contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 

 

Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva

 

 

 

 

 

 

 

Sant Llorenç de la Muga

EN EL NUCLI DE L'ALTA VALL DE LA MUGA
Sant Llorenç de la Muga
Paratge de Sant Llorenç de la Muga, en el camí cap el Rimbau i el pantà de Boadella

El municipi de Sant Llorenç de la Muga situat en la part est de l'Alt Empordà, tocant la subcomarca de l'Alta Garrotxa, es caracteritza per un relleu muntanyós pràcticament en la seva totalitat.

La part més plana, que és on hi ha els conreus, es localitza en l'Alta Vall de la Muga, entre les serres de Ferrerós i de Sant Jordi, per la part nord i el Bac de Mas Carreras i els boscos de la Cadamont al sud.

La població que es troba dins l'Alta Vall de la Muga, es situa a una altitud de 173 metres, però en el seu entorn té diferents cims.

Els més importants són: Puig de Palau (381), la Penya (481 m), Roca Alta (508 m), La plaça d'en Benet (509 m), Puig de Can Llosa (512 m) i el més alt, el Puig de Sant Ponç (655 m). Cal esmentar també el Puig de Sant Jordi de 550 metres, que és on es troba l'ermita del mateix nom, on a prop també es troba l'ermita de Sant Ponç a 590 metres, a prop del Puig del mateix nom.

Dins el territori de Sant Llorenç de la Muga es troben els penya-segats de la Muga, d'unes característiques úniques en la zona del prepirineu, ja que estan constituïts per uns conglomerats vermells, poc freqüents en altres indrets de Catalunya. Aquest espai que té una superfície de 356,27 Ha. fou declarada dins els Espais d'interès Natural (EIN). Part del municipi està inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), una normativa basada en el decret 328/1992 del 14 de desembre de 1992 de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la part hídrica, evidentment l'afluent més important és el riu de la Muga, un curs que neix a la muntanya de Montnegre, en la comarca del Vallespir a 1.214 metres d'altitud i que després de recórrer 58 quilòmetres desemboca directament al mar a la platja de Can Comes entre Empuriabrava i els Aiguamolls de l'Empordà, en el municipi de Castelló d'Empúries.

Una altra part hídrica important, és el pantà de Boadella on dos terceres parts formen part del municipi de Darnius, però un terç, està dins el municipi de Sant Llorenç de la Muga. Una presa de gravetat de 63 metres d'alçada, finalitzada a l'any 1969, on la Muga és el principal subministrador d'aigua, d'un embassament que té una capacitat de 60 Hm3 on el destí és la producció d'energia elèctrica, regadiu i el consum, tot i que també s'hi fan altres activitats esquí nàutic, rem o pesca.

El municipi està envoltat en sentit horari pels termes municipals de Maçanet de Cabrenys, Darnius, Terrades, Cabanelles i Albanyà, essent aquest últim el situat més a l'est i a tocar amb la comarca de la Garrotxa.

Sant Llorenç de la Muga
Vista de Sant Llorenç de la Muga des de la Torre dels Moros

La seva situació immersa en la Vall de la Muga, fa que només disposi de una única via de comunicació, i que a més finalitza en el municipi veí d'Albanyà.

És una única carretera però, nominada en tres trams, la GI-511, GI-510 i la GIP-5107 totes en bones condicions, i que enllacen des del punt quilomètric 760 de la N-II, passant pels pobles de Llers, Terrades, Sant Llorenç de la Muga, fins arribar a Albanyà, on finalitza. A partir d'Albanyà es pot anar cap a Montagut i Oix, però a través de pistes forestals, amb molta part asfaltada.

El municipi no disposa de cap altre tipus de comunicació, els qual és troben els més propers a Figueres pel que fa al tren convencional i el TGV a 18 km. L'accés a l'autopista AP-7 es troba situada a 14 km entre l'entrada/sortida número 3 "Figueres Nord" i Sant Llorenç de la Muga. L'aeroport de Girona és situa a 70 km. mentre que el de Perpinyà està a 66 km, ambdós comunicats per la mateixa autopista AP-7.

L'Alt Empordà és una comarca muntanyosa, plana, fronterera, però també marítima disposant de diferents ports de pesca, esportius i de lleure. El més important és el de Roses a 39 km. però també n'hi ha altres com: Llançà (41 km), Port de la Selva (48 km), Empuriabrava (36 km) i L'Escala (44 km).

Tota la població del municipi està agrupada pràcticament en el mateix nucli de Sant Llorenç de la Muga, llevat de masos dispersos pel seu terme municipal, però no disposa de cap altre poble, veïnat o llogaret, a part dels paratges de Palau o la Riberada d'amunt, sense nucli definit sinó amb habitatges i masos disseminats.

En el seu municipi i separat del nucli urbà disposa de varies ermites com les de Sant Jordi, l'oratori de Sant Ponç, Mare de Déu de Palau, Sant Antoni o la de Sant Andreu, adossada al cementiri. Altres indrets interessants, a part del castell i muralles, dins la mateixa població hi ha el pont de Sant Antoni i la Torra del Moros situada en un puig proper al nucli urbà.

 

TORRES, MURALLES I EL CASTELL DE SANT LLORENÇ

Castell de Sant Llorenç
Castell de Sant Llorenç

Com moltes poblacions gironines, Sant Llorenç de la Muga al llarg de l'edat mitjana va comptar amb diferents elements de defensa, on hi destaquen les muralles que encerclaven la població, les torres adherides a les muntanyes, el castell i la torre de guaita, situada fora de la població en un puig proper.

Tot i que la població de Sant Llorenç ja apareix en un document de l'any 972, l'esment a un element important com és el castell no seria fins a principis del segle XII. En aquesta època era propietat dels senyors de Llers, ja que en la segona meitat del segle XII, Arnau de Llers va reuní per herència dos grans feus, el de Llers i el de Cervià de Ter, un territori que comprenia termes com Púbol, Bordils, Juià, la Pera,Caçà de Pebràs, Llers, Sant Llorenç de la Muga, Bassegoda, Rocabruna, Beget i Segueró.

Quan mor Arnau de Llers, llega el seu patrimoni al seu fill Bernat de Llers. Aquest a l'any 1225 ven varies possessions al rei Jaume I, el Conqueridor (Montpeller,1208 - Alzira,1276) entre les quals hi ha el castell de Sant Llorenç; el castell restarà en possessió reial durant quasi 50 anys.

A l'any 1272 l'infant Pere, futur Pere II, el Gran i fill de Jaume I, va arribar a un acord amb Dalmau, futur vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fill del vescomte Jofre III de Rocabertí, per tal de permutar les possessions de Sant Llorenç per  les de Torroella de Montgrí. D'aquesta manera les possessions reials de Sant Llorenç, passaven a mans dels vescomtes de Rocabertí de Cabrenys, i així continuarien fins l'any 1483 quan per cessió del vescomte Felip Dalmau II, al seu germà Pere, es crearia el llinatge dels Rocabertí de Sant Llorenç, que duraria fins l'any 1562 amb la mort de Llorenç de Rocabertí.

El castell de Sant Llorenç seria dels pocs que es podrien trobars situat en valls o zones ensotades, ja que la gran majoria eren construïts en llocs alts, de difícil accés per la majoria dels seus contorns i amb una àmplia i vasta visió del territori circumdant. És per això, que segurament els seus propietaris va creure oportú la construcció d'una torre de guaita per tal de vigilar i alertar de possibles perills tant pel castell com la població en general.

Torre dels Moros, Sant Llorenç de la Muga Torre dels Moros, Sant Llorenç de la Muga
Camí de pujada a la Torre dels Moros
 
Vista exterior de la Torre del Moros
Torre dels Moros, Sant Llorenç de la Muga   Torre dels Moros, Sant Llorenç de la Muga
planta pis en l'interior de la torre
 
Vista des de la torre de l'Alta Vall de la Muga, direcció Albanyà

La torre de guaita té els seus orígens en el segle XIII i formava part de l'estructura defensiva de la població. Està situada en un puig proper a la població, que si pot accedir o bé amb vehicle a partir del pont de Sant Antoni, situat a la sortida de Sant Llorenç direcció Albanyà o, des de la mateixa població a partir del carrer dels horts, travessant la Muga per un pont.

El pont que travessa la Muga i que arrenca del carrer del horts, està en perfectes condicions i d'on es pot visualitzar una agradable postal del poble i del riu. La cota del pont és a 165 metres, i a través d'un camí, la major part amb escalons, s'arriba a la torre de guaita, coneguda com "Torre dels Moros" que es situa a una altitud de 258 metres, la qual es troba en perfectes condicions, podent-se visitar el seu interior fins arribar a l'eixida de la torre, des d'on l'extraordinari paisatge que es visualitza, compensa del tot la breu caminada.

Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Muga
Muralles darrera l'església de Sant Llorenç
 
Zona amurallada i torre d'en Farlingo
Sant Llorenç de la Muga   Sant Llorenç de la Muga
Muralla i torre quadrada dels Horts
 
Portal de Dalt

Els altres element defensius són les torres i les muralles, les quals formen un conjunt a l'entorn de tota la població, que tot i que no està totalment emmurallada, sí conserva gran part de el contorn defensiu i en bon estat de conservació, on cal fer esment, les diferents portes medievals d'accés a la vila fortificada, com són els portals de Baix, dels Horts i el de Dalt.

 

ELS PONTS SOBRE LA MUGA I L'APROFITAMENT DE LES AIGÜES

Sant Llorenç de la Muga
Pont sobre la GI-511 de Terrades a Albanyà, al seu
pas per Sant Llorenç de la Muga

La població de Sant Llorenç de la Muga disposa de quatre ponts sobre el riu, dos dels quals tenen una vida superior a varis segles i a més, els envolta diferents llegendes i històries, com també diferents denominacions, tot propi de pas dels anys.

El primer pont, el que es troba aigües avall i per tant a la sortida del poble, o entrada segons d'on es vingui, és el situat en la carretera GI-511 de 11,7 km. i que comunica Terrades amb Albanyà, on al mig en el quilòmetre cinc, hi ha Sant Llorenç.

Es tracte d'un pont de triple pòrtic de tram recte, construït amb pedra amb tres arcades, amb dues pilastres centrals amb tallamar i, dos estreps com a contraforts d'extrem, apta pel pas de vehicles, sense andana per a vianants.

El pont que es troba a continuació, aigües amunt de la Muga a poc més de 100 metres de l'anterior, és el Pont Vell, també conegut com el Pont de Santa Maria, que comunica el casc antic de Sant Llorenç amb el cementiri i la capella de Sant Andreu del segle XVII, que es troba adossada al carner.

Aquest pont tot i que la llegenda diu que fou manat construir per Arnau de Llers (1107-1164), senyor de Llers, Cervià, Vilafreser i Sant Llorenç, després que greus riuades el van aïllar, sembla que la data de la seva construcció com tal, és més de l'entorn del segle XIV o XV, havent al llarg del temps estat modificat.

Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Muga
Accés al pont per la part del cementiri
 
Vista general del Pont Vell

Es tracte d'un pont de pedra amb tres arcades, cap de les quals amb idèntica dimensió de llum, essent la central la més ampla. Està suportat per dues pilastres amb tallamars amb tota la seva alçada, amb apartadors en la calçada i, dos estreps com a contraforts en els extrems. Actualment, permet el pas de vianants i vehicles. El pont es troba en perfectes condicions i molt ben conservat.

Un dels altres ponts que travessa damunt de la Muga, és el pont metàl·lic que comunica el carrer dels Horts amb l'inici del camí que porta fins a la Torre del Moros i a la Font del Lleó. Es tracte d'un pont de nova construcció que ve a substituir l'antiga passera molt incòmode que hi havia hagut antigament.

Sant Llorenç de la Muga
Pont metàl.lic sobre la Muga que va a la Torre del Moros

Està construït amb una estructura metàl·lica en la seva totalitat, plàcid de travessar per les vistes que ofereix tant del riu com de la part del carrer dels horts i la zona sud de Sant Llorenç.

El darrer pont aigües amunt de Sant Llorenç és el que es coneix com a Pont de Sant Antoni o també antigament com a Pont del Grau, d'on el primer nom i actual, li ve ja que prop del pont i en la banda esquerra de la Muga, hi ha l'ermita de Sant Antoni.

La construcció d'aquest pont és possible que sigui d'una data similar a la del Pont Vell, però de característiques arquitectòniques no tant vistoses com el primer, tot i que té l'encant que està construït a partir de dues grans roques que formen una excel·lent gorga.

Es tracte també d'un pont de pedra amb dues arcades dissemblants, que a diferència del Pont Vell que són de tipus d'arc rebaixat, les arcades del de Sant Antoni són de tipus rodó o de mig punt. Les dues pilastres principals de pont, també disposen de tallamars fins la calçada, i també desiguals una de l'altra.

Finalment, existeix un altre pont, que era conegut com Pont de Riambau. Una obra estratègica de pas entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius i, que al llarg de la història fou derruït i reconstruït en varies ocasions,  fins que amb la construcció de l'embassament de Boadella, va quedar definitivament inutilitzada  la seva funció ja que ha quedat sota les aigües de pantà a prop d'un altre edifici també submergit com fou la Reial Fonaria de Sant Sebastià, el quals encara avui es poden veure, però només quan les aigües de l'embassament són baixes.

Sant Llorenç de la Muga
La sinia del castell de gran utilitat pel subministrament d'aigua a les hortes, en el Parc d'en Pep

La Muga que té un cabal important, al llarg dels segles han estat emprades les seves aigües per dos fins principals, d'una part, pel regadiu de les hortes entre el poble i la banda esquerra del riu i per l'altre, per la seva utilització industrial.

Tot i que el municipi en la seva major part és forestal, també la plana de la Vall del Muga és de conreu i en la part sud, entre el casc urbà i la banda esquerra de la Muga, hi ha un bon nombre d'horta de petita dimensió, però prou important en el seu conjunt i, que és de fet on s'empra més l'aigua, ja que la resta és pràcticament tot de secà. Un conreu que des de segles devia està basat en els cereals, ja que la població també disposava de molins fariners, a més dels tèxtils.

La utilització industrial de l'aigua és antiquíssima, ja que possiblement es remunta al segle XIV o abans, quan la gent de Sant Llorenç ja treballava en la confecció de draps, activitat que va anar perdurant al llarg dels segles, fins i tot creixent i, que va implicar pràcticament la totalitat dels seus habitants ja sigui a treball complert o parcial, ja que bona part de la població també es dedicava a la agricultura, a la ramaderia i treballs forestals.

Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Muga
Rec del comte, pel centre de Sant Llorenç
 
Pedra corredora de molí a la Plaça de Baix
Sant Llorenç de la Muga   Sant Llorenç de la Muga
Premsa de raïm i la sínia, en el Parc d'en Pep
 
Vista parcial dels horts

Aquest tipus d'indústria tèxtil fou molt important pel territori al llarg de segles, on s'hi generava no tant sols el manufacturat del drap, sinó també la matèria primera per a la seva elaboració, a partir d'una important cria de bestiar productor de llana.

Aquesta utilització de l'aigua fou important, no únicament dins el procés de fabricació de draps, una indústria tèxtil emmarcada en la popular activitat coneguda com, ram de l'aigua, sinó també per la transformació de l'energia hidràulica en mecànica, pel que fa a l'accionament dels mecanismes propis dels molins, ja siguin drapers o fariners.

L'activitat industrial durant molts anys fou important per a la població, ja que hi ha documentació de la seva venda en mercats de ciutats com Figueres, Girona o Barcelona, però avui ja no en queda res, a part de les restes arquitectòniques i d'infraestructura com pot ésser el rec que travessa Sant Llorenç i altres enginys.

 

ERMITES I CAPELLES DEL MUNICIPI

Capella de Sant Andreu, Sant Llorenç de la Muga
Capella de Sant Andreu

Els municipi de Sant Llorenç de la Muga disposa de varies ermites localitzades en diferent punts del seu territori. La més allunyada és la de Sant Jordi, que té l'encant per la possibilitat de fer una saludable caminada.

L'ermita més propera és la capella de Sant Andreu, situada a la banda dreta de La Muga, al costat del cementiri, on s'hi pot accedir de forma còmode passant pel Pont Vell, en una passeja agradable i per una obra que es troba en un estat impecable de conservació.

La capella fou construïda  a l'any 1630 per iniciativa d'un negociant de la vila, l'Andreu Pous, d'aquí ve el sant que s'hi venera, tal com ho descriu una inscripció en la pedra situada en l'arcada principal. Es possible que posteriorment a l'any 1743, finalitzessin unes obres d'ampliació.

Una altra capella propera a la població és la de Sant Antoni, però aquesta situada oposadament a la de Sant Andreu, que està situada a l'esquerra entrant a Sant Llorenç venint de Terrades, mentre que la de Sant Antoni també està situada a l'esquerra, però sortint de Sant Llorenç en direcció a Albanyà.

En el lloc on avui hi ha la capella de Sant Antoni, hi havia hagut l'oratori de la Mare de Déu de Montserrat. La capella fou erigida per iniciativa d'un veí de Sant Llorenç, en Pere Caballer que vivia a Girona i que va demanar a l'any 1835 permís al bisbat per tal de poder construir un petit temple en aquest lloc dedicat a Sant Antoni de Pàdua, tot i que popularment, també se'l coneix com a capella del miracle.

La capella de Sant Antoni està al costat del Pont del Grau en un lloc de gorges espectaculars i s'hi pot accedir de dues maneres, amb vehicle ja que està al costat de la carretera en direcció a Albanyà, o a peu. Si s'escull aquesta segona opció, hi ha un camí conegut com Passeig de Sant Antoni que surt del costat del castell de Sant Llorenç en el carrer del Barri, fins arribar a la capella de Sant Antoni i Pont del Grau, en un camí molt agradable vorejant mitjançant passarel·les el marge esquerra de La Muga.

Capella de Sant Antoni, Sant Llorenç de la Muga Capella de Sant Antoni, Sant Llorenç de la Muga
Capella de Sant Antoni amb el Pont Grau a l'esquerra
 
Façana lateral de la capella de Sant Antoni

Pràcticament a la frontera amb el terme municipal d'Albanyà i de fet més propera a Albanyà (1,2 km) que a Sant Llorenç de la Muga (5 km), es troba quasi a peu de carretera l'ermita de Santa Maria de Palau.

L'ermita de Santa Maria de Palau és la més antiga del municipi ja que s'esmentava en documents carolingis referents a la cel·la monàstica de Sant Pere d'Albanyà (s.X-XII) avui església parroquial d'Albanyà, un indret nomenat com "Palau", fet que fa suposar que es tractava d'aquesta ermita a tan sols 1,5 quilòmetres de distància entre temples. La primera menció com a tal, és en uns documents del bisbat de Girona de 1279.

Es tracta d'una edificació romànica tardana d'una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada i, que te l'entrada principal i única per la part de migdia, presentant dos arcs de mig punt en degradació, on l'exterior té una estrada repuntada amb una arcada o espècie de lesena, que descansa sobre dues lloses laterals, situades en els brancals que formen part del mateix mur.

Ermita de Santa Maria de Palau, Sant Llorenç de la Muga Ermita de Santa Maria de Palau, Sant Llorenç de la Muga
Vista posterior i anterior de l'ermita de Santa Maria de Palau
Ermita de Santa Maria de Palau, Sant Llorenç de la Muga   Ermita de Santa Maria de Palau, Sant Llorenç de la Muga
Majestuós campanar de l'ermita
 
Porta principal d'accés

De totes, Santa Maria de Palau és la més gran i espectacular de les ermites situades a Sant Llorenç de la Muga, ja que a més del propi edifici romànic descrit construït amb pedra ben tallada, cal afegir-hi un esvelt i espectacular campanar de cadireta sobre la paret de la façana oest, amb dues llargues obertures per a les campanes, que actualment no n'hi ha cap.
L'ermita devia tenir una certa importància en el territori, ja que al llarg de segles va administrar diferents masos i patrimoni, no tan sols de rodalies, sinó de llocs un tant allunyats com en l'actual municipi de Terrades. També ha quedat testimoni de varis dels administradors o ermitans del temple, tots ells originaris de Sant Llorenç de la Muga.

Finalment, l'altra ermita és la de Sant Jordi, essent aquesta la més allunyada del nucli urbà de Sant Llorenç, i situada sobre un puig de la Serra de Sant Jordi a 557 metres d'altitud. En aquest cas dóna l'avantatge de poder gaudir d'un excursió accessible per dos camins, en mig de boscos i vistes esplèndides.

L'ermita és una edifici senzill que segueix una línia de tipus romànic, d'un sola nau amb absis semicircular. L'interior amb volta de canyó, s'arriba al presbiteri i altar, que és la part interior de l'absis, mitjançant  dos escalons. La seva il·luminació interior és reduïda ja que només compte amb dues petites finestres, una en un lateral i l'altra a la façana.

Ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga Ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga
Vista exterior de l'ermita de Sant Jordi i del balcó mirador
 
Interior: altar i petit presbiteri

Té un únic accés en la façana principal a través d'una porta amb arc de mig punt on la dovella central, de recent incorporació, hi ha gravada una imatge de Sant Jordi amb el dragó. Al costat dret de la porta hi ha una fornícula, poc comuna ja que la gran majoria d'aquests buits de paret estan situats damunt les portes. En la mateixa façana, es troba en la part central superior un petit campanar d'espadanya amb una petita campana.

A l'any 1428 es va demanar el permís per a la seva construcció, fet que sembla no fou concedit pel bisbat de Girona fins l'any 1456. En anys posteriors va tenir activitat ja que hi ha documentació que acredita administradors i actes litúrgics i, finalment a l'any 1980 es van realitzar les últimes obres de restauració. L'indret disposa d'un balcó mirador situat al costat de l'edifici amb esplèndides vistes sobre la vall de Sant Llorenç i el pantà de Boadella, fins arribar a la costa.

RUTA:

L'accés a l'ermita de Sant Jordi es pot fer per dos camins a partir de Sant Llorenç de la Muga. El primer és a partir de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble quan es ve de Terrades. Es un camí en part abrupte i en part de bon fer, que passa de la cota de 169 fins a 454 metres, és a dir, 285 metres fins arribar a una cruïlla de camins i que es pot fer en poc més de mitja hora. No hi ha cap indicador que marqui la ruta fins l'ermita, llevat d'algunes marques de senders en roques i arbres.

En la cruïlla cal agafar el camí de l'esquerra, que va directament fins a l'inici del camí que puja a l'ermita de Sant Jordi, i que passa al costat del mas rònec de Can Corones que queda a l'esquerra i a tocar del camí a Sant Jordi. Aquest tram és com un passeig i es pot fer en poc més d'uns sis minuts.

Camí a l'ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga Camí a l'ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga
Sender de pujada des del aparcament
 
Mas rònec de Can Corones
Camí a l'ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga   Camí a l'ermita de Sant Jordi, Sant Llorenç de la Muga
Camí d'inici cap a l'ermita de Sant Jordi
 
Camí cap a l'ermita de Sant Jordi

A pocs metres del mas Can Corones, a mà dreta, s'inicia el camí que puja directament a l'ermita de Sant Jordi, que es de bon anar i que es pot fer en poc més d'uns deu minuts. Quan s'arriba al puig on hi ha l'ermita, la vista és esplèndida i es pot divisar un ampli paisatge, disposant fins i tot en la cara sud, d'un balcó mirador.

La ruta de tornada per altres camins es pot fer de dues maneres, anant fins l'oratori de Sant Ponç o retornant fins a Can Corones i agafant el camí de la dreta, que d'aquesta manera es va baixant cap Sant Llorenç de la Muga, de forma còmode fins arribar a la capella de Sant Antoni i el Pont Grau. Després a través d'un agradable passeig per la vora de La Muga es pot arribar fins el carrer del Barri, ja en el nucli del poble.

Si es vol visitar l'oratori de Sant Ponç, a pocs metres abans d'arribar a l'ermita de Sant Jordi, hi ha una esplanada, on s'inicia el camí, a mà esquerra baixant de l'ermita. Llevat d'algunes marques de sender, tampoc hi ha cap indicador, tot i que el camí no té pèrdua. Des de l'esplanada en uns vint minuts s'arriba a una cruïlla on cal agafar el camí de l'esquerra.

Oratori de Sant Ponç, Sant Llorenç de la Muga
Oratori de Sant Ponç

En poc més de cinc minuts a mà dreta es troba el camí de pujada a l'oratori, que en aquest cas sí està indicat adequadament per un rètol oficial de l'ajuntament. Agafant aquest camí que es de bon anar, s'arriba a una esplanada sense cap indicador.

Cal agafar el camí de la dreta fins arribar a l'oratori, on s'hi arriba en poc més de deu minuts, des de l'inici del camí on hi ha el rètol esmentat fins l'oratori, que és un petit monòlit on hi ha la figura de Sant Ponç i un indicador que informa amb precisió i rigor extrem que l'indret es troba a 651,1 metres d'altitud.

La baixada es pot fer retornant pel camí cap a l'ermita de Sant Jordi i arribar de nou a Can Corones i seguint el camí ja descrit o, un cop de retorn a l'inici del camí de pujada a l'oratori, on hi ha l'indicador, agafar el camí de la dreta que és més llarg ja que un dels camins de baixada està tallat a l'alçada del Mas Cortada, però que finalment també s'arriba a Sant Antoni.

Si es retornar per Sant Jordi, fins arribar a Can Corones, s'agafa el camí de la dreta i es va descendint còmodament fins arribar a Sant Antoni, tal com s'ha esmentat en el paràgraf anterior. Aquest camí que és de molt bon fer, sí que hi ha diversos indicadors de les diferents rutes per anar, contràriament al sender de pujada pel aparcament, poc indicat, essent de bon pujar, però fins i tot perillós de fer-hi baixada en bona part pel pendent i escarpament d'alguns trams.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ

Església de Sant Llorenç, Sant Llorenç de la Muga
Església parroquial de Sant Llorenç, des de la Font Pudosa

Properament ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UNA RIQUESA INESTIMABLE I VALUOSA: L'AIGUA

Font Pudosa, Sant Llorenç de la Muga
Font Pudosa, al costat de la Muga

Properament ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Escut de Sant Llorenç de la Muga

Bandera de Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Muga
Escut
Bandera
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
255 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Santllorencí, santllorencina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
31,8 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
8 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17732
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42,321475º - Longitud E 2,790664º
ALTITUD
173 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
Agost
FIRA DE LA MONGETA
Primer diumenge de març
TROBADA DE PUNTAIRES
Agost
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

Facebook
El temps a Sant Llorenç
de la Muga
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

SANT LLORENÇ DE LA MUGA, Marià Baig i Aleu, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2007

Escrits i Documents relacionats
 

Vescomtes de Rocabertí - © Enciclopedia Catalana
L'Embassament de Boadella (actualment: Embassament Darnius Boadella)

Internet Internet
 
Salines - Bassegoda
Teatre La Fraternitat
Consorci de l'Alta Garrotxa

Futbol Club Sant Llorenç de la Muga

Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
El Full de Sant Llorenç
Videos
  Visita a Sant Llorenç de la Muga - ©youtube joaquin fluriach
Mapes Plànols i Mapes
  Sant Llorenç de la Muga
 
  ELS ROCABERTÍ

 

El llinatge dels Rocabertí, entre la història o la llegenda, sembla procedí de la dinastia merovingi, és a dir, la dinastia que entre els segles V i VII dominada gran part del territori que avui és França, Bèlgica i Alemanya.

Aquest avantpassats foren perseguits pel rei Pepí I, el Breu (714-768), havent de marxar i refugiant-se en el Pirineu català, per la zona de La Jonquera, on sembla van viure en una morada que li posaren el nom de "Castell de Roca Aubertí" i que, sembla d'on deriva el mon "Rocabertí".

Castell dels Rocabertí, La Jonquera

Restes del castell dels Rocabertí
a La Jonquera

© Fototeca.cat

Els Rocabertí van estar molt lligats al nord de l'actual Alt Empordà, en una franja que anava de Maçanet de Cabrenys fins a Peralada i, les seves gestes, relacions i entroncaments familiars es van anar succeint al llarg de més de deu segles, enmig d'endergues i disputes pels nombrosos encreuaments amb altres llinatges familiars.

La relació entre els Rocabertí i la corona, fou molt estreta al llarg de tots aquests segles, ja que un tal Hug de Rocabertí, ja havia lluitat al costat de Carlemany (742-814). Durant els segles XII al XVI la relació i amistat amb la corona també fou molt notable, estant els Rocabertí presents i lluitant al costat de reis, com Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor, Pere II el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Just, Alfons II el Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Martí I el Humà, Ferran I d’Aragó dit el d’Antequera, Alfons IV el Magnànim, Joan II el Sense Fe o Ferran II el Catòlic.

El compromís dels Rocabertí era del tot ferm amb les gestes i batalles de la corona, ja que fins i tot Dalmau VII de Rocabertí i d'Urgell (1309-1324), molt compromès amb Jaume II, el Just (1291-1327) en la campanya de conquesta de Sardenya, hi va morir en l'assalt a Castel di Castro, que és una ciutat fortificada al sud de l'illa, i que en aquella època estava sota els dominis de la República de Pisa.

Ja un altre vescomte de Rocabertí, Jofre II (c.1181-1212), havia perdut la vida en la batalla de Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), recolzant i lluitant al costat de Pere II, el Catòlic (Montblanc,1177 - Moret,1213), pare de Jaume I, el Conqueridor.

Jaume II, el Just
Jaume II el Just, conquesta Sardenya on hi mor en la batalla Dalmau IV de Rocabertí

Aquesta estreta, activa i bona relació amb la corona, fou molt beneficiosa pels territoris, viles, possessions i estatus dels Rocabertí, els quals es van veure afavorits pels múltiples reconeixements i agraïments per part dels diferents reis envers als seus fidels, amb múltiples concessions i privilegis per les seves possessions, viles i territoris on eren presents.

Sant Llorenç de la Muga, fou de les poblacions que es va veure afavorida per aquests privilegis reials, ja que formava part de les possessions i propietats de la vasta família, amb múltiples ramificacions, com ho mostra que els Rocabertí vinculats a Sant Llorenç de la Muga eren coneguts com els "Rocabertí de Sant Llorenç".

Aquesta identitat pròpia va venir quan a finals del segle XV, essent Felip Dalmau II de Rocabertí i de Castre-Pinós, vescomte de Rocabertí (1479-1512), va fer cessió al seu germà Pere de Rocabertí de la baronia de Sant Llorenç de la Muga, i que aquest posteriorment faria a favor del seu germà Guillem Ramon.

Castell de Sant Llorenç de la Muga

Castell de Sant Llorenç

En Felip Dalmau, hereu del vescomtat, conjuntament amb els seus germans Joan, Joana, Beatriu, Pere i Guillem Ramon, eren fills de Jofre VII de Rocabertí i de Montcada, vescomte de Rocabertí i Peralada i de Joana de So i de Castro.

Aquesta durant set anys va haver de fer les funcions del seu marit, ja que aquest fou pres en la batalla de Calaf (1465) i tancat com a presoner a la presó de Xàtiva, fins l'any 1472, quan es van signar els Capítols de Peralada entre representants de Jofre VII i el rei Joan II, amb el qual hi lluitava un parent seu, en Bernat Hug Rocabertí de Cabrenys (veure: Maçanet de Cabrenys), en el marc de les lluites durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472).

Essent ja vescomte, Felip Dalmau compensa per uns drets de successió al seu germà Pere concedint-li la baronia de Sant Llorenç de la Muga, i per tant a partir del 15 de maig de 1483 neix l'esmentada diferenciació dels Rocabertí de Sant Llorenç.

Pere com a nou baró de Sant Llorenç no hi restaria molt temps, ja que set anys més tard cediria al seu germà Guillem Ramon, les possessions de Sant Llorenç de la Muga, per ingressar com a frare en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, també conegut com Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, fundat a l'any 1416 i situat en el paratge de Canyet, actualment municipi de Badalona.

Castell de Cabrera
Restes del castell de Cabrera, residència
dels Rocabertí de Cabrenys

Guillem Ramon nou baró de Sant Llorenç, es va casar en segones núpcies amb Beatriu de Barutell, els quals van tenir el que seria Guillem Ramon II, que continuaria en successió del seu pare. Guillem Ramon II es casaria amb Elisabet de Darnius, i d'aquest matrimoni en naixeria un fill al qui posarien el nom de Llorenç.

Llorenç de Rocabertí i de Darnius (? - 1562) que era el tercer del llinatge del Rocabertí de Sant Llorenç, moria el 6 de juny de 1562, malalt, sense fills i a més sense testar, fet que va provocar que les possessions de Sant Llorenç de la Muga passessin a una altra línia troncal. Un traspàs de propietats que no fou fàcil, sinó farcit de disputes, litigis i embulls de tota mena, que va durà més d'un segle.

El desori i la disbauxa es veu foren tan grans, que la població ja estava farta de tanta disputa i van decidir posar punt i final al tema hereditari. Una assemblea popular va decidir que les antigues possessions i títols de Llorenç de Rocabertí passarien a mans de Francesc d'Ardena, parent de Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes i senyora de Darnius.

Però, paral·lelament al descontentament i resolució popular de la gent, actuava la justícia en base als requeriments i litigis oberts dels pretendents. Finalment, la justícia oficial, lenta però resolutiva va designar que el successor legal de Llorenç de Rocabertí i tot el seu llegat passessin a mans del vescomtat de Rocabertí un altre cop, que per l'època que va succeir el cap de la família i vescomte era Ramon Dalmau I.

Jaume I
Jaume I, el Conqueridor, lligat a Sant
Llorenç de la Muga com a propietari del castell durant 50 anys i agraït amb el
llinatge del Rocabertí, va concedir molts privilegis a la població.

Tornant als privilegis que diferents reis van atorgar als Rocabertí per la seva fidelitat i ajut en les conteses reials, n'hi ha que foren en benefici de Sant Llorenç de la Muga. Durant uns 50 anys el rei Jaume I (Montpeller,1208 - Alzira, 1276) fou posseïdor del castell de Sant Llorenç i de la vila, fet que va propiciar que concedís diversos privilegis que va incidir en el desenvolupament i millora de la vida dels santllorencins.

A l'any 1249 el rei, un altre cop fou benèvol i generós amb la vila i li concedí franquícies, drets i regalies (1) a la universitat (2); fet que repetiria a l'any 1268 amb el privilegi que tenien grans ciutats i viles de renom, que era el de celebrar mercat, en aquest cas cada dilluns de l'any, i que els productes a vendre fossin de qualsevol tipus.

Quadre comparatiu entre llinatges, personatges i els anys que van viure

Ja a l'any 1311 en el regnat de Jaume II, el Just (València,1267 - Barcelona,1327), nét de Jaume I, féu nova concessió a Sant Llorenç de la Muga, amb el permís de poder celebrar fires; un altre esdeveniment reservat a grans urbs i viles importants, però amb l'afegit de salconduits per tots aquells assistents a la mateixa, excepte individus considerats falsificadors de moneda, homicides, raptors o lladres.

Regalia: Prerrogativa particular i privativa que un sobirà exerceix en el seu regne.

Universitat:  A l'edat mitjana era la corporació veïnal dotada d'una organització i règim jurídic, la qual li eren reconeguts certs privilegis, representant la col·lectivitat d'habitants d'una ciutat o vila revestida d'una certa personalitat i representació pública davant el poder reial o senyorial.

La universitat medieval (en altres llocs dit, paeria o comú) seria l'actual consistori municipal, tot i que amb moltes diferències i origens.

Els ajuntaments no neixen d'una evolució històrica sinó que foren imposats a Catalunya, València i Mallorca, després de perdre la guerra de Successió a principis del segle XVIII i, amb l'aplicació del ronyós Decret de Nova Planta.

EL BARONS DE CATALUNYA
Santiago Sobrequés i Vidal
Editorial Vicens Vives, Barcelona, 1970
Els Senyors
Els Rocabertí - Enciclopèdia Catalana
  CARLES CAMPS I ARMET
Enginyer Industrial

Figueres, 1857
Sant Llorenç de la Muga, 1939

Properament ...

  LA MUGA
Riu empordanés

Neix: Montnegre (Vallespir)
Desemboca: Castelló d'Empúries

Properament ...

  EL PANTÀ DE BOADELLA (1)
Embassament de la Muga

Data construcció: 1969

Properament ...

 

Des de fa anys hi ha discrepàncies en la denominació del pantà. La comissió de toponímia de la Generalitat sembla està d'acord amb el canvi de nom del fins ara, "Pantà de Boadella" pel de "Pantà de Darnius", atenen la reclamació interposada pel consistori darniuenc.

Finalment hi ha hagut pronunciament del Govern Català, en els acords de govern del 10 de febrer de 2015:

Aprovada la denominació ‘embassament de Darnius Boadella’ per al pantà del riu la Muga, a l’Alt Empordà:

"El Consell Executiu ha aprovat adoptar la denominació Embassament de Darnius Boadella per a l’embassament del riu la Muga, a l’Alt Empordà, que es troba situat als termes de Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades i, majoritàriament, dins del terme de Darnius. D’ara en endavant, la denominació servirà de referència per a l’edició de cartografia, retolació, guies i altres publicacions i productes informatius."

+ Info: Acords de Govern (10/2/2015)

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal