contacte  -  mapa web
 
Cerdanya
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Cerdanya
Alp
Das
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Llívia
Meranges
Meranges
Urús
INFO COMARCAL
Cerdanya
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Puigcerdà

CAPITAL EMBLEMÀTICA DE LA BAIXA I ALTA CERDANYA
Vista del Pla d'Alp i el Parc Natural del Cadí - Moixeró al fons

Algunes troballes numismàtiques fetes al nostre puig, així com la relativa abundància de restes d'època romana, ibèrica o fins i tot anterior, en diversos pujols de la comarca, donen a entendre el turó que on s'assenta la població podria haver estat ocupat des d'època prehistòrica.

Denominat Monte Cerdano al s.XI, el seu nom va derivar al llarg dels següents segles vers Podio Cerdano Podii Ceritani (segons formacions llatines) per acabar, catalanitzant-se, amb la grafia en què es coneix avui dia (Puigcerdà). El seu significat, senzill i clar, es refereix al “puig” que s'enlaira al mig de la plana cerdana.

Alfons I, el Cast impulsa Puigcerdà com a nucli de defensa pirinenc en el segle XII

La teoria que Puigcerdà va ser fundada el 1177 a partir d'un document on el monarca cedia els terrenys per a la construcció de l'església, resulta parcialment rebutjable per quan en el mateix resta ben clar que ja es parla de l'existència d'una “vila”. Per tant, sembla obvi que la data de fundació hauria de recular-se, sobretot si es té en compte que hi ha materials molt anteriors i que el 1094 es documenta el castell de Mont Cerdà en el testament de Guillem Ramon, compte de Cerdanya, en el qual llegà al seu fill Guillem Jordà. Atès que es parla de castell, caldria pensar que es tractava d'una fortificació important, a l'entorn del qual aniria creixent la nova població.

El caire estratègic del lloc i una extensió prou gran com per bastir-hi una important població degueren ser els motius pels quals el monarca Alfons I el Cast decidí habilitar-la com a nou nucli que protegís la frontera nord en detriment d'altres indrets ja fortificats. Per aconseguir-ho se li concedí la capitalitat, així com nombrosos privilegis que anaren directament destinats a poblar-la i a enfortir-la fins a convertir-la, a mitjan segle XIV, en la sisena població del Principat en nombre d'habitants. Fou en aquell moment quan li foren adscrites les seus administratives tant laiques com eclesiàstiques.

Mercès al gran nombre de privilegis obtingut, la Vila no només aniria estructurant un govern propi, sinó que també s'afavorí la resta d'elements bàsics pel seu creixement (com les concessions reials de caràcter social, econòmic, militar i defensiu. D'aquest moment (1182), per exemple, també arrenquen les fires puigcerdaneses, així com el seu mercat.

En aquest marc de protecció, la nova població va assolir un ràpid creixement demogràfic i comercial. Va arribar a convertir-se en un nucli bàsic en la xarxa poblacional, comercial i defensiva de l'interior, complementari al de la costa, i assolí un important paper en la concentració dels productes i de la seva redistribució. Així, Puigcerdà, cap a la fi del segle XIII, representava pel Pirineu occidental català, el mateix que Perpinyà significava per al litoral.

Vegueria de la Cerdanya (1276 - 1343)
© Racó Català

Dins d'aquest context, es va anar estructurant, ràpidament, el conjunt de la societat. En l'aspecte professional, tanmateix, s'organitzà en confraries. A més, permeté l'assentament d'una important comunitat jueva i l'establiment de distints ordes religiosos (dominics, franciscans i clarisses) que construïren convents alguns d'entre els quals dels majors de Catalunya. Tota aquesta dinàmica va trobar el suport de la gran empenta i entusiasme de què gaudí Catalunya al llarg dels segles XIII i XIV.

Fets ben palesos en la ràpida recuperació de l'incendi de 1280, en el qual va cremar gran part de la Vila o en els posteriors de 1319, 1379 i 1389. Aleshores es creà la vegueria de Cerdanya amb capital a Puigcerdà, la qual hauria de perdurar fins el 1716 amb la creació d'una de nova administració imposada per Felip V, primer Borbó regnant a Espanya. Dins del mateix segle XIII o poc després es documenten, per primera vegada, elements tan claus en la història local com l'estany (1260) i la sèquia o rec reial (1310) o el fet de la integració del comtat de Cerdanya al reialme de Mallorca (1276), entre d'altres esdeveniments.

Aquest tarannà, a l'igual que passà a la resta del Principat, anà a la baixa des de mitjan s. XV a causa de les guerres i dels brots de pesta negra, a més del terrible terratrèmol sofert el 1428, que provocà una gran destrucció a tota la comarca. Passat aquest impàs la Vila va tornar a revifar-se i continuà amb la seva tradició comercial i de serveis, la qual ja no abandonaria mai més tot i els greus i continus entrebancs.

L'infaust i ultratjant Tractat del Pirineus de 1659, fa prevaldre uns protètics estats en front de territoris històrics i naturals

La seva situació estratègica, que li permet controlar dos importants passos pirinencs com el de la Perxa i el del Pimorent, i la seva preeminència en el marc d'aquesta zona foren els motius pel quals, a partir del segle XVI, es veuria obligada a ser partícip d'un continuat ambient bèl·lic

Els atacs, els setges i les escomeses per part de les tropes franceses i espanyoles haurien de convertir-se en un fet continuat, ja que era bàsic conquerir la Vila per tal de controlar la contrada, de tal manera que aquesta situació perduraria fins a l'ocupació napoleònica.

Dels fets amb el francès n'hauria de derivar la partició entre Espanya i França arran del Tractat dels Pirineus (1659-1660), amb l'assentament de la frontera al peu de Puigcerdà. A més, i al llarg dels segles XVI i part del XVII, un altre element desestabilitzador va irrompre-hi amb força: el bandolerisme.

En són nombroses i continuades les notícies, no només de bandositats per la contrada, sinó també d'atacs als castells. Durant aquesta època, la Vila es veuria immersa en una delicada situació econòmica derivada dels fets comentats. Les enormes despeses per mantenir el sistema defensiu, els continuats allotjaments de tropa, el manteniment d'una xarxa d'espies i la situació de desconfiança generalitzada no foren elements estabilitzadors en cap sentit. Amb tot, fou en aquests segles quan es va portar a terme l'encunyació de moneda pròpia en distintes ocasions.

El 14 de novembre de 1875 les últimes tropes carlistes passen per Osseja, a prop de Puigcerdà: Acabava la tercera i última guerra carlina a Catalunya.

En el segle XVIII, ja de recuperació, hagué de sofrir un atac greu des del punt de vista institucional, el qual va afectar tot el Principat: l'establiment de la monarquia borbònica i, amb ella, la imposició de l'administració castellana dels corregiments i la pèrdua de tota mena de privilegis i capacitat decisòria pròpia. Amb el francès encara hi hauria frecs, cosa que culminaria amb l'ocupació napoleònica entre 1812-1814, moment en què es convertí en capital del dit “departament del Segre”, divisió administrativa imposada per Napoleó.

A la resta del segle XIX, la població visqué enmig del canvi de mentalitat política i es va trobar involucrada en la guerra civil espanyola entre liberals i carlins que ocupà bona part del mateix. En el costat liberal, veié com era assetjada pels carlins i ja el 1837 en sortí victoriosa, a l'igual que en el 1873 i 1874. Les resistències foren tan notables que li van representar el reconeixement del Govern estatal i de tot Espanya, moment en el qual moltes ciutats decidiren posar el nom de Puigcerdà a un dels seus carrers i el Govern el donà a un vaixell de guerra del tipus Monitor.

Tot just abans d'acabar les guerres carlines ja havien fet cap a la Vila els primers barcelonins que, amb caràcter d'estiuejants, havien construït sengles quintas o cases-torre, també dites “villas”, a la zona exterior del recinte emmurallat. Ells serien els pioners del fenomen que ha marcat definitivament el tarannà de Puigcerdà i que s'inicià a partir dels anys 80 del segle XIX: el turisme.

Aquesta afluència d'estiuejants fou molt notable, no tant sols pel volum de persones que feien cap a la Vila, sinó també per tractar-se d'un turisme compost, bàsicament, d'industrials, polítics i gent del món de la cultura. En aquest marc és quan floreixen el Casino Ceretà, el Círcol Agrícola Mercantil, la Festa de l'Estany, els Jocs Florals i la premsa local, entre altres coses, tot coincidint amb l'enderrocament de les muralles i l'eixamplament de la població, sobretot vers l'estany, al costat del qual, el 1925, s'inaugurava el parc Schierbeck.

Front de Puigcerdà durant la Guerra Civil (1936-1939)
© Guerral Civil 75 años - ABC

Dins d'aquest període cal ressenyar, entre altres moltes coses, un fet tan important com l'arribada del tren a la Vila l'any 1922, el qual hauria d'afectar, de manera directa no tan sols al turisme, sinó també a molts altres aspectes socials i econòmics del conjunt de la comarca, i de manera especial l'any 1929 amb la seva electrificació i la connexió definitiva amb la línia francesa La Tor de Querol-Toulouse-París.

Enmig d'aquesta revifalla socioeconòmica també es va donar la cultural, com ho palesen les sovintejades visites i tertúlies de Narcís Oller, Jacint Verdaguer, M. Alart, Santiago Rusiñol, Antoni Gaudí, Emmanuel Brousse, Isaac Albéniz i Enric Granados, entre molts altres.

Aquesta dinàmica continuaria fins a la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, que vindria a estroncar radicalment el ritme d'una Vila que patí l'assassinat d'un important nombre de fills seus, alhora que es portaven a terme un seguit de col·lectivitzacions.

Acabat aquest període, el ritme cultural anterior desapareix i les mateixes dificultats econòmiques del país en general i la nova directriu política i cultural estreny encara més les possibles iniciatives locals.

Campanar de l'antiga església de Santa Maria, destruida per CNT-FAI al 1936

A poc a poc s'aniria recuperant el turisme, el qual ara ja no seria només d'estiu, sinó també d'hivern gràcies a l'esquí, alhora que a nivell intern Puigcerdà inicià la seva singladura en l'hoquei gel (1956) tot convertint-se en el nucli urbà pioner a l'Estat espanyol en aquesta pràctica espor­tiva. D'altra banda, el 1969 el terme s'engrandia amb la incorporació del municipi de Vilallobent.

Hauria de ser a partir d'aquestes dates quan s'aniria absorbint un gran volum d'immigració de la resta de províncies espanyoles, en especial del sud, alhora que el turisme francès es faria cada vegada més present, almenys fins a les primeries dels anys 80.

La recuperació democràtica fou un pas important per a la recuperació cultural, a la qual s'hi ha d'afegir, en distints períodes, l'econòmica, sobretot estimulada des del món constructiu en reclamar, el turisme, noves residències vacacionals, sense oblidar-nos de les importants obres d'infraestructura realitzades a nivell cultural, social, esportiu i sanitari que s'han anat succeint.

Avui dia Puigcerdà basa la seva riquesa en els serveis, el turisme i les indústries vinculades a la construcció, tot mantenint la capitalitat de la comarca sota administració espanyola, i agrupant més del seu 50% de la població (*)

(*) Escrit redactat per gentilesa de Sebastià Bonsom Isern i Oriol Mercadal Fernández de Puigcerdà

 

L'ESTANY DE PUIGCERDÀ
Vista de l'Estany de Puigcerdà

Properament ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Escut de Puigcerdà

Bandera de Puigcerdà
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
8.825 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Puigcerdanès, puigcerdanesa
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
18,9 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
467 Hab/Km2
COMARCA
Cerdanya
PARTIT JUDICIAL
Puigcerdà
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Urgell
CODI POSTAL
17520
MERCAT SETMANAL
Diumenge
COORDENADES GPS
Latitud N 42,433958º - Longitud E 1,928356º
ALTITUD
1.202 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FIRA DE PRIMAVERA
Maig
FESTA MAJOR DEL ROSER
Juliol
FESTES DE L'ESTANY
Agost
FESTA DE LA MARE DE DEU DE LA SAGRISTIA
Setembre
FIRA DE PUIGCERDÀ
Novembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

Facebook
El temps a Puigcerdà
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  PUIGCERDÀ, Sebastià Bonsom Isern, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1993
EL XALET DE PUIGCERDÀ, Jordi Finestres Martínez, Editorial Ara Llibres, Barcelona, 2013
CERDANYA, CAP ON VAS ?, Alfred Pérez-Bastardas, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell, 2014
EL PARLAR DE LA CERDANYA, Manel Figuera i altres, Edicions Salòrica, La Seu d'Urgell, 2011
EL BARIDÀ, 39 indrets llegendaris, Manel Figuera Abadal, Guies Xafatoll, La Seu d'Urgell, 2012
LLIBRE DE PRIVILEGIS DE LA VILA DE PUIGCERDÀ, S.Bonsom i S.Vela, Pagès Editors, Lleida, 2008
EL CAMÍ DE SANT JAUME A CERDANYA, Núria Boltà i Vilaró, Farell Editors, Barcelona, 2012
Internet Internet
 
Viure als Pirineus
Institut d'Estudis Ceretans
Joventuts Musicals de la Cerdanya
Coral Cerdanya Canta
Club Excursionista Cerdanya

AUCER, Associació Universitària de la Cerdanya
Societat Gastronòmica del Pirineu
Portal Turístic de la Cerdanya
FOEG, la Cerdanya
Sindicat de la Terra de Cerdanya

 
Federació del Cavall Pirinenc
Portal Cerdanya

 

Canals de ràdio i TV local
  TV Cerdanya
Mola TV

Cadena Pirenaica
Ràdio Puigcerdà
Mapes Plànols i Mapes
  Puigcerdà
 
  LLUÍS DE SANÇ I MANEGAT
Primer Bisbe de Solsona
Puigcerdà, 1547
Barcelona, 1620

Properament ...

 
 
  GERMAN SCHIERBECK
Cònsol danès a Barcelona
Copenhaguen, 1842 Barcelona, 1912

Properament ...

 
 
  JAUME MARTÍ I SANJAUME
Sacerdot i Arxiver de Puigcerdà
Batet, 1872
Alp, 1936

Properament ...

 
 
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal