 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
LA VERDOR, LA GRAN PROTAGONISTAEl municipi de Sant Feliu de Buixalleu és un indret tranquil, lluny de sorolls i envoltat de camps de conreu, masos dispersos i petits nuclis. Però sobre tot de boscos d'una aclaparadora verdor, amb un petit nucli central com a capital del municipi i regat per diferents cursos fluvials com són la Riera d’Arbúcies, de Breda, del Repiaix, el torrent de Buixalleu i en la seva part sud, pel riu Tordera, ja fent frontera amb el municipi de Fogars de la Selva i el de Sant Celoni en el Vallès Oriental. Sant Feliu de Buixalleu conserva verge la major part del seu municipi pel que fa a urbanització o altres tipus de degradació del territori. Llevat del petit nucli del “Ducat del Montseny” a peu de la carretera C-35 i del polígon industrial situat entre aquesta via i el riu Tordera, sense cap impacte ni degradació del territori, la resta són masos disseminats i petits nuclis urbans com són Gaserans i Grions, a part del propi poble de Sant Feliu de Buixalleu.
La historia de Sant Feliu de Buixalleu, com no podia ésser diferent, ha estat lligada a través dels segles amb Riells i Viabrea, Breda i Hostalric, entre d’altres. Ja no tan sols pel seu enclavament geogràfic, sinó que ja des de l’edat mitjana va formar part dels vast territori sota el domini del vescomtat de Girona i més tard, el vescomtat de Cabrera, ja dins la batllia de N’Orri que es constituí en el segle XIII quan el castell de Montsoriu esdevindria residència dels Cabrera i Hostalric adquiria nom de vila, amb batllia pròpia. Per tant, Sant Feliu de Buixalleu va viure de prop tots els esdeveniments que van succeir durant segles per aquestes terres, però de manera més calmada en general, sobre tot pel fet de no tenir un nucli urbà tan destacat com els seus veïns Breda, dominat pel Monestir de Sant Salvador o Hostalric, com a ciutat emmurallada amb una gran fortalesa de gran importància estratègica. Com totes les poblacions, el nom del municipi a variat. Documentalment a l’any 1019 figurava com a “Sancti Felicis de Bursoleu” amb una important canvis en la seva denominació quan arriba al segle XIV, dit “Bursalevis”, en el segle XV com “Boixalleu” i en el segle XVI com a “Bosseleu” i ja en el segle XIX figura com a “Buxalleu”. Durant el convuls període previ a la guerra civil passaria a dir-se “Buixalleu de la Selva” a partir del 1927, pel fet que les poblacions amb nom de sant, per més antigues que fossin, molestaven les oïdes d’alguns progressistes i dit revolucionaris. Finalment, acabada la Guerra Civil a l’any 1939, el municipi tornaria a recuperar el nom original i conegut fins avui de Sant Feliu de Buixalleu.
L’ historiador Manuel Bofarull, sosté que l’origen del nom “Buixalleu” podria venir de l’àrab “Al-Bursa” que significaria “espai o territori pelat”. Hi ha teories que es fan difícil d’assolir tot i que poden ésser veritat davant cap altre teoria. La influència àrab en les nostres terres fou curta, de fet només en una part del segle VIII, i el substantiu “pelat”, evidentment en els nostres dies es fa difícil d’entendre si visitem el municipi, un espai de gran frondositat forestal. El casc urbà de Sant Feliu de Buixalleu es troba en la part central del municipi, envoltat de boscos i camps de conreu, essent dels quatre nuclis urbans del municipi, el més petit i més allunyat de tots, fet que implica també el més tranquil i clarament immers en la natura. Del poc més de mitja dotzena d’edificis que formen el seu nucli urbà, el que sí cal destacar la magnitud de cadascuna d’elles i la seva bona conservació, fins i tot, a on abans era a Can Rocà (1762), avui convertit en el Restaurant Masferrer, disposen d’un petit espai museïtzat, curiós, net i ben ordenat on es mostren objectes, atuells i una moto que foren emprats per la família durant molts anys i que formen part també, de la història del poble.
Les cases es situen a l’entorn de la seva església parroquial de Sant Feliu dedicada a aquest sant i al Santíssim Sagrament. Una edificació d’origen romànic però molt transformada amb els anys, fins arribar als nostres dies en pocs elements arquitectònics que ens mostrin com era l’església original. Té un bonit campanar quadrat rematat amb merlets i coberta piramidal, amb una escala d’accés exterior, que un cop a dalt i quan el temps, el cel i la claredat de l’aire hi acompanyen, es pot divisar la badia i el mar blau de Blanes.
GASERANS, GRIONS I EL DUCAT DEL MONTSENY En el municipi hi ha, apart del nucli de Sant Feliu, els veïnats de Gaserans, Grions i un de nova creació amb un nom amb flaire històrica que és el Ducat del Montseny, però que de contingut històric no té res, i que es troba a peu de la carretera C-35 que passa per Hostalric i Sant Celoni. El Ducat del Montseny és el nom que a l’any 1979 es va donar a aquest petit nucli o urbanització dins el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, i que malgrat el nom, no té cap passat ni interès històric. Un petit nucli de cases i xalets on pel amants de l’escultura hi ha al final de la urbanització en direcció al Mas Montal, una plaça coneguda com Plaça de la juventut, amb una escultura de Sant Jordi, patró de Catalunya i feta per Lluís Font a l'any 1979. Gaserans és d’aquells indrets que han quedat per sempre en la historia del país. La historia de la cacera entre els germans Ramon Berenguer II “Cap d’estopa” i Berenguer Ramon “el fratricida”, va acabar tràgicament amb la mort del primer en mans dels seu germà, delatat per les proves i els crits invocadors del falcó inseparable de Ramon Berenguer II. L’episodi històric va tenir lloc com molts textos parlen, pels volts d’Hostalric. Certament en aquest voltants i dins el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, i més concretament en el veïnat de Gaserans i havia la masia “Perxa d’Astor”, avui coneguda com “Mas Perxistó”, en el Camp d’en Telleda situat entre la carretera C-35 i el riu Tordera. Proper a aquesta propietat hi havia un extens bosc i el paratge conegut con “Gorg d’en Sau” indret on fou assassinat Ramon Berenguer II “Cap d’estopa” pel seu germà el 6 de desembre de 1082. Avui Gaserans, situat en el pla del mateix nom, compte amb un reduït nombre d’habitants, tot i que és el més nombrós del municipi, i està limitat per la riera d’Arbúcies a l’est i el riu Tordera al sud. La seva església parroquial esmentada des de l'any 1086 i que havia estat antigament en possessió del Monestir de Breda, està dedicada a Sant Llorenç.
Grions és un petit nucli habitat situat a la zona est del municipi a prop de la riera d’Arbúcies, a 3,5 Km d’Hostalric i a 13 Km de Sant Feliu de Buixalleu, una mica més lluny, però per una carretera farcida d’arbreda, de gran encant, sempre i quan no es tingui pressa i per anar fent.
En mig del verdor, Grions té l’església parroquial dedicada a Sant Gabriel i que destaca per la seva blancor espatarrant, amb tot els drets d’assentament, ja que l’edifici està documentat a l’any 1279 com a “Ecclesia de Geronibus”, tot i que en l’Arxiu Catedralici de Girona hi figura com a “Ecclesia parrochialis Sancti Gabrielis de Grionibus”.
SANTA BÀRBARA A uns dos quilòmetres de distància de Sant Feliu de Buixalleu es troba en un petit puig proper al Clos, l’ermita de Santa Bàrbara. Un indret magnífic a partir de qual es pot divisar una àmplia panoràmica del municipi i dels seus entorns, i des d’on es pot veure el pla on s’assenta el poble de Sant Feliu. Es un edifici probablement del segle XVI, però molt reformat actualment i que fossin aquests canvis a partir del segle XVIII quan realment sembla que es va vestir. La planta és rectangular i per tant no disposa d’absis com moltes de les ermites, essent la seva entrada lateral pel costat sud-est amb un finestral, però tapiat en la seva cara sud-oest. En aquesta façana és on s’hi aixeca un campanar d’espadanya coronat amb una creu, on hi havia una campana que fou robada a principis de juliol de 2011.
Actualment s’hi fan pocs actes. Un d’ells és la trobada que es fa pel mes de maig, on durant tot el dia es celebren diferents actes, un dinar de germanor i s’acaba amb una ballada de sardanes.
ERMITA DE SANT ROMÀ L’ermita de Sant Romà, es troba situada en una finca particular a un quilòmetre des de Sant Feliu de Buixalleu en direcció a Sant Segimon del Bosc, mitjançat la carretera local. A través d’un boscatge i tranquil camí i uns 10 minuts de caminada, s’arriba a l’ermita.
Fins no fa pocs anys, l’ermita estava totalment en ruïnes, trobant-se actualment en un estat impecable i molt ben conservada, en un paratge agradable i silenciós, que mereix tot el respecte a l’entorn que l’envolta. Anualment i per Sant Romà els propietaris celebren una missa en honor del sant.
SANT SEGISMON DEL BOSC El santuari de Sant Segimon del Bosc es troba en la part septentrional del municipi al peu de la serra de Malhivern. La seva existència és anterior a l’any 1244, depenent de la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu, però amb una certa autonomia.
Com la majoria dels edificis religiosos, a patit al llarg dels anys, reformes i canvis que l’han anat variant amb el temps. Es un edifici senzill, amb un porticó a l’entrada principal amb tres arcs tant en la part frontal com els laterals, un campanar d’espadanya situat al mig de l’edifici i tres contraforts a cadascuna de les parets laterals.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: novembre 2020 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |