contacte  -  mapa web
 
Baix Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Baix Empordà
Begur
Calella de Palafrugell
Calonge
L'Estartit
Llafranc
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Pals
Platja d'Aro
S'Agaró
Sant Antoni de Calonge
Sant Feliu de Guïxols
Santa Cristina d'Aro
Tamariu
Torroella de Montgrí
INFO COMARCAL
Diari de Girona, Baix Empordà
Revista del Baix Empordà
Institut d'Estudis del Baix Empordà
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Sant Antoni de Calonge

DUES AREES D'activitat i POBLACIÓ
Calonge
Calonge, una simbiosi entre el camp i el mar

Calonge és d’aquests municipis principalment situats a la costa, que han vist com en els últims cinquanta anys, ha canviat radicalment no únicament, l’activitat econòmica que durant segles havia portat a terme la seva gent del seu territori, sinó la distribució demogràfica de la població, amb l’aparició de nous nuclis els quals havien estat en el passat, petites localitzacions, essent la majoria petits nuclis de pescadors.

D’aquests en trobem varis exemples a part evidentment del mateix Calonge i Sant Antoni de Calonge, tals com el de Castell d’Aro i Platja d’Aro, Torroella de Montgrí i L’Estartit o, el més significatiu entre Selva de Mar i Port de la Selva, a part d’un altre ja més antic com el de Lloret i Lloret de Mar. Cap ha perdut la seva activitat i personalitat, però certament les part situades a la costa, s’han erigit en nuclis molt dinàmics, evidentment durant el període estival principalment.

Els dos casos més significatius producte del boom turístic que s’inicià en els anys 60 és el cas de Castell d’Aro i Platja d’Aro i el de Calonge i Sant Antoni de Calonge. En el cas de Torroella de Montgrí, el pes històric i la població fan que continuï tenint un pes molt important la capital del municipi. Els casos de Lloret i Lloret de Mar i el de la Selva de Mar i Port de la Selva, el desnivell es produeix ja segles enrere. El de Lloret a partir del segle XV i el de la Selva de Mar en el segle XVIII, que tot i ésser ja de tan antic, serà amb l’esmentat boom turístic dels 60 quan les dues poblacions creixeran de forma considerable, sobre tot Lloret de Mar.

Un gràfic que mostra aquestes diferències i actual demografia, en el cens de l'any 2013 de Idescat.

Avui el municipi de Calonge està integrat principalment per cinc entitats de població com són el mateix Calonge, Sant Antoni de Calonge, Cabanyes, Sant Daniel i Treumal, on la més poblada és Calonge i la menys Cabanyes. Evidentment, a l’estiu Calonge té una mica més d’habitants, però és Sant Antoni de Calonge que situat en un indret immillorable i ben comunicat de la Costa Brava, acull el nombre més grans de residents en el municipi, els habituals i els estiuejants residents i els turistes.

 

EL TERRITORI CALONGÍ

Calonge
Final del Pla de Calonge i Puig del Jonc

El municipi de Calonge amb una superfície de 33,6 Km2 pertany a la comarca del Baix Empordà i està limitat de nord-oest-sud, pels municipis de Palamós, Forallac, Sant Sadurní de l’Heura, Santa Cristina d’Aro i finalment Castell-Platja d’Aro. Per la part est, el mar, limitat al nord per la Riera del Belitrà i Riera de l'Aubi, frontera amb el municipi de Palamós i pel sud amb la Platja de Belladona, frontera en aquest cas amb el municipi de Castell-Platja d’Aro.

El terme municipal de Calonge és de muntanya i de mar, anant de la cota més baixa del municipi en la platja de Sant Antoni a 0 metres, fins a l’extrem nord-oest de 200 metres d’altitud, tot i que dins del seu territori té dos cims més alts com el Puig Cargol de 363 metres i el Puig de la Cendrosa de 335 metres.

Calonge
El vi i l'oli, dos productes de la terra calongina

Per tant la seva orografia és variable ja que disposa de part muntanyoses com la Muntanya de Can Mont o Massís de la Creu i altres zones planes com el Pla de Calonge. Pel que fa a la seva hidrografia, Calonge en el seu municipi no disposa de cap riu d’importància, sinó d’un bon nombre de rieres, rials i torrents.

Sant Antoni de Calonge
Sant Antoni de Calonge des
de la Torre Valentina

La més important, la Riera de Calonge, també denominada a vegades com riu, té un recorregut de 3,5 Km. essent de tipus estacional i alimentada principalment per la Riera dels Molins, Torrent d’en Simonet o el Rifred, a m’és d’altres que són rials de les anteriors.

Al final del seu recorregut la Riera de Calonge, que es canalitza a partir del pont de la carretera C-253, vessa les seves aigües a la platja de Sant Antoni en la badia de Palamós, en la cruïlla entre el carrer Ferran Agulló i el Passeig de Josep Mundet.

Calonge és un municipi ben comunicat i s’hi pot arribar per terra i per mar, tot i que per mar no disposa de port, sí a pocs quilòmetres hi ha dos ports nàutics, de lleure i pesquers importants, que són el de Palamós a 2 km. i el de Platja d’Aro a 8 Km. La carretera que passa per Sant Antoni de Calonge i que comunica Platja d’Aro i Palamós és la C-253, la que comunica Sant Antoni fins a Calonge és la G-661, que quan arriba a Calonge comunica amb la C-31, actualment via ràpida des de Palamós a Llagostera, la GIV-6612 que va a Romanyà de la Selva i Llagostera, i finalment la GI-660 que va a La Bisbal d’Empordà, a part de gran nombre de camins rurals.

 

NEIXEMENT DE SANT ANTONI

Sant Antoni de Calonge, Torre Valentina
Torre Valentina, anys 40

Com moltes altres poblacions de la costa que es van consolidar assentaments humans a més del poble capital de municipi, com els casos de Lloret de Mar, Platja d’Aro, L’Estartit o Port de la Selva, Sant Antoni, segueix uns paràmetres similars; Calonge estava a l’interior, però a partir del segle XVIII comencen a néixer nuclis de població en el mateix municipi però al costat de la costa, de manera més regular i nombrosa.

Durant sis-cents anys, des del segle XII fins el XVIII, la costa es va veure periòdicament afectada per incursions i atacs de vaixells en molts casos de procedència sarraïna i otomana, però també al llarg de la història, d’altres indrets més propers com francesos o genovesos.  Hi havia dos grups, els pirates i els corsaris; els pirates eren els que actuaven pel seu compte i per lliure, considerats com lladres del mar, i en canvi els corsaris actuaven de manera similar que els pirates, però amb la diferència que eren instigats per algun rei, cap o govern al qual servien, i amb la dita “patent de cors” tenien la particular venia per atacar posicions i vaixells enemics. Un aspecte molt important era a part dels robatoris, els raptes de persones, per les quals posteriorment demanaven rescat.

Sant Antoni de Calonge
La Torre Valentia, avui

Es per això que les poblacions de la costa o es situaven en la mateixa costa però fortament protegides per muralles, com el cas de Tossa de Mar, o contràriament s’establien cap a l’interior com Calonge, Palafrugell o Torroella de Montgrí, que els hi donaven dues gran avantatges: penalitzar l’atacant que havia de fer un trajecte a peu d’anada i tornada, i d’altra banda, albirar als atacants amb temps d’antelació, i al crit de “moros a la costa”, poder així refugiar-se, salvar pertinences i preparar la defensa.

La finalització d’aquests atacs ja entrat el segle XVIII, va propiciar que la gent es comences a desplaçar i viure arran de mar en cases sense protecció, habitatges que antigament i els més propers a la costa s’havien dotat de sistemes de defensa, on l’edifici més característic era la torre, i arran de mar a Sant Antoni hi ha un exemple ben característic: la Torre Valentina.

Posteriorment l’indret coster es va anar poblant, i entre 1916 i 1923 fou construïda l’església parroquial en honor també a Sant Antoni de Pàdua. Un edifici de l’arquitecte gironí Manuel Almeda i Esteve (1848-1938), d’estil neogòtic, construït en una sola nau, amb capelles laterals amb un esvelt campanar a la part dreta de la façana, i que fou beneïda el mateix any de 1923 essent primer vicaria i passar posteriorment a l’any 1928 a parròquia.

La veritable expansió de Sant Antoni, igual que molts altres pobles de la Costa Brava és va iniciar als anys seixanta amb l’allau massiu de turistes, ja no únicament del país, sinó estrangers, fet que va comportar la construcció de molts edificis destinats a habitatges, apartaments estivals, hotels i altres infraestructures, alguns dels quals degradant espais naturals com els de Roca Grossa i Torre Valentina.

Avui Sant Antoni és un nucli urbà, el segon després de Calonge, de residència tot l’any, però és en temporada estival, quan es converteix en un centre de gran vivacitat disposant de totes les infraestructures i serveis necessaris, on si podria destaca l’agradable passeig marítim, que tot i disposar de calçada de circulació de vehicle, aquesta és d’únic sentit, d’una sola via i sortosament amb absència de pàrquings per a vehicles, fet ajuda la circulació i passeig de vianants al costat mateix de la platja d’agradable sorra.

 

DE BELLADONA A DES MONESTRI

Platja de Belladona

La franja litoral del municipi de Calonge és de poc més de quatre quilòmetres i comença per la part sud en la platja de la Belladona limitant amb Castell-Platja d’Aro i acaba per la part nord a pocs carrers després de la desembocadura de la Riera de l’Aubi, en la platja de Es Monestri, concretament fa partió amb Palamós en el carrer del Mar.

La platja de Belladona pertany tota al municipi de Calonge, tot i que hi ha un cartell indicatiu de Castell-Platja d’Aro, i està limitada per l’escull “belladona grossa” i els illots de Sant Jordi, a partir dels quals comença la platja de Sant Jordi fins arribar al “Cap Roig” (no confondre amb el Cap Roig de Calella de Palafrugell).

El Cap Roig, és una roca d'uns vuit metres d'altitud unida a terra per la mateixa sorra de la platja. Tant la cala de Belladona com la de Sant Jordi, són dues cales de gran bellesa, amb aigües transparents i sorra de granulometria òptima i agradable, enmig d’un paisatge fantàstic.

Pujant en direcció nord i abans d’arribar a la penya de les Roques Blanques, s’hi troben diferents cales i platges molt petites i diferents accidents de costa, com la platgeta de Cap Roig, la platja de la Calanca, l’illot o la Punta de Rocacorba.

Passada la penya de les Roques Blanques, s’arriba a dues platges molt amples i fondes que són la Platja de Ses Torretes i la platja de Can Cristos, aquesta última molt coneguda i en període estival molt concorreguda per la seva facilitat d’accés, pàrquing a peu de la carretera C-253 entre Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro, i a més per l’accés directe i proper d’un càmping.

Platja de la Belladona, Calonge Platja de la Belladona, Calonge Platja de Sant Jordi, Calonge
Platja de la Belladona (sud-nord)
Platja de la Belladona (nord-sud)
Platja de Sant Jordi
Platgeta de Cap Roig, Calonge   Calonge   Platja de Ses Torretes, Calonge
Platgeta de Cap Roig
Camí de ronda entre St,Jordi i Ses Torretes
Platja de Ses Torretes

El fragment litoral que va quan acaba la platja de Can Cristos en la punta d’en Piferrer fins la Torre Valentina, que de fet és la zona de Treumal, és d’un relleu i morfologia típica de la Costa Brava, i que es pot recórrer a través del camí de ronda, amb trams molt ben conservats, però d’altres, fins hi tot amb risc de relliscar, sobre tot per gent d’edat, i que el consistori n’hauria de tenir més cura.

Platja Can Cristos, Calonge   Platja de Can Cristos, Calonge   Cala del Forn, Calonge
Accés a la platja de Can Cristos
Platja de Can Cristos
Cala del Forn
Cala dels Esculls   Cala de la Roca del Paller, Calonge   Cala de les Roques Planes, Calonge
Cala dels Esculls
Cala de la Roca del Paller
Cala de les Roques Planes

El trajecte després de la platja de Can Cristos passa per la Cala del Forn, la Cala dels Esculls, la Cala de la Roca del Paller, la Cala de les Roques Planes, el petit cap de les Roques Planes i altres petites cales i platjoles, moltes sense sorra com la Cala Rocosa, Cala dels Corbs o la Cala dels Capellans entre d’altres, fins arribar al Racó dels Homes i el Racó de les Dones.

A partir del Racó de les Dones, s’inicia la platja de Torre Valentina que acaba en el Grau de la Riera de Calonge, que de fet només hi vessen les aigües estacionals i en períodes de pluges. La Torre Valentina, era antiga masia que hi havia hagut a peu de platja amb torre de defensa, i que actualment és l’únic vestigi de protecció contra les incursions pirates que queda dempeus, on rere la mateixa, s’hi aixequen uns desafortunats edificis mastodòntics que malmeten llastimosament un paisatge que els avantpassats i la natura havia preservat durant segles.

Punta de la Torre d'en Garrigó, Calonge   Cala Gran, Calonge   Badia de Palamós
Punta de la Torre d'en Garrigó
Cala Gran
Badia des del Racó dels Homes
Platja de Torre Valentina, Calonge   Platja de Sant Antoni de Calonge   Sant Antoni de Calonge
Platja de Torre Valentina
Platja de Sant Antoni
Passeig de Josep Mundet

A partir del Grau de la Riera de Calonge, s’inicia la platja de Sant Antoni d’uns dos quilòmetres de longitud i que arriba fins a unir-se amb la platja Gran de Palamós, on hi fa de frontera la platja Des Monestri.

Per tal de protegir la sorra de la platja de les embranzides del mar de la badia de Palamós disposa de tres gran espigons que fins hi tot han estat batejats: espigó Costa Brava, espigó del Mig i espigó de l’Amistat, i a més, han estat fets amb molt d’encert ja que a part de la pròpia protecció i seguretat, fan com una espècie de petites cales dintre d’una platja molt llarga, on en l’espigó de l’Amistat hi ha una zona que damunt la sorra hi poden haver petites barques, com els llaguts; una imatge repetida al llarg i ample d’altres pobles de pescadors de la Costa Brava.

La platja de Sant Antoni és un indret agradable per varies raons, la sorra és de granulometria òptima i neta, com les seves aigües, disposant d’una bona amplada, i per tant, de molta capacitat per a banyistes i amants de prendre el sol. A més disposa d’un passeig per a vianants, i un únic i estret vial per a cotxes en un sol sentit i sense aparcament per a vehicles, a més de la vorera entre els edificis i el vial.

També són presents altres serveis pels usuaris com vigilància, punts de socors o d’informació turística, entre d’altres, i a part per descomptat, d’una amplia oferta de bars, restaurants i hotels entre altres ofertes i serveis oficials i privats.

 

 

 


Escut de Calonge

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
10.520 Habitants (font: idescat)
SANT ANTONI (Municat - 2013)
2.702 Habitants
GENTILICI
Calongí, calongina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
33,6 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
313 Hab/Km2
COMARCA
Baix Empordà
PARTIT JUDICIAL
Sant Feliu de Guíxols
DEMARCACIÓ ELECTORAL
La Bisbal d'Empordà
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17251
MERCAT SETMANAL (Sant Antoni)
Dimecres
MERCAT SETMANAL (Calonge)
Dijous
COORDENADES GPS (Sant Antoni)
Latitud N 41.846661º - Longitud E 3.099250º
ALTITUD (Sant Antoni)
3 metres
CIUTATS AGERMANADES
Otívar (Granada/Andalucia)
Sant Pau de Fenollet (Fenolleda/Catalunya nord)
Sant Julià de Lòria (Andorra)
FESTA MAJOR (Calonge)
Juliol
FESTA MAJOR D'HIVERN (Calonge)
Novembre
FESTA MAJOR (Sant Antoni)
Agost
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME
   

 

Facebook
Twitter
El temps a Calonge
El temps a
Sant Antoni
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

CALONGE I SANT ANTONI, Centre d'Estudis Calongins, Quaderns Revista de Girona, Dip.de Girona, 2005
LA GUERRA CIVIL A CALONGE, Albert Vilar i Massó, Edit.F.Barnés i Tot Art, 2001
CALONGE, I LA SEVA GENT (1885-1925), Josep Fort i Ripoll, Ajuntament de Calonge, Edita Norprint, 2012
MADELEINE CARROLL, la senyora de Treumal, Lluís Molinas i Falgueras, Edit.Revista del Baix Empordà, 2012
CALONGE TERRA DE MÚSICS, Albert Vilar i Massó, 2009

Internet Internet
 
Ateneu Popular de Calonge
Interludi - Associació Festivals de Música de Calonge
Cargol Treu Farra
El Plat Blau
PlatgesCat

Club Motor Clàssic Calonge
CBCSA Club de Bàsquet
Arxivers del Baix Empordà

Canals de ràdio i TV local
 
TV Costa Brava
Costa Brava Digital
Xtra FM - Costa Brava

Empordà TV

Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Gavarres
Mapes Plànols i Mapes
  Calonge
Sant Antoni de Calonge
 
Artur mundet i Carbó   ARTUR MUNDET I CARBÓ
Filantrop i empresari

St.Antoni de Calonge, 1879
Ciutat de Mèxic, 1965

La industria del suro ha estat durant molts anys lligada a les comarques del Gironès, com també l’Alt i Baix Empordà, amb disponibilitat d’una matèria primera que era fruit de la gran qualitat i quantitat d’aquest producte procedent de les alzines sureres dels boscos gironins i, que va fer que poblacions com Cassà de la Selva, Llagostera, Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell, entre moltes altres, fossin nuclis industrials de fabricació de productes de suro, on hi destaquen els taps.

Darrera d’aquestes indústries hi aflora l’empresari, una persona emprenedora, de caràcter lluitador i amb la motivació necessària per a tirar endavant projectes innovadors a partir d’empreses reduïdes, caràcter familiar, fins arribar a desenvolupar indústries punteres en el sector.

Antics treballadors del suro
© Museu del Suro

La família Mundet és un dels exemples que hi ha hagut en la història industrial d’aquest sector tant particular, representatiu i vinculat a les comarques gironines, tant en l’aspecte industrial com el forestal, amb unes arrels i tradició familiar de moltes generacions.

Originària de Llagostera, la família Mundet havia estat durant generacions lligada a la industria del suro, i fou el pare de l’Artur, Llorenç Mundet que al casar-se amb Teresa Carbó, filla també de tapers, es va traslladar a Sant Antoni de Calonge per tal de poder treballar en la fàbrica del pare de Teresa.

Treballar amb el seu sogre fou l’inici, però a l’any 1865 va crear la seva pròpia empresa, fet que el va vincular més a Sant Antoni de Calonge on hi naixerien els tres fills del matrimoni, Josep, Artur i Caterina.

Artur Mundet va néixer a Sant Antoni de Calonge el 9 d’abril de 1878 i de ben petit va viure immers en la indústria del suro i per tant del negoci familiar, fins el punt que va anar compaginant els estudis primaris que cursava a Sant Antoni, amb l’ofici de taper de la mateixa manera que feien els seus germans.

Ciutat de Mèxic, on hi va viure amb la
seva familia quasi seixanta anys

L’empresa s’expandeix en un moment de gran demanda i consolidació de la indústria catalana del suro, apostant pel mercat americà. D’aquesta manera, Llorenç Mundet obre una oficina comercial a Nova York, on nombra el seu fill Josep com a responsable de la mateixa. En Josep, germà gran de l’Artur era deu anys més gran ja que havia nascut a l’any 1869 i, en el moment d’ésser designat cap a Nova York tenia 26 anys, però resulta que el seu germà Artur, només en 16 anys, també l’acompanya.

Coneixedor de la manufactura del suro, l’experiència d’anar a Nova York, li obre les portes al coneixement en la basant comercial del negoci, tasca que li comporta portar a terme gran quantitat de viatges per tot el continent, on en un dels països hi farà especial èmfasi: Mèxic.

En l’estat centreamericà hi obriran una fàbrica a l’any 1902, i tres anys més tard una altra, però en aquest cas a Portugal, en el municipi de Seixal, proper a Lisboa, d’on se’n faria càrrec en Lluís Gubert, marit de la seva germana Caterina.

Sidral

Cartell publicitari de Sidral Mundet

La continua expansió del negoci familiar, l’obliga a retornar a Sant Antoni per tal de estar al front en la construcció d’una nova fàbrica molt més gran, en aquest cas a Palamós que es faria a l’any 1906.

En aquest mateix any, el 27 d’abril es casa amb Na Anna Gironella i Llovet, una barcelonina de 24 anys, i amb la qual tindrà cinc fills, quatre noies i un noi, també dic Artur i que hauria d’haver estat el successor en el negoci familiar, però una malaltia li segar la vida als 20 anys.

La seva vocació i empeny empresarial, no el va limitar únicament en el sector del suro, sinó, que a l’any 1907 crea a Ciutat de Mèxic l’empresa embotelladora “Articulos Mundet para Embotelladores, S.A.” on crearà una variant d’un element de gran utilitat en la indústria de les begudes, com és el tap corona, on hi incorporaria una làmina conglomerada de suro que la faria molt adient per begudes amb gas, ja que permetia una òptima estanquitat.

Sidral Mundet

Logo del producte

La seva introducció en el món del mercat de les begudes la havia iniciat a l’any 1906 amb la fabricació d’una beguda, que amb els anys passaria a ésser tot un símbol a Mèxic: “Sidral Mundet”; una marca que esdevindria tot un símbol mexicà com poden ésser la Perrier a França, la Coca-Cola a USA o el rom Bacardi a Cuba.

El Sidral Mundet és una beguda carbonatada refrescant pasteuritzada feta a partir de suc de poma, que es va començà a distribuir en els seus inicis per la Vall de Mèxic, però que actualment arriba a tot al país. Des de l’any 2002 forma part del grup nord-americà Coca-Cola.

Hospital per a Nens a Méxic

L’empresa té bàsicament tres funcions: econòmica, tecnològica i social. La última funció de caràcter humà, no és practicada en absolut per moltes empreses, però altres sí que tenen en compte aquesta funció social. Els seus principis humans, ja sigui com entitat jurídica o més personalitzats en el propi empresari, fa que part de l’èxit de l’empresa el repercuteixin a favor de diferents aspectes i necessitats de la societat, ja sigui vers els propis treballadors o adreçat a persones totalment alienes a la mateixa.

L’Artur Mundet, fou d’aquests empresaris on sense deixar de banda els aspectes propis de qualsevol home de negocis, part de la seva fortuna la va revertir als més necessitats, i a més per partida doble. Es a dir, d’una part vers el país que el va acollir, Mèxic i de l’altre del que el va veure néixer, Catalunya.

Història de les Llars Mundet i altres dependències

La mort del seu fill Artur, que es deia igual que el seu pare, ocorreguda a l’any 1934, va suposar un fort trauma familiar, i per tant, fos també el detonant d’una visió més humana a l’entorn de les persones més necessitades i desemparades.

Va començar fent donacions i ajuts, on van destacar els adreçats a malalts, nens i gent gran. El Sanatori Espanyol de Ciutat de Mèxic, es va veure afavorir amb el finançament d’un nou complex conegut com “Maternitat Mundet”, que a l’any 1959 es va convertir Hospital Infantil degut a que el “Hospital Infantil de Méjico (HIM), va patir greus desperfectes arran del sisme de 1957 a Ciutat de Mèxic. A l’any 1070 s’inaugura el nou “Hospital del Niño de la Institución Mexicana de Asistencia a la Niñez”, però les dependències del HIM continuarien a la Maternitat Mundet.

Després van venir altres com, la “Hogar para ancianos Arturo Mundet” a Ciutat de Mèxic, avui coneguda com, “Centro Nacional Modelo de Atención, Investigación y Capacitación Gerontológico Arturo Mundet”, pertanyent al DIF (Sistema Nacional para el Desarrollo de la Familia), o la donació de pisos o construcció del Parc Mundet en el Distrito Federal.

Monument a Artur Mundet, Sant Antoni de Calonge

Monument dedicat a Artur Mundet
a Sant Antoni de Calonge

Catalunya no quedà al marge de la seva filantropia, una donació de quaranta milions de pessetes va fer possible la construcció i posta en marxa a Barcelona de les Llars Mundet, avui integrades en els Serveis Socials (Respir) de la Diputació de Barcelona. Una altra entitat, porta el nom de la seva dona, l’Institut Anna Gironella de Mundet també de Barcelona.

Reconegut al seu poble natal, creà la Germandat Artur Mundet a l’any 1934, i on una de les seves activitats és el Teatre Mundet, actualment gestionat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Calonge. Com a fill predilecte de la població de Sant Antoni, l’1 de setembre de 1979 es va inaugurà a la Plaça de la Llibertat, un monument en el seu record, quan feia catorze anys, que Artur Mundet havia mor a Ciutat de Méxic el 4 de juliol de 1965 als 86 anys.

ATENCIÓN A LOS ANCIANOS EN ASILOS Y CASAS HOGAR DE LA CIUDAD DE MÉXICO
Fernando Quintanar Olguin
Plaza & Valdés Editores, México,2000
MUNDET ... UN PEQUEÑO MUNDO
J.Roig i J.Thames
Diputació de Barcelona, 2007
Sidral Mundet
DIF México
La Casa de la Caritat de Barcelona
Institut Anna Gironella de Mundet
Lluis Moreno i Pallí   LLUÍS MORENO I PALLÍ
Músic i compositor

Sant Antoni de Calonge
1907-1974
Properament ...
 
 

 

 

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal