contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Rabós d'Empordà

RABÒS D'EMPORDÀ, UNA TERRA DE VINS
Típica imatge vinicola de Rabós d'Empordà

Es pot dir que hi ha pobles que sempre han estat transitats per l’home per una raó de pes, i no és altra que la seva situació geogràfica.

Rabós d’Empordà com també Portbou i La Jonquera, són municipis que per la seva orografia pirenaica oriental ha permès que per algun indret concret, sigui possible i faciliti el pas de l’home.

En el cas de Rabós d’Empordà, el Coll de Banyuls ha estat una porta natural de pas  entre la comarca del Rosselló i l’Alt Empordà, i per extensió entre la Península Ibèrica i la resta d’Europa.

La proba no únicament d’ésser municipi de pas, ha estat també assentament humà, són el gran nom de monument megalítics existents en aquesta zona i que daten entre els anys 3300 a 2700 aC. La primera vegada documentada que s’esmenta el nom de Rabós d’Empordà, és en un document judicial de l’any 844.

El municipi ha estat un terreny propici pel desenvolupament de dos sectors econòmics: la ramaderia i l’agricultura. L’extens territori i la seva orografia ha permès que sectors ramaders dedicats bàsicament al pasturatge de vaques i xais, encara avui tenen un pes important. També altres sectors com el porcí o l’avicultura hi tenen la seva part.

Rabòs d'Empordà

Rabòs d'Empordà

Rabòs d'Empordà

Creu de terme
Vista general de Rabós d'Empordà
 
Pont sobre l'Orlina

L’agricultura dedicada als cereals i els farratges tenen la seva importància, però principalment és el cultiu de la vinya, la principal activitat agrícola del terme, tot i que ni de bon tros a tornat a tenir la importància que havia tingut abans de l’aparició de la fil·loxera a l’any 1879, que per cert fou en aquest municipi on es van comença a descobrir els primers focus d’aquesta plaga que arruïnaria aquest cultiu i a moltes famílies a molts territoris de l’Alt Empordà, fins el punt de pràcticament desaparèixer com en el cas de Llançà.

Rabòs d'Empordà

Rabòs d'Empordà

Rabòs d'Empordà

Accés a la vila pel carrer del pont
Carrer d'Espolla i plaça del Pou Vell
 
L'explotació vinícola

Aquesta plaga fou econòmicament un desastre en molts aspectes; en la pèrdua de riquesa del municipi, la ruïna de moltes famílies i l’abandó de les masies que eren el nucli de l’activitat vinícola. Una proba contundent de la davallada ha estat la població, on a l’any  1877 Rabós d’Empordà tenia una població de 594 habitants, una xifra que mai més tornaria a recuperar.

 

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I SANTA BASSILISA

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilisa, fou finalitzada segons sembla a l’any 1313 segons una inscripció existent en una llinda de l’edifici. Una edificació que es pot incloure dins el romànic rural d’època tardana que disposa d’una sola nau amb una única absis.

Té en la seva façana principal un campanar un tant peculiar i bastant diferent d’altres edificis religiosos similars. Aquest campanar de cadireta està compost per tres pilars i per tant, disposa de dues obertures on hi ha dues campanes. Sobre aquest campanar hi ha una ferrenya corsera que és una part dels elements de fortificació de l’església. Damunt d’aquesta ferrenya hi ha un petit cloquer amb un sol arc i amb una petita campana.

Església de Sant Julià, Rabós d'Empordà Església de Sant Julià, Rabós d'Empordà Església de Sant Julià, Rabós d'Empordà
Vista posterior de Sant Julià
Campanar
 
Dintell de la portalada

Posteriorment a la seva construcció original, l’església fou fortificada, quedant com elements més vistosos la part del campanar esmentat i la part posterior de l’església on hi ha l’absis i que avui encara es poden veure els merlets de la torre semicilíndrica de defensa.

Saquejada i amb importants danys un cop acabava la Guerra Civil, no fou parcialment arranjada fins el 1958 i posteriorment a l’any 1996 fou restaurada un altre cop.

 

VEÏNAT DE DELFIÀ

El Veïnat de Delfià, que no té més d’una vintena d’habitants,  es troba a peu de la carretera GI-603 que va de Garriguella a Espolla, i a uns 2 km. abans d’arribar a Rabós d’Empordà. Es un petit nucli de cases modernes reformades i ben conservades, tot hi estar referida la seva existència des de l’any 935 (s.X) considerant que la seva fundació fou d’època dels romans, ja sigui pel seu nom “Delphianus, delphius” o per algunes restes d’atuells i àmfora que s’hi ha trobat.

Possiblement l’antic nucli estigues més a l’entorn de l’església de Sant Romà de Delfià que es troba a menys un quilòmetre del nucli actual amb algunes construccions disperses totes convertides en ruïnes actualment, excepte la masia que envolta l’església.

Veïnat de Delfià, Rabós d'Empordà

Veïnat de Delfià, Rabós d'Empordà

Vista general de Delfià
Via principal
 
Masia en ruïnes

També es creu que a prop d’aquest enclavament hi passava l’antiga Via Heraclea, que unia la península itàlica amb la Ibérica, emprada principalment per ibers i grecs, ja que és anterior a la romanització i per tant a la famosa Via Augusta que comunicava l’entrada a la Península Iberica pels Pirineus fins les Torres d’Hèrcules (Estret de Gibraltar).

 

SANT ROMÀ DE DELFIÀ

L'església de Sant Romà de Delfià és situada entre el riu Orlina i la carretera de Rabós a Garriguella. Vora l'església hi ha la Masia Fita que també és propietària d’on es troba el temple.

L'església de Sant Romà, documentada al s.XII, és sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves, de Garriguella. És un edifici d'una nau amb absis semicircular, la volta del qual va ser substituïda per una altra feta amb maó. La volta de l'absis, de quart d'esfera, pot ser que sigui la primitiva, i per la seva estructura és pot dir que es tracte d'una església romànica, del segle XI.

Sant Romà de Delfià, Rabós d'Empordà

Sant Romà de Delfià, Rabós d'Empordà

Sant Romà de Delfià, Rabós d'Empordà

Vista posterior i absis

Campanar
 
Finestra de l'absis

Essent el 9 d'agost la festa major de Delfià, i és l’únic dia que es celebra l’eucaristia en l’església i per tant, oberta al públic en general. La resta de l'any, l'església és tancada.

 

L'ORLINA I LA REGUERADA

El Riu Orlina forma part de la conca del Riu Muga i té un afluent principal que és la Riera de La Reguerada, també coneguda amb el nom de Riera de Sant Quirze per ésser la que recull l’aigua de la vall del mateix nom. Al afluents de menys importància són, Ribera de Freixe, el Rec del Sitjar o el Rec de la Coma.

El riu neix en el paratge del Coll de Banyuls i de Les Eres, un indret més conegut com el Mas Pils. El riu d’una longitud d’uns 17 Km. passa pels municipis de Rabós d’Empordà, Espolla, Mollet de Peralada i Peralada on desemboca al Riu Llobregat d’Empordà, afluent directe de La Muga.

Riu Orlina, Rabós d'Empordà

Riu Orlina, Rabós d'Empordà

Riu Orlina, Rabós d'Empordà

L'Orlina des del Pont de la GI-603
L'Orlina prop de Rabós d'Empordà
 
L'Orlina cristalí

La seva riquesa i diversitat s’emmarca en espècies piscícoles tals com barbs, truites, crancs, anguiles, serps d’aigua, gripaus i granotes entre d’altres.

El riu ha donat al llarg de la història més d’un ensurt als habitants de Rabós d’Empordà. Tot i tenir, pràcticament aigua tot l’any, el fet de que el municipi sigui d’una orografia molt accidentada i sense una vegetació de contenció i absorció de l’aigua, quan es provoquen grans pluges, l’aigua baixa amb gran força de la vessant del Pirineu tant de la part del Mas Pils com de la Vall de Sant Quirze, fent que la quantitat d’aigua sigui molt abundant i salvatge.

Riu Orlina, Rabós d'Empordà

Riera de La Reguerada, Rabós d'Empordà

Riera de La Reguerada, Rabós d'Empordà

Placa record inundació 1999 *
Riera La Reguerada
 
La Reguerada a Sant Quirze de Colera

A l’any 1745 fou un dels aiguats importants, però el que la gent recorda més recentment fou el de l’any 1999 que entre altres desastres, es va emportar les baranes del pont de pedra d’entrada al poble i va soterra la Font del Gargallet.

Nota (*): " ...UN BON DIA, L'ORLINA S'ENFURISMÀ I LES BARANES S'EMPORTÀ ... 12 DE NOVEMBRE DE 1999"

 

SANT QUIRC I SANTA JULITA
Sant Quirc i Santa Julia, Rabós d'Empordà
Sant Quirc i Santa Julita

A uns tres quilòmetres del casc urbà de Rabós d'Empordà i en direcció a Vilamaniscle o Sant Quirze de Colera es troba el Mas de Sant Quirze, i al seu costat hi ha l’ermita de Sant Quirc i de Santa Julita, en un petit puig que es pot veure des de la mateixa carretera esmentada.

El mòdic i petit temple està dedicat a Sant Quirc o Quirze i també a Santa Julita, la seva mare, els quals segons sembla eren oriünds de Tars o Tarci, que és un districte de la ciutat i província de Mersin a Turquia.

No hi ha documentació històrica de la seva existència personal i les seves vides en basen en llegendes i tradicions pietoses, i per tant, es possible es tractin de personatges llegendaris, però són venerats com a sants per l'església catòlica, com a protectors dels pobres i els nens.

Es creu que l’existència de la masia és anterior al segle XV i es possible que ja disposes al seu costat d'aquesta ermita que seria una parròquia de les masies disseminades pels entorns de l'actual municipi de Rabós d'Empordà.

És un edifici d'una sola nau i amb un absis semicircular i dues petites capelles laterals. La sagristia està situada en la zona sud i el seu interior està decorat amb pintures murals del segle XIX, que representen el martiri de Sant Quirc i Santa Julita. L’ermita actualment es troba dins una propietat.

 

SANT QUIRZE DE COLERA

Sant Quirze de Colera

Vista general de Sant Quirze de Colera

Arran de les últimes excavacions fetes al monestir, es creu que els seus orígens estan en una primitiva església que podria haver estat el centre de culte de les diferents masies disperses per la vall, i que es situaria entre els segles VIII i IX i per tant anterior a la construcció del magne edifici.

En aquest època les terres gironines havien estat sotmeses a fortes convulsions degudes a les invasions dels àrabs per una part, i a la posterior reconquesta per part dels Francs.

L’any 782 es van començar a fer les primeres incursions a l’Empordà per part dels Francs per tal de protegir la Septimània de les incursions i ràtzies bèl·liques per part dels àrabsGirona fou lliurada al Francs voluntàriament a l’any 785 i Barcelona després d’un fort setge, va capitular a l’any 801. Ja dins el s.IX es va consolidar la frontera, la “Marca Hispànica” o “Catalunya Vella” organitzant-se el territori en comtats. D’aquesta manera naixien els comtat de Barcelona, Osona, Girona, Empúries, Besalú, Rosselló, Conflent, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça.

D’aquests, els comtats d’Empúries i del Rosselló, seran els qui tindran pes en la història de la Vall i del monestir de Sant Quirze, i més particularment el Comtat d’Empúries, donat que el territori comprés actualment pel municipi de Rabós d’Empordà, van estar dins les fronteres d’aquest comtat, del qual Ermenguer en fou el primer comte a l’any 813, mentre que Gaucelm ho fou a partir de l’any 812 del Comtat del Rosselló.

L’origen del monestir es remunta a la primera meitat del s.X i per tant, dins d’una certa tranquil·litat social i política, no exempta de problemes i confrontacions. L’any 935 és una data important per la congregació benedictina, pel fet que es consagra la seva església i a més, passa a tenir l’autonomia monàstica amb les donacions i protecció per part dels Comtes d’Empúries i Rosselló, a més de delimitar el territori jurisdiccional del monestir. En aquesta època els dos comtats pràcticament formaven una sola entitat territorial amb un sol comte, en aquest cas Gausfred I (931-991), últim comte de la Dinastia del Casal de Barcelona.

Font Torre Jandrú

Sant Quirze de Colera

Sant Quirze de Colera

Font Torre Jandrú
Frontal del monestir
 
Campanar

A partir d’aquests dates, l’ascens i el poder del monestir van anar creixent com la majoria d’entitats monàstiques de l’època i del poder de l’església en general. Aquest increment pel que fa a les possessions va venir seguir de més recursos que van comportar importants reformes en el monestir.

A l’any 1123 es va fer una nova consagració de l’església i la reconstrucció del temple de Santa Maria, situat al davant del monestir. Els bens i prerrogatives que disposava el monestir van ésser confirmats pel papa Honori III a l’any 1219, i que es veurien més incrementat a partir del 1242 amb la jurisdicció del poble i el terme de Rabós. Novament quest bens i privilegis serien ratificats a l’any 1246, en aquest cas pel papa Innocenci IV.

A l’any 1285 el monestir va patir una agressió contundent per part de les tropes franceses  del llavors Felip III l’Ardit, dins la croada portada a terme contra la corona d’Aragó per l’afer de Sicília, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca que va donar pas lliure a les tropes franceses per tal que poguessin atacar el regne del seu germà Pere III, el Gran.

Sant Quirze de Colera

Sant Quirze de Colera

Sant Quirze de Colera

Façana posterior i absis
Espai fortificat
 
Torre de la fortificació

El monestir es va refer dels desastres ocorreguts durant la guerra de la mà de Berenguer de Vilatenim, abat del monestir des de 1297 a 1320, sota la obediència del Bisbe de Girona Bernat de Vilamarí. Aquesta nova etapa d’esplendor es va veure incrementada a l’any 1303 quan el comte d’Empúries Ponç V, autoritzà l’ampliació i construir d’aquesta manera un nou recinte fortificat.

A l’any 1348 la vall i el terme en general van patir les conseqüències de la Pesta Negra com molts en altres indrets i que va fer minvar una part important de la població, però que malgrat tot i un cop aquesta es va extingir, el monestir en va fer amb les terres de la Vall de Freixe i posteriorment de la vila de Mollet de Peralada.

A partir dels s.XV i XVI el monestir va patir una degradació important, tant en la organització monàstica com en seva estructura arquitectònica. Hi va haver-hi episodis d’escàndols i disbauxes per part dels abats i monjos que regentaven l’entitat en aquell temps convertint-se més en una xauxa tot plegat més que en un espai de pregària i recolliment. El fet de que el mateix abat visques posteriorment a Castelló d’Empúries i que a l’any 1592 el papa Climent VIII unís el monestir amb el de Sant Pere de Besalú, va propicia que l’extinció de tos uns segles d’esplendor s’anessin  esvaint.

t Quirze de Colera

t Quirze de Colera

t Quirze de Colera

Nau central i absis
Tomba antropomorfa
 
Columnes i capitells del claustre

A l’any 1598 definitivament es pot dir que va passar a mans privades amb l’emfiteusi que concedí l’abat de Besalú a la família Mallol. A través de lligams matrimonials va passar a l’any 1705 a la família Nouvilas.

A l’any 1994 la família Fina de Nouvilas va cedir el conjunt monumental a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, que creà el “Patronat Municipal del Monestir de Sant Quirze de Colera” que vetlla per la seva recuperació, estudi i divulgació de la seva història.

Des de fa uns anys, a part dels treballs d’arqueologia s’hi ha portat a terme millores i reconstruccions que han permès poder fer els caps de setmana visites organitzades i guiades per tots aquells que vulguin visitar i descobrir en part, la història que impregna els seus murs.

 

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE COLERA (s.XII - XIII)

L'església romànica de Santa Maria de Colera es troba a poc més de 200 metres del Monestir de Sant Quirze de Colera, fins el punt que pràcticament forma tot un conjunt arquitecturista únic, tot i que en realitat són edificacions diferents.

El temple fou la parròquia de la població que vivia pels escampats de la Vall de Sant Quirze, fins que no es va construir la de Sant Quirc i Santa Julita molt més a prop del nucli urbà de Rabós.

Església de Santa Maria

Església de Santa Maria

Església de Santa Maria

Església de Santa Maria
Absis del temple
 
Finestra del temple

Es una construcció referent del romànic del segle XII i XIII donat que a l’any 1123 sembla que ja existia un petit temple dedicat a la Mare de Déu. La seva consagració data de l’any 1123.

L’edificació consta d'una sola nau amb absis semicircular a la part posterior i amb la porta d’accés en la façana de migdia, formada per dos arcs amb llinda i timpà, sense cap inscripció. La porta que impedeix l’accés al temple és actualment amb una porta molt barroera i poc afortunada.

 

 


 

 


Escut de Rabòs d'Empordà

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
182 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Rabosinc, rabosinca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
45,1 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
4 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17754
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42,380428º - Longitud E 3,028850º
ALTITUD
106 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
   
FESTA MAJOR D'HIVERN
Gener
FESTA MAJOR D'ESTIU
Setembre
FESTA MAJOR DE DELFIÀ
Agost
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT

 

Facebook
El temps a Rabós d'Empordà
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  RABÓS D'EMPORDÀ, Erika Serna i Rosa Maria Moret, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2006
ELS ASPRES DE L'ALBERA, Rosa Maria Moret i altres, Guies del Patrimoni local, Diputació de Girona, 2014
Escrits, folletons i altres documents
  Rehabilitació de Sant Quirze de Colera
Internet Internet
  Paratge Natural de l'Albera
Canals de ràdio i TV local
  Empordà TV
Ràdio Capital de l'Empordà
Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Empordà
Mapes Plànols i Mapes
  Rabòs d'Empordà
Delfià
 
Menhir del Mas Roqué   MONUMENTS MEGALÍTICS
 

El municipi de Rabós d’Empordà es troba en plena zona megalítica com molts municipis de l’Alt Empordà sobre tot de la part oriental. Actualment dins el seu terme municipal es coneixen set monuments megalítics dels qual, cinc en són els més coneguts.

La zona que avarca per la part nord-est de l’Alt Empordà i part del Rosselló té una extensió d’un 700 km2 i compren els territoris de Valls de l’Albera, serra de Rodes i Cap de Creus, i podria ésser que fa més de 5000 anys, aquesta zona presentes un aspecte totalment diferents del d’avui, amb un entorn propici per aquests assentaments.

El tipus de megalítics més antics són els dolmens, format principalment per un corredor amb una cambra funerària al final y estructurat a partir de lloses vertical i una de molt més gran que fa la funció de sostre.

D’aquests tipus a Rabós n’hi ha quatre: Dolmen Comes Llobes de Pils, Dolmen del Solar d’en Gibert, dolmen de la Coma de Felis i el Coll de Dofines.

Dolmen de les Comes Llobes del Pils

Es un dolmen format amb pedra pissarra que es troba a prop del camí que va del Monestir de Sant Quirze de Colera fins el Mas Pils.

Es un dolmen del tipus corredor amb cambra sepulcral pentagonal, i actualment manté en posició tant les lloses laterals com el sostre, així com restes del túmul o turó. Va ésser identificat per primer com per en el s.XIX per Josep Antoni de Nouvilas

Dolmen de les Comes Llobes del Pils

S’hi van fer excavacions a l’any 1934 donant com a resultats la troballa de diferents objectes. Per la seva importància fou restaurat a l’any 1997.

Dolmen del solar d'en Gibert

Aquest dolmen està situat a prop de la línia divisòria entre el terme municipal de Rabós d’Empordà i el d’Espolla, concretament en el paratge del Coll Plaja.

Es un tipus de sepulcre de corredor de càmera trapezoïdal. Aquest dolmen també va ésser donat a conèixer per en Josep Antoni de Nouvilas a mitjans del segle XIX. En Salvador Santpere i Miquel en va fer una descripció, però li va donar el nom de Dolmen de la Devesa d’en Torrent, que en principi va crear una certa confusió fins que es va establir que es tractava de la mateixa obra funerària.

També s’hi van portar a terme treballs d’excavacions durant els anys 1979 i 1988 en troballes de diferent interès arqueològic.

Dolmen de Coma de Felis

Aquest dolmen es troba situa a uns tres quilòmetres del casc urbà de Rabós d’Empordà, en el paratge que es coneix com a Puig d’en Cases d’una altitud de 284 metres.

També és un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i amb un passadís estret.

Es va publicar la seva existència a l’any 1912, i on també s’hi van fer excavacions donant com a resultat la troballa de diferents estris i fragments de ceràmica.

Dolmen del Coll de Dofines

Es un dolmen situat en el paratge del mateix nom, entre el Coll de Pallerols i el Coll del Trauc.

Es un dolmen que possiblement era del tipus de corredor amb passadís estret, donat que no estat tan ben definit com els anteriors.

En les actes de consagració de l’església de Sant Quirze de Colera a l’any 935 i la de l’any 1123 es parla de l’existència d’un dolmen, fet que va propicia la seva recerca que es va localitzar a l’any 1982 per part del GESEART que és el Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional.

Menhir Pedra dreta del Mas Roqué

El menhir del Mas Roquéer o que també es coneix com la “Pedra Dreta”, és un monument funerari que data vers l’any 3000 aC. I es diferencia dels dolmen per la seva forma d’una unitat megalítica disposada de forma vertical.

Es troba a prop de la carretera que porta de Rabós d’Empordà a Sant Quirze de Colera, a uns 0,5 Km. de la cruïlla en direcció a Vilamaniscle.

Menhir Pedra dreta del Mas Roqué

El menhir és una pedra de tipus pissarra amb una de alçada de 3,60 metres, on antigament s’hi havia col·locat una creu, que ara no hi és, i amb una llegenda que diu que el monument està a un fundaria tal, que posar-t’hi la orella en certes èpoques s’hi pot escoltar els brams del mar.

RABÓS D'EMPORDÀ
Rosa Maria Moret i Erika Serna Coba
Quaderns de la Revista de Girona, 2006
GESEART - Equip de recerca
Turtuga mediterrània   LA TORTUGA DE L'ALBERA
 

La tortuga mediterrània també nomenada tortuga de terra, coneguda científicament com a “Testudo hermanni”  és una de les especies més antigues que varen aparèixer a les nostres comarques fa uns 35 milions d’anys, essent una de les vuit tortugues classificades dins el gènere Testudo.

Com el seu nom indica, el hàbitat natural és el Mediterrani en la seva part nord amb una extensió que al llargs dels anys ha variat però que es podria definir des de la costa mediterrània de la península Ibérica fins la turca, amb presencia a les illes mediterrànies o també la costa de l’Adriàtic, de diferents varietats d’aquest animal.

Tortuga Lleopard
Tortuga Lleopard (africana)

Una espècie que ha merescut a part de la seva protecció, el de disposar d’un centre d’investigació, reproducció i que tingui cura d’aquest mil·lenari animal, donat per les seves característiques simpàtiques vers la població, s’ha vist fortament relacionada amb les persones.

Les tortugues són rèptils primitius anomenats quelonis, que tenen una closca òssia revestida de plaques còrnies, i normalment la seva classificació està lligada a l’hàbitat on s’han desenvolupat. En base aquest aspectes, la tortuga mediterrània de les nostres contrades està considerada com una tortuga terrestre per excel·lència. Altres tortugues present en les nostres comarques són per exemple; les tortugues de rierol i les d’estany, que el cas del territori de Rabós es poden trobar en llocs humits com rieres, l’Orlina o la Reguerada.

Centre Reproductor de la Tortuga
de l'Albera (Garriguella)

Malauradament, una esdeveniment que va reduir dràsticament la població d’aquest animal fou l’incendi que a l’any 1986 va arrasar literalment el terme de Rabós així com una gran quantitat d’altres municipis de l’Alt Empordà, amb un total de 26.000 Ha. devastades.

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera va ser creat el 10 de març de 1986 pel Parlament de Catalunya. Posteriorment, el 20 de febrer de l’any següent, es va desplegar la llei que establia  la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural: la Reserva Natural Parcial de la Capçalera de l'Orlina i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, per a la protecció de la tortuga mediterrània.

Actualment en el terme de Garriguella es troba el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera que cuida molts aspectes de la vida d’aquest animal, oferint la oportunitat de fer-hi visites i altres activitats, a fi de conèixer i ésser sensible vers la protecció d’aquest animal mil·lenari.

Centre Reproducció de Tortugues
Viquipèdia
  COLL DE BANYULS
Una de les rutes a l'exili
Febrer de 1939

El coll de Banyuls va ésser durant l’últim exili de 1939 una de les rutes i dels molt passos que la gent que s’exiliava cap a França va emprar per a poder fugir de l’avanç de les tropes de Franco.

Fou el pas que rebia la gent procedent bàsicament de dos camins: el que venia directament d’Espolla i el que a través de Sant Quirze de Colera, venia d’una part de Rabós d’Empordà i l’altre de Vilamaniscle.

Vista del Coll de Banyuls

Entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 1939 van entrar a França en caràcter d’exiliats unes 470.000 persones per diferents passos dels Pirineus.

El Coll de Banyuls en va ésser un d’ells. El Mas Pils que es troba en la mateixa cruïlla procedent d’Espolla o de Sant Quirze/Vilamaniscle/Rabós d’Empordà fou l’ultima edificació que trobarien totes aquestes persones abans de creuar la frontera, alguns d’ells per no tornar mai més.

L’11 de febrer de 1939 , les tropes nacionals de la 4ª Divisió de Navarra entraven a Rabós d’Empordà. El dia 5 de febrer havia caigut Girona i el dia 8 fou Figueres. El mateixa dia sota la presidència del comandament militar, es constitueix una comissió permanent de govern municipal provisional.

Monument en el Coll de Banyuls que Charles De Gaulle va dedicar als que van lluitar per l'alliberament de França (1940-1944)

El 19 de juliol de 1939 quedaria constituït el nou consistori de la era franquista. Haurien de passar, pràcticament quaranta anys, fins que es constituís un nou consistori democràtic.

Parc Natural de l'Albera   PARATGE NATURAL D'INTERÉS NACIONAL DE L'ALBERA
 

L’Albera és l’espai natural protegit situat integrament dins la comarca de l’Alt Empordà, que ocupa una superfície total de 4.207 Ha. de les quals 3.465 Ha. formen part del paratge natural pròpiament dit, les quals integrament es troben dins dels termes municipal de La Jonquera i Espolla, mentre que les 742 Ha. corresponent a la reserva annexa de Sant Quirze, dins el terme municipal de Rabós d’Empordà.

Parc Natural de l'Albera
Percentatge territorial protegit

El Paratge Natural de l’Albera, està dins un espai d’interès natural més extens anomenat simplement l’Albera i que té una superfície de 16.302 Ha. Aquest territori a part d’incloure els tres municipis esmentats, també s’hi afegeixen parcial o en la seva totalitat els municipis de Cantallops, Peralada, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.

Tot aquest espai forma part de la xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva europea 92/43/CEE, que estableix una xarxa ecològica a nivell europeu d’espais protegits.

Centre de Repoducció de Tortugues de l'Albera, Garriguella

Centre de reproducció de tortugues
de l'Albera a Garriguella

Pel que fa a la normativa a partir de la qual es va crear aquest espai, així com la seva regulació, prenem el que especifica la mateixa web del Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya:

“El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera va ser creat per la Llei 3/1986, de 10 de març, del Parlament de Catalunya (DOGC 666, de 26.3.1986). Posteriorment, el Decret 101/1987, de 20 de febrer, sobre desplegament de la Llei 3/1986 (DOGC 825, de 6.4.1987), estableix la creació de dues reserves naturals parcials en el si del Paratge Natural. Aquestes són la Reserva Natural Parcial de la Capçalera de l'Orlina, de 384 ha, creada amb la finalitat de preservar-ne la flora, especialment la fageda, i la Reserva Natural Parcial de la Vall de Sant Quirze, de 585 ha, per a la protecció de la tortuga mediterrània.

Riu Orlina
Riu Orlina

Poc més endavant, el Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOGC 833, de 29.4.1987), crea la Reserva Natural Parcial de Sant Quirze, de 742 ha, també per a la protecció de la tortuga mediterrània”.

L’Albera, tot i no tenir unes grans dimensions, es tracta d’un territori d’un alt valor paisatgístic i natural, on s’hi troba una gran varietat de característiques ja siguin de tipus hidrològic, paisatgístic, en la seva fauna i flora, així com d’un ampli contingut històric i cultural, on la petjada de l’home hi ha quedat impregnada.

Sant Quirze de Colera
Antic monestir benedictí de
Sant Quirze de Colera

Parlar d’aquest paratge tan peculiar comportaria un extens relat, fet que pels interessats la millor opció apart de la bibliografia existent, és la visita al web dels Parcs de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, àmpliament documentada.

Parc Natural de l'Albera
Portada del llibre "Flora i fauna de l'espai natural de l'Albera", imprescindible pels amants de la natura

Cal esmentar un aspecte molt interessant per tot els amants de la natura i l’excursionisme, que són les sortides guiades dels espais naturals protegits que organitzen diferents entitats i parcs de l’Alt i Baix Empordà, i que anualment editen un fulletó amb totes els sortides anuals.

L'ALBERA, VINYES I VINYATERS
Martina Camiade
Universitat de Perpinyà, 2004
FLORA I FAUNA DE L'ESPAI NATURAL DE L'ALBERA
Toni Llobet François
Edicions Brau, Figueres, 2011
   
L'ALBERA, ARQUITECTURA POPULAR I TRADICIONAL
Maria Teresa Genís
Consell Comarcal de l'Alt Empordà, 2008
   
UN COP D'ULL A L'ALBERA
Joan Budó i Ricart
Editorial L'esquerda de la Bastida, La Jonquera, 2000
Paratge Natural de l'Albera
Parc de Catalunya
Itinerannia
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal