat, tal com és la casa de Salvador Dalí, lloc on hi va tenir la seva  residència fins l'any 1982 després de que fos construïda a partir de la unió de  diferents barraques de pescadors, a partir de 1930 formant-se progressivament  l'habitatge que avui es pot contemplar. 
            A partir de l'any esmentat, i arran de la mort de Gala, Dalí  es va traslladar a viure al Castell de Púbol, un petit poblet del municipi de  La Pera, al Baix Empordà. 
            Salvador Dalí, un figuerenc nascut a l'any 1904, va troba a  Port-lligat i en els paisatges de Cadaqués i els seus entorns, la lluminositat,  aïllament i inspiració que el van convertir en el català més conegut arreu del  món. 
            Cadaquès fa uns anys havia comptat amb dos espais  museístics, d'una banda un petita exposició de mineralogia que hi havia hagut  en el mateix Casino de Cadaqués i el museu Perrot-Moore, una pinacoteca  d'aquest pintor francès, molt vinculat a Dalí, al voltant del qual hi van haver  tot un seguit de plets. 
              
            • Casa Serinyana 
            
              
                  | 
               
              
                Façana de la Casa Serinyana  | 
               
             
            Tota persona que visita per primer cop Cadaqués, quan arriba  a la platja principal o Platja Gran de la badia de Cadaqués i observa a mà esquerra, se'n  adona una magnifica edificació modernista que hi ha al racó, on comença el  carrer Riba des Poal, nom de la petita platgeta que hi ve encara no després dels 100  metres. 
            La casa és coneguda amb el nom de Casa Serinyana o també, com a Casa Blaua, essent el nom de Serinyana, el cognom familiar de la persona que la va fer construir. 
            Una edificació dissenyada i construïda sota la direcció de  l'arquitecte modernista Salvador Sellés i Baró (Barcelona, 1880 - 1948), la  qual fou iniciada la seva construcció a l'any 1911, i inaugurada el 20 de setembre  de 1913 pel seu primer propietari i promotor de la construcció, Octavi  Serinyana. 
            Els Serinyana era una família cadaquesenca que durant moltes  generacions va estar vinculada al mar en quan al comerç i al transport marítim,  ja que està documentada la seva activitat des del segle XVI, principalment en  rutes a Barcelona, però que posteriorment va ampliar a altres poblacions, fins  i tot arribant a Cuba. 
              
            
            
            
            
            
            
          
            
                | 
             
            
               | 
             
            
              Escut  | 
             
           
            
          
            
                | 
             
            
              CADAQUÉS EN XIFRES  | 
               | 
             
            
               | 
               
            
              GENTILICI  | 
              Cadaquesenc, cadaquesenca  | 
             
            
              SUPERFICIE DEL MUNICIPI  | 
              26,4 Km2  | 
             
            
            
              COMARCA  | 
              Alt   Empordà  | 
             
            
              PARTIT JUDICIAL  | 
              Figueres  | 
             
            
              DEMARCACIÓ ELECTORAL  | 
              Figueres  | 
             
            
              BISBAT  | 
              Girona  | 
             
            
              CODI POSTAL  | 
              17488  | 
             
            
              MERCAT SETMANAL  | 
              Dilluns  | 
             
            
            
              COORDENADES GPS  | 
              Latitud N 42.290261º - Longitud E 3.277158º  | 
             
            
              ALTITUD  | 
              23 metres  | 
             
            
              CIUTAT AGERMANADA  | 
               | 
             
            
                | 
                | 
             
            
              FESTA MAJOR D'ESTIU  | 
              Setembre  | 
             
            
              FESTA MAJOR D'HIVERN  | 
              Desembre  | 
             
            
              FESTA DE SANT SEBASTIÀ  | 
              Gener  | 
             
            
              |   | 
                | 
             
            
              WEB AJUNTAMENT  | 
               | 
             
            
              WEB DE TURISME  | 
               | 
             
            
              |   | 
                | 
             
                     
            
          
            
                | 
             
            
              
                
                    | 
                    | 
                    | 
                 
                
                  El temps a Cadaqués  | 
                  MeteoCat  | 
                  Trànsit  | 
                 
                
                   | 
                   | 
                   | 
                 
                | 
             
           
            
          
            
                | 
             
            
                | 
              Bibliografia | 
             
            
               | 
              • CADAQUÉS, Josep Pla, Editorial Joventut, Barcelona, 1980 
                • LA COSTA BRAVA, Rosa Maria Fraguell i Carolina Martí, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2007 
              • LA BRUIXA DE CADAQUÉS, Miquel Berga, Editorial Cruïlla, Barcelona, 2013 
              • EL GENERAL DE CADAQUÉS, Firmo Ferrer i Casadevall, Editorial Sirpus, Barcelona, 2006 
              • EL CAP DE CREUS, Anna Puig Griessenberger, Estela Illa Bachs i Marta Pi Vázquez,  Guies de Patrimoni Local, Publicacions de la Diputació de Girona,  2006 
              • L'EMPORDÀ, EL MELIC DEL MÓN, Oriol Pi de Cabanyes, Edicions L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2006  | 
             
            
            
            
            
                | 
             
            
            
                | 
              Internet | 
             
            
              |   | 
               | 
             
            
                | 
             
            
                | 
              Canals de ràdio i TV local | 
             
            
              |   | 
              Empordà TV 
                Ràdio Capital de l'Empordà  
                Hora Nova  
                Viu Empordà | 
             
            
                | 
             
            
                | 
               Premsa comarcal i local, Revistes i Publicacions | 
             
            
              |   | 
               Empordà  | 
             
            
                | 
             
            
                | 
              Plànols i Mapes | 
             
            
              |   | 
              Cadaqués  
                  Portlligat                  | 
             
                      | 
          | 
        
            
              
                
                  
                      
                          | 
                          | 
                        SALVADOR DALÍ I DOMÈNECH 
                        Pintor | 
                       
                      
                         
                           Figueres, 1904 - 1989 
                         | 
                       
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                   | 
                 
                
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                  |                      | 
                 
                
                    | 
                 
                
                  |   | 
                 
                | 
             
            
                | 
             
            
                | 
             
            
                | 
             
            
              
                
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                  
                    
                      Declarat oficialment "Parc Natural de Cap de Creus", per  la llei 4/1998 de 12 de març de 1998. 
                        El dijous 12 de març de 1998 sortia publicat en el BOE Nº  127 la llei 4/1998, de 12 de març pel qual declarava la zona del Cap de Creus com a Zona protegida, no tant sol el territori peninsular sinó també el seu entorn marí. 
                        El mateix BOE defineis i considera el cap de Creus de la segÜent manera: 
                        "La península  del cap de Creus és la punta més oriental de la península Ibèrica i, alhora,  l'extrem mediterrani del Pirineu axial. 
                        
                          
                             | 
                           
                          
                            Cala  Taballera (Port de la Selva), només accesible per mar o caminant  | 
                           
                         
                        És un espai natural de primer ordre, dotat  d'una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen  un conjunt únic a nivell mundial, fonamental per
                          la  comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. 
                        Des del punt  de vista biològic, resulten especialment destacables la diversitat i riquesa  del patrimoni vegetal, conseqüències directes de la seva situació biogeogràfica,  la coexistència d'elements mediterranis i extramediterranis i la presència de  nombroses espècies rares, algunes endèmiques. 
                        La multiplicitat  de biòtops té la seva correspondència a nivell faunístic, cal remarcar l'elevat potencial de  recuperació natural que ofereix encara aquest espai. 
                        
                          
                             | 
                           
                          
                            Ermita de Sant Baldiri de Taballera (Port de la Selva), del segle XVIII  | 
                           
                         
                        Especialment  reconeguts són els seus extraordinaris valors paisatgístics, amb l'excepcional  bellesa 
                          dels  ambients litorals que contrasta amb la dels paratges interiors, do de molt  freqüentment l'acció secular  humana ha incidit essencialment en l'harmònica i peculiar configuració de  l'actual paisatge. 
                        Les aigües  que envolten la península del cap de Creus són netes i amb índexs molt baixos  de contaminació.
                          La  morfologia de la costa, amb penya-segats, roques, illots i esculls, cales i  badies, i la naturalesa dels seus fons, de roca (que poden assolir grans  profunditats) i de sediments, ofereixen també una amplíssima diversitat  d'hàbitats per als organismes marins, diversitat que es tradueix en una  extraordinària riquesa submarina. Alguers i fons coral·lígens són els seus  millors testimonis." 
                        
                        D'altra banda estableix que els territoris municipal que se veuran  afectat per la declaració protegida del Cap de Creus són: Cadaqués, Port de la  Selva, Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga, així com  tots els espais marítim adjacents.  | 
                     
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                  
                    
                        | 
                     
                    
                        | 
                      CAP DE CREUS, Parc Natural (Guia) 
                          Ponç Feliu 
                            Brau Edicions, Figueres, 2007 | 
                     
                    
                        | 
                     
                    
                        | 
                      FLORA I FAUNA DEL CAP DE CREUS 
                          Toni Llobet François 
                            Brau Edicions, Figueres, 2009 | 
                     
                    
                        | 
                     
                    
                        | 
                      CAP DE CREUS, L'ALBERA I GOLF DE ROSES - 45 Indrets singulars 
                          Marcel Gutinell Mauri 
                            Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet (Barcelona), 2014 | 
                     
                    
                        | 
                     
                    
                        | 
                      HISTORIA MÍTICA DEL CAP DE CREUS 
                          Joan de Déu Prats i Maria Padilla Climent 
                            Edicions Comanegra, Barcelona, 2019 | 
                     
                    | 
                 
                
                    | 
                 
                
                   | 
                 
                
                    | 
                 
                
                   | 
                 
                
                    | 
                 
                
                   | 
                 
                
                    | 
                 
                | 
             
            
                | 
             
           
            
            
            
            
             |