 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
UN PAS OBLIGAT ENTRE GIRONA I BARCELONAAl llarg dels segles la situació estratègica d’Hostalric entre les dues important ciutat de Girona i Barcelona, ha estat la clau perquè la vila passen al llibres d’història com una població de gran contingut històric. Els 40 Km. amb Girona i 68 Km de Barcelona ha estat durant segles un punt de referència ja no únicament per qüestions militars sinó simplement logístiques o viatgeres.
No hi ha una postura consensuada si l’emplaçament de l’actual Hostalric ja era ocupat en temps del romans. El que sí se sap és que a prop hi passava un bifurcació de la Via Augusta, la ruta que anava de Roma a Gades (Cádiz) i per tant travessant tota la península iberica vorajant la costa mediterrània i que s’iniciava a La Jonquera quan s’acabava la ruta roma de la Galia, la Via dolmitia.
Pel seu emplaçament estratègic i l’elevat puig on hi ha la vila i el castell, el feia un punt ideal de defensa i observació. En la part superior del cim hi ha el castell, que tot i no tenir una data exacte del seu assentament, es fa esment de la ubicació per part de Guerau II vescomte de Cabrera al comte Berenguer III, de no tenir la intensió de fer cap castell en el puig d’Hostalric. Tanmateix, sembla que cap l’any 1145 sí que ja hi havia algun tipus de fortificació de reduïdes dimensions. Actualment Hostalric ha emmarcat la seva economia en l’agricultura de regadiu, explotació forestal i la indústria, tot això, dins el petit territori que avui té el seu terme municipal. En total només 3,4 km2 és la superfície disponible, essent el municipi més petit de la comarca de La Selva, seguit de Breda. Disposa de diferents espais enjardinats i la part més visible del visitant de pas per la població, avui ja no tant degut a la variant C-35, és l’avinguda del Coronel Estrada on es pot veure la colossal muralla que disposava Hostalric per la seva defensa, i que poc a poc ha anat millorant molt la seva estètica i agradable visió. Encara queden alguns petits reductes, que es suposa amb el temps el conjunt monumental adquirirà una vista digna d’admirar. Al llarg de segles Hostalric ha estat nus de comunicacions o aturada de pas obligada cap a Girona o Barcelona, i es pot dir que avui, encara conserva aquest rol. La disponibilitat d’una estació de tren i el peatge d’entrada/sortida nº 10 de l’autopista AP-7, li dóna una accessibilitat optima.
EL CASTELL D'HOSTALRIC, NUCLI DE LA HISTÒRIA DE LA VILA Pel seu emplaçament estratègic i l’elevat puig on hi ha la vila i el castell, el feia un punt ideal de defensa i observació. En la part superior del cim hi ha el castell, que tot i no tenir una data exacte del seu assentament, es fa esment de la ubicació per part de Guerau II vescomte de Cabrera al comte Berenguer III, de no tenir la intensió de fer cap castell en el puig d’Hostalric.
Tanmateix, sembla que cap l’any 1145 sí que ja hi havia algun tipus de fortificació de reduïdes dimensions. L’existència d’aquestes edificacions no eren llegenda ja que el rei Jaume II (València, 1267 – Barcelona, 1327) a l’any 1306 recolzant-se en escriptures que prohibien la construcció d’assentaments en aquest indret, va donar l’ordre que fos enderrocat, mandat que ell mateix va revocar dos mesos més tard, i fins i tot va permetre la conservació i ampliació de l’edificació. Poc a poc els monarques de l’època van comprenen de la importància estratègica d’Hostalric, i a l’any 1392 el vescomte Bernat de Cabrera és autoritzat, se suposa per Joan I, El Caçador (Perpinyà, 1350 – Foixà, 1396) perquè restauri i faci netejar les muralles i els fossats del castell. Any més tard, serà el propi rei Joan II, el “Sense Fe” (Medina del Campo 1398 – Barcelona, 1479), que farà donacions i concessió d’impostos per tal de restaurar la fortificació. Per tal de comprova la seva solidesa i eficàcia defensiva hi va fer desplaçar una comissió encapçalada per la seva dona i mare de Ferran II, El Catòlic, Joana Enriquez (Torrelobatón,Valladolid, 1425 - Tarragona 1468).
Més enllà del segle XV la fortificació va ésser conquerir a l’any 1694 un altre cop (ja ho havia estat en temps de Felip III de França, “l’ardit”) per les tropes franceses, aquest cop comandades pel Duc de Noailles, però que tornarien a perdre a l’any 1695, el qual van destruir en gran part. A l’any 1701 hi fa estada de pas el nou rei Felip V d’Anjou (Versalles, França,1683 – Madrid, 1746) amb la seva dona Maria Lluïsa de Savoia amb qui s’hi casat a Figueres, el 2 de novembre de 1701. Arribava com a rei en successió de Carles II, “el hechizado” (Madrid, 1661 – 1700). Anys més tard, en la Guerra de Successió, quan les tropes filipistes va entrar a Hostalric, el rei va ordenar que la fortificació tornés a ésser reconstruïda. Durant la Guerra de la Independència (1808 – 1814), ja tornem a tenir el francesos a Hostalric, sembla que l’indret els hi encantava, ja que al llarg dels anys no paraven d’entrar i sortir. A més, devien estar-hi a gust o es setien com a casa, ja que no van marxar ben bé, fins el final, final de la guerra, és a dir, el 4 de juny de 1814 igualment que a Figueres. De fet el castell va continuar com a fortificació miliar fins que a l’any 1929, el llavors General Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Cadis, 1870 - París, 1930), president del govern espanyol per mandat dictatorial i consentiment del rei Alfons XIII, va ordenar l’evacuació de les últimes tropes que hi feien estada, per no reunir les mínimes condicions d’habitatge.
A l’any 36 amb l’esclat de la Guerra Civil, Hostalric va rebre onades de brètols i carcans revolucionaris de fora del municipi, on els més “espavilats” es dedicaven al pillatge i els dròpols més “reaccionaris”, a cremar i aixafar tot el que trobaven al seu pas. A l’any 1963 el conjunt arquitectonic va ésser declarat Monument Històric Nacional i a l’any 1967 el municipi va poder adquirir el castell. En mica en mica, i al llarg dels anys, Hostalric ha anat remodelant el castell i les muralles, on actualment la muralla que dona a la carretera principal, és la que dona més una imatge de voluntat de que la vila conservi l’immens llegat històric que al llarg de més de mil anys s’ha anat desenvolupant. + Informació: Visites guiades a Hostalric
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRAL’ermita de la Mare de Déu de la Serra és un edifici religiós no molt lluny del casc urbà d’Hostalric, a uns 2 Km. i situat a l’altra banda del Riu Tordera, entra la Serra de l’Esquirol i la Riera d’en Ramió. Es una construcció que els seus orígens es situïn en el segle XIII, tot i que en un dentell de la finestra dreta hi figura l’any 1381.
L’ermita està situada en una d’aquestes zones que es podrien qualifica com idíl·liques, d’una tranquil·litat i silenci espaterrant per la zona de la Serra de l’Esquirol. Una edificació amb característiques molt diferent pel que fa a la seva construcció respecte a d’altres. Dues d’aquestes edificacions diferencials poden ésser l’antiga casa abandona de l’ermità i la porxada que dóna entrada a l’interior de l’església. Sota el rellotge de sol, hi ha senyals com si antigament la porta d’entrada hagués estat lateral. D’anys enrere l’ermita havia estat relacionada amb Hostalric, quan aquest era un municipi molt més extens que l’actual. Actualment l’ermita està dintre del municipi de Fogars de la Selva, que tot i pertany a la Selva, no forma part de la província de Girona, com la totalitat dels altres municipis, sinó de Barcelona. Una mostra del caos territorial del nostre país, amb infinitat de municipis, mini municipis, gran municipis amb quatre cases, altres saturats, comarques naturals partides, trossets en una província i trossets en una l’altra, és a dir, xauxa territorial.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: novembre 2020 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |