 |
 |
|
|
|
|
|
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ |
|
 |
 |
Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.
Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.
El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics. |
|
+ INFORMACIÓ: |
|
|
|
| |
|
|
LA PRIMERA ROCA DE LA COSTA BRAVA SUD
Blanes està situada a l'esquerra de la plana al·luvial que ha deixat la boca del riu Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells. El terme és travessat per la riera de Blanes o coneguda també com Valdoric, que desemboca prop de sa Palomera, una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de Sabanell, al sud. Al costat del port també hi ha una petita cala que li dóna nom la punta de Santa Anna.
 |
|
 |
Istme entre la Platja de Blanes i la de Sabanell |
|
Platja de Sabanell |
 |
|
 |
Sa Palomera |
|
Platja de Blanes |
A partir de la roca de Sa Palomera comença la ruta per la Costa Brava que acaba a Portbou, en total uns 214 Km de costa abrupte, amb platges, penya-segats i dissortadament massa ciment per la vora d'aquest meravella de la natura. Travessant tres comarques: La Selva, Baix Empordà i Alt Empordà.
Sa Palomera són dues roques que conjuntament amb la punta de Santa Anna, conformen la badia de Blanes, amb dues parts clarament diferenciades com són d'una banda la platja i per l'altre el port esportiu i pesquer. La Costa Brava té l'extrem més meridional en aquesta població, més concretament a la roca de sa Palomera.
 |
|
 |
Homenatge al president Lluís Companys |
|
Estatua de Carl Faust, creador dels Jardins Marimurtra |
 |
|
 |
Plaça de Catalunya |
|
Zona portuària |
Es diu que la Costa Brava i les llargues platges del Maresme neixen aquí. La ciutat ha crescut en un semicercle que ha topat amb el puig de sant Joan i el mar, i per tant en direcció a la Tordera. Els barris tradicionals de Blanes són La Plantera, Els Pins, S'Abanell, El Racó d'en Portes, Mas Marull, Quatre Vents, Els Pavos, Mas Borinot, Ca l'Aguidó, Sa Carbonera, Sant Francesc, Montferrant i S'Auguer.
LA POBLACIÓ
Es possible que els primers vestigis de la població foren en un entorn ibèric, abans de l’arribada dels romans i la formació de l’oppidum a l’entorn del peu del puig de Sant Joan i del port, un indret que en diferents èpoques de la seva historia, ha jugat un paper molt important per la població.
Un altre incògnita és l’origen del nom; si per alguns abans de l’arribada dels romans el poblat tenia el nom de “Blanda” o “Blandae”. Per altres, el nom prové d’un poble de Lazio, veïns de Roma i nomenats “Blandensis”. De tota manera, ignorant el seu origen el nom de “Blanda o Blandae” es va mantenir fins el segle X.
 |
|
 |
Passeig marítim |
|
Homenatge a la Sardana |
 |
|
 |
Jardins del Passeig marítim |
|
Els canons en els jardins del Passeig marítim |
Posteriorment va passar a mans dels Visigots, Àrabs i Francs. Durant l’Edat Mitjana, Blanes estarà sota el comandament dels vescomtes de Girona i posteriorment dels vescomtes Cabrera, senyors de la població i del Castell de Sant Joan, esmentat per primer cop a l'any 1002 i que en el segle X i XI era conegut com el castell de Forcadell.
El comerç amb Amèrica va proporcionar una altra època de brillantor econòmica per a la vila, disposant fins i tot de drassanes per a la construcció de vaixells. Aquesta prosperitat va acabar quan Espanya va perdre les colònies. Blanes va viure de forma cruenta la guerra civil amb dos bombardejos l’un el 1937 i l’altre el 1938.
 |
|
 |
Monument a Joaquim Ruyra |
|
Casa Saladrigas |
 |
|
 |
Parc de la Mina Cristal.lina |
|
Avinguda d'Europa |
Un edifici singular immergit en el nucli urbà, concretament en el carrer de l'esperança, (dissortadament entre les noves edificacions que desvirtuen el seu entorn, on l’urbanista va demostrar molt poca professionalitat i sensibilitat històrica i airositat d’espais), es manté dempeus la Capella de l'Esperança.
Una edificació ja esmentada en el 1657 i que es troba actualment en perfecte estat de conservació.
Antigament la capella estava situada als afores de les muralles de la vila, a prop de la platja, on hi arribaven les barques i s’amarraven en el mateix lloc. Segons sembla, per aquesta raó i per a donar orientació als pescadors, sempre tenia un llum encès que els hi servia de guia.
 |
|
 |
Capella de l'Esperança |
|
Interior de la Capella de l'Esperança |
Era un indret que sembla que a més de centre de culte, havia servit com a lloc de trobada dels jurats de la població i de centre on s’impartien classes de gramàtica a la mainada de la població.
A principis dels seixanta, Blanes va començà a experimentar el “boom” turístic, d’aquesta manera la població es va capgirar cap una economia més basada en el turisme, deixant de banda la part agrícola i en part, la pesca. Avui el port de Blanes, tot i mantenir un aire pesquer, la presència dels iots esportius i l’escola de vela , donen un aire clarament turístic i esportiu.
CASTELL DE SANT JOAN
El castell de Sant Joan, que en el s.X i XI era conegut com a Castell Forcadell, era un castell situat dalt del turó de Sant Joan, i que avui dissortadament només en queda una torre. Des del seu emplaçament es pot contemplar una vista extraordinària sobre Blanes. Des del castell de Sant Joan és un lloc ideal per a descobrir el diversos aspectes i perspectiva de la vila de Blanes.
 |
|
 |
Castell de Sant Joan |
|
Torre principal del castell |
 |
|
 |
Part de la muralla del castell |
|
Accés a la torre principal del castell |
Primer va ésser propietat dels vescomtes de Girona i posteriorment dels vescomtes de Cabrera. Anys més tard, el castell va servir per la defensa de la població davant de les incursions pirates, però de mica en mica va anar perdent la seva funció i es va anar abandonant. L’any 1849 va servir com estació de telegrafia y durant la guerra civil de refugi. No va ésser fins l’any 1958 que van començar les obres de rehabilitació.
+ Informació: Catalunya medieval
ERMITA DE SANT JOAN
L'ermita de Sant Joan està situada dalt del turó al costat del castell de Sant Joan. Era la capella del castell, però per manca d’espai, fou construïda a l’exterior del recinte. Està documentada des del s.XIII i fou centre de peregrinació durant el s.XVII en honor de Sant Joan Baptista. A partir de 1959 fins avui, s’hi ha fet diferents obres d’adequació i millora.
ESGLÈSIA PARROQUIAL I PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA
L’església parroquial és un notable exemple del gòtic del s.XIV de la qual es conserva la façana i el campanar, estant dedicada a Santa Maria i que es va començar a construir a l’any 1319. Es un edifici adherit a les restes del que fou Palau dels Vescomtes de Cabrera, ambdues construccions segons sembla, es van iniciar al mateix temps per ordre de Bernardi de Cabrera.
El Palau Vescomtal al llarg dels temps va servir per diferents finalitats, apart de la pròpia de residencia dels Cabrera i altres senyors feudals. El fet de que servis en alguns temps com a caserna militar va fer que es degrades molt, com va passar a l’any 1694 que les tropes franceses van destruir una part important del palau.
L’església tampoc es va lliurar de les conseqüències de la guerra. Degut a un bombardeig a l’any 1936 resulta destruït un retaule barroc, dues trones construïdes per Antoni Gaudí i molts desperfectes en el seu interior, els quals foren reconstruïts un cop acabada la Guerra Civil.
FONT GÒTICA
Un dels espais que crea atenció a Blanes és la Font gòtica situada en el carrer Ample. La seva construcció fou encarregada per la filla del comte de Prades, Na Violant de Cabrera a principi del s. XV. Per la seva forma hexagonal es creu estava situada al mig d’una plaça, on hi havia arcades al vell mig del carrer Ample, que no era tal com és el traçat avui.
Cal destaca molts dels seus elements: la cresteria que envolta la part superior amb els seus 24 esvelts pinacles molt ben treballats, les gàrgoles, els brolladors d’aigua de figures i el medalló central amb l'escut dels Cabrera.
ELS FOCS DE BLANES
Any rere any, Blanes cada cop és més coneguda per el seu “Concurs de focs d’artifici de la Costa Brava” que es celebren cada estiu en el mes de juliol. Tot hi que els seus organitzadors fan esment de la tradició de la població en aquest tipus d’esdeveniments des de 1906.
En l'apartat històric del seu espai web es comenta:
“En els Arxius Municipals es troba la primera data documentada del llançament d'un castell de focs a Blanes, el dia 26 de juliol de l'any 1906, on en un article de J. Roig i Ruiz titulat " Blanes, qui l'ha vist, i qui la veu" publicat en el Setmanari Català Il·lustrat "La Selva" fa referència als focs i diu: En un cap del Passeig, un cadafal per focs artificials.
No es torna a trobar en els Arxius Municipals cap altra dada més fins a l'any 1909 i, posteriorment, cap altra fins a l'any 1931, en què en la revista Recull consta en la publicació del programa de festes, el dia 26 de juliol a les 10 de la nit la següent inscripció: "Aviació d'un magnífic i sorprenent Castell de Focs Artificials a la platja, a càrrec del conegut pirotècnic en Domènec Morgades".
La tradició dels focs a Blanes es veu aturada per l'esclat de la Guerra Civil espanyola de l'any 1936. L'any 1944 es recupera aquest costum a la Festa Major. D'aleshores ençà fins avui dia no han deixat d'organitzar-se cap any”.
+ Informació: web
 |
Els Focs de Blanes |
JARDINS VORA MAR
A la part nord de la població, en el Passeig de Carles Faust, entre les cales de Sa Forcanera i de Sant Francesc, es troba el Jardí botànic Marimurtra. Un espai declarat com a “Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya”.
La creació del jardí va venir de la mà de l’industrial, botànic i naturalista Carl Faust (Hadamar,Alemanya 1874 - Blanes, 1952), que el 1918 va comprar uns terrenys a Blanes. A l’any 1950 es va retirar de les seves obligacions al front de l’empresa que va fundar a Barcelona, Faust y Kammann, SA per a dedicar-se en cos i ànima a la creació del fantàstic i singular jardí que avui podem gaudir i admirar.
Són uns jardins amb una superfície de 4 Ha. amb col·leccions de planta viva, amb més de 3.000 espècies i amb quatre espais clarament definits entre altres racons d’interès:el jardí subtropical, jardí temperat, jardí mediterrani i el bosc mediterrani.
Es també constatar que la Fundació Carl Faust, no únicament té cura de la conservació del jardí sinó que organitza un gran nombre d’activitats científiques, pedagògiques, culturals i de lleure.
+ Informació: giromus.cat
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL VILAR
El Santuari de la Mare de Déu del Vilar, és tot un símbol de la devoció dels homes de la mar i de la gent de Blanes en general vers la seva protectora, on Joaquim Ruyra en va fer esment en una de les seves obres, “El rem del trenta-quatre”.
Segons la tradició, el 5 d’agost de l’any 1012 fou trobada una imatge de la Mare de Déu, una mostra del romànic tardà del s.XIII amb fusta policromada.
Des de llavors, va ésser venerada com la Verge del Vilar, en la capella existent en el Mas del Vilar, un edifici situat a uns quatre quilòmetres de Blanes, que és on es va trobar. El Mas està documentat des de principis del s.XIV concretament a l’any 1323. Posteriorment va ésser reformat en el període entre 1609 a 1612, quan l’edifici primitiu va ésser insuficient per acollir la devoció creixent vers la imatge i el seu entorn.
Anyalment, els dimarts de Pasqua Florida, s’hi celebrar un conegut aplec que acull una gran assistència no únicament de gent de Blanes, sinó de molts municipis de l’entorn, així com gent d’altres indrets. A part d’aquesta festa hi ha altres celebracions al llarg de l’any.
L'accés és per la carretera GI-600 que va de la N-II fins a Blanes. En el punt quilomètric PK.: 1,9 a mà esquerra direcció Blanes, hi ha la carretera que porta directament al Santuari després d'un recorregut de 3,300 Km. A mig camí, es pot veure en una cruïlla, a mà esquerra, l'ermita de Sant Daniel.
| + Informació: |
|
| Telèfons |
972.191.013 - 699.282.804 |
| Espai web |
Santuari del Vilar |
| Coordenades GPS |
Latitud N 41.714436º - Longitud E 2.776639º |
 |
|
|
|
Escut |
Bandera |
Logo turístic |
|
|
|
 |
NOMBRE D'HABITANTS (2015) |
|
GENTILICI |
Blanenc, blanenca |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
17,7 Km2 |
DENSITAT DE POBLACIÓ |
2.211 Hab/Km2 |
COMARCA |
La Selva |
PARTIT JUDICIAL |
Blanes |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
Santa Coloma de Farners |
BISBAT |
Girona |
CODI POSTAL |
17300 |
MERCAT SETMANAL |
Dilluns |
COORDENADES GPS |
Latitud N 41.672031º - Longitud E 2.790347º |
ALTITUD |
13 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
|
| |
|
FESTA MAJOR |
26 de juliol. Santa Anna |
FESTA PETITA |
21 d'agost. Sant Bonosi i Sant Maximià |
| |
|
WEB AJUNTAMENT |
|
WEB DE TURISME |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Blanes |
Blanes |
El temps a Blanes |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
|
|
 |
 |
Bibliografia |
| |
• LA COSTA BRAVA, Rosa Maria Fragell i Carolina Martí, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2007
• LA PESCA, Joan Domènech i Joan Sala, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1994
|
 |
 |
Escrits i Documents relacionats |
| |
La Selva, comarca d'aigua
La Selva marítima
|
|
 |
Internet |
| |
|
|
 |
Canals de ràdio i TV local |
| |
Blanes TV
Ràdio Marina |
|
 |
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital |
| |
Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Blanesaldia |
|
 |
Plànols i Mapes |
| |
Blanes |
|
|
 |
|
JOAQUIM RUYRA I OMS
Escriptor i poeta |
Girona, 1858
Barcelona, 1939
|
|
|
Tot i haver nascut a Girona, el 27 de setembre de 1858, la seva relació amb Blanes fou per part de mare que tenia casa pairal a la població des del 1873 i on hi passava els estius, ja que els hiverns vivia a Barcelona.
Ruyra fou narrador i prosista. La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: "Marines i boscatges" (1903), "La parada" (1919) i "Entre flames" (1928). També va conrear la poesia, el teatre i la crítica literària. El seu marc de referència es centra en el mar i la costa; i més en concret a l'entorn de Blanes.
|
"El rem trenta-quatre" traduida al castellà, com també fou traduida a l'anglès
|
Després de les guerres carlines, torna al 1879 a Blanes amb la intenció de dedicar-se a la literatura. Estudia la llengua viva dels pagesos i mariners que, seguint l'exemple de Jacint Verdaguer, esdevé la base de la seva llengua literària.
Sota l'impuls del catalanista blanenc Josep Cortils i Vieta, s'incorpora al grup literari de Blanes. Es va donar a conèixer als Jocs Florals de Girona (1891, 1894 i 1896), Barcelona i Olot (1895). A l'any 1891 és guardonat el poema "L'únic remei".
A l'any 1896 en el Jocs Florals de Barcelona, obté el Premi Extraordinari del Consistori per les obres "Mar de llamp", "La mirada del pobret" i "Les senyoretes del mar". El 1920 es reedita "Marines i boscatges", amb el títol "Pinya de rosa".
|
Placa ceràmica en la façana de la seva casa que havia estat Ruyra a Arenys de Mar, coneguda com Rial de "Sa Clavella"
|
Ruyra és un dels grans narradors del s.XX, amb una línia similar a Edgar Allan Poe, el seu autor preferit. Destaca la psicologia que impregna en els personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món.
També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent". També va fer treballs en traduccions d'obres de Racine, Molière o Augustin Eugène Scribe, entre d'altres.
Va morir a Barcelona, el 15 de maig de 1939, pocs mesos després d'haver vist entrar els Nacionals (26 de gener de 1939) a la Ciutat Comtal, unes circumstàncies polítiques i socials molt convulses que van fer que passés la seva mort absolutament desapercebuda. Està enterrat en el cementiri de Blanes.
|
|
|
|
 |
|
 |
|
LA COSTA BRAVA
Litoral gironí |
Longitud litorial: 215 Km
Comarques: 3
Municipis: 22
Nord: Costa Vermella
Sud: Costa del Maresme
|
|
|
La Costa Brava és una part de la costa catalana que comença en la desembocadura del riu Tordera en el municipi de Blanes per la part sud, fins la comarca del Rosselló, quan arriba a la frontera amb França, en el municipi de Portbou, en la comarca de l'Alt Empordà.
Limita doncs al nord amb la comarca del Rosselló, la Costa Vermella i, al sud amb la comarca del Maresme, la Costa del Maresme.
|
Platja de Belladona
(Sant Antoni de Calonge)
|
El litoral de la Costa Brava té una longitud total de 215 Km. i passa per tres comarques: la Selva, coneguda aquesta part litoral com a Selva marítima, el Baix Empordà i finalment, l'Alt Empordà.
El nombre total de municipis que va resseguint és de vint-i-dos en total, i són: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Calonge (franja de Sant Antoni), Palamós, Mont-ras, Palafrugell (amb les localitats de: Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu), Begur, Pals, Torroella de Montgrí (amb la part de l'Estartit), L’Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i finalment, Portbou.
El terme Costa Brava, fou publicat per primera vegada en el diari La Veu de Catalunya, el 12 de setembre de 1908 pel poeta, escriptor, periodista i polític català, Ferran Agulló i Vidal (Girona, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933). Tot i haver hagut durant diferents èpoques, altres autors que la havien batejat amb altres noms, com Josep Pla, que la nomenava com la Costa del Corall, finalment va quedar per la posteritat el nom, Costa Brava.
|
En record de Ferran Agulló a l'ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols
|
El 29 de setembre 1963, al promontori de l'Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols, l'Ajuntament ofrenà un monument al mateix lloc on es creu que Ferran Agulló hauria tingut la intuïció de batejar aquesta costa, amb l'adjectiu de "Brava".
Un mot que si es té en compte les plàcides platges de Roses fins Empúries, de l'Estartit fins a Pals o la de Platja d'Aro, Lloret de Mar o Blanes, no semblen pas tan "braves". Tanmateix, moltes parts del litoral, tant si pertany a la Selva Marítima, Baix o Alt Empordà, hi ha indrets, on la fúria de les aigües es fa pelés quan s'esclafen contra les roques, esculls o penya-segats.
Si dissortadament una embarcació es troba a prop d'aquests llocs amb condicions marítimes adverses, la sort que correria la nau no seria altra que la violenta topada contra les roques per la virulenta embranzida de les ferotges aigües, esmicolant en milers de trossos la pobre embarcació.
El periodista Xavier Moret en el seu llibre “Viatge per la Costa Brava” comenta el fet de que la primera vegada que aquest nom va sonar, fou durant el brindis en un sopar a la finca “El Paradís” de Fornells (Begur), propietat aleshores del diputat de la Lliga Regionalista per Girona Bonaventura Sabater i Burcet, on hi eren presents altres personatges com: Francesc Cambó i Batlle, Lluís Duran i Ventosa, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Josep Puig i Cadafalch i el propi Ferran Agulló, entre d'altres.
La divergència està en que, si fou Sabater o Agulló el qui pronuncià el mot “Costa Brava” per primer cop. El fet es que poc dies després de la trobada, fou Ferran Agulló fou qui publicà l’article en La Veu de Catalunya esmentant aquesta “Costa del Corall” com la denominava Josep Pla o “Costa Serena” com ho feia Joaquim Ruyra.
|
Carall Bernat de les Illes Medes (L'Estartit)
|
El fet és que aquesta meravella de la natura que té la sort de gaudir el litoral nord de Catalunya, amb les seves aigües braves, petites platges i cales paradisíaques, la flairança de la flora, els recons marenys, els colors, el cel blau i les seves aigües cristal·lines, són malgrat l’especulació, la degradació i roí despotisme urbanístic que ha patit al llarg d’aquest últims cinquanta anys, una de les costes amb més bellesa del Mediterrani.
Malgrat tot, encara conserva una màgia molt exclusiva i personal, la majoria de les vegades per l’altra mà de l’home, la positiva.
Gràcies a l'actuació en la majoria dels casos, per les accions de part de persones i entitats que estimen el país, per sobre del despotisme i del mal entès desenvolupament econòmic, ha estat possible que molts indrets que haurien estat destruïts i enfemats per repulsives i àcrates construccions, sigui avui, un culte a la natura.
|
Camí de Ronda de S'Agaró a la Conca
|
|
|
Camí de Ronda entre Llafranc i Calella |
Hi ha molts exemples, potser el més conegut i alhora popular, que va acabar sortosament a favor del bé, i de manera democràtica amb un referèndum, fou el moviment per la defensa de la Platja de Castell de Palamós.
Però aquestes accions passades han d'ésser tocs d'alerta pel futur, les urpes dels especuladors i mesquinesa d'alguns, sempre estan a la guaita del que poden destruir o aixafar en benefici propi.
Altres fets positius que han permès la protecció de molts espais i la permanència de molts indrets, com per exemple els parcs botànics, com Marimurtra, Pinya de Rosa o el Cap-roig, espais com els Aiguamolls de l’Empordà, les Illes Medes o el Cap de Creus, entre altres espais i racons de la geografia gironina.
Molts per l'aposta de persones altruistes que han cregut en el territori, per l'acció d'entitats i fundacions, i també per la ferma aposta per a la protecció del territori per part d'entitats comarcals, municipals i la Generalitat de Catalunya.
|
Empúries, origen de la civilització
a la península ibèrica
|
La Costa Brava, quan encara no havia estat batejada, i tardaria molts segles sense tenir aquest nom, fou el prolegomen de la romanització de la península Ibérica. La ciutat d'Empúries en seria la porta d'entrada. A l’any 575 aC foren els Grecs i a l’any 218 aC les tropes romanes comandades per Gneu Corneli Escipió, van ésser els qui van iniciar la presencia de l'Imperi Romà, en aquest indret.
Al cap de quasi 2.600 anys després, un altre vaixell procedent d'Atenes tornaria a la platja d'Empúries, cor de la Costa Brava, però no per desembarcar-hi tropes gregues, sinó per a portar des de la mítica Olímpia de Grècia, la flama que flamejaria del 25 de juliol al 9 d'agost de 1992 el peveter de l'estadi olímpic de les XXV Olimpíades d'estiu a Barcelona. |
|
 |
 |
LA COSTA BRAVA
Rosa Maria Fragell Sansbelló
Carolina Martí Llambrich
Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2007 |
|
|
VIATGE PER LA COSTA BRAVA
Xavier Moret i Ros
Edicions Brau, Figueres, 2008 |
|
|
LES CALES DE LA COSTA BRAVA
Guies gironines
Edicions La Trona, 2006 |
|
|
LA COSTA BRAVA, Plató de Cinema
Lluís Molinas
Edicions Brau, col.Ulyssus, Figueres, 2009 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
MONT-FERRANT
El primer cava català |
Blanes, 1865
|
|
|
|
A qualsevol li preguntarien on va néixer el primer cava de Catalunya; de ben segur el situarien a Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès o fins hi tot a Peralada, doncs no, el primer cava va veure la llum a Blanes.
El fundador fou un blanenc que va passar 30 anys a les Antilles, concretament a Puerto Rico, però quan va tornar a l’any 1865 va fundar les Caves Mont-Ferrant el mateix any del seu retorn, aquest era Agustí Vilaret i Centrich (Blanes, 1820-1903). Tota la seva il·lusió i el seu empeny el va posar per a crear del no res, una industria vinícola que encara escampa el nom de Blanes per arreu.
Va comprar una masia, el mas Ferran que fou l’origen en part del nom de la marca, el Mont-Ferrant, (encreuament dels noms Mont Sant Joan - Mas Ferran) i on va començar el naixement de l’empresa. En aquest època va comptar amb el suport tècnic de l’enginyer madrileny establert a Barcelona, Luis Justo Villanueva, membre de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre de Barcelona.
L’any 1872 va ésser molt significatiu pel fet que es va presentar al Concurs-Exposició de Barcelona, fet documentat que l’acredita com el més antic elaborador de cava de Catalunya.
|
Un dels productes Mont-Ferrant
|
Anys més tard l’empresa, va comptar amb la figura de Rodolphe Bourlon, un enòleg francès de gran prestigi que conjuntament amb la seva muller Berta Bouzy van refermar l’obra de Vilaret.
Berta era coneguda com la “mère” i va tenir un paper clau més enllà de la pròpia historia vinícola de l’empresa. Va ésser l’eix central del Mas Ferran, sobretot en moments crítics com el període de la Guerra Civil, que va convertir part de les bodegues en refugi i protecció per a moltes persones. Avui un dels productes de l’empresa porta el seu nom: “Cava Berta Bouzy - Mont Ferrant".
|
|
|
|
|
|
 |
|
VICENÇ COMA I SOLEY
Escriptor
Blanes, 1893
Barcelona, 1979 |
Foto: Estatua de Jaume Ferrer de Blanes
|
|
|
Nascut a Blanes a l’any 1893, però amb residència habitual a Barcelona per qüestions professionals, tot i que a Blanes també hi passava llargues temporades.
Té una producció literària molt extensa, que va començar com a redactor del marcat diari d’acció social cristiana i crític amb el capitalisme, el liberalisme i la burgesia “El Matí” (1929 – 1936) i que també va col·laborar amb el diari catalanista de “La Veu de Catalunya” (1880 – 1937).
|
"La veritat sobre Sevilla" - (1929)
|
Una altra publicació que va col·laborar fou, “El Patufet “ una revista fundada a l’any 1904 per Aureli Capmany Farrés i Cosme Vidal Rosich, on també hi van col·laborar escriptors de prestigi com: Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Josep Carner o Angel Guimerà amb molts altres. El “Virolet” (1922 – 1931), “La Mainada” (1921 – 1923), “Lletres Catalanes” o “Recull”, van ésser algunes altres publicacions on Vicenç Comas va col·laborar.
També va treballar en diferent obres tals com: “Blanes, notes històriques” (1922), “Santa Maria de Blanes” (1941), “Jaume Ferrer de Blanes i el descobriment d'Amèrica” (1952), “Tres setmanes de balneari” (1930) , “Foc i estopa” (1934) entre d’altres treballs.
|
Revista "En Petufet" - (1935)
|
També va escriure obres teatrals com: “Els sis corders de Blanes” (1931), “El recién llegado” (1943) o “El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
Al llarg de la seva vida, en Vicenç Coma fou un polifacètic escriptor, amic de Joaquim Ruyra amb qui va col·laborar, i de fet en els seus treballs, uns més que altres, la presència de la seva població natal va estar-hi present. Vicenç Coma va morir a Barcelona a l’any 1979 als 86 anys. |
|
|
|
|
|
|
