 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ENTRE EL NUCLI ANTIC I EL PORT ESPORTIU
El municipi de Llançà està situat en la vall de la Riera de Valleta i està comunicat a través de la N-260 que comunica Figueres amb Portbou i la frontera amb França, i també amb la GI-612 d’on es pot anar a Port de la Selva, població a partir de la qual i a través de la carretera GI-613 es pot anar cap a Cadaquès i Roses. Un altre medi amb el qual està comunicat Llançà, és el tren. L’estació de Llançà, tot i que està una mica apartada del nucli del poble i més de la zona del port, permet que la població estigui molt ben comunicada no tan sols amb els trens de rodalies, sinó també amb els de mitja distància, més moderns i ràpids. Un dels altres medis pels quals es pot arribar a Llança, lògicament és per mar. Llançà disposa d’un ampli port esportiu, turístic i pesquer amb quasi 500 amarres, situat a peu del Puig del Castellar, entre la platja de Llançà i les Carboneres. Disposa de restaurant i de totes les instal·lacions necessàries i serveis que requereixen aquest tipus d’infraestructures. També s’hi porten a terme gran diversitat d’activitats esportives i de lleure relacionades amb el mar.
El municipi està envoltat de nord, oest i sud pels municipis de Colera, Rabós d’Empordà, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga i Port de la Selva. Per la part est, el mar, limitat al nord pel Cap de Ras fins arribar a tocar la Punta Podaire al sud. La franja litoral és on pràcticament es concentra tota la població del municipi, si s’hi inclou el nucli antic de Llançà que es troba a 1,5 km del la zona del port, però que de fet està enllaçat urbanísticament. El municipi té tres petits nuclis o veïnats que són: La Valleta, Madres poc important i disseminada i Setcases, que de fet, tot i està separada del nucli, formaria avui part del mateix, i és on hi ha l'estació de tren. Llançà és avui un dels nuclis de població més importants i actius de la Costa Brava, i el principal nucli de la zona nord. Una vila, amb dues zones clarament diferenciades com són la zona del Port i el nucli antic. La zona del port, de sempre fou un lloc reservat a la gent del mar, però quan el perill pirata va minvar, aquest veïnat es va anar convertint, en el que és ara, un nucli urbà de gran dinamisme, sobretot a l'estiu, i limitat per l'illot del Castellar i l'Ermita del Port.
La capella o ermita, és l'edifici més antic que es conserva en aquest lloc. Fou edificat en el s. XVII per Joan Lluís Tresserres; un mariner que va voler així, complir un vot que havia fet a alta mar, quan una gran tempesta va sorprendre el seu vaixell i fent la promesa que si salvaven la vida, el lloc on poguessin amarrar la nau, hi aixecarien una capella en honor de la Mare de Déu. En el nucli antic, destaca la seva Plaça Major configurada i envoltada en el mateix indret per l’església parroquial de Sant Vicenç, patró de la vila, l'arbre de la llibertat, la torre de l'Abad, l'antic Campanar Romànic i el Museu de l’Aquarel·la en el mateix edifici de la Casa de la Cultura, i també una antiga font del segle XIX que complementa aquest agradable espai.
TORRE GÒTICA SEGLES Xiii-XIV
Situada en la mateixa plaça Major de la vila, és una construcció de tipus gòtic dels s.XIII-XIV tot i que les faccions romàtiques hi són molt presentsm i possiblement situades a l'entorn del segle XIII. Fou el campanar de l'antiga església de Sant Vicenç, avui inexistent, ja que l'església parroquial de nova construcció està situada a l'altre costat de la torre i del lloc on originalment havia estat l'antiga església parroquial de la població. Es una construcció que té un cert regust a l'estil de Sant Pere de Rodes, monestir benedictí de l'antic Comtat d'Empúries, i que actualment es troba dins el municipi de Port de la Selva. Els seus abats al llarg de segles foren senyors feudals de Llançà. Es de base quadrada i disposa d'un portal gòtic d'arc ogival a l'entrada, i de finestres en la part superior de la torre, que en bandes oposades en una façana té tres finestres, mentre que l'altre dues. Per sobre de les finestres hi ha en cada façana, unes obertures en forma d'ull de bou, i la part superior de la mateixa està coronada per un conjunt de merlets. La torre fou restaurada a l'any 1988, es troba ben conservat i és una peça arquitectònica, agradable de contemplar en l'entorn que l'envolta de la Plaça Major, i que s’ha convertit en tot un símbol del nucli de Llançà antic. Durant les obres de restauració, la peça més significativa que s’hi va troba fou la d'un cep de presoner, fet que presuposa la possibilitat que en un temps fos emprada com a presó. Actualment en la part baixa hi ha una oficina d'informació municipal.
TORRE DE L'ABAT
La Torre de l’Abat, és una construcció majestuosa de base quadrangular, de grans proporcions, que es troba adossada a l’església de Sant Vicenç per la part est, que fins hi tot s'aixeca damunt d’una de les capelles de la mateixa església. Es un edifici que es troba totalment restaurat, però actualment no es pot visitar ni hi ha programades visites guiades. Es possible que entre la Torre de l’Abat, situada en la part dretana de l’església parroquial i el Palau de l'Abat, situat en la part esquerra de la mateixa església de Sant Vicenç, hi hagués hagut antigament un pati, un claustre o un espai que comuniqués les dues edificacions. Sembla com si fou quan en el segle XVIII s’hi enlaires l’actual església parroquial de Sant Vicenç. El Palau de l'Abat és un indret que tampoc es pot visitar donat que actualment és un habitatge particular.
RECULL HISTÒRIC DEL MUNICIPI
Els seus orígens s'atribueixen als romans, on s'han trobat vestigis, no molt importants de la seva presència, en el Puig de l’església d'amunt, tot i que pel seu enclavament, la zona podia formar part de la xarxa de comunicacions d'enllaç amb altres vies romanes. La zona podria ben ésser l'enclavament de la població romana de "Valle Lanciano". El que sí hi ha vestigis, com molta part d'aquesta zona de l'Empordà, és d'importants troballes de tipus megalític, ja sigui dolmens com menhirs. El que sí hi ha constància és del primer document escrit que relaciona el Valle de Lanciano (Llançà) amb el Monestir de Sant Pere de Rodes de l'any 974 esmentant la vall. Fou a partir d'unes donacions de Gausfred I, comte d'Empúries i del Rosselló al cenobi de Sant Pere de Rodes, fet que va suposar un gran impuls pel monestir benedictí pel que fa a la possessió de terres, esglésies i pobles de la serra de Rodes i el litoral marítim on es trobava Llançà. La població de Llançà es va refermar en el mateix any a partir de l'epístola del papa Benet VI (973-974) dirigida a l’abat Heldensind confirmant les diverses possessions del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes; aquest document és una peça clau per a la història de Llançà.
A l'any 1079 passa un fet d'aquells que avui dia ens sobten, de quina manera s'administrava justícia en l'edat mitjana. Al llavors abat Guillem del monestir de Sant Pere de Rodes, en una estada en la seva residència a Llança, li roben una bossa plena d'or i plata. Són inculpats de la malifeta una dona dita Arsendal i el seu fill Bernat, els quals sempre es van declarà innocents. En un judici fet a l’església de Sant Feliu de Vilajuïga i en presència del comte d'Empúries, es pren una determinació. Mare i fill, posaran el braç dins una caldera amb aigua bullent, se'ls hi embeinà i segellà el braç i al cap de tres dies se’ls hi traurà l'embenat; si el braç presenta cremades serà la prova evident de la seva culpabilitat. Segons la narració la mare va presentar cremades mentre que el fill no, la "prova" segons el jurat fou que l'Arsenda era la culpable del robatori. Sentenciada, fou executada el 26 d'octubre de 1079. Llançà com multitud d'indrets de la Costa Brava al llarg de segles fou atacada per pirates i corsaris. Ja en el segle XV la població estava emmurallada i per tant, preparada per resistir els atacs d'aquest bàndols del mar procedents del nord d’Àfrica i que fins ben entrat el segle XVIII no van desaparèixer. Un altre fet prou important pel que podia haver estat el futur de Llançà va ésser el Tractat del Pirineus. El tractat signat en l'illa dels faisans en el riu Bidasoa en el País Basc Nord, el 7 de Novembre de 1659 posava fi a la guerra amb França, a costa de que Catalunya perdés el Rosselló. A punt va estar de que la franja nord de l'Alt Empordà, fins al Cap de Creus passés com el Rosselló a mans franceses.
A l'any 1690 s'iniciaven les obres de la nova església de Sant Vicenç que acabarien a l'any 1730. Cent quaranta anys més tant, era plantat l'arbre que encara avui es pot veure en la plaça major, l'Arbre de la Llibertat. Tot un símbol de Llançà que va estar a punt d'ésser tallat quan tropes franquistes van iniciar la seva destrucció, i que gràcies a la intervenció de mossèn Eduard Trigàs, en aquell moment capità capellà, avui encara es pot contemplar. Durant la postguerra Llançà va continuar vivint del mar i del cultiu de la vinya, però com altres poblacions de la Costa Brava, cap els anys seixanta es va iniciar el "boom" turístic, i Llançà no va ésser aliena al fet. Tot això va comportar un creixement per la població i les seves rodalies, convertint-la en una població animada i plena de noves cares. A partir de llavors, el turisme ha estat un important motor econòmic de la població i un factor de creixement.
EL NOM DE LLANÇÀ
Posteriorment i en el mateix any, en torna fer referència l'epístola del papa Benet VI (Papat: 973-974), que precisament moriria aquell mateix any de forma violenta, escanyat i llançat al Tíber, per ordre de l’antipapa Bonifaci VII, que al cap de pocs mesos seria enderrocat per Otó II, i posat en el seu lloc Benet VII (Papat: 974-983). D'altra banda el nom concret de "llançà" ja figura en molts escrits antics, fet que fa suposar que va ésser adoptat molt anys enrere. El seu escut està simbolitzat per la corona, el mar i tres llances, tot i que i han autors que el mot “Lancius” deriva de l’àrab “Al-anzal” que significa, refugi.
ELS VEÏNATS: LA VALLETA, MADRES I SETCASES
La Valleta és un petit veïnat on queda clarament diferenciada la part antiga de la més moderna, per la partició que fa la Riera de La Valleta. Està situat a mà dreta del punt quilomètric 22,2 de la N-260 que és la carretera que va de Portbou a Figueres, i passa per Llançà. El forma un petit nucli a prop de la carretera i un altre a l'altre costat de la riera del mateix nom de La Velleta, separat per un petit pont d'un sol arc. En aquest veïnat s'inicia un dels camins que porta a l’església romànica de Sant Silvestre. La riera de la Valleta es forma per la zona oest de la Carena de Terrols a partir de rebre les aigües de diferents torrents i rials d’aquest paratge, continuant el seu curs fins a la zona de Madres que s’uneix amb la riera del mateix nom, formant la Ribera de Llançà, que desemboca en la zona nord de la platja del port, al costat del nucli de Sant Carles. A diferència de La Valleta, el veïnat de Madres és un veïnat disseminat i format per un petit nombre de masies on hi destaca l'edificació avui en ruïnes, del que fou el Moli d'en Pujol, arran mateix de la Riera de la Valleta, en un indret de difícil accés. De fet està en ruïnes, però encara es poden veure molts elements característics dels molins antics com, l'entrada d'aigua o les voltes de les sales de moles. També es curiós que sobre la llinda de la porta d'entrada s'hi pot llegir perfectament la inscripció "Ave Maria sin pecado concevida, 7 de Mayo 1736. Antoni Pujol me fesit".
Avui Setcases és un petit nucli al costat de l'estació de tren de Llançà. De fet és un nucli que no és recent sinó que els seus orígens documentats arranquen en el s.XVII. Setcases continua en certa manera una mica separat del que ha estat el desenvolupament urbanístic de Llançà a partir del boom turístic, que s'ha situat més cap a la zona del port i al sud en direcció a Port de la Selva, i evidentment al costat del mar. Setcases es troba a poc més de 800 mts. de la plaça Major, i la seva importància radica en el fet que és on es troba l’estació de tren de Llançà.
SANT SILVESTRE DE LA VALLETA
L’ermita de Sant Silvestre de la Valleta està situada en un entorn molt ben conservat i agradable, entre el Puig de Sant Silvestre de 307 metres i la Carena de Terrols. Abans d’arribar a l’ermita procedent del veïnat de La Valleta, hi ha una zona habilitada per picnic i d'esbarjo, ben equipada, neta i molt ben conservada. Edifici romànic dels segles X - XII està formada per una sola nau amb volta de canó i absis, campanar i amb una entrada lateral. Havia estat en el seus orígens una cel·la monàstica pertanyent a l'abadia de Sant Esteve de Banyoles. El primer document escrit que en fa referència és del 878 i més tard en altres dels anys 1017 i 1019. Va ésser consagrada pel comte de Carcassona i bisbe de Girona Pere Roger de Carcassona (981-1051) a l'any 1029. A part de la ruta més coneguda per accedí a l’ermita que és a partir del veïnat de La Valleta, també hi ha accés per altres camins, com el GR-11 que hi passa, on l’ermita és troba entre Llançà i Vilamaniscle, o fins hi tot rutes que venen més del nord procedents de Colera.
En el trajecte del veïnat de La Valleta fins l’ermita, s’hi troba la font del Xai, que està situada a mà dreta en direcció a l’ermita, i d’on brolla aigua procedent de les mocades de la muntanya. Al costat de l'ermita de Sant Silvestre, també s'hi troba una altra font, coneguda com a font de la Capella.
SANT GENÍS DEL TERRER
També és coneguda amb el nom de l’església del Terrer, per trobar-se en el paratge de la Serra de Terrols i El Terrer respectivament. El monument religiós s'identifica amb l’antiga cel·la de Sant Genís que pertanyia al Monestir de Sant Pere de Rodes des de l'any 974 fins el 990. De l’edifici es conserva una part de la capella, la seva volta en la part del presbiteri i unes estretes finestres. Els entorns de Sant Genís són espais agradables per passejar i fer-hi excursions, ja sigui pel nombre de camins a partir dels quals es pot anar, o també per l’esplèndida vista sobre Llançà i aquesta zona del territori en general. Sortint de Llançà per la zona de la Bateria a peu de la carretera GI-611 procedent de Figueres i poc abans d’arribar a la cruïlla d’entrada i el carrer de l’estació, hi ha l’inici a mà esquerra del GR-11. Fins arribar a Sant Genís del Terrer el camí no presenta cap dificultat, únicament que cal tenir en compte que des de l’inici fins arribar a l’antiga cel·la, passar de la cota 10 metres fins la 170 metres en uns quatre quilòmetres.
SANT MARTÍ DE VALLMALA
Aquesta ermita també es coneix amb el nom de Fontanet, i està documentada la seva propietat a favor del Monestir de Sant Esteve de Banyoles en l'any 878, passant posteriorment mans de l'abadia de Sant Quirze de Colera, actualment dins el municipi de Rabós d’Empordà, i de gran importància entre els segles X al XII. A partir de l'any 1019 fou consagrada com església, i passant a ésser parròquia en els segles XIII i XIV, privilegi que perdria més tard, que com la majoria de vegades esdevinguda per una caiguda en un davallada de la població de la zona. L'edifici preromànic d'una sola nau es conserva la part de la capella i varis elements arquitectònics, però la volta de canó originària no existeix.Té una única entrada que amb les obres de reforma a l'any 1988 s'hi va construir la porta d'entrada de pedra, però amb una part de paret de faccions molt personals, i que possiblement no tenen res a veure amb l’original.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els primer document escrit on s'esmenta un nom que amb els anys podia haver originat el de Llançà, és el que fa referència a les donacions del comte Gausfred I, comte d’Empúries i del Rosselló (915-991), al cenobi de Sant Pere de Rodes, a l'any 974 amb el nom de la vall: "Valle Lanciana" o “Valle Lanciani”.
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: agost 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |