contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Colera

EL PRIMERS INDICIS DE LA POBLACIÓ
Sant Miquel de Colera
Ermita de Sant Miquel de Colera

El primer document conegut on hi apareix el nom "colera", és en l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze a l'any 935, fent esment a "vallen quam vocant colera", en els lliuraments d'uns alous fets pel Comte Gausbert I d'Empúries (915-991) al cenobi de Sant Quirze, a l'any 931, la vall de Colera figurava com "Valle de Collera".

El 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III d’Espanya (1716-1788) perquè concedís la possibilitat de fundar la població en la "Vall de Colera", en terrenys de la seva propietat.

Comtat d'Empúries
Comtat d'Empúries

El 4 de juliol de l'any 1770, arriba l'autorització de part del rei Carles III d'Espanya, permetent la construcció de la població sol.licitada i que serà batejat amb el nom de "Sant Miquel de Colera".

A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars davant una recollida de signatures per alguns historiadors poc clares, la Diputació de Girona amb data de 10 d'abril de 1885 va dictar una ordre on el municipi de Sant Miquel de Colera passava a ésser un veïnat del municipi de Portbou.

El 23 de maig de 1885, el veïns de Colera en desacord amb aquesta ordre van cremar els arxius de l'ajuntament. Al dia següent 24 de maig a l'ajuntament de Portbou es feia efectiva l'ordre d'anexió del territori colerenc al de Portbou. Aquesta situació va durar fins que el dia 2 de juliol de 1934, on a partir d'una Llei signada pel llavors President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (1882-1940), posava fi després de 49 anys a l'anexió, per a tornar a segregar i formar el municipi de Colera, com entitat independent.

 

CARACTERÍSTIQUES I ASPECTES DEL SEU MUNICIPI I POBLACIÓ

Colera
Costa colerenca en el camí dels canons

La població de Colera està situada en la zona nord-oriental de les comarques gironines i limitada pels municipis de Portbou al nord, Rabós d’Empordà a l’est i Llançà al sud, i la part més important a l'est pel mar.

En la part nord, ja que el municipi està en el mateix Pirineu, té una franja de quasi dos quilòmetres que limita amb el municipi de Banyuls de la Marenda, en la comarca de Rosselló, entre el Puig de Tarabaus de 696 metres d'altitud i el Coll dels Empedrats.

Ja esmentat, per la part est el seu límit territorial és el mar, que per la part sud toca el Cap Ras, fins arribar a la part del nord en el Puig del Claper.

El poble està comunicat per carretera a través de la N-260 que venint de Figueres va vers Portbou i la frontera francesa, la qual es troba a nou quilòmetres, pel pas del Coll dels Belitres.

També disposa d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou, on hi tenen aturada tots els tres de rodalies. Igualment es pot arribar a Colera per mar, ja que disposa d’un port esportiu amb 150 amarres, al costat mateix de la població.

Colera
Vista de Colera: Platja i Port naútic

Tot i que Colera de sempre ha estat lligada a la vinya, en els últims anys la població s'ha anat acostant cap al mar on hi ha les instal·lacions turístiques de la població i el seu port esportiu.

Una característica peculiar del poble és el seu pont elevat també conegut com viaducte, el qual es tracta d’una extraordinària obra d'enginyeria amb ferro que fou construïda per la companyia Eiffel de Paris, i serveix de pas pels trens de la línia Barcelona-Portbou, que una vegada passat el pont arriben a l'entació de la població situada al costat d'un característic Parc Art, el qual disposa d'explèndides vistes al mar.

Riera de Molinàs
Riera de Molinàs

El municipi de Colera disposa d'un bon nombre de rutes, ja sigui resseguint per la costa o pel seu interior, per tal de poder conèixer el seu paisatge, tan peculiar en aquesta part de la comarca empordanesa, el qual té una diversitat de paisatges molt diferenciat

Hi destaquen les rutes tals com, la de l’ermita romànica de Sant Miquel de Colera, la ruta del veïnat de Molinàs, on actualment està totalment abandonat i, que es troba a prop de l'antic castell del mateix nom o la ruta dels canons que voreja la costa, per la Punta del Frare i que es pot arribar fins a la platja de Garbet. Posteriorment es pot continuar cap el Cap Ras, la platja de Grifeu i finalment, Llançà.

El seu afluent més important és la riera de Molinàs, que neix per la zona de l’Albera, recollint les aigües de la Serra de la Balmeta, a 600 metres d’altitud, i que després d'haver recollit altres aigües de torrent o rieres com la del Falcó o la Coma de Vaixell, desemboca en el mateix Colera, entre la platja principal i el port esportiu, després d'haver recorregut cinc quilòmetres de distància. Les aigües recollides són evidentment, les procedents de períodes on les pluges són més abundants.

 

VEÏNAT DE MOLINÀS

Molinàs Molinàs
Vista general de Molinàs
 
Un carrer del veïnat

 

CASTELL DE MOLINÀS

Castell de Molinàs, Colera Castell de Molinàs, Colera
Murs i voltes del Castell
 
Portalada del Castell

 

SANT MIQUEL DE COLERA

Sant Miquel de Colera Sant Miquel de Colera Sant Miquel de Colera
Porta d'entrada
 
Vista general de l'ermita
 
Interior de la nau

 

 

 


Colera

Distintiu

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
533 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Colerenc, colerenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
24,4 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
22 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17496
MERCAT SETMANAL
Dilluns
COORDENADES GPS
Latitud N 42.404969º - Longitud E 3.151783º
ALTITUD
10 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
Setembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

Facebook
El temps Colera
MeteoCat
Trànsit
Ajuntament de Colera

 

Bibliografia Bibliografia
 

COLERA, Arnald Plujà i Canals, Quaderns Revista de Girona, Diputació de Girona, 2014
LA COSTA BRAVA, Rosa Maria Fraguell i Carolina Martí, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2007

Internet Internet
 
Mapes Mapes i Plànols
  Colera
 
Joan Padern i Faig   JOAN PADERN I FAIG
Pintor

Colera, 1924

Properament ...

ELS REALISMES DE JOAN PADERN
WRafael Santos Torroella i Xavier Amir
Editor Xavier Amir, Girona,1986
Joan Padern, controlador d'ismes
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal