contacte  -  mapa web
 
Selva Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
 

Massanes

ENTRE SERRALADES, BOSCOS I FLUVIALS

El nucli de Massanes es troba entre boscos frondosos per la banda de nord a oest, per la Riera de Santa Coloma a llevant i el Riu Tordera a migjorn, en un petita agrupació d’edificis pràcticament a tocar del Turó de Sant Roc.

El nom és molt conegut ja que conjuntament amb Maçanet de la Selva, ostenten el nom de l’estació de ferrocarril que uneix les línies que venen de Barcelona per Sant Celoni i la que ve per Mataró, amb el nom de “Maçanet-Massanes”.

En un principi fou coneguda com “l’Empalme” entrant en servei a l’any 1860 la línia que venia de Barcelona per Sant Celoni, mentre que la procedent de Mataró fou operativa a l’any següent. De l’antiga estació-baixador ja no hi queda res, donat que ha estat remodelada tant la part referent a l’entrellat de les vies com de l’edificació.

Massanes Massanes Massanes
Paisatge i camí rural de Massanes
Paisatge de Massanes i Can Barney
 
Alzina surera

La història de Massanes com la dels municipis de l’entorn han estat lligats al llarg de la historia donat que principalment i en l’Edat Mitjana, van formar part dels dominis del vescomtes de Girona, posteriorment de Cabrera, i les seves entitats eclesiàstiques tenien nuclis de poder comuns com podia ésser les pertanyents al Monestir de Sant Salvador de Breda.

La primera referència escrita del nom de Massanes és de 1062, quan Guerau I de Cabrera (? – 1050) abandona l’alou de Massanes en favor del Monestir de Sant Cugat. (Nota TG: No ens lliga el vescomte Guerau amb l’any, donat que entre 1050 i 1105, el vescomte de Cabrera era Ponç I). Ja a l’any 1120 el Papa Calixte II (1050 – 1124), confirma el monestir de Sant Cugat, on era abat Roland Oliver (1109 – 1131) i entre les dades de propietat figura el nom de “Mazanis”, preludi de l’actual Massanes.

Una altra referència, en aquest cas del Papa Lluc III (1097 – 1185), es fa esment que l’església de Sant Esteve de Massanes forma part dels dominis del Monestir de Sant Salvador de Breda, com també un altre escrit o butlla de l’any 1246, en aquest cas del Papa Innocenci IV (1185 – 1254), on s’especifica la propietat d’alguns masos del municipi a favor del mateix Monestir de Sant Salvador de Breda.

Estació de tren Maçanet - Massanes Massanes Massanes
Estació del tren Maçanet - Massanes
El TGV al seu pas per Massanes
 
Polígon Industrial del Pla d'en Marquès

Per la seva situació geogràfica, Massanes sempre ha estat lligada a Hostalric. El seu enclavament proper a la fortalesa ha estat al llarg de la historia un handicap pels seus habitants acostumats a les labors del bosc i dels camps, i durant segle trasbalsada aquesta pau, pels conflictes vinculats a aquest punt tant estratègic que ha estat durant segles el castell d‘Hostalric.

Entre molts conflictes destaca la guerra del remences, la revolta protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per tal de reivindicar l’abolició dels “Mals Usos”, de diferents gravàmens, servituds i subordinacions humiliants en favor del senyor feudal propietari o amb dret sobre el territori. Fet que després de dues guerres, la pagesia aconseguiria arribar a cotes de llibertat molt superiors a la resta de la península o parts d’Europa. Els personatges més destacats foren Ferran II, el Catòlic i els remences Francesc de Verntallat de Sant Privat d’en Bas i Llorenç Espígol de Sant Feliu de Pallerols.

Francesc de Verntallat ( Sant Privat d’en Bas, 1428 – Sant Feliu de Pallerols, 1499), militar català i pertanyent a la baixa noblesa, fou un dels més importants capdavanters de la revolució remença, que va fer estada a Massanes a finals de maig de 1462 per tal de fer front a l’exèrcit de la Generalitat que comandava el capità Pere de Bell-lloc i Sentmenat, i que es dirigia a Hostalric per tal d’ocupar la fortalesa i fer fora a Bernat Joan de Cabrera, aliat de Joan II d’Aragó, el “Sense Fe”.

Parc infantil Mossén Cinto Verdaguer
Església de Sant Esteve - Campanar
 
Plaça de Sant Roc i Sant Antoni

La batalla va acabar el 23 de maig de 1462 amb la desfeta de l’exèrcit de Francesc de Verntallat, aliat de Joana Enriquez, esposa de Joan II d’Aragó, de l’empresonament de Bernat Joan de Cabrera i la ocupació d’Hostalric per part de l’exèrcit de la Generalitat. Verntallat i el que quedava dels seus 600 homes inicials, van tornar a refugiar-se cap a Girona.

Anys després les invasions franceses i la Guerra de la Successió també foren motiu de desgràcia pels habitants de Massanes, per la seva proximitat a Hostalric. El seu territori era un punt estratègic i de vigilància dels moviments de la fortalesa, i per part la ocupació del seu territori i dels masos fou la nota predominant, amb resultats de destrucció, mort i abandó de la gent pagesa de les seves cases i camps. Massanes de fet, no va tornar la normalitat fins el 4 de juny de 1814, quan les tropes napoleòniques van ésser foragitades d’Hostalric.

Massanes és avui un lloc tranquil, ben comunicat, on llevat d’alguna petita urbanització, conserva una massa forestal amb la conseqüent riquesa de la seva flora i fauna, gens menyspreable en una època de sorolls, preses i grans concentració de població.

 

ERMITA DE SANT ROC

La construcció de l’ermita de Sant Roc és de l’any 1569, mentre que una altre ermita en aquest cas dedicada a Sant Jacint ho va ésser a l’any 1595. Les dues van quedar molt malmeses tant pels saquejos com en l’edificació després de la Guerra de la Independència o del Francès (1808 – 1814), però únicament l’ermita de Sant Roc, fou la única que va ésser reconstruïda, fet que s’hauria de repetir un cop acabada la Guerra Civil (1936 – 1939).

Ermita de Sant Roc, Massanes Ermita de Sant Roc, Massanes Ermita de Sant Roc, Massanes
Ermita de Sant Roc - Font
Façana de l'ermita de Sant Roc
 
Entorns de l'ermita de Sant Roc

L’ermita de Sant Roc és un petit edifici rectangular sense pretensions arquitectòniques, amb un àbsida de la mateixa amplada. En la seva façana, hi ha la porta d’entrada, clarament modificada, un òcul o ull de bou de reduïdes dimensions i un petit campanar d’espadanya en la part alta central.

L’ermita es troba situada a uns encara no cinc-cents metres a mà dreta quan s’entra al cas urbà de Massanes, a prop del puig conegut com “ Turo de Sant Roc”. Per la festa major, sempre s’hi fa ofici litúrgic amb música coral juntament amb una petita trobada a l’entorn de l’ermita.

 

CAPELLA I CASTELL DE LA BARONIA DE QUADRES

La capella i el castell de la baronia de Quadras no és una edificació molt antiga, tot i que sí ho és el llinatge de baronia que sembla remuntar-se a l’any 1378, on Ramon de Quadres en fou el precursor de la baronia.

De tot manera sembla que el mateix títol o fou concedit o restituït el 13 de desembre de 1901 per la reina regent Maria Cristina d’Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Txèquia, 1858 – Madrid, 1929), segona esposa del rei Alfons XII (Madrid, 1857 – 1885) i mare d’Alfons XIII (Madrid, 1886 – Roma, 1941), en favor de l’industrial català, Manuel de Quadras i Feliu, Prim i Coma (? - 12/4/1927), cavaller capitular de la Gran Creu del Sant Sepulcre. Actualment el títol nobiliari l’ostenta Na Maria Joana de Quadras i de Camps, baronessa de Quadras, des del 17 de juny de 1966.

Manuel de Quadras i Feliu, gran amant del modernisme català va encarregar al gran arquitecte modernista, historiador de l’art i polític català Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956), dues gran obres. El Palau del Baró de Quadras, en el Mas Quadras de Massanes i el Palau del Baró de Quadras a Barcelona.

El Palau del Baró de Quadras de Massanes és una gran casal d’estil neogòtic, que disposa de tres plantes i dues torres amb merlets a cada costat. Té un portal adovellat amb l’escut d’armes de la família, i va ésser començat i acabat a l’any 1900. Puig i Cadafalch, ja havia treballat en la comarca de la Selva, ja que a Lloret de Mar hi ha gran quantitat de grans obres seves com són: El santuari de Sant Pere del Bosc, les diferents obres que hi ha en el camí de pujada al santuari i els treballs en el cementiri modernista de Lloret de Mar, avui fins i tot, museïtzat per l’ajuntament de la població (veure a TG: Lloret de Mar i www.giromus.cat).

L’altra gran obra de Puig i Cadalfalch feta a Barcelona per encàrrec de Manuel de Quadras, fou el Palau del Baró de Quadras, situat en el centre de Barcelona, concretament en l’avinguda Diagonal 373. L’edifici és va començar un cop finalitzada l’obra del Palau a Massanes, i que va iniciar-se a l’any 1904, per a finalitzar a l’any 1906.

Escut d'armes de la baronia de Quadras
en la façana de la Diagonal del Palau a Barcelona
Pati interior del Palau dels Barons de Quadras a Barcelona - © Casa d'Asia
 
Actual Museu de la Música, que durant
vint anys havia estat en el Palau dels Barons de Quadras
© Arxiu fotogràfic: acdg.cat

L’edifici de caire modernista té dues façanes, una que dóna a l’avinguda Diagonal i l’altra al carrer Rosselló, i és la circumstància que en part ja hi havia una edificació que fou reformada. Per la façana de la Diagonal, Puig i Cadafalch es va inspirar en el gòtic nord europeu amb elements de grans bellesa, factor que va conservar en les dependencies interiors destinades al baró. L’altra façana més simple, però elegant, segons els entesos té certs aspectes recordatoris del secessionisme vienès, un moviment modernista fundat a Viena a l’any 1897 per dinou artistes dissidents amb l’associació de les Belles Arts austríaca. De fet un cop acabat l’edifici, no va ésser destinat a les dependencies de la familia de Quadras, sinó que només la planta baixa i el primer pis van tenir aquesta funció. La resta foren habitatges de lloguer.

Puig i Cadafalch va comptar amb la col·laboració de grans escultors com Eusebi Arnau i Alfons Juyol, amb tot el tema de forja amb Manuel Ballarin, en els mosaics amb Lluis Bru i a les ceràmiques amb Mario Maragliano. Amb aquest equip de treball, no cal esbrinar gaire per concloure que Manuel de Quadras i Feliu, baró de quadras era un home de gust i gran sentit de la bellesa i l’art.

A l’any 1980 l’edifici es va remodelar i conservar el seu esplendor, donat que el 9 de gener de 1976 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Acabades les obres, s’hi va instal·lar durant 20 anys el Museu de la Música, que a l’any 2001 es va traslladar al costat de l’Auditori, on hi ha a prop l’escola superior de música i el Teatre Nacional de Catalunya. Actualment i des del 16 de juny de 2003, és la seu social de la Casa d’Àsia.

+ Informació:  
Casa d'Asia
Centenari de Manual de Quadras i Feliu (.pdf)
Linajes y Blasones Hispanos

 

 

 

 


Escut oficial de Massanes, Selva

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
722 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Massanec, massaneca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
26,1 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
28 Hab/Km2
COMARCA
Selva
PARTIT JUDICIAL
Santa Coloma de Farners
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Santa Coloma de Farners
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17452
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 41.764621º - Longitud E 2.654353º
ALTITUD
164 metres
CIUTAT AGERMANADA
Massanes no està agermanada
 
FESTA MAJOR
Primer cap de setmana d'agost
HOMENATGE A LA VELLESA
Maig
ARROSSADA POPULAR
11 de Setembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   
El temps a Massanes
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  EL MONTSENY, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1995
Escrits i Documents relacionats
  La Selva, comarca d'aigua
Internet Internet
 
Estació de Maçanet-Massanes
Renfe
La Selva Comunica

Centre d'Estudis Selvatans

Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Mapes Plànols i Mapes
  Massanes
 
Lluís Duran i Massaguer   LLUÍS DURAN I MASSAGUER
Músic i compositor

Massanes, 1922 - 1999

De ben jove va sentir l’impuls i la passió per la música, començant de ben petit anant a l’escola de música d’Hostalric. A l’any 1932 es va traslladar a estudiar a Girona, anant a classes amb el compositor i organista de la catedral de Girona, Francesc Civil i Castellví (1895 – 1990).

El mestre Civil, professor de Lluis Duran, seria el que a l’any 1936 fundaria l’Escola Municipal de Música i que més tard esdevindria l’actual Conservatori Isaac Albéniz de Girona, entitat que va dirigir fins l’any 1965.

Orquesta Ferrer de Girona, on Lluís Duran en seria un dels seus components
© Formacions Musicals de Catalunya

Anys després es traslladà al Conservatori Superior de Música de Barcelona on tindria l’honor d’ésser alumne de mestres com Joaquim Zamacois i Soler (1894 – 1976) o de Guillem Garganta i Calbó (1886 – 1973).

Quan esclata la Guerra Civil a l’any 1936, tenia 14 anys i veu estroncats els estudis de música, al menys provisionalment, en part per la contesa bèl·lica i per les necessitats en haver d’ajudar a la família a desenvolupar tasques en el sector de l’hostaleria, que n’era el negoci familiar.

Als 21 anys es trasllada a Figueres, però en aquest cas per a complir el servei militar, fet que aprofita per reincorporar-se al món de la música i aprendre un nou instrument, el saxofon. Aquest instrument l’aprengué de la mà de Josep Alberti i Busquets (1919 – 1996), músic i compositor blanenc molt vinculat a la cobla La Selvatana.

Monument dedicat a la sardana, com a ciutat pubilla a Santa Coloma de Farners, capital de la Selva (1981)

Un cop acabat el servei militar, retorna a Massanes i entra a formar part de conjunt “Siboney” d’Hostalric, majoritàriament dedicats a tocat Festes Majors i sales de ball en caps de setmana i festius. A l’any 1949 entrarà a l’Orquestra Ferrer de Girona i més tard anirà a la Gran Orquestra Pizarro, on tindrà l’oportunitat d’aprendre el clarinet amb en Josep Saurina.

Anys més tard retornarà a formar part del conjunt “Siboney” fent multitud d’actuacions sobre tot a sales de festa en diferents localitat de la Costa Brava, i que finalment deixarà a l’any 1965 on a partir d’aquesta data, només es dedicarà a composar.

Monument dedicat a la sardana, en el passeig de Lloret de Mar

Tot i que va composar algunes peces musicals de tipus lleuger, com poden ésser ranxeres, el que més composà fou sardanes.

La seva obra compositora sardanística és molt àmplia, cent trenta cinc sardanes composades des de la seva primera composició “En Pep Vila” (1967) fins l’any de la seva mort.

El mestre Duran va néixer a Massanes el 4 de març de 1922, on també hi va morir el 21 d'agost de 1999 als 77 anys.

Conservatori de Música de Girona
La música a la Ciutat de Girona (.pdf)
Universitat de Girona
Historia del Conservatori de Girona (.pdf)
Lluís Brugués i Agustí
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: febrer 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal