contacte  -  mapa web
 
Baix Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Baix Empordà
Begur
Calella de Palafrugell
Calonge
L'Estartit
Llafranc
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Pals
Platja d'Aro
S'Agaró
Sant Antoni de Calonge
Sant Feliu de Guïxols
Santa Cristina d'Aro
Tamariu
Torroella de Montgrí
INFO COMARCAL
Diari de Girona, Baix Empordà
Revista del Baix Empordà
Institut d'Estudis del Baix Empordà
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Sant Feliu de Guíxols

L'ULTIMA POBLACIÓ MARINERA PEL SUD DE L'EMPORDÀ

Sant Feliu de GuíxolsTot i que dret a llei el municipi més al sud de l'Empordà és Santa Cristina d'Aro, que compte amb poc més d'un quilòmetre de litoral costabravenc, es pot dir que Sant Feliu de Guíxols és l’ultima població marinera de la comarca empordanesa que comença a Portbou fins a L’escala com a Alt Empordà i de L’Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, com a Baix Empordà.

Les arrels de la població són històricament tan fondes que estan xifrades pels especialistes entre el 8000-7000 anys aC. segons es pot deduir a partir dels jaciments epipaleolítics de Sant Benet.  Ja en el segon mil·lenni aC apareixen sepulcres de fossa i destrals neolítiques en les estaciones del Pinell i a Vilartagues. Per consolidar més les proves de l’existència de l’home en aquests paratges, en són testimoni les restes del poblat ibèric que estava assentat al Fortim o espigó dels Guíxols, que presentava una marcada influència grega, i que posteriorment assimilaria la cultura llatina.

Més tard serien els romans i posterior cristianització de la població el que aniria marcant el futur de la seva gent. Es creu que fou entre els s.VI i el VII quan aquest enclavament conegut com “Guíxols” es passava anar denominant com a Sant Feliu de Guíxols, a través de la llegenda de Sant Feliu, conegut com Sant Feliu l’Africà.

Rambla del Portalet
Rambla Antoni Vidal
 
Platja i Port

L’any 782 es van començar a fer les primeres incursions a l’Empordà per part dels Francs per tal de protegir la Septimània de les incursions i ràtzies bèl·liques per part dels àrabs. Girona fou lliurada al Francs voluntàriament a l’any 785 i Barcelona després d’un fort setge, va capitular a l’any 801. Ja dins el s.IX es va consolidar la frontera, la “Marca Hispànica” o “Catalunya Vella” organitzant-se el territori en comtats. D’aquesta manera naixien els comtats de Barcelona, Osona, Girona, Empúries, Besalú, Rosselló, Conflent, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça.

Dins aquesta divisió territorial, Sant Feliu de Guíxols quedaria sota la jurisdicció del Comtat de Girona, que estaria regit a partir de la seva creació pel noble d’origen got, Rostany. Posteriorment, molts dels comtes de Girona també ho serien de Barcelona.

La població començava a créixer en dos nuclis clarament diferenciats. Per una banda la població en front de la platja i el mar, i per l’altra la construcció benedictina que s’enlairava per la banda del costat de la riera al peu del Castellar.

Els monjos benedictins, serien els responsables de l’assentament en aquesta zona que amb els anys es convertiria en el cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols, institució de gran poder i que es podria situar la seva fundació a l’any 968 quan Lotari I (941- 986), rei carolingi de França (954 - 986), els hi atorgava els drets d’explotació de totes les seves propietats. D’aquesta època en quedarien com a testimoni, la part inferior de la Porta Ferrada, les torres del Fum i el frontis romànic que es troba situat al nord de l’actual església parroquial.

Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

La porta ferrada
Entrada al temple
 
Torre de fum

En mica en mica, tant el nucli civil format per la població en general i que havia arrelat en la plana davant la platja i el mar, com el nucli religiós, es van anar expandint. Es creu que la població a l’any 1360 era d’uns mil habitants, contant artesans, servents, esclaus o religiosos entre d’altres.

De les dues comunitats la que cada dia era més forta i amb més privilegis era la religiosa, tot i que en la part civil hi hagués algunes famílies benestants o gremis i confraries que englobaven a la gent que creava riquesa a la població, però ni de bon tros es podia comparar amb l’estament eclesiàstic amb gran poder polític, econòmic i de privilegis.

Aquest poder va crear progressivament un estat de refús per part de la població, com també va passar en molts altres indrets davant de la cada cop més asfixiant societat feudal. La necessitat d’unir esforços va fer que es formes una “Universitat”, que en aquest cas no era cap facultat per a desenvolupar-hi estudis tal como avui s’entén aquest mot, sinó que es tractava d’una organització en principi d’artesans i mercaders.

L’organització estava formada per tres jurats i un consell assessor de 30 membres, que en certa manera no disposaven d’un independència plena, sinó que juraven els càrrecs  al batlle de la població, i aquest, actuava en nom de l’abat del monestir que era qui tenia de fet la jurisdicció superior sobre la població.

Durant els s.XIV i XV la vila es va anar guarnint d’un sistema de defensa en base a la construcció d’una muralla que envoltava tota la població, excepte la zona monacal. Un cop acabada tota l’obra, aquesta disposava de nou torres de vigilància i defensa amb cinc portes d’accés a la zona emmurallada. D’aquesta medieval muralla, avui pràcticament no en queda res.

 

L'ARC DE SANT BENET

De la mateixa manera que la població en va encerclar en una zona emmurallada, el monestir també és va cenyir com un bloc emmurallat per a la seva pròpia defensa. Aquesta forma medieval va desaparèixer al llarg del s.XVIII quan els temps van canviar i de la mà de l’abat Benet Panyelles i Escardí va iniciar-se un seguit de reformes que son en part, les que avui es poden contemplar. L’abat Benet Panyelles, seria posteriorment des de l’any 1730 al 1743, nomenat com a bisbe de Mallorca.

Porta de Sant Benet, Sant Feliu de Guíxols
Arc de Sant Benet
Arc de Sant Benet
 
Arc de Sant Benet

El símbol més conegut d’aquestes reformes és l’Arc de Sant Benet. Es tracta de l’antiga portalada que permetia l’entrada a la zona entre les muralles i el monestir. Es tracta d’un portalada d’estil gòtic emmarcada per quatre columnes de pedra de gres coronades per capitells de tipus corinti. A la part alta i alt mig de la portalada hi ha l’escut del monestir i una imatge de Sant Benet.

La imatge actual no és la original, que va ésser destruïda durant els primers dies després del cop d’Estat del 1936. En el Museu de la Ciutat, és pot contemplar el que queda d’aquesta imatge, una simple mà i encara molt malparada.

 

VILA MARINERA, PERÒ TAMBÉ INDUSTRIAL

Sant Feliu de Guíxols ha comptat al llarg de la història amb un bon nombre de títols. La creació del mercat setmanal i la fira anual foren privilegis concedits a l’any 1323 pel sobirà Jaume II d’Aragó, dit “El Just”. A l’any 1443, en temps d’Alfons V d’Aragó, dit “El Magnànim”, la població va tenir el privilegi d’erigir un Consolat de Mar, similar al que ja disposava Barcelona. Des del s.XII també disposava del privilegi abacial de poder construir vaixells en les seves drassanes.

Tot una sèrie de fets, que farien que la població fos molt activa, destacant dos grans sectors, el dedicat al mar i a la indústria, essent la surera la més important, tot i que la vinculada al món de les begudes, sobre tot vins i aiguardents, també tenia la seva importància.

Les tasques relacionades amb el mar eren molt àmplies. La pesca com a producte alimentari fresc pel consum més quotidià, els diferents processos sobre aquest peix com el salaó de la sardina i l’anxova, els estris i materials com botes i caixes pel peix, les xarxes i altres eines.

La feina a les drassanes, tant pel que fa a les noves construccions i muntatges, com a les reparacions i manteniments d’embarcacions, que servien per abastir no únicament els vaixells dedicats a la pesca, sinó els transports mediterranis o transoceànics. Alguns d’aquests últims pel transport de mercaderies, però també per a transportar “somnis” d’aquells, que esperaven trobar un futur millor en el nou continent.

Sant Feliu de Guíxols

La zona del Fortim, avui
Espai dedicat a la indústria del suro
(Gentilesa Museu de la Ciutat)
 
L'església de S'Agaró en suro
(Obra de Ramon Rigincós, 1950)

Aquestes activitats també van obligar a protegir la part marítima de la vila, dels possibles atacs per part de corsaris o pirates. D’aquí la necessitat de construir una defensa en la part portuària, que es va fer realitat a l’any 1754 amb la construcció d’una fortificació, el “Fortim” amb bateries i canons, que si res més no, dissuadissin els atacs a la població.

Durant molts anys el suro ha estat la indústria per excel·lència de la població. La existència de grans zones boscoses d’alzines sureres en el municipi i la gran avantatge del transport marítim a partir del port, feia molt fàcil el comerç d’aquest producte cap a molts destins.

El sector no va estar mai dominat per cap gran empresa, sinó per petits tallers de caire familiar, que en molt casos i en època de gran activitat, va fer que molta gent preferís el canvi d’un treball dur, sacrificat i arriscat com era les labors del camp o del mar, per la feina en els tallers surers.

 

EL TREN DE SANT FELIU: "EL FELIUET"

El 23 de març de 1887 va ésser inaugurat el carrilet que uniria Palamós amb Flaçà, que posteriorment estendria la seva línia fins arribar a Girona per la zona de Pedret. A part d’ésser un medi de transport per a persones, també va ser pensat per a servir pel transport de mercaderies, arran de l’activitat econòmica del port de Palamós, i de les poblacions de Palafrugell i La Bisbal.

Sant Feliu de Guíxols, també era una població amb molta activitat i disposava d’un port amb molt moviment, a part evidentment de la necessitat de disposar d’un transport de passatges i una comunicació més directe i ràpida amb la capital, Girona.

D’aquesta manera, el dia 29 de juny de 1892 va ésser inaugurada la línia ferroviària que uniria durant  pràcticament 77 anys les dues poblacions. El dia 29 va tenir lloc la inauguració per part de les autoritats, i el dia 30 a les 5:00 es va iniciar el primer viatge.

El recorregut era de 39,1 Km. i tenia aturada en deu estacions (Girona, La Creueta, Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Font Picant, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols), i tres baixadors (Llebrers, Esclet, Sant Pol de S’Agaró). En un principi l’estació a Sant Feliu havia d’ésser en el mateix passeig del Mar, però després de moltes dificultats, la línia va finalitzar en el mateix port, en l’espai conegut com el “Tinglado”. Un espai que actualment està en fase de recuperació.

Estació de Llagostera
Estació restaurada de Sta.Cristina d'Aro
 
Monument al tren SFG

La raó principal de la construcció del tren fou la necessitats de connectar Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva i Girona, en base a la creixent activitat econòmica i industrial d’aquesta zona, sobre tot pel que fa a la indústria del suro.

El tren va ésser un medi excel·lent tant pel transport de mercaderies com de persones durant molts anys, fins que tota una sèrie d’esdeveniments van fer que cada dia fos més inviable el manteniment i la supervivència d’aquest tipus de transport.

La millora de la xarxa vial, l’increment del parc automobilístic, de les seves prestacions cada vegades més amplies, el confort i la velocitat amb la considerable reducció del temps de desplaçament, la falta d’inversions i millora en la xarxa ferroviària, la manca de noves idees innovadores entre altres factors, van fer que aquest medi de transport cada dia que passava es convertís més en una obra desplaçada en el temps.

Finalment, el 17 de març de 1969 la FEVE (Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha) dictava l’ordre de supressió dels serveis i tancament definitiu de la línia. Aquesta ordre es faria realitat el 10 d’abril del mateix any. El darrer tren sortiria de Girona a les 17:16 h. per arribar a Sant Feliu de Guíxols a les 21:45 h. després d’haver passat i aturar-se a totes i cadascuna de les estacions del seu recorregut, per rebre l’últim adéu. El punt i final, el va donar el luctuós xiulet de la locomotora, abans de silenciar-se definitivament.

Avui, el recorregut del tren s’ha convertit en un projecte ambiciós i prometedor i ha estat inclòs dins el macro projecte de les Vies Verdes. Un gran nombre d’itineraris per les comarques gironines per a descobrir la seva geografia i la seva gent.

+ Informació:  
 Espai web Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines
 Espai web Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril
 Espai web Isaac Guadix
 Descàrrega pdf Revista Cultural L'Arjau - Ajuntament de Sant Feliu de Guixols
 Espai web Consorci de les Vies Verdes de Girona

 

UN ABANS I UN DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

Catalunya en general i les comarques gironines en particular, van viure dissortadament de manera molt intensa el trasbals que va viure el país durant els diferents episodis emmarcats en una convulsió constant tant de tipus social, econòmic, polític i militar, ja des de principis del segle XX que es va iniciar amb flaire d’infortuni a partir de l’estiu de 1909 amb la Setmana Tràgica.

El 13 de setembre de 1923, amb el cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera, en aquell moment capità general de Catalunya, va ésser una altra fita tràgica a partir de la qual, els successos es van anar accelerant, tant per una banda de la societat com per l’altra, per acabar tràgicament en una guerra civil de tres anys de durada. Però, el mal son per a Catalunya, no va acabar a l’any 39, sinó anys després.

De tots aquest successos, les comarques gironines en general i Sant Feliu de Guíxols en particular, no van ésser cap excepció. Una part de la població i el seu patrimoni van patir les conseqüències de la bogeria d’organitzacions extremistes i criminals, més tard, la població va patir la guerra i les bombes que de manera indiscriminada van caure sobre la població més feble i la posterior represàlia i control per part del costat guanyador.

La dictadura de Primo de Rivera va suposar un trasbals en la vida de la població, però sobre tot en la part municipal amb els canvis de govern propi d’aquestes situacions. Fins i tot, la tranquil·litat d’aquest període va suposar una calma laboral i un augment de l’activitat econòmica de la població.

El que ja no fou el mateix va ésser a partir del 36 amb el cop d’estat del 17 de juliol i amb l’inici de la Guerra Civil. La població va viure moments tràgics com l’afusellament d’onze empresonats com a represàlia al bombardeig del creuer pesat “Canarias” a Roses i altres aldarulls i destruccions.

Encara més cruenta va ésser la situació de la població davant els bombardeigs per mar i per aire, per part del ban nacional, amb un total de 14 accions la majoria procedent de l’aviació italiana que tenia la seva base a Mallorca.

Acabada la contesa militar va venir el període d’un canvi radical en tots els àmbits de la vida de la població, alguns d’ells de trista memòria. Poc a poc, la vila va anar desenvolupant-se fins arribar als anys 50 que naixeria un nou motor econòmic que ja entrats els 60 es consolidaria cada cop més; el turisme.

 

ARRIBA EL TURISME

El turisme que va començà tímidament als anys 50 i que mica en mica va anar creixent, va significar per la població com un globus sonda pel fet que el gran puntal industrial que havia estat la industria surera començava a davallar i per tant, les conseqüències començaven a ser econòmicament desfavorables per moltes famílies i la vila en general.

L’inici de les activitats turístiques van significar noves sortides en sectors que, o havien estat poc significatius o pràcticament inexistents, com poden ésser la construcció, el comerç o la hostaleria.

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

Antic hospital dels pobres
Can Patxot
 
Badia de Sant Feliu

L’embranzida del turisme de masses a començaments dels seixanta era ja inaturable i va tenir la seva cara desafortunada, com dissortadament ho van ésser altres llocs de la Costa Brava, pel fet de les especulacions o actuacions urbanístiques desafortunades i despòtiques que van danyar irreparablement entorns idíl·lics, pel benefici d’uns quants, per comptes d’un desenvolupament respectuós amb l’entorn i en el marc d’una economia sostenible pel bé de tothom.

Algunes d’aquestes dèries malaltisses d’afany d’obtenció de diner fàcil va ésser per exemple els enderrocaments d'edificis singulars de gran valor arquitectònic per edificis banals sense cap mena de gràcia, tot i que afortunadament encara en queden dempeus, com a Can Patxot, Can Mainegre o la Casa de la Campana. Un altre malaurat exemple, fou la destrucció del passeig de Sant Elm, que avui seria una preuada joia urbanística de la ciutat, i que ha estat convertida en un munt de totxos.

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols

Casino La Constància
Parc de Juli Garreta
 
Port de la badia de Sant Feliu

Al marge dels desastres urbanístics i especulatius, el turisme també cal mirar-l’ho des de la banda positiva donat que va portar progrés i es va convertir en una font d’ingressos importants per molts sectors, en tota la Costa Brava i a Sant Feliu de Guíxols en particular, i a més que va aparèixer en un moment de clara necessitat per la davallada sobre tot de la indústria surera.

 

SETMANARI DE LA COSTA BRAVA: ÀNCORA

El 30 d’octubre de l’any 2007 la revista que va néixer a Sant Feliu de Guíxols, complia el seu 60è aniversari. Quedava llunyà aquell 30 d'octubre de l'any 1947 quan Enric Descayre i Salgas, amb una colla d’amics creava un setmanari que només disposava de quatre pàgines i que inicialment es va batejar amb el nom de “Chut” que era la manera de l’època, perquè cap organisme oficial es posés nerviós a l’haver de dir “Xut”, para correcte en català per a denominar el cop que se li dóna a una pilota amb el peu. I la raó no era cap altre, que la de donar nom a un setmanari en vocació esportista.

A partir de l’1 de desembre de 1949 canviaria el nom pel de “ÀNCORA” amb nous continguts, amb noves seccions al marge de les purament esportives i amb un nombre més ampli de pàgines.El projecte iniciat per l’Enric Descayre va tenir continuïtat a l’any 1956 amb Margarita Wirsing i amb Claudi Isern des de 1972 fins el 1992, per continuar fins els nostres dies.

Revista Chut, Sant Feliu de Guíxols

Setmanari Àncora, Sant Feliu de Guíxols

Setmanari Àncora, Sant Feliu de Guíxols

Exemplar del Chut
Exemplar número 1000
 
Exemple número 3000

ÀNCORA, es defineix com un setmanari guixolenc d'informació general comarcal, on en les seves pàgines hi tenen cabuda treballs literaris, poesia, informació esportiva, gràfica, noticiari local, història guixolenca d'altres temps, informació municipal, concursos, passatemps o acudits entre molts altres.

Ha mantingut una línia sempre apolítica i amb una marcada defensa dels interessos de la ciutat i la seva gent, mantenint sempre una posició independent, neutral i objectiva, no tancant mai les portes a altres opinions que respectuosament poden ésser contràries als criteris o punts de vista exposats.

 

L'UNIC MUSEU DEDICAT AL METGE I A LA MEDICINA RURAL DE LES COMARQUES GIRONINES

A través del millor i més complert portal dedicat als museus de les comarques gironines, www.giromus.cat es pot comprovar que a Sant Feliu de Guíxols hi ha l’únic museu dedicat al metge i a la medicina rural. Hi ha varis dedicats a la farmàcia, però cap més a la medicina.

El museu disposa d'uns amplis espais dedicats a la figura del metge, fent una especial incidència en l'àmbit rural. Es un espai que fa una clara al·lusió a la figura del Dr. Martí Casals i Echegaray. El Dr. Casals, va néixer a la ciutat de Mendoza (Argentina) a l'any 1902. De molt jove es va traslladar a Catalunya, i estudià medicina a Barcelona, obtenint la llicenciatura a l'any 1928. Va tornar a l'Argentina on hi va residir des de 1929 a 1932. A l'any 1934 arriba a Castell d'Aro per a substituir al metge que hi havia en aquesta zona.

Aparell d'anastèsia Ombredanne
Medicaments
 

Equipament i material quirúrgic

D'aquesta manera el Dr. Casals es converteix en el metge rural de l'Anella d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro, així com de totes les masies de l'entorn, a més de tenir residència i consulta a Sant Feliu de Guíxols.

La col·lecció conté un total de 850 peces. D'aquestes 224 no són utillatge mèdic en sentit estricte, sinó que es tracta de mobiliari i estris de despatx, consulta, vestimenta, equipatges o fins i tot medis de transport que va emprar com la bicicleta o la moto Guzzi.

El museu també disposa d’objectes d’altres metges cedits per la família del Dr. Josep Blasco i Josep Ruscalleda. Es un museu obert a les donacions que els particulars o professionals puguin fer de tot tipus de material vinculat amb la medicina o també, d'experiències de persones que hagin tingut una relació amb els metges esmentats o d'altres en general.

+ Informació: Tel. 972.821.575 - web del museu - giromus.cat

 

SANT ELM

El primer enclavament conegut va ésser una fortificació, avui totalment desapareguda que s’assentava en el fossar de Sant Elm que s’endinsa cap al mar pel petit cap de Garbí.

Hi ha haver una primera capella construïda a l’any 1452 que ja estava dedicada a Sant Elm, però que a l’any 1696 va ésser destruïda per les tropes franceses juntament amb la fortificació.

Mirador de Sant Elm
 
Pujada a l'ermita
 
vista lateral de l'ermita

La capella actual data de l’any 1723, etapa per la qual va ésser dedicada també a la Mare de Déu del Bon Viatge. Va quedar malmesa durant el període de la Guerra Civil. Un cop acabada la guerra, s’hi va fer una primera restauració a l’any 1943, i a l’any 1993 es va acabada d’arranjar que és com es pot veure avui.

Rellotge de sol
 
Façana principal
 
Porta d'accés a l'ermita

Aquest indret s’ha fet molt conegut perquè segons expliquen és on Ferran Agulló i Vidal (Girona,1863 - Santa Coloma de Farners,1933), va fer esment que la costa gironina per les seves característiques s’hauria de batejar com a Costa Brava.

+ Informació: GPS > Latitud N 41.774662º - Longitud E 3.027806º - Altitud: 83 m.

 

 

 


Escut de Sant Feliu de Guíxols

Bandera de Sant Feliu de Guíxols
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
21.586 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Guixolenc, guixolenca o ganxó, ganxona
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
16,2 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
1.333 Hab/Km2
COMARCA
Baix Empordà
PARTIT JUDICIAL
La Bisbal d'Empordà
DEMARCACIÓ ELECTORAL
La Bisbal d'Empordà
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17220
MERCAT SETMANAL
Diumenge
COORDENADES GPS
Latitud N 41.783986º - Longitud E 3.029783º
ALTITUD
4 metres
CIUTATS AGERMANADES
Mindelheim (Alemanya)
Schwaz (Àustria)
East Grinstead (UK)
Verbania (Itàlia)
Bourg-de-Péage (França)
Nueva Trinidad (Salvador)
   
FESTA MAJOR D'ESTIU
Agost
FESTA MAJOR D'HIVERN
Divendres de Carnaval
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
WEB OFICIAL DE TURISME

 

Facebook
Twitter
El temps a Sant Feliu de Guíxols
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

SANT FELIU DE GUíXOLS, Angel Jimenez Navarro, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1986
COSTA BRAVA, Plató de Cinema, Lluís Molinas Falgueras, Llibreria Ulyssus, 2009
LA PESCA, Joan Domènech i Joan Sala, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1994
UNA VILA DEL NOU-CENTS: Sant Feliu de Guíxols, Josep Collel Ramis, Edit.Rourich, St Cugat del Vallès 2011
GENT D'UN SEGLE: Sant Feliu de Guíxols 1900-2000, Gerard Bussot Liñón, Ed.Arxiu Municipal SFG, 2011
CARRERS, CASES I ARQUITECTES, Gerard Bussot Liñón, Ed.Arxiu Municipal SFG, 2000

Escrits i Documents relacionats
  Espais Natural, Cales i Platges
Josep Albertí, el puntor enamorat de la vida
Carrers, Cases i Arquitectes
Arxiu Municipal: Quadre d'Orgaització de fons documentals
Internet Internet
 
Festival de la Porta Ferrada
Associació Filatèlica i Col.leccionisme
Història de Ganxònia
Josep Albertí, pintor
Cambra de Comerç

Artistas sin fronteras
Espiell Ganxó
Arxivers del Baix Empordà
Centre Excursionista Montclar

Canals de ràdio i TV local
 
TV Costa Brava
Costa Brava Digital
Xtra FM - Costa Brava

Ràdio Sant Feliu
Empordà TV

Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
 

Setmanari Àncora
Gavarres

Lletres guixolenques (Revista digital)

Videos
  Sant Feliu de Guíxols - © Youtube Videoamasus
Mapes Plànols i Mapes
  Sant Feliu de Guíxols
 
Josep Irla i Bosch   JOSEP IRLA I BOSCH
Industrial i Polític
124è President de la Generalitat de Catalunya

Sant Feliu de Guíxols, 1876
Saint Raphaël (França), 1958

A dos quarts de set de la matinada, del dia 15 d'octubre de 1940, moria afusellat el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, en el fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuic de Barcelona, després de la seva detenció a França per part de la Gestapo, i el sumaríssim procés judicial militar per part del règim franquista.

Josep Irla i Bosch, en aquell moment President del Parlament de Catalunya, que es trobava a l’exili, va assumir automàticament la Presidència de la Generalitat. D’aquesta manera es pot dir que culminava una carrera política i trajectòria personal, d’aquest industrial guixolenc, en arribar a la màxima representació de la nació catalana.

La seva carrera política s’inicià el 12 de novembre de 1905 quan fou escollit regidor de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per part del Centre Republicà Federal. Un any més tard i fins l’any 1910 seria l’alcalde de la població; càrrec que desenvoluparia en el marc d’una política d’austeritat, fermesa i emmarcada en un sentiment catalanista i progressista.

A partir de 1911 forma part com a membre de la Diputació Provincial de Girona, càrrec que es veuria interromput el 13 de setembre de 1923, quan el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, es revolta contra el govern i dóna un cop d’estat, amb el recolzament de l’exèrcit, la burgesia catalana, els terratinents andalusos i davant l’estatisme, passivitat i complaença de la corona.

Josep Irla i Bosch
Carnet d'Identitat del Parlament
© Fundació Josep Irla

Un cop proclamada la II República el 14 d’abril de 1931 i en el marc del govern català, Irla va desenvolupar diferents càrrecs fins que el President Francesc Macià i Llussà (1859 -1933) el va nomenar comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que va portar a terme durant els anys 1931 i 1932.

Va participar com a vicepresident conjuntament amb Lluís Companys i Jover, en la Diputació Provisional de la Generalitat, organisme creat per a preparar i aprovar un projecte d'Estatut que havia de regular l'autonomia de Catalunya, i que per la història ha quedat com "l’Estatut de Núria".

El 20 de novembre del 1932 hi van haver eleccions al Parlament de Catalunya i Josep Irla encapçalant la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya per Girona, en va sortir clarament i en diferència guanyador respecte altres candidats. S’iniciava un període en el qual ocuparia diferents càrrecs de responsabilitat dins el govern de la Generalitat i de la confiança que en ell dipositarien tant el President Macià com Companys.

L’1 d’octubre de 1938 és escollit president del Parlament de Catalunya, càrrec que tindrà fins el 15 d’octubre de 1940, que passarà a ésser President de la Generalitat de Catalunya, després de la mort del president Companys. D’edat avançada i delicat de salut, dimitirà del càrrec el 7 de maig de 1954 en favor de Josep Terradellas i Joan (1899 - 1988).

Josep Irla va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 24 d’octubre de 1876, en el sí d’una família humil, treballadora i vinculada al món del suro. Fou el gran dels tres fills de la família (Josep 1876-1958), en Francesc (1881-1961) i en Nicolau (1886-1943).

Museu Josep Irla, Sant Feliu de Guíxols
Museu Irla, Sant Feliu de Guíxols
© Fundació Josep Irla

Va estudiar l'Escola d'Arts i Oficis, però no va segui estudis superiors, sinó que després d’ajudar al seu pare en el bar conegut com Can Romagué, va crear una petita indústria dedicada a treballar el suro, que amb el seu esforç i dedicació, fou el seu principal suport professional al marge de la vida dedicada a la política.

No va poder morir veient la Mediterrània des del seu natal Sant Feliu de Guíxols, però sí ho va poder fer en la mateixa Mediterrània, però des de la població de Saint Raphaël, a la Provença marítima francesa (Costa Blava), el 19 de setembre de 1958, després de 19 anys d'exili a França.

Fundació Josep Irla
Sant Feliu l'Africà   SANT FELIU "L'AFRICÀ"
Màrtir cristià

Segle VI -VII

El qui passaria a ésser conegut com Sant Feliu l’Africà, no se sap per quina raó, diu la llegenda que fou portat fins el Turó dels Guíxols també conegut com el Fortim, que és on actualment hi ha el Museu del Salvament.

Un cop allà fou tirat des de d’alt pel penya-segat, pel costat de la desapareguda platja de Calasanç, on avui hi ha el port nàutic, amb una roda de molí lligada al coll, perquè no tingués manera d’ensortint-se.

Goigs a Sant Feliu l'Africà
Goigs a Sant Feliu l'Africà

Segons explica la llegenda, Sant Feliu no va morir ofegat en el fossar que hi havia al fons del penya segat, sinó que va ésser recollit pels àngels i portat a través d’un túnel, avui inexistent fins a la platja de la badia, és a dir, la principal davant el Passeig del Mar.

Aquest càstig infligit en una època remota a Sant Feliu l'Africà, fou anys després una proesa d’acció de gràcies o d’alguna prometença a partir de la qual, alguns agosarats o creients nedadors rememoraven

Vista actual del Fortim

La intrèpida o temerària gesta, segons es vulgui conceptuà, no era cap altra, que la de tirar-se daltabaix del penya-segat, nedar per el túnel i sortir a la badia principal. Ràpidament fou batejada com “Salt de la mort” o també de manera més adient com “Valgue’ns Sant Feliu”.

Aquesta tradició va durar molts anys, fins que un dia algú es va fer mal de debò, i llavors les autoritats van prohibit aquesta ancestral tradició de soca-rel.

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Angel Jimenez Navarro
Quaderns, Revista de Girona, 1986


SANT FELIU DE GUÍXOLS: UNA LECTURA HISTÒRICA
Angel Jimenez Navarro
Aj.Sant Feliu i Dip.Girona, 1997
Juli Garreta   JULI GARRETA I ARBOIX
Músic i compositor
Sant Feliu de Guíxols
( 1875 - 1925)

Juli Garreta fou d’aquelles persones que es fan a sí mateixes, donat que la seva formació va ésser bàsicament autodidacta, tot i que com és lògic va rebre les lliçons, primer del seu propi pare, l’Esteve Garreta i Roig i més tard del pianista també de Sant Feliu de Guíxols, en Ramon Novi.

Tant l’ofici del seu pare i per tant de la família, com el seu propi fou el de rellotger, que compaginaria amb la seva vocació musical que tants bons fruits donaria, principalment en el món de la sardana, amb el suport instrumental com a pianista i violinista, i fiscorn quan actuava amb la cobla.

Les seves arrels procedien de Reus per part dels avis i de Vilanova i La Geltrú (El Garraf) per part dels pares. Anys després que els seus pares marxessin de Vilanova per anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols a la Rellotgeria Valls, va retornar temporalment a la població del Garraf, on va ésser deixeble d’Antoni Urgellès i Granell (1845 - 1897) reconegut músic, compositor i director d’orquestra.

L’Esteve Garreta, pare d’en Juli també era músic i amic de l’Antoni Urgellès, fet que ajudà a que en Juli a l’any 1890 s’incorpori a la orquestra del Tívoli de Vilanova com a primer violí, aprofitant que feia una estada en la capital per a perfeccionar la seva formació de rellotger.

Un altre fet que el va marcar molt com amant i professional de la música, fou el conèixer al gran mestre Pau Casals i Defilló (1876-1973) que el va impulsar a treballar en el desenvolupament de música de càmera i simfonies, moltes de les qual van ésser interpretades per l’Orquestra Pau Casals. La relació entre el gran mestre i Juli Garreta sempre va ésser molt entranyable, fins el punt que quan Juli Garreta va morir a l’any 1925, Pau Casals en el marc d’un homenatge al mestre guixolenc, afirmà: “Jo he perdut un amic, però Catalunya a perdut un geni”.

Un cop de retorn a la seva Sant Feliu natal, va entrar a formar part de la Cobla Orquestra La Vella on també hi havia el seu pare. Més endavant formaria el Quintet Garreta.

Juli Garreta i Arboix
Juli Garreta i Arboix

Tot i morir jove, sis mesos després d’haver complert cinquanta anys, la seva producció és molt àmplia, i comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per cobla, amb un gran nombre de sardanes.

Tot i que la seva obra compren diferents variants musicals, la sardana és de fet el nucli de la seva creació, la qual es divideix en tres etapes: la primera, d'aprenentatge, iniciada amb La pubilla, a l’any 1897. La segona, de transició, amb un més depurat domini i que es podria emmarcar entre els anys 1902 i 1909.

I finalment, la plenitud, amb grans obres com A en Pau Casals, Dalt les Gavarres, Juny, Primavera, Isabel, que són recordades amb moltes actuacions de Cobles en l'actualitat. En la millora i diferenciació del so, va introduir l’ús de la sordina en el grup de metall de la Cobla, essent la sardana Llicorella la primera on va ésser experimentat aquest atuell.

Julia Garreta fou un compositor que moltes persones en diferents àmbits van saber apreciar la seva obra, com la del gran músic i compositor Agustí Borgunyó i Garriga (1894-1967), literats catalans com Caterina Albert i Paradís “Victor Català” o de Josep Pla i Casadevall.

Homenatge a la sardana

Potser l’anècdota més coneguda fou la que protagonitzà el gran compositor rus Igor Fiodorovitx Stravinski (1882-1971) que va fer grans elogis quan va escoltar la sardana “Juny” en un concert fet als jardins de l’Ateneu Barcelonès, pocs dies després del 14 de març de 1924, que havia ofert un concert de piano a la Ciutat Comtal.

De Stravinski es coneguda la famosa expressió: “Mes Garreta, si vos plau mes Garreta” que va pronunciar quan va quedar impressionat per la música de Juli Garreta.

D’aquesta trobada amb la música de Garreta, sembla que Stravinski va compondre una sardana la qual no ha quedat constància i va fer una exaltació a un instrument entranyable de la Cobla que és la tenora: “La tenora és l’instrument que més s’assembla a la veu humana”. Va exaltar un instrument que curiosament tindria el seu màxim exponent en un altre baix-empordanès com Juli Garreta, que va ésser Ricard Viladesau i Caner (1918-2005).

Ateneu barcelonès
Escola Superior de Música de Catalunya
La música de Juli Garreta
 
ASSOCIACIÓ D'AMICS DE LA MÚSICA DELS ANYS 60


Sant Feliu de Guíxols no únicament ha tingut a un gran mestre com fou Juli Garreta o un deixeble seu,  el també compositor de sardanes mestre Josep Maria Vilà i Gandol (1904-1937) entre d’altres. També ha estat un població amb gran activitat musical amb espais i locals on la gent ha pogut gaudir de la música en general.

Ja dintre dels anys 60 cap els nostres dies, qui no recorda la Gàbia d’Or del Lotus Park, Las Cuevas, el Cliper, el Casino la Constança o dels Nois , el “Viva Las Vegas” o el mateix Centre Parroquial.

Cap d'Any 1968
Festa Cap d'Any 1968 en el
Casino dels Nois

Qui no recorda grups com: Els Burinots, Nueva Experiencia, Los Crueltys, Los Saturnos, Amiel Fire Stones Los Yetis, el Dúo Saturno o potser els més coneguts Els Sherpas.

Aquesta il·lusió i aquesta època musical és potze una part del que és l’essència de l’Associació de Música dels Anys Seixanta. Una organització sense ànim de lucre que la seva finalitat és rememorar aquest època i poder viure i gaudir de tota una manera de ser i de sentir el món de la música i el que l’envolta.

L’associació fou fundada a principis de l’any 1999, per tant porta més de deu anys organitzant activitats, donant premis de reconeixement i apostant per una època amb un estil de música propi.

Lone-Star i AAMA60
Homenatge al grup Lone-Star

Un dels actes més preuats són el lliurament dels premis AAMA60 que cada any es donen en reconeixement a diferents grups musicals, cantants, locutors o personatge que hagin aportat el seu gra de sorra en tot aquest món, que tant i tantes bones estones i records ha portat a molta gent i en el marc d’un música que malgrat el pas dels anys no deixa mai de ser-ne actualitat i de bon gran el poder-la escoltar i gaudir de la seva electritzant força.

Cartell Mercadisc 2014

Cartell Mercadisc 2015

L’associació està oberta a tothom, no cal ésser de Sant Feliu de Guíxols i resident al Baix Empordà.

Qualsevol persona por ésser soci de l’entitat i poder gaudir de les seves activitats relacionades en festes musicals, trobades, fires de disc, mercats temàtics, sopars i celebracions, entre altres activitats.

web oficial de AAMA60

 

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal