 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EN EL NUCLI DE L'ALTA VALL DE LA MUGA
El municipi de Sant Llorenç de la Muga situat en la part est de l'Alt Empordà, tocant la subcomarca de l'Alta Garrotxa, es caracteritza per un relleu muntanyós pràcticament en la seva totalitat. La part més plana, que és on hi ha els conreus, es localitza en l'Alta Vall de la Muga, entre les serres de Ferrerós i de Sant Jordi, per la part nord i el Bac de Mas Carreras i els boscos de la Cadamont al sud. La població que es troba dins l'Alta Vall de la Muga, es situa a una altitud de 173 metres, però en el seu entorn té diferents cims. Els més importants són: Puig de Palau (381), la Penya (481 m), Roca Alta (508 m), La plaça d'en Benet (509 m), Puig de Can Llosa (512 m) i el més alt, el Puig de Sant Ponç (655 m). Cal esmentar també el Puig de Sant Jordi de 550 metres, que és on es troba l'ermita del mateix nom, on a prop també es troba l'ermita de Sant Ponç a 590 metres, a prop del Puig del mateix nom. Dins el territori de Sant Llorenç de la Muga es troben els penya-segats de la Muga, d'unes característiques úniques en la zona del prepirineu, ja que estan constituïts per uns conglomerats vermells, poc freqüents en altres indrets de Catalunya. Aquest espai que té una superfície de 356,27 Ha. fou declarada dins els Espais d'interès Natural (EIN). Part del municipi està inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), una normativa basada en el decret 328/1992 del 14 de desembre de 1992 de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la part hídrica, evidentment l'afluent més important és el riu de la Muga, un curs que neix a la muntanya de Montnegre, en la comarca del Vallespir a 1.214 metres d'altitud i que després de recórrer 58 quilòmetres desemboca directament al mar a la platja de Can Comes entre Empuriabrava i els Aiguamolls de l'Empordà, en el municipi de Castelló d'Empúries. Una altra part hídrica important, és el pantà de Boadella on dos terceres parts formen part del municipi de Darnius, però un terç, està dins el municipi de Sant Llorenç de la Muga. Una presa de gravetat de 63 metres d'alçada, finalitzada a l'any 1969, on la Muga és el principal subministrador d'aigua, d'un embassament que té una capacitat de 60 Hm3 on el destí és la producció d'energia elèctrica, regadiu i el consum, tot i que també s'hi fan altres activitats esquí nàutic, rem o pesca. El municipi està envoltat en sentit horari pels termes municipals de Maçanet de Cabrenys, Darnius, Terrades, Cabanelles i Albanyà, essent aquest últim el situat més a l'est i a tocar amb la comarca de la Garrotxa.
La seva situació immersa en la Vall de la Muga, fa que només disposi de una única via de comunicació, i que a més finalitza en el municipi veí d'Albanyà. És una única carretera però, nominada en tres trams, la GI-511, GI-510 i la GIP-5107 totes en bones condicions, i que enllacen des del punt quilomètric 760 de la N-II, passant pels pobles de Llers, Terrades, Sant Llorenç de la Muga, fins arribar a Albanyà, on finalitza. A partir d'Albanyà es pot anar cap a Montagut i Oix, però a través de pistes forestals, amb molta part asfaltada. El municipi no disposa de cap altre tipus de comunicació, els qual és troben els més propers a Figueres pel que fa al tren convencional i el TGV a 18 km. L'accés a l'autopista AP-7 es troba situada a 14 km entre l'entrada/sortida número 3 "Figueres Nord" i Sant Llorenç de la Muga. L'aeroport de Girona és situa a 70 km. mentre que el de Perpinyà està a 66 km, ambdós comunicats per la mateixa autopista AP-7. L'Alt Empordà és una comarca muntanyosa, plana, fronterera, però també marítima disposant de diferents ports de pesca, esportius i de lleure. El més important és el de Roses a 39 km. però també n'hi ha altres com: Llançà (41 km), Port de la Selva (48 km), Empuriabrava (36 km) i L'Escala (44 km). Tota la població del municipi està agrupada pràcticament en el mateix nucli de Sant Llorenç de la Muga, llevat de masos dispersos pel seu terme municipal, però no disposa de cap altre poble, veïnat o llogaret, a part dels paratges de Palau o la Riberada d'amunt, sense nucli definit sinó amb habitatges i masos disseminats. En el seu municipi i separat del nucli urbà disposa de varies ermites com les de Sant Jordi, l'oratori de Sant Ponç, Mare de Déu de Palau, Sant Antoni o la de Sant Andreu, adossada al cementiri. Altres indrets interessants, a part del castell i muralles, dins la mateixa població hi ha el pont de Sant Antoni i la Torra del Moros situada en un puig proper al nucli urbà.
TORRES, MURALLES I EL CASTELL DE SANT LLORENÇ
Com moltes poblacions gironines, Sant Llorenç de la Muga al llarg de l'edat mitjana va comptar amb diferents elements de defensa, on hi destaquen les muralles que encerclaven la població, les torres adherides a les muntanyes, el castell i la torre de guaita, situada fora de la població en un puig proper. Tot i que la població de Sant Llorenç ja apareix en un document de l'any 972, l'esment a un element important com és el castell no seria fins a principis del segle XII. En aquesta època era propietat dels senyors de Llers, ja que en la segona meitat del segle XII, Arnau de Llers va reuní per herència dos grans feus, el de Llers i el de Cervià de Ter, un territori que comprenia termes com Púbol, Bordils, Juià, la Pera,Caçà de Pebràs, Llers, Sant Llorenç de la Muga, Bassegoda, Rocabruna, Beget i Segueró. Quan mor Arnau de Llers, llega el seu patrimoni al seu fill Bernat de Llers. Aquest a l'any 1225 ven varies possessions al rei Jaume I, el Conqueridor (Montpeller,1208 - Alzira,1276) entre les quals hi ha el castell de Sant Llorenç; el castell restarà en possessió reial durant quasi 50 anys. A l'any 1272 l'infant Pere, futur Pere II, el Gran i fill de Jaume I, va arribar a un acord amb Dalmau, futur vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fill del vescomte Jofre III de Rocabertí, per tal de permutar les possessions de Sant Llorenç per les de Torroella de Montgrí. D'aquesta manera les possessions reials de Sant Llorenç, passaven a mans dels vescomtes de Rocabertí de Cabrenys, i així continuarien fins l'any 1483 quan per cessió del vescomte Felip Dalmau II, al seu germà Pere, es crearia el llinatge dels Rocabertí de Sant Llorenç, que duraria fins l'any 1562 amb la mort de Llorenç de Rocabertí. El castell de Sant Llorenç seria dels pocs que es podrien trobars situat en valls o zones ensotades, ja que la gran majoria eren construïts en llocs alts, de difícil accés per la majoria dels seus contorns i amb una àmplia i vasta visió del territori circumdant. És per això, que segurament els seus propietaris va creure oportú la construcció d'una torre de guaita per tal de vigilar i alertar de possibles perills tant pel castell com la població en general.
La torre de guaita té els seus orígens en el segle XIII i formava part de l'estructura defensiva de la població. Està situada en un puig proper a la població, que si pot accedir o bé amb vehicle a partir del pont de Sant Antoni, situat a la sortida de Sant Llorenç direcció Albanyà o, des de la mateixa població a partir del carrer dels horts, travessant la Muga per un pont. El pont que travessa la Muga i que arrenca del carrer del horts, està en perfectes condicions i d'on es pot visualitzar una agradable postal del poble i del riu. La cota del pont és a 165 metres, i a través d'un camí, la major part amb escalons, s'arriba a la torre de guaita, coneguda com "Torre dels Moros" que es situa a una altitud de 258 metres, la qual es troba en perfectes condicions, podent-se visitar el seu interior fins arribar a l'eixida de la torre, des d'on l'extraordinari paisatge que es visualitza, compensa del tot la breu caminada.
Els altres element defensius són les torres i les muralles, les quals formen un conjunt a l'entorn de tota la població, que tot i que no està totalment emmurallada, sí conserva gran part de el contorn defensiu i en bon estat de conservació, on cal fer esment, les diferents portes medievals d'accés a la vila fortificada, com són els portals de Baix, dels Horts i el de Dalt.
ELS PONTS SOBRE LA MUGA I L'APROFITAMENT DE LES AIGÜES
La població de Sant Llorenç de la Muga disposa de quatre ponts sobre el riu, dos dels quals tenen una vida superior a varis segles i a més, els envolta diferents llegendes i històries, com també diferents denominacions, tot propi de pas dels anys. El primer pont, el que es troba aigües avall i per tant a la sortida del poble, o entrada segons d'on es vingui, és el situat en la carretera GI-511 de 11,7 km. i que comunica Terrades amb Albanyà, on al mig en el quilòmetre cinc, hi ha Sant Llorenç. Es tracte d'un pont de triple pòrtic de tram recte, construït amb pedra amb tres arcades, amb dues pilastres centrals amb tallamar i, dos estreps com a contraforts d'extrem, apta pel pas de vehicles, sense andana per a vianants. El pont que es troba a continuació, aigües amunt de la Muga a poc més de 100 metres de l'anterior, és el Pont Vell, també conegut com el Pont de Santa Maria, que comunica el casc antic de Sant Llorenç amb el cementiri i la capella de Sant Andreu del segle XVII, que es troba adossada al carner. Aquest pont tot i que la llegenda diu que fou manat construir per Arnau de Llers (1107-1164), senyor de Llers, Cervià, Vilafreser i Sant Llorenç, després que greus riuades el van aïllar, sembla que la data de la seva construcció com tal, és més de l'entorn del segle XIV o XV, havent al llarg del temps estat modificat.
Es tracte d'un pont de pedra amb tres arcades, cap de les quals amb idèntica dimensió de llum, essent la central la més ampla. Està suportat per dues pilastres amb tallamars amb tota la seva alçada, amb apartadors en la calçada i, dos estreps com a contraforts en els extrems. Actualment, permet el pas de vianants i vehicles. El pont es troba en perfectes condicions i molt ben conservat. Un dels altres ponts que travessa damunt de la Muga, és el pont metàl·lic que comunica el carrer dels Horts amb l'inici del camí que porta fins a la Torre del Moros i a la Font del Lleó. Es tracte d'un pont de nova construcció que ve a substituir l'antiga passera molt incòmode que hi havia hagut antigament.
Està construït amb una estructura metàl·lica en la seva totalitat, plàcid de travessar per les vistes que ofereix tant del riu com de la part del carrer dels horts i la zona sud de Sant Llorenç. El darrer pont aigües amunt de Sant Llorenç és el que es coneix com a Pont de Sant Antoni o també antigament com a Pont del Grau, d'on el primer nom i actual, li ve ja que prop del pont i en la banda esquerra de la Muga, hi ha l'ermita de Sant Antoni. La construcció d'aquest pont és possible que sigui d'una data similar a la del Pont Vell, però de característiques arquitectòniques no tant vistoses com el primer, tot i que té l'encant que està construït a partir de dues grans roques que formen una excel·lent gorga. Es tracte també d'un pont de pedra amb dues arcades dissemblants, que a diferència del Pont Vell que són de tipus d'arc rebaixat, les arcades del de Sant Antoni són de tipus rodó o de mig punt. Les dues pilastres principals de pont, també disposen de tallamars fins la calçada, i també desiguals una de l'altra. Finalment, existeix un altre pont, que era conegut com Pont de Riambau. Una obra estratègica de pas entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius i, que al llarg de la història fou derruït i reconstruït en varies ocasions, fins que amb la construcció de l'embassament de Boadella, va quedar definitivament inutilitzada la seva funció ja que ha quedat sota les aigües de pantà a prop d'un altre edifici també submergit com fou la Reial Fonaria de Sant Sebastià, el quals encara avui es poden veure, però només quan les aigües de l'embassament són baixes.
La Muga que té un cabal important, al llarg dels segles han estat emprades les seves aigües per dos fins principals, d'una part, pel regadiu de les hortes entre el poble i la banda esquerra del riu i per l'altre, per la seva utilització industrial. Tot i que el municipi en la seva major part és forestal, també la plana de la Vall del Muga és de conreu i en la part sud, entre el casc urbà i la banda esquerra de la Muga, hi ha un bon nombre d'horta de petita dimensió, però prou important en el seu conjunt i, que és de fet on s'empra més l'aigua, ja que la resta és pràcticament tot de secà. Un conreu que des de segles devia està basat en els cereals, ja que la població també disposava de molins fariners, a més dels tèxtils. La utilització industrial de l'aigua és antiquíssima, ja que possiblement es remunta al segle XIV o abans, quan la gent de Sant Llorenç ja treballava en la confecció de draps, activitat que va anar perdurant al llarg dels segles, fins i tot creixent i, que va implicar pràcticament la totalitat dels seus habitants ja sigui a treball complert o parcial, ja que bona part de la població també es dedicava a la agricultura, a la ramaderia i treballs forestals.
Aquest tipus d'indústria tèxtil fou molt important pel territori al llarg de segles, on s'hi generava no tant sols el manufacturat del drap, sinó també la matèria primera per a la seva elaboració, a partir d'una important cria de bestiar productor de llana. Aquesta utilització de l'aigua fou important, no únicament dins el procés de fabricació de draps, una indústria tèxtil emmarcada en la popular activitat coneguda com, ram de l'aigua, sinó també per la transformació de l'energia hidràulica en mecànica, pel que fa a l'accionament dels mecanismes propis dels molins, ja siguin drapers o fariners. L'activitat industrial durant molts anys fou important per a la població, ja que hi ha documentació de la seva venda en mercats de ciutats com Figueres, Girona o Barcelona, però avui ja no en queda res, a part de les restes arquitectòniques i d'infraestructura com pot ésser el rec que travessa Sant Llorenç i altres enginys.
ERMITES I CAPELLES DEL MUNICIPI
Els municipi de Sant Llorenç de la Muga disposa de varies ermites localitzades en diferent punts del seu territori. La més allunyada és la de Sant Jordi, que té l'encant per la possibilitat de fer una saludable caminada. L'ermita més propera és la capella de Sant Andreu, situada a la banda dreta de La Muga, al costat del cementiri, on s'hi pot accedir de forma còmode passant pel Pont Vell, en una passeja agradable i per una obra que es troba en un estat impecable de conservació. La capella fou construïda a l'any 1630 per iniciativa d'un negociant de la vila, l'Andreu Pous, d'aquí ve el sant que s'hi venera, tal com ho descriu una inscripció en la pedra situada en l'arcada principal. Es possible que posteriorment a l'any 1743, finalitzessin unes obres d'ampliació. Una altra capella propera a la població és la de Sant Antoni, però aquesta situada oposadament a la de Sant Andreu, que està situada a l'esquerra entrant a Sant Llorenç venint de Terrades, mentre que la de Sant Antoni també està situada a l'esquerra, però sortint de Sant Llorenç en direcció a Albanyà. En el lloc on avui hi ha la capella de Sant Antoni, hi havia hagut l'oratori de la Mare de Déu de Montserrat. La capella fou erigida per iniciativa d'un veí de Sant Llorenç, en Pere Caballer que vivia a Girona i que va demanar a l'any 1835 permís al bisbat per tal de poder construir un petit temple en aquest lloc dedicat a Sant Antoni de Pàdua, tot i que popularment, també se'l coneix com a capella del miracle. La capella de Sant Antoni està al costat del Pont del Grau en un lloc de gorges espectaculars i s'hi pot accedir de dues maneres, amb vehicle ja que està al costat de la carretera en direcció a Albanyà, o a peu. Si s'escull aquesta segona opció, hi ha un camí conegut com Passeig de Sant Antoni que surt del costat del castell de Sant Llorenç en el carrer del Barri, fins arribar a la capella de Sant Antoni i Pont del Grau, en un camí molt agradable vorejant mitjançant passarel·les el marge esquerra de La Muga.
Pràcticament a la frontera amb el terme municipal d'Albanyà i de fet més propera a Albanyà (1,2 km) que a Sant Llorenç de la Muga (5 km), es troba quasi a peu de carretera l'ermita de Santa Maria de Palau. L'ermita de Santa Maria de Palau és la més antiga del municipi ja que s'esmentava en documents carolingis referents a la cel·la monàstica de Sant Pere d'Albanyà (s.X-XII) avui església parroquial d'Albanyà, un indret nomenat com "Palau", fet que fa suposar que es tractava d'aquesta ermita a tan sols 1,5 quilòmetres de distància entre temples. La primera menció com a tal, és en uns documents del bisbat de Girona de 1279. Es tracta d'una edificació romànica tardana d'una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada i, que te l'entrada principal i única per la part de migdia, presentant dos arcs de mig punt en degradació, on l'exterior té una estrada repuntada amb una arcada o espècie de lesena, que descansa sobre dues lloses laterals, situades en els brancals que formen part del mateix mur.
De totes, Santa Maria de Palau és la més gran i espectacular de les ermites situades a Sant Llorenç de la Muga, ja que a més del propi edifici romànic descrit construït amb pedra ben tallada, cal afegir-hi un esvelt i espectacular campanar de cadireta sobre la paret de la façana oest, amb dues llargues obertures per a les campanes, que actualment no n'hi ha cap. Finalment, l'altra ermita és la de Sant Jordi, essent aquesta la més allunyada del nucli urbà de Sant Llorenç, i situada sobre un puig de la Serra de Sant Jordi a 557 metres d'altitud. En aquest cas dóna l'avantatge de poder gaudir d'un excursió accessible per dos camins, en mig de boscos i vistes esplèndides. L'ermita és una edifici senzill que segueix una línia de tipus romànic, d'un sola nau amb absis semicircular. L'interior amb volta de canyó, s'arriba al presbiteri i altar, que és la part interior de l'absis, mitjançant dos escalons. La seva il·luminació interior és reduïda ja que només compte amb dues petites finestres, una en un lateral i l'altra a la façana.
Té un únic accés en la façana principal a través d'una porta amb arc de mig punt on la dovella central, de recent incorporació, hi ha gravada una imatge de Sant Jordi amb el dragó. Al costat dret de la porta hi ha una fornícula, poc comuna ja que la gran majoria d'aquests buits de paret estan situats damunt les portes. En la mateixa façana, es troba en la part central superior un petit campanar d'espadanya amb una petita campana. A l'any 1428 es va demanar el permís per a la seva construcció, fet que sembla no fou concedit pel bisbat de Girona fins l'any 1456. En anys posteriors va tenir activitat ja que hi ha documentació que acredita administradors i actes litúrgics i, finalment a l'any 1980 es van realitzar les últimes obres de restauració. L'indret disposa d'un balcó mirador situat al costat de l'edifici amb esplèndides vistes sobre la vall de Sant Llorenç i el pantà de Boadella, fins arribar a la costa. RUTA: L'accés a l'ermita de Sant Jordi es pot fer per dos camins a partir de Sant Llorenç de la Muga. El primer és a partir de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble quan es ve de Terrades. Es un camí en part abrupte i en part de bon fer, que passa de la cota de 169 fins a 454 metres, és a dir, 285 metres fins arribar a una cruïlla de camins i que es pot fer en poc més de mitja hora. No hi ha cap indicador que marqui la ruta fins l'ermita, llevat d'algunes marques de senders en roques i arbres. En la cruïlla cal agafar el camí de l'esquerra, que va directament fins a l'inici del camí que puja a l'ermita de Sant Jordi, i que passa al costat del mas rònec de Can Corones que queda a l'esquerra i a tocar del camí a Sant Jordi. Aquest tram és com un passeig i es pot fer en poc més d'uns sis minuts.
A pocs metres del mas Can Corones, a mà dreta, s'inicia el camí que puja directament a l'ermita de Sant Jordi, que es de bon anar i que es pot fer en poc més d'uns deu minuts. Quan s'arriba al puig on hi ha l'ermita, la vista és esplèndida i es pot divisar un ampli paisatge, disposant fins i tot en la cara sud, d'un balcó mirador. La ruta de tornada per altres camins es pot fer de dues maneres, anant fins l'oratori de Sant Ponç o retornant fins a Can Corones i agafant el camí de la dreta, que d'aquesta manera es va baixant cap Sant Llorenç de la Muga, de forma còmode fins arribar a la capella de Sant Antoni i el Pont Grau. Després a través d'un agradable passeig per la vora de La Muga es pot arribar fins el carrer del Barri, ja en el nucli del poble. Si es vol visitar l'oratori de Sant Ponç, a pocs metres abans d'arribar a l'ermita de Sant Jordi, hi ha una esplanada, on s'inicia el camí, a mà esquerra baixant de l'ermita. Llevat d'algunes marques de sender, tampoc hi ha cap indicador, tot i que el camí no té pèrdua. Des de l'esplanada en uns vint minuts s'arriba a una cruïlla on cal agafar el camí de l'esquerra.
En poc més de cinc minuts a mà dreta es troba el camí de pujada a l'oratori, que en aquest cas sí està indicat adequadament per un rètol oficial de l'ajuntament. Agafant aquest camí que es de bon anar, s'arriba a una esplanada sense cap indicador. Cal agafar el camí de la dreta fins arribar a l'oratori, on s'hi arriba en poc més de deu minuts, des de l'inici del camí on hi ha el rètol esmentat fins l'oratori, que és un petit monòlit on hi ha la figura de Sant Ponç i un indicador que informa amb precisió i rigor extrem que l'indret es troba a 651,1 metres d'altitud. La baixada es pot fer retornant pel camí cap a l'ermita de Sant Jordi i arribar de nou a Can Corones i seguint el camí ja descrit o, un cop de retorn a l'inici del camí de pujada a l'oratori, on hi ha l'indicador, agafar el camí de la dreta que és més llarg ja que un dels camins de baixada està tallat a l'alçada del Mas Cortada, però que finalment també s'arriba a Sant Antoni. Si es retornar per Sant Jordi, fins arribar a Can Corones, s'agafa el camí de la dreta i es va descendint còmodament fins arribar a Sant Antoni, tal com s'ha esmentat en el paràgraf anterior. Aquest camí que és de molt bon fer, sí que hi ha diversos indicadors de les diferents rutes per anar, contràriament al sender de pujada pel aparcament, poc indicat, essent de bon pujar, però fins i tot perillós de fer-hi baixada en bona part pel pendent i escarpament d'alguns trams.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ
Properament ...
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |