contacte  -  mapa web
 
Selva Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
 

Sant Hilari Sacalm

SANT HILARI SACALM, CAPITAL DE LES GUILLERIES

Àngel Serradesanferm i Valls, gran coneixedor de la història de Sant Hilari Sacalm, ens feina al juny de 2005 aquesta reflexió i alhora recull històric d’aquesta població immersa en els verds i tranquils paratges de les Guilleries. L’escrit fou fet pel portal www.giromus.cat dedicat a tots els museus de les comarques gironines i, quan aquest encara no formava part de l’Associació Cultural i Divulgativa Gironina.

Per la seva clara síntesi hem cregut oportú conservar, donat que els apartats de descripció en el portal de museus, no s’han inclòs en les webs més modernes, però sí hi són en el Triangle Gironí.

"La vila de Sant Hilari Sacalm que compta amb gairebé amb 5.600 hab. està situada a més de 800 m sobre el nivell del mar. Dins el seu terme hi ha el cim de Sant Miquel, de 1.204 m i les aigües del pantà de Susqueda, a la vall del Ter. El primer document que fa referència a Sant Hilari data del 919.

Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm
Església de Sant Hilari
 
Plaça Jacint Verdaguer
 
Font del Cirerer

Sant Hilari, com a nucli de població, va tardar molt temps a tenir una certa identitat i calgueren moltes disposicions dels senyors de Gurb per arribar a formar un centre important. Durant segles, el creixement fou lent i cal anar al segle XIX per veure un considerable augment de la població, gràcies a la utilització de les aigües de la Font Picant com a remei terapèutic.

Durant el segle actual, a partir dels 50 es produeix un espectacular desenvolupament de Sant Hilari. Bones collites de patates, l'estiueig i la creació de les indústries de torneria van crear una verdadera revolució industrial amb totes les seves conseqüències, i l'arribada massiva de gent d'altres regions. Instal·lats a la vila , es pot gaudir de les comoditats i els avantatges que tot nucli important de població té quant a assistències i serveis. Al mateix temps, un es pot submergir en la naturalesa que arreu es respira, i les caminades a les fonts, ermites o cims són un complement idoni per a l'estada a Sant Hilari.

Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm
Plaça de Jacint Verdaguer
 
Plaça del Dr. Robert
 
Monument a Josep Moragues i Mas

Avui, la capital de les Guilleries és un important centre industrial i intenta cercar un equilibri a través del treball primari del bosc i la fusta, de la indústria i del turisme. Les torneries es van mantenint i les plantes d'embotellament d'aigua augmenten el seu potencial; Font Vella és la primera firma nacional. Diferents indústries d'arts gràfiques, embotits, parquet i d'altres remarquen el seu caire industrial. Actualment, arribar a Sant Hilari des de Barcelona és un passeig, perquè la carretera s'ha convertit en un bell mirador del Montseny i de la vall d'Arbúcies.

L'Eix Transversal ha acabat d'arrodonir una bona xarxa viària, ja que passa a 4 Km . del poble i ens enllaça amb Girona i Lleida. També l'enllaç amb la Costa Brava a través d'Hostalric facilita l'accés a les platges de Blanes i Lloret. D'aquesta manera, Sant Hilari rep gent gairebé durant tot l'any perquè sempre hi ha famílies que volen passar caps de setmana i altres temporades fora del sarau de la ciutat".

Àngel Serradesanferm i Valls, Sant Hilari Sacalm, juny 2005

 

LA VILA DE LES CENT FONTS

El Dr. Josep Gravalosa nascut a Vilanova de Sau (Osona) i que durant anys exercí a Sant Hilari Sacalm, va publicar a l'any 1779, una memòria manuscrita que, per primera vegada  s’aconsellen les aigües de Sant Hilari Sacalm per tal d’ajudar en els tractaments dels càlculs de bufeta i de ronyó.

A partir d’aquí es pot dir que va començar un procés imparable de la divulgació i coneixement de les aigües que brollaven en el municipi, fins el punt que avui no tan sols són conegudes les seves propietats, sinó l’ús terapèutic que se’n fan en els balnearis i producció industrial de plantes embotelladores.

Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm
Hidroteràpia a Sant Hilari Sacalm
Museu de les Guilleries - Can Rovira
Hidroteràpia a Sant Hilari Sacalm
Museu de les Guilleries - Can Rovira

Es diu que tot va començar quan uns ramaders de bous, tenien alguns animals que sempre anaven a beure en una font mig amagada, i que gaudien de millor salut que d’altres. Una vegada, un dels bous del remat es posà malaltís i orinava sang; el va portar a veure d’aquella aigua, recuperant la salut. Els pastors van beure d’aquesta aigua comprovant que orinaven més i tenien més bona gana. D’aquesta manera va arribar a orelles del Dr. Gravalosa que confirmà les sospites de les virtuts i benevolències de la qualitat d’aquestes aigües.

Les aigües de molts indrets de les comarques gironines són d’una alta estima per la seva qualitat, propietats, ús hidroterapèutic i mèdic. Les aigües de la Puda de Banyoles, Ribes de Freser, Caldes de Malavella, Maçanet de Cabrenys, Vilajuïga, Amer, Viladrau, Arbúcies, Sant Aniol de Finestres i evidentment el mateix Sant Hilari Sacalm, són entres d’altres clars exemples de la varietat i riquesa de les nostres aigües.

Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm En Jaumet, Sant Hilari Sacalm
Museu de les Guilleries - Can Rovira
Exposició dedicada a l'aigua de Sant Hilari
i a les seves propietats
Banyera de ferro per a fer banys en
cas d'atac de ronyó
 
Recordant en Jaumet, el repartidor
d'aigua pels vilatans i estiuejants

Per diferents raons altres fonts o brolladors ja no existeixen o no tenen les propietats que havien tingut anys enrere, sobre tot pel que fa a la seva explotació.  Un clar exemple, són les aigües de la Puda de Banyoles, avui encara disposa de la font pudosa, dita així pel seu fort olor a “ous podrits”, però molt més fort cinquanta anys enrere, i on també l’esplèndid balneari de construït al 1862, fa molts anys està tancar i derruït.

Tanmateix, són molts ells llocs que disposen de fonts i brolladors d’aigües saludables i benefactores per a la salut. Alguns d’aquests llocs són explotats industrialment com són l’aigua de Vilajuïga, Fonter, Font Vella, Vichy Catalan, Sant Aniol, de Ribes, San Narcís, Imperial, Viladrau i moltes altres. També el sector turístic hi té una important basant en els seus balnearis, centres de salut, termes, spas, centres lúdic termals o hotels balneari, per no citar altres usos que es fan amb l’aigua que poc tenen que veure amb les esmentades i que són el gaudir de rius fent esports d’aventura o els parcs aquàtics. En conclusió, que tenim aigua per tots els gustos.

+ Informació:  
• ESCUDÉ, Manual i FITÉ, Maria. “Hidroteràpia antiga a Catalunya”: El fons de la Facultat de Medicina de Barcelona. Barcelona: Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1998.

 

EL MUNICIPI DE SANT HILARI SACALM

Les Guilleries, Sant Hilari Sacalm
Paisatge de les Guilleries

Amb una superfície de 83,3 Km2 el municipi de Sant Hilari Sacalm està situat en la part oest de la comarca de la Selva, i és després d’Arbúcies, el segon municipi més extens de la comarca, tot i que els dos tenen una superfície similar.

Està envoltat pels municipis de Susqueda, Osor, Santa Coloma de Farners i Arbúcies, tots ells també de la comarca de la Selva. Per la part oest, termenejar amb els municipis d’Espinelves, Vilanova de Sau i Rupit, pertanyent a la comarca d’Osona.

La població està pràcticament tota concentrada a la vila Sant Hilari Sacalm, llevat de masies o petit nuclis disseminats, però de poca importància pel nombre d’habitants. En poden ésser uns exemples Cal Sastre, el Serrat o Santa Margarida de Vallors.

El municipi és extraordinàriament forestal situant-se en el nucli de les Guilleries. Un massís situat  en el vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, formant part de totes dues serralades. Se situa al límit oest de la comarca de la Selva i a l’est de la d’Osona, on Sant Hilari Sacalm, n'és la capital.

Conjuntament amb la massa forestal, l’aigua és l’altra riquesa de gran importància pel municipi, establint-se en més de cent el nombre de fonts que brollen en el seu territori. La seva orografia permet que l’aigua quedi sobre tot retinguda i passi alimentar els seus aqüífers. Per tant en èpoques de pluja, la quantitat d’aigua evaporada és insignificant en comparació amb la que es filtra i la resta, que aflueix pel gran nombre de rieres i rierols que disposa.

Una prova de la gran filtració de les aigües és en part, la indústria de l’aigua que disposa el municipi, i també, la no presència d’un curs fluvial important. De fet, el més important és la Riera de Santa Coloma.

Riu Ter, Sant Hilari Sacalm
Riu Ter el seu pas per Sant Hilari Sacalm (Pantà de Susqueda)

Un curs de 33 km. que neix a les Guilleries, i després de transcórrer els municipis de Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Massanes, Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva, vessa les seves aigües al riu Tordera.

Pel seu municipi en canvi, hi passa el riu més important de les comarques gironines i un dels principals de Catalunya, el riu Ter. Per qüestions de distribució territorial amb sinuositats limítrofes a vegades difícils d’entendre, certs accidents, poblacions o indrets queden dintre d’un territori moltes vegades allunyats de tota realitat.

En el cas del riu Ter, aquest passa uns cinc quilòmetres per la zona nord-oest del seu territori, en una zona totalment inaccessible directament de Sant Hilari Sacalm, sinó que cal anar-hi a través d’Osor per la GI-542, i per tant, passar pels municipis d’Osor i Susqueda, per a poder accedir a una pista forestal que passa al costat del riu Ter, que en aquest cas, forma part de les aigües retingudes pel pantà de Susqueda. La pista forestal, va des del pantà de Susqueda fins a Sant Romà de Sau.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT HILARI
Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari, Bisbe de
Poitiers (segle IV)

L’església parroquial de Sant Hilari, situada al bell mig de la població és una construcció amb una gran varietat d’estil, degut a les seves continues reformes i ampliacions al llarg dels segles XII, XV, XVI,XIX i XX, i on s’hi alternen principalment dos estils, el romànic i el gòtic.

Els orígens del temple, al menys pel que fa a documents de referència són de l’any 922 quan el territori estava sota la jurisdicció del Castell de Solterra. Un castell que durant aquella època estava sota el domini de Sunyer I, (890-950) comte de Barcelona, Girona i d’Osona, des del 911 fins al 947.

A l’any 947 es retira com a monjo a Sant Pere de Rodes i deixa els comtats als seus fill Miró i Borrell. El castell actualment ja no en queda més que unes quantes restes, emplaçades dins el municipi d’Osor i a prop del cim de Sant Miquel de Solterra de 1.203 metres d’altitud.

Es possible que anteriorment a l’any 922 ja existís una església en època del pare de Sunyer I, Guifré I el Pilós (840-897) i que fos edificada per soldats francs pel fet que el temple fou dedicat a Sant Hilari. Hilarius Pictaviensis (lat. Pictaviensis, és actualment Poitiers) fou un eclesiàstic i bisbe de la ciutat francesa de Poitiers, en la regió de Poitou-Charentes, on hi visqués entre els anys 300 al 368.

Al segle XII l’indret apareix esmentat com “Sancti Ylarii de Calm”, on el mot “calm” significa un cobert per tal de protegir ramats a la muntanya, molt emprat en la zona del Montseny per designar un espai al cim d’una muntanya sense bosc. Amb els anys el nom derivaria en l’actual designació de la vila, a partir de Sant Hilari de la Calm a Sant Hilari Sacalm.

L’església romànica fou consagrada a l’any 1199 i al llarg dels segles ha estat sotmesa a moltes reconstruccions, ampliacions i modificacions. El període més important i nefast pel que fa a la seva estructura el pateix durant el terratrèmol de 1428, on queda tan malmesa que cal una reconstrucció a l’any 1480.

Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm
Campanar
 
Façana principal i escalinata
 
Interior de l'església
Sant Hilari Sacalm   Sant Hilari Sacalm   Sant Hilari Sacalm
Arcades de l'interior
 
Altar i Retaule
 
Sepulcre de Ramon de Gurb i la seva esposa Alamanda de Blanes (segle XV)

A mitjans del segle XIX s’inicien unes reformes d’importància i que deixen el temple tal com està en l’actualitat, i on hi va participar al final de les obres a l’any 1922 l’arquitecte modernista i noucentista, Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881 - Barcelona,1966), que en aquella època també havia portat a terme diferents projecte a Sant Hilari Sacalm com la Casa Saleta, la Font Picant i la Fon de Santa Teresa.

 

 

 

 


Escut de Sant Hilari Sacalm

Escut
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
5.608 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Hilarienc, hilarienca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
83,3 km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
67 Hab/km2
COMARCA
Selva
PARTIT JUDICIAL
Santa Coloma de Farners
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Santa Coloma de Farners
BISBAT
Vic
CODI POSTAL
17403
MERCAT SETMANAL
Diumenge
COORDENADES GPS
Latitud N 41.878653º - Longitud E 2.512828º
ALTITUD
803 metres
CIUTAT AGERMANADA
Sant Hilari Sacalm no està agermanada
 
PRIMERA FESTA MAJOR
24 de juny (Sant Joan)
SEGONA FESTA MAJOR
29, 30 i 31 d'agost
APLEC DEL PADRÓ
Primer diumenge de juny
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
WEB OFICIAL DE TURISME
   

 

Ajuntament de Sant
Hilari Sacalm
Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
El temps a Sant Hilari Sacalm
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  EL MONTSENY, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1995
LES GUILLERIES, Emili Rams i Josep Tarrés, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2001
BALNEARIS I AIGÜES MINERALS, V.Gay i J.Ferrer, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2003




Escrits i Documents relacionats
  La Selva, comarca d'aigua
Internet Internet
 
Embruix
Viles Termals Catalanes
Serrallonga
La Selva Comunica

Boscos de Bruixes i Bandolers
Associació d'Amics del Castell de Montsoriu
Centre d'Estudis Selvatans

Canals de ràdio i TV local
  Ràdio Sant Hilari
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Mapes Plànols i Mapes
  Sant Hilari Sacalm
 
Josep Moragues i Mas   JOSEP MORAGUES I MAS
Militar i Heroi català

Joanet, 1660
Barcelona, 1715

Conegut com general Moragues visqué entre els anys 1669 i 1715, és a dir entre els segles XVII i XVIII, i per tant en un dels períodes històrics crucials i decisius de la història i el futur actual de Catalunya.

Va viure durant els regnats de Carles II “l’embruixat” (1661-1700), que seria últim de la dinastia de la Casa d’Àustria i Felip V “l’animós” (1683-1746), el primer dels Borbons, i participà en les dues guerres més importants de l’època: la Guerra del Nou Anys (1688-1697) i la Guerra de la Successió Espanyola (1701-1714/1715).

Josep Moragues i Mas, va néixer el 28 de febrer de 1669 en el Mas Moragues, una masia situada en el veïnat de Joanet. Un territori que formava part de la vegueria de Vic, i que actualment és dins el municipi d’Arbúcies, en la comarca de la Selva. En un principi consta com Josep Moragues i Sobrevia, però posteriorment, no se sap perquè, figura el seu segons cognom com, Mas.

Els seus orígens eren acomodats, ja que procedia d’una família benestant de pagesos que quan tenia 16 anys, al morir el seu pare va heretar la masia i totes les finques i propietats de la família.

Joanet
Joanet, veïnat on va néixer
Josep Moragues

Quan tenia 19 anys, esclata la Guerra dels Nou Anys, que fou un esdeveniment bèl·lic que es va produir tant a Europa com a Amèrica, i per tant va rebre molts altres noms, degut al gran nombre territoris i països o regnes implicats, tot i que per a resumir-ho s’enfrontava l’expansionisme de França, en aquell moment sota el regnat del reu absolutista Lluis XIV, el “Rei Sol” (1638-1715), contra la coalició europea dita la Lliga d’Augsburg o Gran Aliança, formada per països i territoris com, Espanya, Anglaterra, Àustria, Portugal, Bavaria o el Sacre Imperi Romanogermànic, entre d’altres.

Batalla de Verges
Guerra dels nou anys: Gravat de la batalla
de Verges, el 27 de maig de 1694

Mentre durà la guerra, Espanya estava sota el regnat de Carles II de la Casa d’Àustria, i per tant, enemic de França. Catalunya, com al llarg de la seva història i per la seva situació estratègia, fou blanc de l’exèrcit francès, que ocupà i lliurà varies batalles en territori català.

Els llocs on es van produir les batalles més cruentes fou a l’any 1689 a Camprodon que fou ocupat pels francesos, com també ho va ésser Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Ribes de Freser i la Seu d’Urgell. El setge de Roses al 1693, i la posterior victòria francesa a la batalla de Verges, van propiciar la ocupació de Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca. Barcelona, per descomptat va estar sotmesa a continus atacs per part del francesos i ajut per part de la flota anglesa.

Durant aquest període bèl·lic i a partir de 1694 quan ja tenia 25 anys, Josep Moragues formà part de la Companyia de Miquelets de la Vegueria de Vic, per tal de lluitar contra l’ocupació francesa, comptant amb la total confiança per part del veguer Ramon Sala i Saçala.

Companyia de Miquelets Catalans
© Miquelets de Catalunya

A l’any 1693 s’havia casat amb Na Cecilia de Regàs i de Bas, en la parròquia de Santa Maria de Lliors, d’on era Cecilia oriünda; un veïnat d’Arbúcies, i procedent d’una família acomodada de la baixa aristocràcia rural catalana. Matrimoni que es veuria trencat al cap de 14 anys per la mort de la Cecilia a l’any 1707.

Tres anys més tard, a l’any 1710 es torna a casar quan tenia 41 anys, amb Magdalena de Giralt, Baronessa de Bressui de Sort (Pallars Sobirà). D’aquest segon matrimoni tingué dos fills: Joan Baptista de Moragues i Na Maria Anna de Moragues.

La guerra dels nou anys acaba el 20 de setembre de 1697, a la ciutat holandesa de Rijswijk, on les part bel·ligerants entre França i la Gran Aliança, signen el “Tractat de Rijswijk” que posa fi a la guerra.

Josep Moragues i Mas
Josep Moragues (1669 - 1715)
© Sàpiens

Una pau que no duraria gaire, només quatre anys. La lluita per la successió al tron d’Espanya, deixat sense descendents directes per part de Carles II, enfrontaria un altre cop els Borbons i els Augsburg, i altres potències europees. Josep Moragues i Catalunya, en serien gran protagonistes, amb un resultats i conseqüències nefastes pel país, havent hagut de suportar fins l’actualitat, els drets de conquesta i la traïdoria de països com Anglaterra, Holanda i Àustria, desprès d’haver estat els seus aliats.

Carles II l’embruixat, mor sense descendència, cosa previsible donades les seves deficiències físiques i mentals, i el gran nombre de malalties des de naixement i agreujades amb el pas del temps. Aquest desenllaç ja fou durant anys preludi de les discussions de qui seria l’hereu al tron d’Espanya i les seves colònies. En base al parentiu de Carles II, dues cases es disputen l’herència hispana: la Casa de Borbó i la Casa d’Àustria.

D’una banda Felip IV ja havia mostrat el desig que la corona passés a la Casa d’Àustria, però durant el regnat de l’afeblit Carles II, tota una sèrie d’esdeveniments, confabulacions i d’intrigues per part de partidaris dels borbons, va fer que finalment Carles II, designés com a successor a la casa de França, fet que recauria en la persona de Felip de Borbó, duc d’Anjou nét de Lluis XIV de França.

En el moment que Felip de borbó, duc d’Anjou puja al tron en comptes de l’arxiduc Carles d’Àustria, la rivalitat arriba als territoris. S’inicia una guerra a nivell europeu coneguda com “Guerra de la Successió Espanyola”. Catalunya es mostrarà clarament a favor de la Casa d’Àustria i de l’arxiduc Carles.

Mapa dels territoris en conflicte
© Museu Virtual de la Guerra de Successió

La guerra es va iniciar a l’any 1701 per diferents punts d’Europa, i es pot definir com una guerra a nivell europeu que enfrontava varis països i territoris sempre en base a mantenir el continent en un estat d’equilibri polític i territorial de forces. Bàsicament hi havia dos bàndols: dos regnes borbons, França i Espanya i l’Aliança de la Haia formada per Anglaterra, Sacre Imperi Germànic, regne de Portugal, Ducat de Savoia, Estats Papals, entre molts altres. Per la part hispana, formaven part de l’Aliança: Aragó, Mallorca, València i Catalunya, i els austriacistes de Castella.

Catalunya és posiciona clarament al costat de l’Aliança i per tant en favor de l’Arxiduc Carles d’Àustria (Carles III). Catalunya entra de ple en el conflicte a partir del “Pacte dels Vigatans”, que fou un primer acord signat el 17 de maig de 1705, a l’ermita de Sant Sebastià del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) entre diferents personalitats de la noblesa vigatana, per tal de donar poders a Domènec Parera i Antoni de Peguera, per pactar amb Anglaterra.

El pactat amb Anglaterra es coneix com “Tractat de Gènova”  que el van signar representants de la Catalunya austriacista i Mitford Crowe representant d’Anna I, reina d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda.

En el pacte, Anglaterra (no Gran Bretanya, ja que el tractat de la unió entre Anglaterra, Escòcia i Irlanda és del 1707), es compromet a l’enviament de tropes a Catalunya, subministrament d’armes i, protecció i defensa dels drets nacionals catalans. Catalunya es compromet a entrar a la guerra al costat de l’Aliança i en favor de l’Arxiduc Carles i a la mobilització de 6000 homes armats fent costat a Anglaterra.

Ermita de Sant Sebastià de Riuprimer

Josep Moragues fou un dels assistents i signants del “Pacte dels Vigatans”, i a partir de l’any 1705 amb l’arribada de la flota aliada anglesa a Barcelona, després d’haver conquerit Gibraltar, amb suport d’un regiment català d’uns 300 homes, entra de ple en la guerra contra els filipistes, dits botiflers.

Fins l’any 1707 Moragues havia estat enquadrat en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, però és a partir d’aquest any, quan és nomenat governador de Castellciutat, una fortalesa al costat de la Seu d’Urgell, on un dels seus objectius és el control i protecció de la frontera contra l’entrada de tropes franceses. En aquest any, és quan Josep Moragues enviuda de la seva esposa Cecília, i la seva estada a l’Urgell, farà possible unes segones núpcies a l’any 1710 amb Magdalena de Giralt.

Els esdeveniments de la guerra, tenen un gir imprevist i catastròfic per part de l’Aliança; la Batalla d’Almansa. El 25 d’abril de 1707, a Almansa (Albacete), les tropes filipistes obtenen una clamorosa victòria contra el partidaris de l’Arxiduc Carles. Aquest fet, permet en primer lloc l’invasió de València, el qual perd tots els seus drets. La guerra continua, però el 17 d’abril de 1711, succeeix una altre fet; mor Josep I Emperador del Sacro Imperi Romanogermànic, i per tant el successor és l’arxiduc Carles.

Batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707),
el principi del fi bél.lic.

Aquest fet podria provocar un nou desequilibri de forces a Europa, ja que Carles, podria ésser emperador i rei d’Espanya, fet que sobre tot Anglaterra, que ja és Gran Bretanya, pel Tractat de la Unió de 1707, no pot admetre i per tant, és el primer interessat en posar fi a la guerra.

L’11 d’abril de 1713 s’inicia el principi del final de la guerra amb el Tractat d’Utrecht, que de fet foren varis tractats, on a partir del qual Anglaterra, Savoia, Portugal i Holanda (Províncies Unides) és retiren de la guerra, en mig de tot un seguit de concessions i cessions per part de les bandes signants de l’acord, amb intercanvis de territoris ocupats mútuament.

Les conseqüències del Tractat d’Utrecht foren fatals per Catalunya, Aragó, Mallorca i València, que amb la traïció per part d’Anglaterra, Portugal i Holanda, van deixar totalment indefensos els altres territoris signants de l’Aliança.

Malgrat la traïdoria d’Anglaterra, Catalunya decideix continuar la guerra en solitari. Els pactes secrets i trifulgues del anglesos “Tories”, avui conegut com a Partit Conservador partidaris de finalitzar la guerra amb beneficis territorials i comercials propis, malgrat els acords signats amb Catalunya, i en contra dels “Whigs”, avui Partit Liberal, partidaris de continuar la guerra i mantenir la promesa amb Catalunya.

L’1 d’agost de 1714 mor a Londres Anna I l’ultima del Estuart, essent substituïda per George I el primer dels Hannover. El nou rei, és partidari de recolzar la causa catalana, i el 18 de setembre de 1714, ordena que la flota britànica torni a Barcelona, però desconeixia que Barcelona havia caigut sota la xarpada filipista, feia tan sols set dies.

A l’any 1713 la ciutadella de Castellciutat a Urgell, es rendeix als borbons, però el general Moragues continuarà la lluita en altres indrets de Catalunya. L’11 de setembre després d’un setge ferotge, cau Barcelona, i l’any següent 1715, la Guerra de la Successió Espanyola acaba definitivament amb la victòria de Felip V.

Per Josep Moragues, la guerra acaba el 18 de setembre de 1714 amb la capitulació de la fortalesa de Cardona, a partir d’on es retira a les seves possessions de Sort al Pallars Sobirà, però per poc temps, ja que serà reclamat pel capità general a Barcelona. Allà se li retira documentació i posat sota vigilància.

Escapa cap a Menorca, ja que la illa estava sota sobirania britànica, però és reconegut en el vaixell i retornat a Barcelona. Ell i altres, a l’espera d’un segon viatge, són traïts i empresonats, essent posteriorment jutjats, torturats i executats cruelment pels invasors. El general Moragues conjuntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip, eren executat el 27 de març de 1715, a la forca i esquarterats.

El cap del general Moragues fou posat per escarnit i advertiment al poble, en una gàbia de ferro penjada en el Portal del Mar a Barcelona, on hi restà fins el març de 1727 que davant les continues súpliques de Magdalena de Giralt vídua de Josep Moragues, havia fet durant anys.

Avui Josep Moragues i Mas, el general Moragues, és reconegut com un heroi, màrtir i defensor de les llibertats de Catalunya; unes llibertats perdudes fa 300 anys, i encara avui no recuperades.

EL GENERAL MORAGUES, Heroi i màrtir de Catalunya
Antoni Puigdevall Font
Abadia Editors, 2007

CATALUNYA I LA SEVA HISTÒRIA
Josep Maria Vilarrubia Estrany
La Busca Edicions, 2001

1714, EL SETGE DE BARCELONA
Guillem H.Pongiluppi i Francesc Xavier Fernández
Angle Editorial, 2012

Miquelets de Catalunya
Micalets del Regne de València
Museu Virtual de la Guerra de Successió
Castellciutat
Santa Eulàlia de Riuprimer
Pàtria i Cognom de J.Moragues
(Antoni Pladevall en .pdf)
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal