contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Llançà

ENTRE EL NUCLI ANTIC I EL PORT ESPORTIU
Llançà
Monument a la sardana, giratori Capella de Port

El municipi de Llançà està situat en la vall de la Riera de Valleta i està comunicat a través de la N-260 que comunica Figueres amb Portbou i la frontera amb França, i també amb la GI-612 d’on es pot anar a Port de la Selva, població a partir de la qual i a través de la carretera GI-613 es pot anar cap a Cadaquès i Roses.

Un altre medi amb el qual està comunicat Llançà, és el tren. L’estació de Llançà, tot i que està una mica apartada del nucli del poble i més de la zona del port, permet que la població estigui molt ben comunicada no tan sols amb els trens de rodalies, sinó també amb els de mitja distància, més moderns i ràpids.

Un dels altres medis pels quals es pot arribar a Llança, lògicament és per mar. Llançà disposa d’un ampli port esportiu, turístic i pesquer amb quasi 500 amarres, situat a peu del Puig del Castellar, entre la platja de Llançà i les Carboneres. Disposa de restaurant  i de totes les instal·lacions necessàries i serveis que requereixen aquest tipus d’infraestructures. També s’hi porten a terme gran diversitat d’activitats esportives i de lleure relacionades amb el mar.

Llançà Llançà Llançà
Vista general del Port
Canal i amarres
Platja
Llançà   Llançà   Llançà
Aparcament passeig marítim
Passeig marítim
Capella del Port

El municipi està envoltat de nord, oest i sud pels municipis de Colera, Rabós d’Empordà, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga i Port de la Selva. Per la part est, el mar, limitat al nord pel Cap de Ras fins arribar a tocar la Punta Podaire al sud.

La franja litoral és on pràcticament es concentra tota la població del municipi, si s’hi inclou el nucli antic de Llançà que es troba a 1,5 km del la zona del port, però que de fet està enllaçat urbanísticament. El municipi té tres petits nuclis o veïnats que són: La Valleta, Madres poc important i disseminada i Setcases, que de fet, tot i està separada del nucli, formaria avui part del mateix, i és on hi ha l'estació de tren.

Llançà és avui un dels nuclis de població més importants i actius de la Costa Brava, i el principal nucli de la zona nord. Una vila, amb dues zones clarament diferenciades com són la zona del Port i el nucli antic.

La zona del port, de sempre fou un lloc reservat a la gent del mar, però quan el perill pirata va minvar, aquest veïnat es va anar convertint, en el que és ara, un nucli urbà de gran dinamisme, sobretot a l'estiu, i limitat per l'illot del Castellar i l'Ermita del Port.

Llançà Llançà Llançà
Arbre de la Llibertat
 
Font de la Plaça Major
 
Plaça Major
Llançà   Llançà   Llançà
Campanar de Sant Llorenç
Escalinata de Sant Llorenç
Interior de l'església

La capella o ermita, és l'edifici més antic que es conserva en aquest lloc. Fou edificat en el s. XVII per Joan Lluís Tresserres; un mariner que va voler així, complir un vot que havia fet a alta mar, quan una gran tempesta va sorprendre el seu vaixell i fent la promesa que si salvaven la vida, el lloc on poguessin amarrar la nau, hi aixecarien una capella en honor de la Mare de Déu.

En el nucli antic, destaca la seva Plaça Major configurada i envoltada en el mateix indret per l’església parroquial de Sant Vicenç, patró de la vila, l'arbre de la llibertat, la torre de l'Abad, l'antic Campanar Romànic i el Museu de l’Aquarel·la en el mateix edifici de la Casa de la Cultura, i també una antiga font del segle XIX que complementa aquest agradable espai.

 

TORRE DE LA PLAÇA

Torre de LlançàSituada en la mateixa plaça Major de la vila, és una construcció de tipus gòtic dels s.XIII-XIV tot i que les faccions romàtiques hi són molt presentsm i possiblement situades a l'entorn del segle XIII. Fou el campanar de l'antiga església de Sant Vicenç, avui inexistent, ja que l'església parroquial de nova construcció està situada a l'altre costat de la torre i del lloc on originalment havia estat l'antiga església parroquial de la població.

Es una construcció que té un cert regust a l'estil de Sant Pere de Rodes, monestir benedictí de l'antic Comtat d'Empúries, i que actualment es troba dins el municipi de Port de la Selva. Els seus abats al llarg de segles foren senyors feudals de Llançà.

Es de base quadrada i disposa d'un portal gòtic d'arc ogival a l'entrada, i de finestres en la part superior de la torre, que en bandes oposades en una façana té tres finestres, mentre que l'altre dues. Per sobre de les finestres hi ha en cada façana, unes obertures en forma d'ull de bou, i la part superior de la mateixa està coronada per un conjunt de merlets.

La torre fou restaurada a l'any 1988, es troba ben conservat i és una peça arquitectònica, agradable de contemplar en l'entorn que l'envolta de la Plaça Major, i que s’ha convertit en tot un símbol del nucli de Llançà antic. Durant les obres de restauració, la peça més significativa que s’hi va troba fou la d'un cep de presoner, fet que presuposa la possibilitat que en un temps fos emprada com a presó. Actualment en la part baixa hi ha una oficina d'informació municipal.

 

TORRE DE L'ABAT

Torre de l'abat, LlançàLa Torre de l’Abat, és una construcció majestuosa de base quadrangular, de grans proporcions, que es troba adossada a l’església de Sant Vicenç per la part est, que fins hi tot s'aixeca damunt d’una de les capelles de la mateixa església. Es un edifici que es troba totalment restaurat, però actualment no es pot visitar ni hi ha programades visites guiades.

Es possible que entre la Torre de l’Abat, situada en la part dretana de l’església parroquial i el Palau de l'Abat, situat en la part esquerra de la mateixa església de Sant Vicenç, hi hagués hagut antigament un pati, un claustre o un espai que comuniqués les dues edificacions, i que fou quan en el segle XVIII s’hi enlaires l’actual església parroquial de Sant Vicenç. El Palau de l'Abat és un indret que tampoc es pot visitar donat que actualment és un habitatge particular.

 

RECULL HISTÒRIC DEL MUNICIPI

Sant Pere de Rodes
Llançà va dependre durant segles de Sant Pere de Rodes

Els seus orígens s'atribueixen als romans, on s'han trobat vestigis, no molt importants de la seva presència, en el Puig de l’església d'amunt, tot i que pel seu enclavament, la zona podia formar part de la xarxa de comunicacions d'enllaç amb altres vies romanes.

La zona podria ben ésser l'enclavament de la població romana de "Valle Lanciano". El que sí hi ha vestigis, com molta part d'aquesta zona de l'Empordà, és d'importants troballes de tipus megalític, ja sigui dolmens com menhirs.

El que sí hi ha constància és del primer document escrit que relaciona el Valle de Lanciano (Llançà) amb el Monestir de Sant Pere de Rodes de l'any 974 esmentant la vall. Fou a partir d'unes donacions de Gausfred I, comte d'Empúries i del Rosselló al cenobi de Sant Pere de Rodes, fet que va suposar un gran impuls pel monestir benedictí pel que fa a la possessió de terres, esglésies i pobles de la serra de Rodes i el litoral marítim on es trobava Llançà.

La població de Llançà es va refermar en el mateix any a partir de l'epístola del papa Benet VI (973-974) dirigida a l’abat Heldensind confirmant les diverses possessions del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes; aquest document és una peça clau per a la història de Llançà.

Llançà
Palau de l'Abat i façana lateral de l'església

A l'any 1079 passa un fet d'aquells que avui dia ens sobten, de quina manera s'administrava justícia en l'edat mitjana. Al llavors abat Guillem del monestir de Sant Pere de Rodes, en una estada en la seva residència a Llança, li roben una bossa plena d'or i plata. Són inculpats de la malifeta una dona dita Arsendal i el seu fill Bernat, els quals sempre es van declarà innocents. En un judici fet a l’església de Sant Feliu de Vilajuïga i en presència del comte d'Empúries, es pren una determinació. Mare i fill, posaran el braç dins una caldera amb aigua bullent, se'ls hi embeinà i segellà el braç i al cap de tres dies se’ls hi traurà l'embenat; si el braç presenta cremades serà la prova evident de la seva culpabilitat. Segons la narració la mare va presentar cremades mentre que el fill no, la "prova" segons el jurat fou que l'Arsenda era la culpable del robatori. Sentenciada, fou executada el 26 d'octubre de 1079.

Llançà com multitud d'indrets de la Costa Brava al llarg de segles fou atacada per pirates i corsaris. Ja en el segle XV la població estava emmurallada i per tant, preparada per resistir els atacs d'aquest bàndols del mar procedents del nord d’Àfrica i que fins ben entrat el segle XVIII no van desaparèixer.

Un altre fet prou important pel que podia haver estat el futur de Llançà va ésser el Tractat del Pirineus. El tractat signat en l'illa dels faisans en el riu Bidasoa en el País Basc Nord, el 7 de Novembre de 1659 posava fi a la guerra amb França, a costa de que Catalunya perdés el Rosselló. A punt va estar de que la franja nord de l'Alt Empordà, fins al Cap de Creus passés com el Rosselló a mans franceses.

Llançà Llançà Llançà
Llançà   Llançà   Llançà
Diferents imatges de la costa de Llançà

A l'any 1690 s'iniciaven les obres de la nova església de Sant Vicenç que acabarien a l'any 1730. Cent quaranta anys més tant, era plantat l'arbre que encara avui es pot veure en la plaça major, l'Arbre de la Llibertat. Tot un símbol de Llançà que va estar a punt d'ésser tallat quan tropes franquistes van iniciar la seva destrucció, i que gràcies a la intervenció de mossèn Eduard Trigàs, en aquell moment capità capellà, avui encara es pot contemplar.

Durant la postguerra Llançà va continuar vivint del mar i del cultiu de la vinya, però com altres poblacions de la Costa Brava, cap els anys seixanta es va iniciar el "boom" turístic, i Llançà no va ésser aliena al fet. Tot això va comportar un creixement per la població i les seves rodalies, convertint-la en una població animada i plena de noves cares. A partir de llavors, el turisme ha estat un important motor econòmic de la població i un factor de creixement.

 

EL NOM DE LLANÇÀ

LlançàEls primer document escrit on s'esmenta un nom que amb els anys podia haver originat el de Llançà, és el que fa referència a les donacions del comte Gausfred I, comte d’Empúries i del Rosselló (915-991), al cenobi de Sant Pere de Rodes, a l'any 974 amb el nom de la vall: "Valle Lanciana" o “Valle Lanciani”.

Posteriorment i en el mateix any, en torna fer referència l'epístola del papa Benet VI (Papat: 973-974), que precisament moriria aquell mateix any de forma violenta, escanyat i llançat al Tíber, per ordre de l’antipapa Bonifaci VII, que al cap de pocs mesos seria enderrocat per Otó II, i posat en el seu lloc Benet VII (Papat: 974-983).

D'altra banda el nom concret de "llançà" ja figura en molts escrits antics, fet que fa suposar que va ésser adoptat molt anys enrere. El seu escut està simbolitzat per la corona, el mar i tres llances, tot i que i han autors que el mot “Lancius” deriva de l’àrab “Al-anzal” que significa, refugi.

 

ELS VEÏNATS: LA VELLETA, MADRES I SETCASES

Riera de la Valleta
Riera de la Valleta

La Valleta és un petit veïnat on queda clarament diferenciada la part antiga de la més moderna, per la partició que fa la Riera de La Valleta. Està situat a mà dreta del punt quilomètric 22,2 de la N-260 que és la carretera que va de Portbou a Figueres, i passa per Llançà.

El forma un petit nucli a prop de la carretera i un altre a l'altre costat de la riera del mateix nom de La Velleta, separat per un petit pont d'un sol arc. En aquest veïnat s'inicia un dels camins que porta a l’església romànica de Sant Silvestre.

La riera de la Valleta es forma per la zona oest de la Carena de Terrols a partir de rebre les aigües de diferents torrents i rials d’aquest paratge, continuant el seu curs fins a la zona de Madres que s’uneix amb la riera del mateix nom, formant la Ribera de Llançà, que desemboca en la zona nord de la platja del port, al costat del nucli de Sant Carles.

A diferència de La Valleta, el veïnat de Madres és un veïnat disseminat i format per un petit nombre de masies on hi destaca l'edificació avui en ruïnes, del que fou el Moli d'en Pujol, arran mateix de la Riera de la Valleta, en un indret de difícil accés. De fet està en ruïnes, però encara es poden veure molts elements característics dels molins antics com, l'entrada d'aigua o les voltes de les sales de moles. També es curiós que sobre la llinda de la porta d'entrada s'hi pot llegir perfectament la inscripció "Ave Maria sin pecado concevida, 7 de Mayo 1736. Antoni Pujol me fesit".

La Valleta, Llançà La Valleta, Llançà La Valleta, Llançà
Vista general de La Valleta
 
Pont i entrada al nucli antic
 
Carrer de Sant Silvestre

Avui Setcases és un petit nucli al costat de l'estació de tren de Llançà. De fet és un nucli que no és recent sinó que els seus orígens documentats arranquen en el s.XVII. Setcases continua en certa manera una mica separat del que ha estat el desenvolupament urbanístic de Llançà a partir del boom turístic, que s'ha situat més cap a la zona del port i al sud en direcció a Port de la Selva, i evidentment al costat del mar. Setcases es troba a poc més de 800 mts. de la plaça Major, i la seva importància radica en el fet que és on es troba l’estació de tren de Llançà.

 

SANT SILVESTRE DE LA VALLETA

Sant Silvestre de la Valleta, Llançà
Ermita de Sant Silvestre de la Valleta

L’ermita de Sant Silvestre de la Valleta està situada en un entorn molt ben conservat i agradable, entre el Puig de Sant Silvestre de 307 metres i la Carena de Terrols. Abans d’arribar a l’ermita procedent del veïnat de La Valleta, hi ha una zona habilitada per picnic i d'esbarjo, ben equipada, neta i molt ben conservada.

Edifici romànic dels segles X - XII està formada per una sola nau amb volta de canó i absis, campanar i amb una entrada lateral.

Havia estat en el seus orígens una cel·la monàstica pertanyent a l'abadia de Sant Esteve de Banyoles. El primer document escrit que en fa referència és del 878 i més tard en altres dels anys 1017 i 1019. Va ésser consagrada pel comte de Carcassona i bisbe de Girona Pere Roger de Carcassona (981-1051) a l'any 1029.

A part de la ruta més coneguda per accedí a l’ermita que és a partir del veïnat de La Valleta, també hi ha accés per altres camins, com el GR-11 que hi passa, on l’ermita és troba entre Llançà i Vilamaniscle, o fins hi tot rutes que venen més del nord procedents de Colera.

Sant Silvestre de la Valleta, Llançà Sant Silvestre de la Valleta, Llançà Sant Silvestre de la Valleta, Llançà
Vista de l'ermita des del GR-11
 
Exterior: Porta d'accés i absis
 
Interior: Altar i prebiteri

En el trajecte del veïnat de La Valleta fins l’ermita, s’hi troba la font del Xai, que està situada a mà dreta en direcció a l’ermita, i d’on brolla aigua procedent de les mocades de la muntanya. Al costat de l'ermita de Sant Silvestre, també s'hi troba una altra font, coneguda com a font de la Capella.

 

SANT GENÍS DEL TERRER

Sant Genís del Terrer, Llançà
Sant Genís del Terrer

També és coneguda amb el nom de l’església del Terrer, per trobar-se en el paratge de la Serra de Terrols i El Terrer respectivament. El monument religiós s'identifica amb l’antiga cel·la de Sant Genís que pertanyia al Monestir de Sant Pere de Rodes des de l'any 974 fins el 990. De l’edifici es conserva una part de la capella, la seva volta en la part del presbiteri i unes estretes finestres.

Els entorns de Sant Genís són espais agradables per passejar i fer-hi excursions, ja sigui pel nombre de camins a partir dels quals es pot anar, o també per l’esplèndida vista sobre Llançà i aquesta zona del territori en general.

Sortint de Llançà per la zona de la Bateria a peu de la GI-611 procedent de Figueres i poc abans d’arribar a la cruïlla d’entrada i el carrer de l’estació, hi ha l’inici a mà esquerra del GR-11.

Fins arribar a Sant Genís del Terrer el camí no presenta cap dificultat, únicament que cal tenir en compte que des de l’inici fins arribar a l’antiga cel·la, passar de la cota 10 metres fins la 170 metres en uns quatre quilòmetres.

 

SANT MARTÍ DE VALLMALA

Sant Martí de Vallmala, Llançà
Sant Martí de Vallmala

Aquesta ermita també es coneix amb el nom de Fontanet, i està documentada la seva propietat a favor del Monestir de Sant Esteve de Banyoles en l'any 878, passant posteriorment mans de l'abadia de Sant Quirze de Colera, actualment dins el municipi de Rabós d’Empordà, i de gran importància entre els segles X al XII.

A partir de l'any 1019 fou consagrada com església, i passant a ésser parròquia en els segles XIII i XIV, privilegi que perdria més tard, que com la majoria de vegades esdevinguda per una caiguda en un davallada de la població de la zona.

L'edifici preromànic d'una sola nau es conserva la part de la capella i varis elements arquitectònics, però la volta de canó originària no existeix. Té una única entrada que amb les obres de reforma a l'any 1988 s'hi va construir la porta d'entrada de pedra, però amb una part de paret de faccions molt personals, i que possiblement no tenen res a veure amb l’original.

 

 

 

 


Escut de Llançà

Bandera de Llançà
Logo turístic Llançà
Escut
Bandera
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
4.985 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Llançarenc, llançarenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
28 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
178 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17490
MERCAT SETMANAL
Dimecres
COORDENADES GPS
Latitud N 42.365919º - Longitud E 3.152408º
ALTITUD
4 metres
CIUTAT AGERMANADA
FESTA MAJOR
Sant Vicenç (22 de gener)
FESTA DEL MAR
Mare de Déu del Carme (16 juliol)
FESTA D'ESTIU
3er Cap de setmana d'agost
APLEC DE LA SARDANA
Capella del Port (setembre)
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME
   

 

Facebook
Twitter
El temps a Llançà
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

LLANÇÀ, Josep Clavaguera i Canet, Quaderns de la Revista de Girona, Edita Diputació de Girona, 2000

Internet Internet
 
Renfe
Club Nàutic de Llançà
Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics

Annals de l'Empordà (fragment) - Josep Maria Salvatella
Riera de la Valleta (.pdf)

Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
Mapes Plànols i Mapes
  Llançà
 
Josep Martinez Lozano   JOSEP MARTÍNEZ LOZANO
Pintor

Barcelona, 1923
Llançà, 2006

Dels seus vuitanta-tres anys, una gran part dels quals per no dir quasi la totalitat, la pintura fou la seva gran passió, professió i una manera d’entendre i comprendre la vida i el seu entorn natural, la qual va expressar en multitud d’obres a través d’aquest art plàstic, en les seves diferents modalitats pictòriques, tot i que l’aquarel·la és pot situar en el nucli de la seva extensa obra.

En Josep Martínez Lozano va néixer a Barcelona el 29 de març de 1923, i de ben jove ja va sentir la vocació de l’art ja que es va començar formant-se en l’escola superior de disseny i art, la Llotja de Barcelona, que en la seva època era coneguda com Escola Superior d’Arts, Indústries i Belles Arts, on hi va tenir gran mestres pintors com Ramon Sanvisens i Marfull (Barcelona,1917-1987) o de Joaquim Terruella i Matilla (1891-1956).

Llotja de Barcelona
La Llotja de Barcelona
© Història de Barcelona

També va assistir anteriorment a partir de 1937 a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i Agrupació Cultural Francesc Aragó en el carrer Rogent del barri del Clot de Barcelona, on hi havia tingut com a professor el pintor Domingo Soler i Gili (Barcelona,1871-1951).

Als anys quaranta i a raó del seu compliment a files per a fer el servei militar, és destinat a Figueres. Va haver de deixar l’escola, però no li va suposar un trencament amb el món de l’art, sinó tot el contrari; l’estada a l’Alt Empordà li va permetre entrar en contracte  i descobrir nova gent i nous paisatges.

Ramon Reig, pintor
L'arquitecte i pintor Ramon Reig introduiex a Martínez Lozano al món de l'aquarel.la

Finalitzat el període militar, als 23 anys estableix la seva nova residència a l’Alt Empordà, i a prop del mar: Llançà seria la nova residència, població de la qual ja no se’n deslligaria, i que fou on hi morir el 7 de juny de 2006.

En el període que fixa la residència a l’Alt Empordà, coneix a l’arquitecte i pintor Ramon Reig Corominas (Manila, Fiilipines,1903 - Figueres, 1963), que serà el seu iniciador dins la pintura de l’aquarel·la del paisatge. Ramon Reig havia sigut professor de dibuix en l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i entre els seus alumnes havia tingut a Salvador Dalí, amb qui també havia col·laborat amb la revista Studium. Reig, també fou un dels impulsor de la creació del Museu Empordà de la capital empordanesa.

Barques, Josep Martínez Lozano
"Barques" de J.Martínez Lozano
© Museu de l'Aquarel.la

L’any 1956 fa la seva primera exposició a Figueres, i posteriorment a l’any 1951 a la Sala Gaspar a Barcelona, i en el mateix any a Madrid. A partir de la qual en seguiren moltes més no únicament al país, sinó a d’altres indrets d’Itàlia, França, Regne Unit o Bèlgica. A Catalunya les tres poblacions que més estretament va estar vinculat Martínez Lozano fou, Llançà, Montblanc i Terrassa, on precisament seria aquesta ciutat del Vallès Occidental, on rebria el mes de gener del mateix any del seu traspàs, el títol de Fill Adoptiu de la ciutat.

Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis, distincions i homenatges, amb un nombre superior als 60, tals entre molts altres com el nomenament de membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi o president honorari de l’Agrupació Aquarel·listes de Catalunya.

Museu de l'Aquarel.la, Llançà
Museu de l'Aquarel.la de Llançà

Martínez Lozano disposa de moltes obres en diferents museus, però a l’any 1989 amb la donació d’un centenar de les seves obres a l’Ajuntament de Llançà, s’inicia i es posen les bases del que seria el futur Museu de l’Aquarel·la de la població.

A l’any 1972 havia fundat a Llançà l’Escola d’Arts i Oficis, avui encara operativa amb el nom d’Escola d’Art i vinculada a les activitats del museu. A l’any 1988 constitueix la fundació que portaria el seu nom.

Museu de l'Aquarel.la, Llançà
Façana i logo del museu de l'Aquarel.la

Avui el Museu de l’Aquarel·la de Llançà és l’únic a tot Europa que exposa exclusivament obres relacionades amb aquesta temàtica pictòrica.

Amb quasi 200 obres principalment de Martínez Lozano i altres autors, mostra al públic en unes àmplies dependències de la Casa de Cultura de Llançà, aquest tipus de pintura on els colors i les formes, plasmant principalment el paisatge tan rural com mariner i aspecte quotidians de la seva gent.

J.MARTÍNEZ LOZANO
Col.lecció homenatges
Edit.Ajuntament de Terrassa, 1999
Web oficial Josep Martinez Lozano
Escola Llotja
Museu de l'Aquarel.la
Escola d'Art
Pere Calders Rusinyol   PERE CALDERS I RUSINYOL
Escriptor i dibuixant

Barcelona, 1912-1994

L’obra de Calders ha estat emmarcada per la narració curta, tot i que també va escriure novel·la, però la crítica i el públic en general, sempre va estar més capficats en el primer tipus d’obra que la segona, ja sigui en la narració fantasiosa, irònica o com en la més realista.

Va néixer en el districte de l’Eixample de Barcelona el 29 de setembre de 1912 sota el regnat de Alfons XIII i dos anys abans de que es constituís la Mancomunitat de Catalunya.

Era fill únic de Vicenç Caldés Arús (1886-1969) i de Teresa Rusiñol Roviralta. El seu pare Vicenç, era tècnic d’arts gràfiques, traductor i escriptor en diferents disciplines com la poesia, narració, articles periodístics i obres de teatre. Poc després de casar-se, deixen San Cugat del Vallès per a traslladar-se a Barcelona.

Pere Calders
Pere Calders amb la seva primera
esposa Mercè Casals
© Arxiu familiar Calders

Els primers passos d’aprenentatge i d’escriptura els va fer amb la seva mare, ja que encara era petit per anar a l’escola. La família va viure en diferents lloc de la ciutat, i a l’any 1920 es trasllada al carrer Balmes, fet que li suposa canviar d’escola i entrar a l’Escola Mossèn Cinto.

Aquest fet fou molt important per ell de cara el futur, ja que en el centre coneixeria al futur periodista i escriptor Avel·lí Artís Gener (1912-2000), popularment conegut com “Tísner”, al futur filòleg Joan Coromines Vigneaux (1905-1997), i el futur músic violoncel·lista Ricard Boadella Sanabra (1912-1997).

En el centre hi havia el mestre Josep Parunella que els hi feia fer redaccions i explicar per escrit experiències o vivències de temàtica lliure. Aquest fet va suposar el primer contacte seriós de Calders amb la narració. Posteriorment coincidint amb la dictadura de Primo de Rivera, el centre  fou clausurat per separatista, però com que el mestre Parunella va impartir classes a l’acadèmia Reixach, Calders poder continuar aprenent i millorant en la redacció.

Pere Calders
Pere Calders i Tísner, en el camp de concentració a Prats de Molló
© El Periòdic

A l’any 1929 als 27 anys, entraria a la Llotja de Barcelona, l’Escola Superior de Belles Arts, i on de nou, va coincidir amb Tisner. Durant els cinc anys que Calders va estar a la Llotja, va compaginar els estudis treballant en temes relacionats amb el disseny gràfic, i fins i tot, va fundar amb altres companys de classe un estudi també dedicat al disseny gràfic.

A més, també va començar a treballar en diaris com el “Diari Mercantil” marcadament dedicat al comerç i a la economia, on hi va col·laborar amb il·lustracions, articles, i poemes i, més tard en el diari “Avui”. Els dos van tenir una durada molt curta.

L’estada a la Llotja, no tan sols li va suposar un aprenentatge professional, tornar a coincidir amb el seu amic Tísner i treballar al mateix temps que aprenia, sinó que fou on va conèixer a Mercè Casals, que seria la seva futura esposa, amb qui es casaria el 4 de novembre de 1935, i a l’any 1936 que seria l’any que naixeria el seu fill Joan, i esclataria la Guerra Civil (1936-1939), va publicar el seu primer llibre de recull de contes “El Primer Arlequí” i la seva primera novel·la “La Glòria del doctor Larén”.

Pere Calders
"Cròniques de la veritat oculta"
de Pere Calders

Durant la Guerra Civil és va afiliar al PSUC, però no va deixar de banda ni l’escriure ni la col·laboració en diferents publicacions com la revista “L’Esquella de la Torratxa” , “Mirador” o fent dibuixos pel Diari de Barcelona. Contes i vivències d’aquesta època serien recollides en obres posteriors, o en altres que faria durant el període bèl.lic, essent el resultat d’aquella època el llibre “Unitats de xoc”.

En el 1937 s’inscriu com a voluntari a les files de l’exèrcit republicà, essent destinat a la Unitat de Cartografia. Després de la desfeta i la caiguda del front de Catalunya, Pere Calders inicia el camí de l’exili tot sol cap a França, ja que deixa l’esposa i el fill a Barcelona. A França és conduit al camp de concentració de Prats de Molló, d’on s’escaparà per anar a Tolosa i d’allà a Mèxic, conjuntament amb el seu amic Tisner.

A Mèxic arribà 27 de juliol de 1939, residint primer a Veracruz i posteriorment a Ciutat de Mèxic. La seva tasca literària i de dibuixant fou intensa, amb l’ajut d’altres catalans com Josep Carner, publicant i dibuixant a Mèxic, però també enviant a Catalunya moltes obres per la seva publicació i participació en premis i concursos literaris, que en viava al seu pare amb qui va mantenir una estreta comunicació durant el seu exili.

Pere Calders
Pere Calders i Tísner
© Microcosmos

Estant a Mèxic aconseguí el divorci de la primera esposa Mercè Casals Roviralta, i es va casar amb Rosa Artís Gener, amb la que va tenir tres fills. Amb ella i els tres fill hi va viure fins que a l’any 1962 retornava a Catalunya; havien passat, 23 anys des de que va marxar exiliat.

De retorn a Barcelona, i fins la seva mort el 21 de juliol de 1994 als 81 anys, el nombre de les seves obres i premis fou enorme, tal que no es possible referenciar-ho en aquest espai, pel que recomanem l’enllaç de wikipèdia molt extens i complert. Nomès alguns d’aquest premis foren: Jocs Florals de la Llengua Catalana (1948), Creu de Sant Jordi (1982) o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986) entre moltíssim altres.

Tan sols en dos anys d’haver arribar de Mèxic va poder assolir un estatus econòmic que li permeté a partir de 1964, en ell i a tota la família, estiuejar a Llançà. Un paisatge i poble que els van fascinar des del primer moment, i que es convertí en un punt referencial imprescindible de part de les seves vacances estivals.

Monument a Pere Calders, Llançà
Monument a Pere Calders en el
passeig marítim de Llançà

Una petita proba de l’encant que tenia per Llançà i el seu entorn en fa referència en un curt però explicatiu escrit a la Revista de Girona a l’any 1988, titulat “Bella mar, bella gent”, d’on extraiem un petit fragment del prolegomen:

“L’any 1964, poc després del nostre retorn d’Amèrica, la meva família i jo vam anar per primera vegada a Llançá. En aquella època, la vila i el port eren molt diferents de com són ara, i jo diria que la gent també ha canviat, sobretot (o gairebé únicament) en allò que fa referència al que anomenem nivell de vida.

El cas és que arran del primer contacte, persones i paisatges ens van encantar. Podria tractar-se d'un amor a primera vista, però d'aquells que es consoliden i perduren, perquè a partir d'aleshores, cada any, hem passat una part de l'estiu a Llançà. Em refereixo a la meva esposa i els meus fills, un conjunt que, amb el pas del temps, s'ha anat ampliant: els fills s'han casat i ara tenim uns quants néts. I vet aquí que la fascinació per Llançà ha resultat hereditària ... “

Morí a Barcelona, i fou incinerat, i les seves cendres portades a Llançà on descansen en el monument que la població va erigir en el seu record i memòria, situat en el passeig del mar, a tocar les aigües de la badia que tan el van fascinar.

PERE CALDERS: IDEARI I FICCIÓ
Amanda Bath
Edicions 62, Barcelona, 1987
Pere Calders i Rusinyol (wikipèdia)
El gust per la lectura
Bella mar, bella gent

 

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal