contacte  -  mapa web
 
Baix Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Baix Empordà
Begur
Calella de Palafrugell
Calonge
L'Estartit
Llafranc
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Pals
Platja d'Aro
S'Agaró
Sant Antoni de Calonge
Sant Feliu de Guïxols
Santa Cristina d'Aro
Tamariu
Torroella de Montgrí
INFO COMARCAL
Diari de Girona, Baix Empordà
Revista del Baix Empordà
Institut d'Estudis del Baix Empordà
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

S'Agaró

EL MUNICIPI DE CASTELL-PLATJA D'ARO
S'Agaró
Platja de Sant Pol de S'Agaró

Castell d'Aro, és l'antepenúltim municipi per la part sud de l'Empordà, dividit administrativament amb l'Alt i el Baix Empordà; després de passar Sant Feliu de Guíxols, s'arriba a la petita franja litoral de Santa Cristina d'Aro, on acaba l'Empordà, havent començat al litoral nord en el municipi de Portbou.

Per molts, l'Empordà comença a Portbou, però hauria de finalitzar a Tossa de Mar, que és on acaba i és present l'últim buf de la Tramuntana.

Castell d'Aro fou capital i el nucli més important de la Vall d'Aro fins l'any 1858 que és quan es segrega el que avui coneixem com Santa Cristina d'Aro. Anys després, a partir dels anys 60 quan el petit nucli pescador de Platja d'Aro comença a esdevenir un important nucli urbà, farà que Castell d'Aro perdi la capitalitat a favor d'aquest. Un altre petit nucli de pescadors, agafarà força de la mà de la família Ensesa de Girona, quan fixarà la seva residència a la platja de Sant Pol, esdevindrà amb els anys la població de S'Agaró, a partir de quatre punts neuràlgics: els banys de Sant Pol, la urbanització de S'Agaró, l'església de la Mare de Déu de l'Esperança i l'hotel La Gavina.

El municipi de Castell-Platja d'Aro està delimitat de nord, oest i sud pels municipis de Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Per la part est, el seu límit està integrament delimitat pel mar.

Les comunicacions per carretera tant de Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró són excel·lents, ja que estan comunicats els nuclis per varies carreteres. Entre d'altres hi ha la GI-662 que comunica Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Platja d'Aro, la GIV-6621 entre Castell d'Aro i S'Agaró o la C-253 que enllaça Sant Feliu de Guíxols, S'Agaró i Platja d'Aro, per a continuar cap a Sant Antoni de Calonge i Palamós. La via més important, és l'autovia C-31 que en el seu tram enllaça o millor dit, hauria d'enllaçar Santa Cristina d'Aro amb Figueres, però de moment arriba fins a Palafrugell i per tant, passa per Castell i Platja d'Aro.

Castell d'Aro Castell-Platja d'Aro
Castell d'Aro
 
Autovia C-31, tunels de Fanals
Sant Feliu de Guixols   Port de Platja d'Aro
Monument a l'antic carrilet Girona - Sant Feliu de Guíxols
 
Port de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró

El municipi no disposa de tren, tot i que antigament sí que havia estat en la línia de via estreta popularment coneguda com carrilet i que comunicava Girona amb Sant Feliu de Guíxols. Castell d'Aro disposava d'estació, mentre que a S'Agaró hi havia el baixador de Sant Pol. La línia fou clausurada el 10 d'abril de 1969, per la seva falta de rendibilitat. El transport públic i privat per carretera, la millora de les vies de comunicació, la davallada de la indústria del suro i la pràcticament nul·la innovació i millora de la línia, forçà la seva desaparició.

Avui, la pràctica totalitat del recorregut que havia estat la línia de via estreta des de Girona fins arribar al "tinglado" en el port de Sant Feliu de Guíxols, que era el lloc d'arribada de mercaderies de procedència marítima i la càrrega de suro principalment cap els vaixells, està ocupada per la "Via verda - Carrilet II. Un extraordinari trajecte de 40 km. amb un desnivells del 0,5% entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Un trajecte pels que vulguin gaudir del paisatge i de la pràctica de l'esport, ja sigui bicicleta, córrer o caminades, com a prioritat d'ús.

Pel que fa a la comunicació marítima, Castell-Platja d'Aro està entre dos port d'importància comercial i vaixells de gran calat, que són els ports de Sant Feliu de Guíxols i el de Palamós. Castell-Platja d'Aro, disposa d'un port nàutic esportiu i de lleure amb 829 amarradors d'entre 6 a 25 metres d'eslora; està molt ben situat i comunicat a prop de Platja d'Aro i S'Agaró.

 

S'AGARÓ, L’ELIT DE LA COSTA BRAVA

Anys abans del boom turístic havia estat un lloc poc freqüentat i tranquil. En la seva petita badia coneguda com a platja de Sant Pol, hi havia hagut un baixador del tren de Sant Feliu de Guíxols "El Carrilet" que permetia a molt gent que no disposava en aquell temps de cotxe, poder passar un dia a la platja agafant com a medi de transport el carrilet, avui desaparegut, i que es trobava només a uns 200 metres de la platja.

El tren que feia el trajecte Girona - Sant Feliu de Guíxols, quan arribava al baixador de Sant Pol de S'Agaró, podia venia de Sant Feliu de Guíxols o de Castell d'Aro, on hi havia l'estació pròpiament dita del municipi. Com s'esmenta en l'apartat anterior el tren va deixar d'operar a partir del 10 d'abril de 1969, ja que s'havia convertit en un medi de transport lent i feixuc en front a l'evolució de l'automòbil particular, del transport públic amb autobusos que cobria la companyia palafrugellenca SARFA i la millora de les carreteres.

S'Agaró S'Agaró
Avinguda Vall d'Aro
 
Parc de Sant Pol
S'Agaró   S'Agaró
Dunes de Sant Pol
 
Platja de Sant Pol

De fet el tren poc havia servit per el flamant creixement de la urbanització de S'Agaró impulsada per la família Ensesa, ja que els seus habitants empraven principalment d'automòbil privat o en tot cas, el transport públic com el taxi en el cas d'arribada a l'hotel La Gavina.

El nom de S’Agaró és possiblement una mala interpretació o una adaptació com es vulgui dir, de “Segueró” que era el nom de la riera que avui és coneix com Riera de Sant Pol i que vessa les aigües a la Cala de Sant Pol. Segons el historiador Manuel Bofarull, apunta la possibilitat de que el nom derivés del basc "sagar" que significa buc, rusc o forat de parer, de roca o d'arbre on hi niden les abelles per fer-hi la mel. Certament hi ha varies poblacions amb nom d'origen basc, però solen està situades més per la part de Cerdanya i el Ripollès, tot i que el cognom "Seguer" o "Saguer", és la procedència basca.

En l’origen de la formació de S’Agaró està el fet del creixent interès per part de la burgesia catalana per l’entorn i situació de la Costa Brava a partir dels anys vint. Els dos nom que han quedat vinculat a S’Agaró són sens dubte, l’industrial Josep Ensesa Pujadas (Sarrià de Ter, 1865 - Girona, 1940), el seu fill Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1802 – S’Agaró, 1981) i l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 – 1935).

Josep Ensesa i Pujadas fou l'iniciador de l’obra i Rafael Maso l’executor que va saber impregnar amb el seu estil modernista les obres que s’anaven aixecant, la primera de les qual iniciada a l’any 1923, va ésser pel Sr. Ensesa, que li van posar el nom de “Senya Blanca”.

S'Agaró   S'Agaró
Giratori entrada a S'Agaró per Platja d'Aro
 
Passeig de Sant Feliu
S'Agaró S'Agaró
Casa de les Punxes
 
Entrada a la Urbanització de S'Agaró
S'Agaró   S'Agaró
Vista des del carrer Josep Ensesa
 
Plaça del Mirador, urbanització de S'Agaró

Durant el període de la dictadura de Primo de Rivera (13 setembre 1923 -28 gener 1930) es va ralentitzar l’obra en general, però a partir de la finalització de la dictadura, les obres van continuar a bon ritme. El caràcter que el genial arquitecte Rafael Masó va donar a la urbanització responia clarament als seus postulats i principis del disseny modernista.

A la mort de Rafael Masó, va continuar l’obra amb estil i fidelitat al seu creador, l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960). De l’arquitecte Folguera destaca la construcció de l’església de la Mare de Déu de l’Esperança i del camí de ronda que va des de S’Agaró fins a la cala de La Conca. Posteriorment, les reformes i ampliacions van queda en mans de l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Barcelona, 1889 – 1968).

+ Informació:

  • El tren de Sant Feliu, Carles Salmerón Bosch, Història del carrilet del seu trajecte des de Girona a Sant Feliu de Guíxols que va està operatiu des de l'any 1892 al 1969.
  • Josep Ensesa Pujadas. Els origens de S'Agaró i els seus resultats, Josep Pla

 

S'AGARÓ I LA FAMILIA ENSESA

No és possible parlar de S'Agaró i no fer esment a la petjada de família Ensesa, pel que fa a Josep Ensesa Pujadas (1865 – 1940) i principalment, Josep Ensesa Gubert (1892 – 1981). La història arrancar quan Josep Ensesa Pujadas a l’any 1916 compra una parcel·la àrida i rocosa d’unes dues vessanes i mitja, entre la platja de Sant Pol i la cala Sa Conca, per 11.700 Pessetes (el que avui serien 70 €), amb la finalitat de construir-hi una casa de vacances.

Aquesta casa de vacances va veure la llum el dia de Sant Jaume, 25 de juliol de 1924 i va ésser batejada com a “Senya Blanca”. Va ésser la primera obra acabada de la futura urbanització de la mà de l’arquitecte gironí Rafael Valentí i Masó (Girona, 1880 – 1935).

A partir d’aquí es va anar perfilant-se la creació d’una urbanització d’elit, d’una zona residencial en un ambient plenament mediterrani, on un dels prolegòmens del caràcter senyorial i tranquil de la zona va venir al fundar-se els Banys de Sant Pol i que el seguiria el restaurant nomenat Taberna del Mar.

S'Agaró   S'Agaró
Platja de Sant Pol
 
Banys de S'Agaró
S'Agaró S'Agaró
Les casetes de bany
 
Platja i Banys de S'Agaró
S'Agaró   S'Agaró
Taverna del Mar de la familia Ensesa
 
Bay & Bar de La Gavina

A l’any 1927 s’anava treballant en la urbanització tot i la certa lentitud degut al període polític de la dictadura de Primo de Rivera. (1923 – 1930). El 2 de gener de 1932 va ésser inaugurat l’Hostal de la Gavina, i al llarg dels anys –excepte en el període de la Guerra Civil que va servir d’hospital- ha anat desenvolupant una ascendent carrera de qualitat i serveis distingit en el camp de la restauració i l’hostaleria, passant-hi distingides personalitats de tots els àmbits tals com: Ava Gardner, Sean Connery, Elisabeth Taylor, Orson Welles, John Wayne, Robert de Niro, Mike Oldfield, Sammy Davis Jr. Albano i Romina Power o Mel Brooks. Entre els més proper, El rei Joan Carles I, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Camilo José Cela, Severo Ochoa, Julio Iglesias, Josep Carreras, Barons de Thyssen o Terenci Moix entre d’altres.

Quan es va inaugurar només disposava d’11 habitacions, actualment disposa de 57 habitacions, 16 suites i una suite reial. També desenvolupa altres activitats al marge del bar, restauració i el mateix hostatge, tals com espais com “Spa & Kanebo Beauty Club” dedicats al relaxació i el benestar o altres activitats en el mateix hostal o a l’entorn proper.

L’Hostal de la Gavina que avui és un establiment hoteler de primer nivell de *****, és el de més prestigi de la Costa Brava. Qui hagués dit que aquells 70€ d’avui, que va costar el primer espai de terra a l’any 1916 hauria d’esdevenir un espai d’idil·li banyat pel colors de la mediterrània i les formes d’una costa batejada com Brava per Ferran Agulló.

+ Informació:

  • El paisatge humà de la Costa Brava, Yvette Barbaza. Es la primeria tesi doctoral sobre la geografia de la Costa Brava i que va ésser editada per primer cop a França a l’any 1966 amb el títol de “Le paysage humain de la Costa Brava”, portant un treball de recerca de 10 anys a la seva autora.

 

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA

L'església de la Mare de Déu de l’Esperança és l’edifici religiós que es troba a dintre de la urbanització de S’Agaró. Va ésser una obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960), i que fou el mateix que va continuar com arquitecte en cap de la construcció de la urbanització de S’Agaró impulsada pel Sr. Ensesa, on hi destaquen indrets com el camí de ronda que porta el nom de Josep Ensesa i que va des de S'Agaró fins a la cala de la Conca. Una altra obra significativa va ésser la loggia de Senya Blanca, els jardins de la finca de la família Ensesa.

L’església dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança, repleta de detall arquitectònics i de grans dimensions, es va començar a construir a l’any 1941 dos anys després d’acabada la Guerra Civil (1936-1939) i va ésser consagrada el dia 16 de juliol de 1942.

S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança   S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança
Vista general de l'església
 
Escalinata vers l'entrada del temple
S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança
Porxada
 
Interior de la porxada amb els sepulcres
S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança   S'Agaró, Mare de Déu de l'Esperança
Doble campanar d'espadanya sobreposat
 
Detall de la porta principal d'entrada

La inspiració de l’església fou clarament barroca, però que un cop acabada es pot definir dintre l’estil neobarroc de mitjans del segle XIX, però amb una clara voluntat pel seu color i símbols, de convertir-la en una església marinera i adient al lloc de seu emplaçament marítim.

La seva harmonia neobarroca no és total, donat que té diferents elements com els arcs gòtics del claustre exterior o sepulcres, també situat a la façana exterior. Les pintures murals que hi ha a l’interior són del pintor paisatgista Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 – 1964).

 

ELS RECORREGUTS LITORALS O CAMINS DE RONDA: S'AGARÓ

En tot el litoral gironí hi ha gran nombre de camins de ronda, que són vies la gran majoria de curt i fàcil recorregut que en molts casos es converteix en passeigs o vies per a caminades al costat de mar i properes a les poblacions.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat ha desenvolupat un rigorós estudi que ha permès inventariar i descriure els recorreguts o camins de ronda de tot el litoral català, fent-hi una descripció i característiques tècniques, com també fer-los servir de base per a la seva conservació i preservació del medi natural en que transcorrent.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge té, entre les seves finalitats, l’ordenació del litoral en matèria de paisatge, en concret, la restauració i nova implantació de camins de ronda. Aquests camins són itineraris que afavoreixen que la costa catalana sigui més accessible a la població, preservant els seus valors naturals, culturals i paisatgístics.

El litoral del municipi Castell-Platja d'Aro, no és diferent de la majoria de municipis del litoral gironí, i compta amb un total de quatre recorreguts litorals o camins de ronda, que són: G-54 de Torre Valentina (Calonge) a Platja d'Aro, el G-55 de Platja d'Aro a la Cala Sa Conca, el G-56 de la Cala Sa Conca a la Platja de Sant Pol de S'Agaró i finalment, el G-57 de la Platja de Sant Pol a la Cala Jonca (Sant Feliu de Guíxols). Cal esmentar que de fet, el G-57 forma part integrament del municipi guixolenc.

El recorregut total dels camins de ronda existents en les comarques gironines que s'inicien a Portbou i acaben a Blanes, o viceversa segons el cas, és de 31 quilòmetres, la majoria dels quals estan situats ben bé en la mateixa línia litoral al costat del mar i, en alguns, una part del seu recorregut passa lleugerament interior, però poc allunyat de la vora marina. La seva explicació rau que hi ha trams molt escarpats propis de la morfologia i orografia de la Costa Brava.

Els dos recorreguts que afecten al tram de S'Agaró són, el G-56 que va de la Cala Sa Conca fins a la Platja de Sant Pol, amb un recorregut íntegre pel municipi de Castell-Platja d'Aro.

L'altre és el G-57 que va, a partir de la part sud de la Platja de Sant Pol fins la Cala Jonca. Aquest camí integrament pertany al municipi de Sant Feliu de Guíxols i està situat en aquest apartat pel fet característic administratiu que la Platja de Sant Pol està partida per dues administracions municipals.

 

• De la Cala Sa Conca fins la Platja de Sant Pol (Itinerari G-56)

S'Agaró
Plaça del Mirador, vista vers l'urbanització S'Agaró

Aquest recorregut té una longitud de 1,9 Km, amb un traçat planer, amb una dificultat baixa i que pràcticament es pot fer en una mitja hora. S'inicia a la cala de Sa Conca o viceversa i, arriba a la part nord de la platja de Sant Pol, sota l'Hostal de la Gavina, i per tant, tot el seu recorregut està dins el municipi de Castell-Platja d'Aro.

Es un recorregut que en la seva totalitat passa al costat del mar, essent un trajecte d'un gran encant donat que disposa de diferents indrets amb elements arquitectònics com pot ésser la lògia dels jardins de la finca Senya Blanca o el templet que hi ha en la plaça del mirador.

Al llarg del recorregut, moltes de les finques privades pertanyents a la urbanització de S'Agaró mostren uns parterres i conjunts florístics de gran bellesa, sobre tot si s'hi passa en època primaveral.  Un indret magnífic és la Plaça del Mirador, on hi ha un templet que realça tot el conjunt, obra de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 – 1960).

S'Agaró   S'Agaró   S'Agaró
S'Agaró S'Agaró S'Agaró
S'Agaró   S'Agaró   S'Agaró
S'Agaró   S'Agaró   S'Agaró
Diferents imatges del camí "Josep Ensesa i Gubert" de S'Agaró a la Cala Sa Conca

Durant el recorregut a partir de la platgeta des del Racó de S'Agaró cap a la cala de Sa Conca, es troben diferents indrets tals com: La Punta d'en Pau, la Punta de Cala Pedrosa, la mateixa Cala Pedrosa, la Cala de Vaques i finalment l'Esquerda dels Llobarros, abans de baixar ja cap a l'extraordinària cala Sa Conca.

Molts dels trajectes que hi ha a la costa, porten algun nom d'algun personatge ja sigui vinculat al mateix itinerari o que l'ajuntament l'hagi nominat en honor a alguna persona vinculada al municipi, com pot ésser el cas del camí de ronda entre Llafranc i Calella de Palafrugell que porta el nom del fotògraf Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona,1937 - Badalona, 1998) o aquest mateix de S'Agaró, batejat en record del que va promoure la seva construcció, l'industrial gironí Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1892 - S'Agaró, 1981).

 

• De la Platja de Sant Pol a la Cala Jonca (Itinerari G-57)

Cala d'Ametller
Secallins de Fora a prop de la Cala d'Ametller

L'itinerari G-57 és el que va a partir de la finalització del camí G-56, passa la platja de Sant Pol, i voreja la costa fins arribar a la Cala Jonca, a prop del port de Sant Feliu de Guíxols.

Aquest recorregut té una longitud de 2,9 Km, amb un traçat en part planer però altre amb alts i baixos de poca importància, amb una dificultat baixa i que pràcticament es pot fer en uns tres quarts d'hora.

Tot i que el recorregut és un cop acaba el camí de ronda nominat com G-56 que ve de la cala Sa Conca i conegut com camí "Josep Ensesa Gubert", a la pràctica s'inicia per la part sud de la platja de Sant Pol, on hi ha també a la dreta la carretera que va a Sant Feliu de Guíxols; el cami es desvia i arriba fins la Cala Jonca a tocar el port de Sant Feliu de Guíxols.

Cal esmentar que aquest camí de ronda pertany en la seva totalitat al municipi guixolenc, però des del punt de vista geogràfic, és la continuació del G-56 partit únicament per la platja de Sant Pol que és on administrativament es troben els municipis de Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d'Aro.

S'Agaró S'Agaró S'Agaró
sant Feliu de Guíxols   sant Feliu de Guíxols   sant Feliu de Guíxols
sant Feliu de Guíxols   sant Feliu de Guíxols   sant Feliu de Guíxols
Diferents imatges del camí des de la platja de Sant Pol cap a Cala Jonca a prop del port de Sant Feliu de Guíxols

El recorregut és molt agradable i a partir de la platja de Sant Pol va passant part vora mar i part lleugerament més endins sense perdre la visibilitat marítima, per la Cala Maset, la Cala del Peix, els esculls de les Coves, la Punta del Mular, la Cala de l'Ametller, el Puig de les Forques, per arribar finalment a la Cala Jonca, a tocar la part nord del port de Sant Feliu de Guíxols.

+ Informació:  
Itinerari del G-54 al G-57

 

 

 


Escut de Tossa de Mar

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
10.589 Habitants (font: idescat)
CASTELL D'ARO (Municat - 2013)
1.918 Habitants
PLATJA D'ARO (Municat - 2013)
7.476 Habitants
S'AGARÓ (2013)
1.371 Habitants
GENTILICI (Castell d'Aro)
Castellarenc - Castellarenca
GENTILICI (Platja d'Aro)
Platjarenc - Platjarenca
GENTILICI (S'Agaró)
inexistent
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
21,8 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
492 Hab/Km2
COMARCA
Baix Empordà
PARTIT JUDICIAL
Sant Feliu de Guíxols
DEMARCACIÓ ELECTORAL
La Bisbal d'Empordà
CODI POSTAL (Castell d'Aro)
17.249
CODI POSTAL (Platja d'Aro)
17.250
CODI POSTAL (S'Agaró)
17.248
MERCAT SETMANAL
Divendres
   
COORDENADES GPS (Castell d'Aro)
Latitud N 41.814593º - Longitud E 3.032197º
COORDENADES GPS (Platja d'Aro)
Latitud N 41.817682º - Longitud E 3.067109º
COORDENADES GPS (S'Agaró)
Latitud N 41.795341º - Longitud E 3.054427º
ALTITUD (Castell d'Aro)
22 metres
ALTITUD (Platja d'Aro)
7 metres
ALTITUD (S'Agaró)
26 metres
CIUTAT AGERMANADA
   
FESTA MAJOR DE CASTELL D'ARO
8 de Setembre
FESTA DEL CARNAVAL
Dijous Gras
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME

 

Facebook
Twitter
El temps a Platja d'Aro
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

PLATJA D'ARO, Barreda Masó, Pere. Girona, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1996
ELS MILLORS RACONS DE LA COSTA BRAVA, Raval Edicions SLU Pòrtic, Barcelona, 2010

Escrits i altres documents
  El Feliços Anys Vint
El forn de Terrissa de S'Agaró, Josep Mª Nolla, Francesc Aicart i Lluís Esteva
Internet
 
Associació Pau Casals
Linia Verda Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró
Associacions Castell-Platja d'Aro i S'Agaró
Desemboca
Nits de Jazz

Blog Javier Ortega Figueiral
Viatges i llocs del món: Platja de Sant Pol
Festival de Guitarra de Girona
Xalaro

Canals locals de Ràdio i TV
 
TV Costa Brava
Costa Brava Digital
Xtra FM - Costa Brava

Ràdio Platja d'Aro
Empordà TV

Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Gavarres
Mapes i Plànols
  S'Agaró
 
Josep Ensesa i Gubert   JOSEP ENSESA I GUBERT
Empresari

Sarrià de Ter, 1892
S'Agaró, 1981

La família Ensesa compte amb un llarg historial comercial i industrial a Girona, des de la botiga de queviures que tenia Agustí Ensesa i Jordi (1842-1906) i la seva muller Dominga Pujadas i Badia a Sarrià de Ter, o fins hi tot diferents negocis que Pere Ensesa i Bastos, pare d’Agusti tenia relacionats amb la fusta i els seus derivats.

Aquesta capacitat pels negocis es va anar veient incrementada al llarg dels anys pels diferents descendents de la família Ensesa, en camps molt diversificats com l’industrial, el comercial, l'urbanístic o el financer.

El matrimoni Ensesa-Pujadas va tenir sis fills, el segon dels quals fou Josep Ensesa i Pujadas (Sarrià de Ter, 12-10-1865 - Girona, 28-2-1940), pare d’en Josep Ensesa i Gubert, i gran impulsor de la saga familiar.

Josep Ensesa i Pujadas
Membret de l'empresa
"José Ensesa y Cia" - 1898

© Arxiu Històric de Girona

El pilar fonamental fou la creació de l’empresa farinera “La Montserrat” (1898-1936), que durant 38 anys va estar dedicada a la producció i venda de farines.

Aquesta empresa es va crear després de que Josep Ensesa Pujadas quedés desvinculat de l’empresa “Vilaplana, Ensesa y Cia” on també hi havia com a soci Alfons Teixidor Saguer que en 1912 va construir la coneguda “Farinera Teixidor”, edifici emblemàtic de Girona dissenyat per Rafael Masó, situat en el carrer de Santa Eugènia.

A l’any 1908 Josep Ensesa Pujadas participa en la creació de la fonaria i tallers “Solés, Valls y Cia” dedicada a la fundició i tallers de mecanitzat, construcció i venda de maquinària.

Al final de la vida de l’empresa, tindria el nom “Fundición Batlle, Solés y Cia”, que en un principi estava situada a la cruïlla Emili Grahit/Carrer Barcelona, a prop de "La Montserrat", però que posteriorment es va traslladar més cap a fora de Girona (al costat de l'antiga fàbrica Simon i on ara hi ha la botiga Hipercor dedicada a l’automòbil, i davant del carrer on hi havia l'empresa de maquinària agrícola, Batlle, S.A. que no tenien res a veure malgrat tenir cognoms similars.

Josep Ensesa i la seva senyora Josefina Montsalvatge
En Josep Ensesa Gubert i la seva senyora Josefina Montsalvatge Iglesias
© Fons Carbó Bach - Sarrià de Ter

L’altra industria, també de molt de renom a Girona fou “Industrias Químicas y Tartáricas” creada a l’any 1918 dedicada a l’elaboració àcid tartàric. Fou construïda a Palau Sacosta i era popularment coneguda com “Els Químics” on la seva sirena era referència horari pels veïns del seu entorn de Palau Sacosta i del carrer de la Rutlla. A partir de 1929, en Josep Ensesa Gubert en fou el gerent. (1)

L’empresa "Els Químics" va finalitzar la seva activitat a l’any 1989 per part de la família Ensesa, quan fou venuda al grup italià Bertolino, que finalment la va tancar i traslladà la producció a Itàlia. Avui, d’aquella edificació només en queda la xemeneia com a símbol i monument industrial del que en aquell indret hi va haver.

S'Agaró
Lògia de Senya Blanca, interior (1955)
© David Moor photography
S'Agaró
Lògia de Senya Blanca, exterior (2011)

Des de principis del segle XX fins a 1935, Josep Ensesa i Pujadas va fer unes fortes inversions en la compra de finques rústiques i urbanes. Fins i tot un castell a França en la regió de Dordogne (Périgueux) o també, a Foixà al Baix Empordà, així com masies com el Mas Aroles de Santa Cristina d’Aro.

El període de la Guerra Civil (1936-1939) va ésser especialment difícil i traumàtic per a la família Ensesa la qual va quedar dividida, i no va ésser fins el febrer del 1939 quan les tropes franquistes van arribar a Girona, que la família no va començar a recuperarar les seves pertinences que havia perdut bàsicament pels embargaments indiscriminats durant l'època revolucionaria engegada pel Front Popular i pels radicals comunistes i anarquistes.

Jenny Moore, esposa de David Moore,
Salvador Dalí i Josep Ensesa a Portlligat
© David Moor photography

De fet els problemes no van acabar amb l'arribada dels franquistes que, malgrat haver petit les conseqüències i desfetes de les revoltes durant la república, van estar sotmesos pel régim franquista a un expedient incoat contra el pare Josep Ensesa Pujadas i el seu fill Josep Ensesa Gubert pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques instaurat en l'Espanya franquista.

Passades totes les vicissituds, entrebancs i despropòsits, finalment Josep Ensesa Gubert va poder deixar enrere els empallegaments i embulls polítics i poder-se dedicar a l’activitat industrial i als negocis en general. El seu pare ja tenia 74 anys i moriria el febrer de 1940 a Girona, als 75 anys.

Hostal de la Gavina, S'Agaró
Hostal de La Gavina, als anys 50
Hostal de la Gavina, S'Agaró
Hostal de La Gavina (2011)

Josep Ensesa Gubert va néixer a Sarrià de Ter el 20 d’abril de 1892. Va fer estudis primaris, però als 10 anys va ingresar com internat en el “Lycée National" de Foix (Midi-Pyrénées/França) on hi va està fins 1905.

Més tard va ingressar a l’Escola Superior d’Indústries de Vilanova i la Geltrú, per passar posteriorment a l’Escola de Pèrits Industrials de Terrassa. Acabat el seu cicle formatiu, va poder treballar conjuntament amb el seu pare en els negocis familiars.

S¡Agaró
Campanar de l'església de la Mare de
Déu de l'Esperança a S'Agaró

En morí el seu pare a l’any 1940, Josep Ensesa Gubert, queda com hereu del patrimoni familiar conjuntament amb el seu germà Joaquim, i germanes, Dolors, Mercè i Montserrat.

Anys després es casa amb Josefina Montsalvatge Iglesias (Olot, 1895 - Barcelona, 1965) filla d’uns banquers de la capital de la Garrotxa. De la unió en neixen tres fills, un noi i dues noies: Josep, Carme i Anna Maria. El seu fill, Josep Ensesa i Montsalvatge, en seria el continuador dels negocis familiars, sobre tot a partir de la mort del seu pare Josep Ensesa i Gubert, l'1 de gener de 1981 a S'Agaró als 89 anys.

Josep Ensesa i Montsalvatge
Josep Ensesa i Montsatvatge
© Fons Carbó Bach - Sarrià de Ter

Josep Ensesa Montsalvatge (Girona, 18-12-1917 – Barcelona, 29-3-2003) cursa els seus estudis en el Col·legi La Salle de Girona i posteriorment a Suïssa i Barcelona, on veu interrompuda la carrera d’Enginyer Químic per l’esclat de la Guerra Civil, que no podrà recomençar-la fins el 1939.

A l’any 1946 es casa amb Carme Viñas Trueta, neboda de l’eminent cirurgià Josep Trueta Rapall (Barcelona, 1897 – 1977)(2) on de la unió naixeran tres filles: Julia, Virginia i Carme i un fill, el qual també portarà el nom de Josep.

Josep Ensesa i Viñas, serà el cap dels negocis de la familia i continuador conjuntament amb germans i oncles de la saga familiar dels Ensesa. Una familia d'industrials, comerciants i negociants que com a mínim arrancava a finals del segle XVIII i principis del XIX amb Pere Ensesa i Bastos negociant de la fusta i derivats de Sarrià de Ter.

Cal esmentar que durant molts anys va treballar en els "Químics", en Jaume Gascón i Rodà, periodista i traductor.
Veure: Sant Feliu de Pallerols

Veure: Santa Cristina d'Aro
JOSEP ENSESA PUJADAS. ORIGENS DE S'AGARÓ I ELS SEUS RESULTATS
Josep Pla
Edit. "Revista de S'Agaró", 1972, reed.1998
Hostal de La Gavina
Camí de Ronda Sant Pol-Sa Conca S'Agaró Costa Brava
Esteve Moré, Pitu Basart i Xon Vilahur
Helena Benito Mundet
Harinera La Montserrat (1898-1936): Una excelent aproximació a la historia empresarial de la familia Ensesa.
Helena Benito Mundet
Jaume Portella Comas

Del comercio a la indústria harinera: La Sociedad Vilaplana, Ensesa y Compañia de la fábrica de Campdorà (Girona)1893-1897).
Mariàngela Vilallonga
S'Agaró 75 anys.
Camí de Ronda Sant Pol-Sa Conca S'Agaró Costa Brava
Esteve Moré, Pitu Basart i Xon Vilahur
Francesc Folguera i Grassi   FRANCESC FOLGUERA I GRASSI
Arquitecte

Barcelona, 1891 - 1960

Properament ...

 
 
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal