contacte  -  mapa web
 
Selva Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
 

Hostalric

UN PAS OBLIGAT ENTRE GIRONA I BARCELONA

Al llarg dels segles la situació estratègica d’Hostalric entre les dues important ciutat de Girona i Barcelona, ha estat la clau perquè la vila passen al llibres d’història com una població de gran contingut històric. Els 40 Km. amb Girona i 68 Km de Barcelona ha estat durant segles un punt de referència ja no únicament per qüestions militars sinó simplement logístiques o viatgeres.

Entrada Coronel Estrada - Carrer Ravalet
Baixada de l'Ararà
 
Campanar de l'església parroquial

No hi ha una postura consensuada si l’emplaçament de l’actual Hostalric ja era ocupat en temps del romans. El que sí se sap és que a prop hi passava un bifurcació de la Via Augusta, la ruta que anava de Roma a Gades (Cádiz) i per tant travessant tota la península iberica vorajant la costa mediterrània i que s’iniciava a La Jonquera quan s’acabava la ruta roma de la Galia, la Via dolmitia.

Plaça dels Bous
Pati de l'Ajuntament
 
Torre dels Frares

Pel seu emplaçament estratègic i l’elevat puig on hi ha la vila i el castell, el feia un punt ideal de defensa i observació. En la part superior del cim hi ha el castell, que tot i no tenir una data exacte del seu assentament, es fa esment de la ubicació per part de Guerau II vescomte de Cabrera al comte Berenguer III, de no tenir la intensió de fer cap castell en el puig d’Hostalric. Tanmateix, sembla que cap l’any 1145 sí que ja hi havia algun tipus de fortificació de reduïdes dimensions.

Actualment Hostalric ha emmarcat la seva economia en l’agricultura de regadiu, explotació forestal i la indústria, tot això, dins el petit territori que avui té el seu terme municipal. En total només 3,4 km2 és la superfície disponible, essent el municipi més petit de la comarca de La Selva, seguit de Breda.

Disposa de diferents espais enjardinats i la part més visible del visitant de pas per la població, avui ja no tant degut a la variant C-35, és l’avinguda del Coronel Estrada on es pot veure la colossal muralla que disposava Hostalric per la seva defensa, i que poc a poc ha anat millorant molt la seva estètica i agradable visió. Encara queden alguns petits reductes, que es suposa amb el temps el conjunt monumental adquirirà una vista digna d’admirar.

Al llarg de segles Hostalric ha estat nus de comunicacions o aturada de pas obligada cap a Girona o Barcelona, i es pot dir que avui, encara conserva aquest rol. La disponibilitat d’una estació de tren i el peatge d’entrada/sortida nº 10 de l’autopista AP-7, li dóna una accessibilitat optima.

 

EL CASTELL D'HOSTALRIC, NUCLI DE LA HISTÒRIA DE LA VILA

L’existència d’edificacions en el puig no eren llegenda ja que el rei Jaume II (València, 1267 – Barcelona, 1327) a l’any 1306 recolzant-se en escriptures que prohibien la construcció d’assentaments en aquest indret, va donar l’ordre que fos enderrocat, mandat que ell mateix va revocar dos mesos més tard, i fins i tot va permetre la conservació i ampliació de l’edificació.

Pel seu emplaçament estratègic i l’elevat puig on hi ha la vila i el castell, el feia un punt ideal de defensa i observació. En la part superior del cim hi ha el castell, que tot i no tenir una data exacte del seu assentament, es fa esment de la ubicació per part de Guerau II vescomte de Cabrera al comte Berenguer III, de no tenir la intensió de fer cap castell en el puig d’Hostalric.

Fossat del castell
Porta de carros
 
Garita del revellí i porta principal

Tanmateix, sembla que cap l’any 1145 sí que ja hi havia algun tipus de fortificació de reduïdes dimensions. L’existència d’aquestes edificacions no eren llegenda ja que el rei Jaume II (València, 1267 – Barcelona, 1327) a l’any 1306 recolzant-se en escriptures que prohibien la construcció d’assentaments en aquest indret, va donar l’ordre que fos enderrocat, mandat que ell mateix va revocar dos mesos més tard, i fins i tot va permetre la conservació i ampliació de l’edificació.

Poc a poc els monarques de l’època van comprenen de la importància estratègica d’Hostalric, i a l’any 1392 el vescomte Bernat de Cabrera és autoritzat, se suposa per Joan I, El Caçador (Perpinyà, 1350 – Foixà, 1396) perquè restauri i faci netejar les muralles i els fossats del castell. Any més tard, serà el propi rei Joan II, el “Sense Fe” (Medina del Campo 1398 – Barcelona, 1479), que farà donacions i concessió d’impostos per tal de restaurar la fortificació. Per tal de comprova la seva solidesa i eficàcia defensiva hi va fer desplaçar una comissió encapçalada per la seva dona i mare de Ferran II, El Catòlic, Joana Enriquez (Torrelobatón,Valladolid, 1425 - Tarragona 1468).

Pati d'armes
Porta secundària del cavaller
 
Polvorí de mixtos

Més enllà del segle XV la fortificació va ésser conquerir a l’any 1694 un altre cop (ja ho havia estat en temps de Felip III de França, “l’ardit”) per les tropes franceses, aquest cop  comandades pel Duc de Noailles, però que tornarien a perdre a l’any 1695, el qual van destruir en gran part.

A l’any 1701 hi fa estada de pas el nou rei Felip V d’Anjou (Versalles, França,1683 – Madrid, 1746) amb la seva dona Maria Lluïsa de Savoia amb qui s’hi casat a Figueres, el 2 de novembre de 1701. Arribava com a rei en successió de Carles II, “el hechizado” (Madrid, 1661 – 1700). Anys més tard, en la Guerra de Successió, quan les tropes filipistes va entrar a Hostalric, el rei va ordenar que la fortificació tornés a ésser reconstruïda.

Durant la Guerra de la Independència (1808 – 1814), ja tornem a tenir el francesos a Hostalric, sembla que l’indret els hi encantava, ja que al llarg dels anys no paraven d’entrar i sortir. A més, devien estar-hi a gust o es setien com a casa, ja que no van marxar ben bé, fins el final, final de la guerra, és a dir, el 4 de juny de 1814 igualment que a Figueres.

De fet el castell va continuar com a fortificació miliar fins que a l’any 1929, el llavors General Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Cadis, 1870 - París, 1930), president del govern espanyol per mandat dictatorial i consentiment del rei Alfons XIII, va ordenar l’evacuació de les últimes tropes que hi feien estada, per no reunir les mínimes condicions d’habitatge.

Vista d'Hostalric des del castell
Portal de socors i Torre del Rellotge
 
Vista general de la fortalesa

A l’any 36 amb l’esclat de la Guerra Civil, Hostalric va rebre onades de brètols i carcans revolucionaris de fora del municipi, on els més “espavilats” es dedicaven al pillatge i els dròpols més “reaccionaris”, a cremar i aixafar tot el que trobaven al seu pas.

A l’any 1963 el conjunt arquitectonic va ésser declarat Monument Històric Nacional i a l’any 1967 el municipi va poder adquirir el castell. En mica en mica, i al llarg dels anys, Hostalric ha anat remodelant el castell i les muralles, on actualment la muralla que dona a la carretera principal, és la que dona més una imatge de voluntat de que la vila conservi l’immens llegat històric que al llarg de més de mil anys s’ha anat desenvolupant.

+ Informació: Visites guiades a Hostalric

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA

L’ermita de la Mare de Déu de la Serra és un edifici religiós no molt lluny del casc urbà d’Hostalric, a uns 2 Km. i situat a l’altra banda del Riu Tordera, entra la Serra de l’Esquirol i la Riera d’en Ramió. Es una construcció que els seus orígens es situïn en el segle XIII, tot i que en un dentell de la finestra dreta hi figura l’any 1381.

Mare de Déu de la Serra Mare de Déu de la Serra Mare de Déu de la Serra
Mare de Déu de la Serra
Mare de Déu de la Serra
 
Mare de Déu de la Serra

L’ermita està situada en una d’aquestes zones que es podrien qualifica com idíl·liques, d’una tranquil·litat i silenci espaterrant per la zona de la Serra de l’Esquirol. Una edificació amb característiques molt diferent pel que fa a la seva construcció respecte a d’altres. Dues d’aquestes edificacions diferencials poden ésser l’antiga casa abandona de l’ermità i la porxada que dóna entrada a l’interior de l’església. Sota el rellotge de sol, hi ha senyals com si antigament la porta d’entrada hagués estat lateral.

D’anys enrere l’ermita havia estat relacionada amb Hostalric, quan aquest era un municipi molt més extens que l’actual. Actualment l’ermita està dintre del municipi de Fogars de la Selva, que tot i pertany a la Selva, no forma part de la província de Girona, com la totalitat dels altres municipis, sinó de Barcelona.

Una mostra del caos territorial del nostre país, amb infinitat de municipis, mini municipis, gran municipis amb quatre cases, altres saturats, comarques naturals partides, trossets en una província i trossets en una l’altra, és a dir, xauxa territorial.

 

 

 

 


Escut d'Hostalric

Bandera d'Hostalric
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
4.005 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Hostalriquenc, hostalriquenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
3,4 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
1.178 Hab/Km2
COMARCA
Selva
PARTIT JUDICIAL
Santa Coloma de Farners
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Santa Coloma de Farners
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17850
MERCAT SETMANAL
Dimarts
COORDENADES GPS
Latitud N 41.746527º - Longitud E 2.635396º
ALTITUD
189 metres
CIUTAT AGERMANADA
Hostalric no està agermanada
FESTA MAJOR
Primer cap de setmana de juliol
FESTA MEDIEVAL
Cap de Setmana de Pasqua
GASTROART
Primer cap de setmana d'Octubre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
WEB OFICIAL DE TURISME
   

 

Hostalric
El temps a Hostalric
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  HOSTALRIC, M.Duran, J.Juanhuix i R.Reyero, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1990
EL MONTSENY, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1995
LES GUILLERIES, Emili Rams i Josep Tarrés, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2001
EL SETGE DEL MONTSORIU, Jordina Boix, Edita Museu Etnològic i Ajuntament d'Arbúcies, 2011
Escrits i Documents relacionats
  La Selva, comarca d'aigua
Internet Internet
 
La Selva comunica
Les fortaleses catalanes
Biblioteca Modest Salse
Domus Sent Soví

Associació d'Amics del Castell de Montsoriu
Centre d'Estudis Selvatans
Coral Parroquial

Canals de ràdio i TV local
  Ràdio Dos 84
Ràdio Marina
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Mapes Plànols i Mapes
  Hostalric
 
Tommy Robredo   TOMMY ROBREDO GARCÉS
Tennista

Hostalric, 1 de maig de 1982

Tommy és una d’aquestes “víctimes” de la il·lusió i de la profunda passió que desperta la música i tot el món que l’envolta, vers aquelles persones que troben en aquest art, l’expressió profunda de la veu humana i dels instruments. Els seus pares Ángel i Dolores, per compte de posar al seu fill noms com Josep, Miquel o Quim, van optar per “Tommy”.

El febrer de 1964 naixia oficialment a Londres després de passar els seus components per diferent noms, la mítica banda britànic “The Who”, emmarcada en la música rock, hard rock i amb influències del “rhythm & Blues” sobre tot a la primera època.

Grup britànic THE WHO

Tanmateix, The Who es van abanderà com el grup “Mod” (paraula que ve de, modernist) per excel·lència, essent la màxima expressió d’aquest moviment o subcultura nascuda a Londres i amb força presència entre la joventut de l’època entre els anys 50 i 60.

En aquest context fou quan els pares de Tommy van decidir que el seu fill portaria el nom del protagonista d’una de les pel·lícules de The Who, “Tommy”, que també l’opera rock del mateix nom.

Tommy Robredo
Tommy Robredo

La passió pel tennis ja li va venir dels propis pares que eren practicants d’aquest esport, i ell mateix de petit va compensar a practica a la pista de l’empresa Balerina d’Hostalric i Club de Tennis Montnegre de Sant Celoni.

A l’any 1987 la família Robredo es desplaça a viure a Olot, on el seu pare passar a dirigir l’escola del Club Natació Olot, on encara forma part de l’equip tècnic de la secció de tennis. Es aquí on Tommy comença a practicar amb més assiduïtat el tennis i es pot dir que és on comença la seva carrera ascendent.

Als 10 anys arriba a la semifinals del Campionat de Tennis aleví de Reus i on la Federació Catalana de Tennis aprecia el talent i aptitud de Tommy pel tennis. Quan tenia només 14 anys, ingressa en el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat de Vallès.

A partir de la seva estada en el centre, la seva carrera va anar a millor, fins que a l’any 2001 i per tant amb 19 anys, va passar a la professionalitat del tennis. A partir d’aquí la seva vida ha estat activa i d’esforç constant de superació, que aconseguir els millor llocs en els ranking mundial del tennis.

Tennis en cadira de rodes
© Fundació Tommy Robredo

Una fita personal important per Tommy Robredo fou a l’any 2009, amb la creació de la fundació que porta el seu nom, i que té com a principal objectiu poder donar la oportunitat de jugar, gaudir i triomfar en el tennis a totes aquelles persones que dissortadament per una causa o altra han d’emprar la cadira de rodes en la seva vida cotidiana.

D’aquesta manera es defineix els seus objectius en la propia pàgina web de la fundació:

"La Fundació Tommy Robredo té per objectiu organitzar activitats que permetin fomentar l'esport entre les persones discapacitades, principalment de tenis en cadira de rodes. També pretén donar a conèixer la importància de la pràctica esportiva com a benefici per a la salut física i mental i, al mateix temps, com a estímul de superació personal.

Tommy Robredo va decidir crear la Fundació i durant el 2009 es va disputar la primera edició de l’Open Santi Silvas. Aquest torneig de tenis en cadira de rodes de projecció internacional és un homenatge que en Tommy ha volgut fer al seu amic, Santi Silvas, que va morir l’any 2008 sense haver pogut organitzar un torneig d’aquesta magnitud".

 

Web Oficial de Tommy Robredo
Web oficial Fundació Tommy Robredo
Club de Tennis Montnegre - Sant Celoni
Club Natació Olot
Federació Catalana de Tennis
Centre d'Alt Rendiment
Copa de Higía   ANTONI BRUNET I TALLEDA
Farmacèutic

Hostalric, 1827
Madrid, 1876

Fou un farmacèutic i naturalista que va estudiar el batxillerat en el Seminari i Institut de Girona i la carrera de farmàcia a la Universitat de Barcelona que va acabar a l'any 1851.

Posterior és doctorà a la Facultat de Farmàcia a Madrid, exercint professionalment durant un temps a Hostalric, fins que va aconseguir la plaça en la farmàcia de l’Hospital de Santa Caterina a Girona, avui museïtzada i gestionada pel Museu d’Art de Girona.

"Discurso leido en la Uniserdidad
de Santiago (1864)"
Antonio Brunet y Talleda

A l’any 1862 guanya la càtedra de farmàcia químic orgànica en la Universitat de Santiago de Compostela, on hi va estar fins a l’any 1873 que va passar a la càtedra de “Matèria farmacèutica animal i mineral” de la mateixa universitat, on hi va esta`fins l’any 1876.

Posteriorment fou rector de la universitat i responsable del Jardí Botànic de Santiago.

Antiga farmàcia de l'hospital
de Santa Caterina
© Museu d'Art de Girona

A l’any 1876 torna a Madrid per tal de responsabilitzar-se de la càtedra de matèria farmacèutica mineral i animal de la facultat madrilenya, tot i que no va poder acomplir per molt temps aquest càrrec, ja que pocs mesos després de la seva arribada va morir.

 

ELEMENTOS DE HISTORIA DE LA FARMACIA
Rafael Folch Andreu
Editorial Izquierdo,Madrid, 1927

BIOGRAFIAS GERUNDENSES
Joaquim Pla i Cargol
Editorial Dalmau Carles, Girona, 1948

FACULTAT DE FARMÀCIA - Universitat de Barcelona
FACULTAD DE FARMACIA - Universidad de Santiago de Compostela
FACULTAD DE FARMACIA - Universidad Computense de Madrid
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal