contacte  -  mapa web
 
Alt Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Agullana
Albanyà
Cadaqués
Castelló d'Empúries
Colera
Espolla
La Jonquera
La Vajol
L'Escala
Llançà
Maçanet de Cabrenys
Port de la Selva
Portbou
Rabós d'Empordà
Roses
Sant Llorenç de la Muga
Sant Pere Pescador
INFO COMARCAL
Diari Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
La Fissura
LES ALTRES COMARQUES
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Castelló d'Empúries

EL MUNICIPI DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Castelló d'Empúries
El municipi de Castelló d'Empúries és pràcticament pla

Geogràficament el municipi de Castelló d'Empúries està situat en la zona sud-est de la comarca de l'Alt Empordà, abraçant tot el seu litoral el golf de Roses, des de l'estany Sirvent a prop de la desembocadura del riu Fluvià per la part sud, fins el rec Madral per la part nord, ja a tocar amb la urbanització Santa Margarida, pertanyent a Roses.

El municipi castellonenc no és un dels primers en extensió de l'Alt Empordà, però tampoc és dels més petits, ja que ocupa la posició novena dels seixanta vuit municipis existents i que totalitzen la comarca alt empordanesa i, per tant, donat el seu posicionament es pot considerar un dels de més superfície de la comarca. En canvi, per població sí és dels que estan més poblats de tot l'Alt Empordà, ja que ocupa la tercera posició, només superat per la capital, Figueres i per Roses.

Castelló d'Empúries
Aposta de sol a Castelló d'Empúries en un mes de desembre

La majoria de la seva població no viu a Castelló, sinó en un agregat poblacional, Empuriabrava, on es concentra el 66% de la seva població. El restant 34% es troba entre Castelló i els disseminats dins el municipi, que de fet són masos, ja que no hi ha cap veïnat ni petit vilatge d'importància. El perímetre municipal està envoltat per vuit municipis, que de sud a nord són: Sant Pere Pescador, Vilamacolum, Riumors, Fortià, Peralada, Pau, Palau-saverdera i, finalment Roses. Tot el límit est, està vorejat pel golf de Roses.

Orogràficament es pot considerà Castelló com un territori pràcticament pla, ja que la cota d'altitud màxima està en el petit puig que és on es troba la població i no supera els 17 metres sobre el nivell del mar.

Aquesta pobresa orogràfica contrasta enormement amb la seva riquesa hídrica que és extraordinària. Castelló d'Empúries té riu, recs, canals navegables i, una de les reserves naturals més importants de Catalunya i la resta de la península ibèrica, els Aiguamolls de l'Empordà, dividida en dues part, la part nord que toca amb Pau, Palau-saverdera i Roses, i la part sud amb Sant Pere Pescador.

Riu ls Muga

La Muga al seu pas per Albanyà, a uns 14 Km del seu naixement

Per la part nord, fent frontera amb el municipi de Roses i Palau-saverdera, hi ha el Rec Madral que conjuntament amb el rec d'en Bordes són els escorros naturals dels estanys de la part nord dels Aiguamolls de l'Empordà. El rec Madral entra de ple dins la Urbanització de Santa Margarida a Roses, i desemboca directament al mar, entre les platges i la Rovina i la de Roses.

Un altre rec és el del Molí, aquest fou antigament molt important ja que passa part la part nord-est del casc urbà de Castelló on hi havia la important indústria farinera. El del Molí vessa les aigües al rec de la Mugueta, i aquest al Madral, tot i que una branca, que és el rec dels Salins que passa per la part nord d'Empuriabrava, vessa les aigües al mar, en la platja de la Rovina a prop de la sortida al mar dels canals de navegació d'Empuriabrava.

Ja en la part sud, hi ha el rec del Molí d'en Dorra que vessa les aigües en els Aiguamolls de l'Empordà en la seva part sud. Ja pràcticament fent frontera amb Sant Pere Pescador, hi ha el rec del Mig i el Sirvent, que són afluent del riu Fluvià pocs metres abans que aquest desemboqui al mar entre les platges de Sant Pere i de Can Comes, que per pocs metres no toca el terme municipal de Castelló d'Empúries.

El curs fluvial més important de Castelló i que divideix el terme municipal entre nord i sud, és La Muga. Aquest riu que neix a 1.214 metres d'altitud, en la part sud de les muntanyes del Montnegre, entre el Puig de la Llibertat i la Serra de Llobera, en el municipi de Sant Llorenç de Cerdans, en la comarca nord-catalana del Vallespir.

Després de recórrer 58 quilòmetres, i havent estat el subministrador d'aigua més important del pantà de Boadella, desemboca directament al mar, després de passar a prop de Castelló, en la part sud i platja d'Empuriabrava i la platja de Can Comes. Els seus dos rius afluents més importants són el Llobregat d'Empordà i l'Orlina.

Castelló d'Empúries Sant Pere Pescador
Rec del Molí, al seu pas per Castelló d'Empúries
 
Rec Sirvent, poc abans de vessar les aigües al riu Fluvià

Castelló d'Empúries, es un municipi molt ben comunicat tant per mar, terra i aire. Per mar disposa dels canals d'Empuriabrava i del port de Roses a tant sols 10 Km. La principal carretera d'accés és la C-26 que és l'autovia que comunica Figueres amb Roses i, per totes part, és a dir 360º de la població té alguna altre carretera que hi arriba com la GIV-6216 procedent de Sant Pere Pescador, la GIV-6213 que ve de Fortià, la GIV-6043 procedent de Peralada i Vilanova de la Muga o la GIV-6101 procedent de Pau i Pedret.

A Figueres a tan sols 10 quilòmetres s'hi pot agafar el tren de la línia Barcelona-Portbou o l'alta velocitat del TGV, com també, es pot agafar el mateix tren de la línia Barcelona-Portbou a Vilajuïga a només n9 quilòmetres, però en aquest cas només els trens de rodalies.

Aiguamolls de l'Empordà Empuriabrava
Aiguamolls de l'Empordà
 
Aeròdrom d'Empuriabrava

Les comarques gironines disposen d'un aeroport important, el situat a Vilobí d'Onyar a 63 quilòmetres de Castelló, però també compten amb dos aeròdroms, el que està situat a Das a la Cerdanya i el de l'Alt Empordà, que en aquest cas, emplaçat en el municipi de Castelló d'Empúries, a Empuriabrava.

L'aeròdrom d'Empuriabrava es privat, i no hi ha vols regulars sinó que la seva activitat es centre en les pròpies d'esports de l'aire com el paracaigudisme, amb un ampli ventall de varietats. També és realitzen itineraris aeris, fotografia aèria, a més disposa d'escola i formació de pilots o paracaigudistes, entre moltes altres activitats i disponibilitat de serveis pels seus visitats i usuaris.

+ Informació:  
Aiguamolls de l'Empordà
Aeròdrom d'Empuriabrava
Marina d'Empuriabrava

Renfe
Port de Roses

 

CASTELLÓ D'EMPÚRIES, CIUTAT COMTAL
Comtat d'Empúries
Escut del Comtat d'Empúries

A partir de l'any 812 quan l'emir Al-Hàkam I, reconeixia la victòria dels francs, els quals havien arribat fins el Llobregat, aquests per tal de crear una franja de seguretat en tota l'àrea dels Pirineus, van establir la Marca Hispànica. Una franja territorial de seguretat en els Pirineus que anava des del País Basc fins Catalunya, i suposava la frontera entre els territoris dels sud en mans els sarraïns i l'imperi de Carlemany al nord.

Aquests territoris sota el regne del Francs eren denominats alguns com "comtats" i altres com "marques", restant els seus administradors sota la sobirania dels reis francs, els quals ja sigui per la confiança o el recolzament al regne en les diferents batalles, van anar dotant aquests territoris de més autonomia i creant una divisió administrativa concreta, d'aquesta manera naixien els comtats catalans.

Comtat d'Empúries
Territori del Comtat d'Empúries en diferents
époques de la seva existència
© Wikipèdia

Per tant, dins el territori pirenaic del nord de Catalunya d’oest a est es creen el Comtats de la Marca Hispànica de: Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent i Rosselló, i cap a l’interior es crearien els de: Besalú, Vallespir, Peralada, Osona, Girona, Empúries i Barcelona; aquest territori durant anys configuraria la dita, Catalunya vella. En aquest context històric, neix el comtat d'Empúries.

El Comtat d’Empúries es crea a l’any 812 i perdurarà fins l'any 1402, quan mort Pere III d'Empúries, extingint-se el llinatge directe i passant al casal de Barcelona que en aquell moment estava en mans de Marti I, l'Humà (Perpinyà,1356 - Barcelona,1410). Del casal de Barcelona passarà a la dinastia Trastàmara, a la dinastia Cerdà, a la dinastia Fernández de Córdoba i finalment, a l'any 1987 a la dinastia de Medina. Actualment i des del 2006 el títol nobiliari l'ostenta Sol María de La Blanca de Medina Orleans Bragança (Petrópolis,Brasil,1946).

Quan Girona fou alliberada dels àrabs, va ésser lliurada als carolingis, fet que va suposar que Carlemany formés el Comtat de Girona a l'any 785. Aquest comtat era molt extens i entre altres territoris comptava amb dos pagus o demarcacions territorials que eren Besalú i Empúries, els qual posteriorment esdevindrien comtats independents.

Quan mort Rostany, és substituït per Odiló, però al morir aquest, el pagus d'Empúries es independitzarà del comtat de Girona, o per raons d'un judici o per reordenació territorial, d'aquesta manera passar a ésser un comtat independent, on Ermenguer, fidel guerrer al costat de Carlemany durant les lluites contra el sarraïns per mar, en fou nomenat primer comte.

Quan mort Ermenguer, tot i continuar en certa manera com a comtat independent, el títol passarà a mans del comte del Rosselló, Gaucelm. El comtat al llarg de 180 anys estarà sotmès a moltes guerres i canvis generacionals, a més de molta activitat marinera, donat que Empúries disposava d'una flota molt important.

A l'any 991 després de catorze canvis pel que fa a comtes i havent passat per la dinastia dels comtes nomenats pels francs i pel casal Empúries-Roselló, mor el seu últim comte, Gausfred I, comte del Rosselló i Empúries. Aquest fet provoca el repartiment dels seus dominis en favor de dos dels quatre fills; a Guislabert, li deixa el comtat del Rosselló, mentre que a Hug li dóna el comtat d'Empúries conjuntament amb el vescomtat de Peralada, en aquell moment en mans de Dalmau II de Rocabertí.

Ponç Hug IV
Monedes de l'época de Ponç Hug IV (1230-1269)
© Sixbid.com

D'aquesta manera, Hug es converteix en comte totalment independent i neix la dinastia privativa d'Empúries, essent per tant, Hug I el seu primer comte. Aquesta dinastia generacional estarà present fins l'any 1325, quan Hug VI d'Empúries, també comte de Cardona, fa una permuta amb el rei.

Hug VI d'Empúries (comte entre 1322-1325) havia fet unes permutes amb el rei Jaume II, el Just (València,1267 - Barcelona,1327) entre terres valencianes i el comtat d'Empúries, d'aquesta manera, al deixa el comtat d'Empúries, el comtat passava a mans del Casal de Barcelona.

Cal esmentar que els comtats d'Empúries i el de Barcelona havien estat molt bel·ligerants durant anys, fins el punt que les lluites entre el comte Ponç V d'Empúries (comte entre 1277 -1313) i el rei Jaume II (rei entre 1291 -1327), havia fet que aquest ordenés la construcció d'una fortalesa a l'any 1294 en els límits fronteres: el castell de Montgrí.

Quan passa el comtat d'Empúries a mans dels comtes de Barcelona, Jaume II designa al seu fill Pere, com a comte d'Empúries i de Ribagorça, d'aquesta manera el comtat d'Empúries passarà a mans del setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, amb el títol de Pere I d'Empúries. La seva vinculació devia ésser ferma, donat que el 12 de maig de 1331 és casaria amb Joana de Foix a Castelló d 'Empúries, tot i que a l'any 1341 faria una permuta amb el seu germà Ramon Berenguer. Ramon Berenguer que era comte de Prades i Pere d'Empúries es canviarien els comtats. D'aquesta manera el primer passaria a ésser comte d'Empúries i el segon de Prades.

Castelló d'Empúries
Sepulcre de Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries
(1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322)
a la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries

Pere III, Martí I, Ferran I i Alfons IV, foren comtes d'Empúries que a més eren reis de la corona catalano-aragonesa.  A l'any 1436 el rei Alfons IV, el Magnànim (Medina del Campo,1396 - Nàpols,1458) va fer donació del títol Senyor de Sogorb i de comte d'Empúries entre d'altres,  al seu germà petit Enric. A partir d'aquest, Enric I d'Empúries, cap altre rei ostentaria també el títol de comte d'Empúries.

El títol nobiliari aniria passant per diferents dinasties fins arribar a l'actualitat que, a partir de l'any 2006 està a mans de, Sol María de La Blanca de Medina Orleáns Bragança (Nova York, 1986), que en aquest cas seria l'actual comtessa d'Empúries, filla de Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba, Duc de Sogorb (Sevilla,1947) i Maria da Gloria de Orleáns y Bragança, Princesa Imperial de Brasil (Petrópolis, Brasil), 1946).

El patrimoni documental que fou ordenada inicialment la seva conservació i protecció per part del comte Ponç I d'Empúries (comte entre 1040 - 1078) es troba actualment en els arxius de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli a Sevilla, on s'hi conserven altres documents a partir de l'agregació de diferents cases i estats al llarg de segles dels seus avantpassats.

A l'any 1987 la Generalitat de Catalunya i la Fundació de la Casa Ducal de Medinaceli van signar un conveni que va permetre la microfilmació de la documentació vinculada a Catalunya. Entre aquests document hi havia la referent al comtat d'Empúries, la qual una còpia fou dipositada en l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, amb un rang històric-documental entre l'any 949 fins el 1760.

+ Informació:  
Km369: Castelló d'Empúries
Wikipèdia (Comtat d'Empúries)
Wikipèdia (Llistat dels comtes d'Empúries)

Fundación Casa Ducal de Medinaceli
Etapa del Casal de Barcelona a Empúries (1409 - 1456)
Genealogia de la primera nissaga comtal d’Empúries

 

LA BASÍLICA DE SANTA MARIA
Castelló d'Empúries
El 4 d'abril de 2006 el Papa Benet XVI concedeix el títol de "Basílica" a
l'església parroquial de Santa Maria de Castelló d'Empúries

El dimarts dia 4 d'abril del 2006, el Sant Pare Benet XVI concedeix el títol de basílica, a la que havia estat fins a les hores, església parroquial de Santa Maria de Castelló d'Empúries.

Un magnífic i sumptuós edifici religiós, que pels castellonins i castellonines durant segles se'l ha denominat com a "catedral", tot i que al llarg de la seva historia mai va aconseguir oficialment aquesta distinció, per la forta oposició dels prelats i bisbat de Girona.

Per tant, Empúries mai va disposar de bisbat, tot i que hi ha indicis que sí disposava d'una certa organització eclesiàstica entre els segles VI i VII.

Aquesta organització d'arrels visigodes i primers temps del cristianisme, va desaparèixer al néixer el comtat d'Empúries que en els primers anys de la reconquesta del territori per parts dels reis francs, va quedar sota el domini del comtat de Girona, el qual es va reforçar més a partir de les pròpies donacions fetes per comtes i comtesses d'Empúries.

A partir de l'any 812 quan es crea el comtat d'Empúries, feia uns trenta anys que part de les terres gironines havien estat reconquerides pels francs, expulsant als sarraïns. D'aquesta manera s'anava configuren la Marca Hispànica i la creació del comtats catalans, en un principi depenent dels reis francs, però a mesura que passava el temps aquests van anar adquirint més autonomia.

El document més antic és de 1007 quan es parla d'una església dedicada a Santa Maria, tot i no tenir la certesa de si era la mateixa i emplaçada en el mateix lloc que es troba avui. Durant el període del comte Ponç I d'Empúries, amb data 9 de setembre de 1064 es consagrava una segona església romànica.

Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona a la mort de Ramon Berenguer IV a l'any 1162 quan al Comtat d'Empúries hi havia el comte autòcton Hug III. El mapa mostra el
fort poder del comte de Barcelona en front al d'Empúries, que a l'any 1325 amb
Pere I d'Empúries passar al Cassal de Barcelona.
© Historias del Bajo Aragón

Al morir Ponç I, el comtat d'Empúries va passar al seu fill Hug, mentre que un altre fill en Berenguer disposar de la vila de Peralada i del vescomtat de Rocabertí, al no ésser respectat el testament del pare Ponç que havia establert el condomini del comtat entre els dos germans.

D'aquesta manera, al passar la pròspera vila de Peralada fora del comtat i, essent Sant Martí d'Empúries capital del comtat, un blanc continu pels atacs dels sarraïns, la posició de Castelló d'Empúries pren força i esdevé finalment capital del comtat d'Empúries.

Ponç Hug III (1205-1269) va heretar el comtat a l'any 1230 de la mà del seu pare Hug IV d'Empúries, en una situació de crisi econòmica molt important que el comtat arrastrava des de feia anys.

Cal suposar que va saber esmenar la situació a partir de certes permutes i vendes que va realitzar, ja que durant el seu comtat, a l'any 1261, es van iniciar les obres de la nova església de Santa Maria, tot i que aquestes obres solien gaudir de generoses donacions, no deixa, que el comtat devia començar a remuntar la situació econòmica que havia patit durant anys.

Les obres del temple van anar continuant al llarg dels anys, afegint-s'hi diferents parts de l'edifici com l'altar major (1315-1316) o l'absis, i possiblement les dues primeres tramades de les naus. Quan va morir l'últim comte autòcton, Ponç Hug V, "Malgaulí" (1290-1322) el comtat va passar a mans del Casal de Barcelona.

Al morir Ponç Hug V, fou nomenada hereva la seva filla que era un infant, però fou apartada i ostentà el títol Hug VI d'Empúries i vescomte de Cardona, però per poc temps, ja que va bescanviar el comtat amb Pere I d'Aragó i d'Empúries (Barcelona,1305 - Pisa,1381), comte d'Empúries entre 1325 i 1341. Pere, tot i pertànyer a la casa d'Aragó i Barcelona, no fou rei. El rei era el seu pare Jaume II, el Just (1267-1327) i a la seva mort ho fou el seu germà Alfons, dit Alfons III, el Benigne (1299-1336) i quan aquest va morir el seu nebot Pere, dit Pere III, el Cerimoniós o del Punyalet (1319-1387).

A partir de 1325 fins 1402, el comtat d'Empúries va comptar amb set comtes i una comtessa, i cap fou alhora rei. Però a partir de 1402 el títol de comte va recauré amb Martí I, l'Humà, que a més, era rei d'Aragó, el comtat d'Empúries entrava en una nova dimensió. Durant el comtat dels diferents comtes del Casal de Barcelona, sembla que una de les reivindicacions fou la de dotar Castelló d'Empúries, com a capital de bisbat i per tant, seu episcopal, donat que disposava d'un monumental temple digne d'ésser catedral i La ciutat s'havia convertit en un referent a la part nord-est de Catalunya.

Castelló d'Empúries Castelló d'Empúries
Façana principal de la basílica
 
Arquivoltes de la portalada
Castelló d'Empúries   Castelló d'Empúries
Detall de dues fornícules
 
Una de les múltiples gàrgoles
Castelló d'Empúries   Castelló d'Empúries
Capella de la Puríssima sang i Torre campanar
 
Torre romànica en la part de transició arquitectònica

Les peticions comtals mai foren acceptades ni per part de les jerarquies eclesiàstiques ni per part reial. La pèrdua del territori episcopal de Girona existent des del segle VII/VIII i dels conseqüents perjudicis que podia comportar la segregació, eren els factors esgrimits d'oposició, a més, el nou establiment episcopal mai va comptar amb el suport dels reis en les diferents èpoques.

Malgrat les oposicions eclesiàstiques i reials a la creació de la seu episcopal d'Empúries, les obres del temple anaven continuant. A principis del segle XV es van anar acabant diferents parts del temple, com altars, capelles laterals, el cor, l'orgue i diferents retaules i pintures. Durant els segles XVII i XVIII va continuar altres ampliacions com l'ampliació de l'estructura arquitectònica de l'església, la sagristia i altres capelles laterals.

El seus extraordinari i magnífic campanar romànic, és una part del temple que procedeix en gran part de l'antiga església romànica dels segles XI-XII. És de planta quadrada, disposant de cinc plantes i d'una alçada de 36 metres. Arquitectònicament està dividida en dues parts: la planta baixa i primera, de característiques totalment romàniques amb murs compactes i volta de canó en l'interior; les tres restants són pisos amb obertura als quatre vents amb la presència de finestrals trilobulats amb dues columnes amb capitells cúbics, excepte en una on hi ha les campanes amb obertura única. L'estil d'aquesta part obeeix a una corrent dita de transició, del romànic al gòtic.

La façana principal està dividida en varies parts: a l'esquerra la torre campanar frontal on hi ha un rellotge i una campana en la terrassa superior, a la dreta l'altra torre campanar frontal que ha quedat inacabada i en la part central la testera, on hi ha una rosassa de grans dimensions i finalment al peu de la testera, hi ha la majestuosa portalada del segle XV, entre dos afilats pinacles.

En la portalada de pedra, s'hi poden diferenciar varies parts com: les sis arquivoltes en degradació i que van a parar al timpà on hi ha un grup escultòric, les fornícules on s'hi situen les estàtues dels apòstols i la part dels brancals que s'assenten sobre unes reduïdes bancades. L'accés a la porta principal disposa d'una àmplia entrada amb quatre esgraons entre el pis del carrer i la porta d'accés.

Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Interior de la basílica
 
Columnes i arcs i volta d'ogiva
Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries   Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Vitralls
 
Orga
Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries   Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Capella de la Puríssima Sang
 
Pica baptismal romànica del segle XI

L'interior del temple respon a una carcassa arquitectònica d'un clar exemple de gòtic català, funcional i decoratiu simple, on l'arc i la volta d'ogiva, també coneguda com apuntada, que és suportada per uns grans pilars, dóna una singularitat i una visió magna de l'interior del edifici religiós, pel seva verticalitat, grandiositat d'espais i amb gran finestrals que permeten l'entrada de la llum en el seu interior.

La seva planta no respon al tipus de planta en creu, sinó de l'estil introduït pels monjos cistercencs, denominada planta de saló. Les ales que actualment configuren una espècie de creu, no són ni uniformes ni rectilínies respecte la nau central, sinó que foren afegides posteriorment. Aquests dues ales o gran capelles són la capella de la Puríssima sang al nord i la capella de la Mare de Déu dels Dolors en la part sud, construïdes durant els segles XVII-XVIII.

Adossada a l'absis hi ha una edificació que és la sagristia nova, però actualment també allotja el museu parroquial, que guarda bàsicament diferents pintures, vestimenta i objectes sagrats.

A l'entorn interior de la nau hi ha vint-i-dos capelles laterals dedicades a diferents sants i verges com, la Verge de Fàtima o la del Carme, i sant com Sant Llorenç, Sant Pere, Sant Antoni o Sant Josep entre d'altres, també hi ha d'altres dedicades al Sagrat Cor o a la Sagrada Família. En l'antiga sagristia, s'hi exposen diferents objectes sagrat de culte.

Castelló d'Empúries passà a ser la capital del comtat en front de Sant Martí d'Empúries, essent una de les raons, incrementar la seguretat davant els atac provinents del mar. Tanmateix, la nova capital, Castelló d'Empúries no ha estat exempta al llarg dels segles a ferotges setges, atacs i destruccions.

La Guerra Civil Catalana (1462-1472), la guerra de la Successió (1701-1715), les múltiples invasions i atacs francesos, com la guerra de la Independència (1808-1814), les tres guerres Carlines (1833/1839-1846/1849-1872/1876) o la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va suposar amb més o menys intensitat, un impacte sobre l'edifici religió.

Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Detall del retaule d'alabastre de l'altar major
 
Capella de Sant Llorenç
Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries   Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Sepulcre de beat Maurici Proheta (1517-1546)
 
Reproducció de les taules gòtiques del retaula se Sant Miquel
Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries   Basilica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Presbiteri i tomba de Ponç Hug V "Magaulí"
 
Museu parroquial

I a vegades no tant sols l'espoli o la destrucció venien de la mà de l'acció bèl·lica. Les desamortitzacions no van suposar únicament un cop fort per l'estament eclesiàstic, sinó que va comportar la pèrdua i la destrucció d'edificis, obres d'art i fons documentals. A Castelló d'Empúries com altres municipis catalans, l'Ajuntament mostrà una forta oposició i negació a la venda de bens immobles i objectes d'art religiós, a l'entendre que formaven part del patrimoni nacional i que complien certes funcions religioses i socials dignes de conservar.

Les accions violentes a l'interior de la basílica van comportar al llarg dels anys la desaparició de moltes obres d'art i arquitectura funerària pel que fa sobre tot a escultures, individuals o esculpides en sarcòfags, com el cas del sarcòfag de l'últim comte autòcton Ponç Hug V "Magaulí". Malgrat tot, encara conserva multituds d'obres i escultures dignes d'admirar.

L'obra emblemàtica de la basílica és el retaule d'alabatre de l'altar major. Aquesta meravella escultòrica constitueix una de les millors obres de l'escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV. La seva estructura està formada per un sòcol i un bancal, en el qual s'hi troben nombroses peces d'alabastre en l'interior de les fornícules, que es van enlairant fins arribar a la sanefa, on s'hi assenten vuit pinacles acabat cadascun amb un floró.

En la part central hi ha una colossal fornícula decorada amb un gran nombre d'escultures d'angles en els seus brancals i on s'hi assenta la figura de Santa Maria que porta en braços el seu fill, estan les dues imatges coronades, acabant la fornícula amb un gran floró.

+ Informació:  
Basílica de Santa Maria (Catalonia Sacra)
El retauler d'alabastre de Santa Maria
Basílica de Santa Maria (AMCE)

Wiquipèdia: Basílica de Santa Maria
Basílica de Santa Maria (Art Medieval)
Basilica de Santa Maria (You Tube)

+ Informació (bibliografia):
LA BASÍLICA DE LA LLUM, Joaquim Tremoleda i Jordi Pla, Ajuntament de Castelló d'Empúries, 2013

 

 

 

 


Escut de Castelló d'Empúries

Bandera de Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries
Escut
Bandera
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
10.520 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Castelloní, castellonina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
42,3 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
249 Hab/Km2
COMARCA
Alt Empordà
PARTIT JUDICIAL
Figueres
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Figueres
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17486
CODI POSTAL (Empuriabrava)
17487
MERCAT SETMANAL
Dimarts
COORDENADES GPS
Latitud N 42.260628º - Longitud E 3.074864º
ALTITUD
17 metres
CIUTATS AGERMANADES
Elna (Catalunya nord)
Ettenheim (Alemanya)
Telica (Nicaragua) - Full informatiu
FESTA MAJOR
Agost
FESTIVAL TERRA DE TROVADORS
Setembre
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME
   

 

Facebook
Facebook
Turisme
Twitter
El temps a Castelló d'Empúries
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
CASTELLÓ D'EMPÚRIES, Miquel Planas i Roig, Quaderns de la Revista de Girona, edita Dip.de Girona, 1987
L'EMPORDÀ, EL MELIC DEL MÓN, Oriol Pi de Cabanyes, Edita L'Esfera del Llibres, Barcelona, 2006
LA INVASIÓ FRANCESA A L'EMPORDÀ AL 1285, Daniel Genís i Mas, Ajuntament de Castelló d'Empúries,
CRÈDIT I ENDEUDAMENT AL COMTAT D'EMPÚRIES (1330 - 1335), X.Soldevila, Aj.de Castelló d'Empúries,
LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814) AL COMTAT D'EMPÚRIES, Josep Puig, Aj.Castelló d'Empúries,
Internet Internet
 
Terra de Trobadors
Parc dels Aiguamolls de l'Empordà
Aeròdrom d'Empuriabrava
Tequatre
Club de Vela Golfus
Sons del Món

Associació d'Amics del Parc dels Aiguamolls
Esbart Castelló d'Empúries
El Paller
Fluvià Gola
Marina Empuriabrava

Canals de Ràdio i Televisió locals
  Empordà TV
Ràdio Castelló
Ràdio Capital de l'Empordà
Revistes, Publicacions i Premsa digital
  La Muga, Revista Municipal de Castelló d'Empúries
L'Empordà
Diari Digital de l'Empordà
Videos i Multimèdia
  L'arxiu Municipal de Castelló d'Empúries - © Empordà TV
Basílica de Santa Maria - © Bernie On Air
Empuriabrava - © Ferienhaus Ampuriabrava
Plànols i Mapes
  Castelló d'Empúries
Empuriabrava
 
Ponç I, comte d'Empúries   PONÇ I D'EMPÚRIES
Comte d'Empúries i vescomte de Peralada

990 - 1078

No es coneix amb exactitud on va néixer ni on va morir el comte Ponç I d'Empúries, que va viure entre els anys 990 (*) i 1078 i per tant, va tenir una vida molt llarga si es té en compte l'època històrica que li va tocar viure, ja que els historiadors creuen que en aquesta època l'esperança de vida es deria situar entre els 40-45 anys aproximadament, però està documentalment comprovat que algunes persones passaven fins i tot dels 80 anys, però que aquests casos eren de l'ordre de 1 ‰.

(*) Alguns historiadors dubten d'aquesta data o consideren que no es coneix la data ni lloc exacte del seu naixement.

D'aquesta llarga vida de 88 anys (en el supòsit que realment naixés a l'any 990), en va estar 38 anys al front del comtat d'Empúries, entre els anys 1040 a 1078, un període bastant llarg.

Era fill d'Hug I d'Empúries (965-1040) i de Guisla de Besiers, de la qual no se'n té cap informació a part del nom.

Pel que fa a edats, per part de pare, cal esmentar que aquest va viure fins els 75 anys, i un fill de Ponç I, l'Hug II. l´hereu del comtat d'Empúries, va viure 81 anys i el seu germà Berenguer vescomte de Peralada, també fill de Ponç I, possiblement va morir entre els 74-77 anys d'edat. Per tant, devien gaudir de bona salut o de predisposició genètica a arribar a la vellesa, i possiblement acompanyat per anys de pau i bonança del comtat.

Santa Eulàlia d'Elna

Església parroquial de Santa Eulàlia i
Santa Julia d'Elna, antiga catedral del
bisbat d'Elna, avui depenent del bisbat de Perpinyà. Durant part del segle XI un germà d'en Ponç I, en Ramon en fou bisbe

El matrimoni entre Hug i Guisla va tenir cinc fills; tres nois (Guislabert, Ponç i Ramon) i dues noies, que es desconeixen els noms. D'en Guislabert no se'n sap res, no ha quedat constància de les seves vivències; d'en Ramon es coneix només que va seguir la carrera eclesiàstica i fou bisbe d'Elna. Finalment Ponç, que fou el que va heretar el comtat que deixà al morí el seu pare Hug I.

Ponç I d'Empúries es va casar amb Adelaida de Besalú, filla del comte Bernat I, popular guerrer molt conegut com "Tallaferro" de Besalú i néta de Ramon Borrell I del Casal de Barcelona; la parella va tenir vuit fills, quatre nois i quatre noies (Hug, Ermengol, Berenguer,Garsenda, Pere, Guisla, Ermessenda i Ermengarda).

Al morí Ponç I, l'hereu Hug, fou el que es va quedar el comtat d'Empúries i, que fou conegut amb el nom d'Hug II d'Empúries des de 1078 fins l'any 1116. Una part d'aquest domini com era el pagus de Peralada, al no respectar-se el testament, aquest va passar al seu germà Berenguer. El segon fill Ermengol, fou senyor de Vilanova.

Monestir de Sant Pere de Roda

Monestir de Sant Pere de Roda, on un dels fills de Ponç I d'Empúries, Pere en fou abat

El tercer fill Berenguer, a la mort de seu pare i com que aquest havia testat el condomini, però no fou respectat, finalment aquest germà es quedà amb el pagus de Peralada i per tant, seria conegut com Berenguer d'Empúries, vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i Quermançó, des de 1078 fins 1098 any de la seva mort.

Dels altres germans i germanes, de Garsenda no se'n sap res, Pere fou abat del Monestir de Sant Pere de Roda, de Guisla tampoc se'n sap res, la filla Ermessenda, es va casar amb Udalard I de Milany, vescomte de Besalú, i es va convertir en senyora de Beuda i Montagut; i finalment de la fila Ermengarda, tampoc es coneix la seva vivència.

Castelló d'Empúries

Portal de la Gallarda, restes que avui es poden contemplar del que foren les muralles de Castelló d'Empúries a partir dels segle XI.

A Ponç I d'Empúries se li poden atribuir diferents accions i iniciatives, que han perdurat en el temps i, avui encara estan presents. Fou el període que es va iniciar la construcció de la seu de Castelló i el seu fill Hug II, va continuar amb la construcció de les muralles de la població.

Unes obres de pare i fill que venien a reforçar que en aquella època Castelló d'Empúries, ja era un nucli urbà de gran importància des de que en temps del comte Gausfred (931-991), s'havia començat a desplaçar la capital del comtat des de Sant Martí d'Empúries cap al turó on es situa Castelló d'Empúries, davant la perillositat de viure al costat d'una costa assetjada i atacada contínuament pels sarraïns.

Sant Martí d'Empúries

Restes de les antigues muralles i castell
de Sant Martí d'Empúries

Sant Martí d'Empúries va perdre la capitalitat del comtat en pro de la seguretat de la seva població donada la seva ubicació, en favor de Castelló que dia a dia incrementava la seva importància. Una prova de la seva perillosa ubicació, vindria al llarg dels anys posteriors, ja que seria atacada i destruïda en moltes ocasions, ja que a part de l'església i la vila, era molt important el seu castell.

D'aquesta manera a l'any 1285 va patir una destrucció total per les tropes franceses durant la croada engegada per Felip III l'Ardit, beneït pel papa Martí IV contra Pere II, el Gran i que foren foragitades pels catalans per mar, en la batalla de les Illes Formigues, i per terra en el Coll dels Panissars, morint pocs dies després el rei francès a Perpinyà.

Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que enfrontà al bàndols de Joan II, la reina Joan Enríquez i l'infant hereu Ferran II, dit posteriorment el Catòlic, contra la Generalitat i el Consell de Cent, Sant Martí d'Empúries va patir setge. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) també va està en el punt de mira bèl·lic dels entorns.

Una de les altres obres durant Ponç I d'Empúries, fou la construcció del monestir romànic benedictí de Sant Miquel de Fluvià, tot i que no es sap fins a quin punt o nivell hi va participar en fer possible la seva construcció.

Sant Miquel de Fluvià

Monestir romànic benedictí a Sant Miquel
de Fluvià (Alt Empordà)

Es va edificar en un terreny propietat del monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà, i on s'hi va edificar el monestir, que fou consagrat a l'any 1045 segons sembla amb gran pompositat i solemne cerimònia hi van assistir a més de Ponç I d'Empúries, el conegut abat Oliba de Cuixà, els bisbes de Narbona i Girona, i el comte Gausfred del Rosselló. El monestir dependria de Sant Miquel de Cuixà i seria dirigit per una comunitat religiosa de monges benedictines.

Un dels fets més transcendentals des del punt de vista històric i documental que va iniciar el comte Ponç I fou la preservació i conservació del fons documental del comtat d'Empúries a partir del segle X, i que contenia documents a partir de l'any 860.

Aquesta sàvia decisió, continuada pels seus descendents a permès la preservació i cura d'una documentació històrica d'incalculable valor per a conèixer la historia i els seus protagonistes d'un dels comtats de Catalunya.

El fons abraça des de l'any 949 fins l'any 1760 i actualment la documentació original està dipositada en la Fundación Casa Ducal de Medinaceli a Sevilla, que són els propietaris del títol nobiliari que actualment recau des de l'any 2006 sobre Na Sol María de La Blanca de Medina Orleans Bragança (Nova York, 1986), comtessa d'Empúries entre d'altres títols, quan va morir el seu pare Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba, comte d'Empúries entre d'altre títols.

Castell de Quermançó
Castell de Quermançó
Castell de Quermançó

Diferents imatges de d'estat actual del castell de Quermançó. Un edifici que en el segle XI es va convertir en el centre de documentació del Comtat d'Empúries, un fons que sortosament s'ha conservat al llarg de deu segles.

A l'any 1987 la Generalitat de Catalunya i la Fundació de la Casa Ducal de Medinaceli van signar un conveni que va permetre la microfilmació de la documentació vinculada a Catalunya. Entre aquests document hi havia la referent al comtat d'Empúries, la qual una còpia fou dipositada a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, amb un rang històric-documental entre l'any 949 fins el 1760. Segons la Casa Ducal de Medinaceli, els fons documental d'Empúries, va des de l'any 860 fins l'any 1760.

Aquest fons documental que actualment està dipositat a la Fundación Casa Ducal de Medinaceli, té el seu orígens en el segle XI quan Ponç I d'Empúries va fer guardar tota la documentació disponible en el castell de Quermançó, actualment en ruïnes i dins el municipi de Vilajuïga.

Un castell que havia estat construït en el segle X i per tant, es pot dir que a partir de l'ordre de Ponç I d'Empúries, es va convertir en un centre de documentació comtal, a part d'un fortalesa molt important pel territori fins que fou destruït i reconstruït en diferents ocasions. Molt anys després fou construït i destruït pels mateixos francesos durant la Guerra de la Independència (1808-1814), tot i que cap a finals del segle XIX uns monjos s'hi van establir i reconstruir en part, al final quedà abandonat.

ELS CÀTARS A L'ANTIC COMTAT D'EMPÚRIES I EL CASTELL DE QUERMANÇÓ
Jordi Bibià Balada
Septimània Edicions, Sanaüja, 2012
   
ATLES DELS COMTATS D'EMPÚRIES I PERALADA (780-991)
Jordi Bolòs Masclans i Victor Hurtado Cuevas, Rafael Dalmau Editor, Barcelona,
   
LA LLEGENDA DEL CASTELL DE QUERMANÇÓ
Jordi Bibià Balada
Septimània Edicions, Sanaüja, 2010
Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries
Wiquipèdia (Comtat d'Empúries)
Wiquipèdia (Llistat dels comtes d'Empúries)
Fundación Casa Ducal de Medinaceli
Inventari de l'Arxiu (mitjans segle XVIII)
Demografia i Jurisdicció, Comtat s.XIV
Arxiu de Castelló d'Empúries (vídeo)
Joan Alsina Hurtós   JOAN ALSINA HURTÓS
Sacerdot missioner

Castelló d'Empúries, 1942
Santiago de Chile, 1973

Fill de Josep Alsina i Genoveva Hurtós, amb un altre germà, Miquel i una germana, Maria, va néixer en plena dictadura franquista en una masia propera a Castelló d'Empúries el 28 d'abril de 1942.

De ben segur, mai s'hauria imaginat que perdria la vida assassinat per membres de l'exèrcit colpista d'un altre criminal dictador, en aquest cas Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaiso, Chile,1915 - Santiago de Chile,2006).

Acabats els estudis primaris, entra en el seminari de Girona, i després de estudiar-hi humanitats i filosofia i, contactar amb la "Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) , marxa a Madrid per tal de continuar els estudi eclesiàstics, entrant a estudiar en el Seminari Teològic Hispanoamericà OCHSA (Obra de Cooperación Sacerdotal Hispano-Americana) on hi restarà des de l'any 1961 fins el setembre de 1965 quan serà ordenat sacerdot, que ho farà a Castelló d'Empúries.

Església de Sant Nicolau, Malgrat de Mar

Església parroquial de Sant Nicolau a
Malgrat de Mar, on Mossén Alsina exerciria
per primera i única vegada el sacerdoci a Catalunya abans de marxar cap a Xile.
© Turisme Malgrat de Mar

En el període d'estada al seminari de Madrid és quan descobrirà la seva vocació, adquirint ple coneixement i convenciment de la dimensió social i humana del sacerdoci cristià i de col·laboració missionera d'ajuda i recolzament a les capes socials més desafavorides, fent afermament en la classe obrera.

Recentment ordenat sacerdot a Castelló d'Empúries, es destinat a exercir el sacerdoci a l'església parroquial de Sant Nicolau a Malgrat de Mar, al Maresme. Aquí hi estarà dos anys, ja que el 30 de gener de 1968 arribava a la seva nova morada pastoral, la parròquia de Sant Ignasi en la ciutat de San Bernardo, una ciutat de la Regió Metropolitana de Santiago de Xile, i seu dels sacerdots catalans a Xile.

Tot i està poc temps en la diòcesi de San Bernardo, pren consciència de la greu situació social i política que viu al país on en aquell moment estava presidit per Eduardo Frei Montalva (Santiago,Xile,1911 -1982), president del país entre novembre de 1964 fins el novembre de 1970 i, que seria rellevat en la presidència pel socialista Salvador Allende Gossens (Valparaiso,Xile,1908 - Santiago,Xile,1973).

Escut de la Diòcesi de San Bernardo, Xile

Escut de la Diòcesi de San Bernardo, el
primer destí de Mossèn Joan Alsina, en l´'església parroquial de Sant Ignasi a Xile.

Després d'una breu temporada a la parròquia de Sant Ignasi de San Bernado, fou destinat com a vicari cooperador a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua en la població costera de San Antonio a uns 130 Km. de la capital Santiago.

Es en aquesta ciutat quan comença els seus contactes amb el "Movimiento Obrero de Acción Católica" (MOAC), una organització catòlica en la línia de la HOAC que Alsina havia conegut i participat a Madrid en l'època d'estudiant seminarista. La MOAC era l'organització catòlica fundada a Xile a l'any 1960 per José Aguilera Beldar (Santiago de Xile,1932 - 2008), amb una clara vocació d'ajuda als més desafavorits.

A l'any 1970 entra a treballar en l'hospital "Claudio Vicuña" de la mateixa ciutat de San Antonio, en tasques religioses i administratives però, sense deixar de banda la seva labor pastoral a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, ni les múltiples activitats que portava a terme tals com, organització de colònies d'estiu o classes de filosofia i religió, entre d'altres.

Antic hospital de "San Juan de Dios" a Santiago de Xile

Quan portava cinc anys treballant en questions pastoral i en l'hospital, el vicari episcopal de San Antoni, l'obliga a optar entre l'hospital o les tasques sacerdotals. Mossèn Alsina, recorre a Monsenyor Pablo Laurin vicari de la diòcesi de Santiago, el qual està encantat de rebre'l i que continuï en tasques hospitalàries i pastorals.

D'aquesta manera, i després d'un breu període de formació entre a treballar en l'hospital Sant Joan de Déu de Santiago, com a cap de personal, però a més, s'implica i col·labora activament amb el MOAC ja que hi fa tasques d'assessor.

Joan Alsina Hurtós

Joan Alsina a Xile
© Aedos

Era l'any 1973 quan Joan Alsina portava cinc anys a Xile, i feia poc que s'havia desplaçat de San Antonio a Santiago,  quan es produeix el fatídic i criminal cop d'estat, el dimarts 11 de setembre d'aquell any, portat a terme per l'exèrcit i carrabiners, on hi havia com a cap visible el general Augusto Pinochet, amb el recolzament d'estaments de poder i la implicació del president americà Nixon i la CIA.

El cop d'estat no simplement va suposar un canvi de govern i l'enderrocament del president Salvador Allende, sinó que va seguir per tot el territori xilè una persecució inhumana i sense límits amb assassinats massius, encarceraments i d'exili dels que van tenir més sort per escapar de la barbàrie desfermada.

Joan Alsina Hurtós

Una de les últimes fotos de Mossèn Joan
Alsina, assassinat als 31 anys per la
dictadura xilena de Pinochet

En aquest panorama dantesc, Joan Alsina seguia al front de l'hospital de Sant Joan de Déu, tot i que molta gent havia abandonat els seus llocs de treball i s'havien refugiat. Tot i rebre consells que també s'amagués, no els va atendre ja que no ho creia convenient i a més, tenia dues fons bàsiques de raonament; la de no haver fet mal a ningú i la obligació de romandre al servei dels que ho necessitaven, però aquesta reflexió era del tot oposada a la dels seus botxins.

Els dies 15, 17 i 19 de setembre es van portar a terme diferents incursions, registres i detencions per part d'operatius militars colpistes en l'hospital de Sant Joan de Déu, de les quals cinc foren assassinades per afusellament i dos desaparegudes.

Joan Alsina fou detingut el dia 19 en els soterranis de l'hospital i va restar durant moltes hores al pati del mateix hospital. Posteriorment se'l va emportar i va ésser assassinat per afusellament el mateix dia 19 en un indret conegut com a "Puente del General Bulnes" situat en el centre de la ciutat de Santiago de Xile, sobre el riu Mapocho, on fou llançat el seu cos.

Joan Alsina Hurtós

La placa en el lloc on fou assessinat. Tot
una símbol que mossèn Joan Alsina era estima i continuar essent recordat

El dia 27 de setembre, vuit dies després és trobat el seu cos sense vida en el dipòsit del Institut de Medicina Legal de Santiago, essent posteriorment enterrat en el cementiri parroquial de San Bernardo, parròquia on havia fet la seva estada pastoral a l'arribar a Xile, procedent de Catalunya.

El cinisme i pèrfida actitud dels colpistes havien arribat a informar oficialment a un sacerdot i a la autoritats diplomàtiques espanyoles, que el sacerdot Joan Alsina, a part d'ésser un sacerdot extremista i conspirador, havia estat abatut per franctirador, i que les bales que tenia no eren les emprades en els afusellaments.

Joan Alsina l'altra versió

Llibre de Joaquim Pla i Gallart amb pòrtic de Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira,
bisbe de Girona (1973-2001)

Amb els anys i arrel de les denúncies interposades, es coneix el militar colpista que el va fer matar i de com va anar l'assassinat. Detingut i colpejat va ésser portat al pont Bulnes, on el soldat Nelson Bañados, per ordre del seu superior el major Donato López Almarza, el va metrallar. Aquest soldat posteriorment havia explicat l'impactant record que li va quedar de per vida, quan en el moment que li anava a posar la venda al ulls, mossèn Alsina li va dir: "Por favor, no me pongas la venda, mátame de frente porque quiero verte para darte el perdón".

D'aquesta manera moria a les deu de la nit del dimecres 19 de setembre de 1973 com a màrtir i víctima d'una cruel i salvatge repressió, un castelloní el qual el seu únic delicte fou el d'ajudar i estar al costat dels més desafavorits.

JOAN ALSINA, XILE AL COR
Ignasi Pujadas
Editorial Aedos, Madrid, 1976
JOAN ALSINA, L'ALTRA VERSIÓ
Joaquim Pla i Gallart
Editorial Claret, Barcelona, 1995
Memoria Viva
Hermandad Obrera de Acción Católica
Hospital Claudio Vicuña de San Antonio
Hospital de San Juan de Dios (Santiago)
Padre, compañero Joan Alsina
Vida y Muerte de Joan Alsina
El martirio del padre Juan Alsina
Joan Alsina Hurtos (CEME/Chile)
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal