|
|
|
|
|
|
|
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ |
|
|
|
Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.
Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.
El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics. |
|
+ INFORMACIÓ: |
|
|
|
|
|
|
EL NOM I EL SEU MUNICIPI
Al llarg dels segles, la població ha anat tenint diversos noms, que ja a partir del segle IX foren, “Hur”, “Urg”, però també ha estat conegut com “Urg”, “Urtg” i “Urig”, fins i tot, no fa molts anys, durant el anys 30 del segle XX oficialment se’l coneixia com a “Grus”, tot fins arribar al nom actual de Urús. La seva etimologia no està clara i hi ha diferents interpretacions, com la d’origen basc de “Ur” que vol dir aigua o de “aurutiu” un antropònim d’origen medieval.
El municipi d’Urús amb una superfície de 17,4 Km2 està situat a la Cerdanya, dita Baixa Cerdanya, i pertanyent a la part de les comarques gironines. Està envoltada per altres municipis pertanyents també a la Cerdanya com, Riu de Cerdanya i Prats i Sansor que formen part de la província de Lleida, mentre que Das en la zona est, és de la província de Girona. Per la part sud, limita amb els municipis de Guardiola de Berguedà (Parròquia de Gréixer) i Bagà, pertanyent a la comarca del Berguedà.
A part del propi poble d’Urús, el municipi només té un altre nucli urbà que és La Valira; un petit veïnat a prop del mateix poble, a tan sols un quilòmetre de distància. La resta de població està disseminada, però amb una quantitat molt reduïda, com per exemple la Torre d'Urús, ja que és un municipi molt muntanyós i forestal, i per tant, només permet l’agricultura i ramaderia en la part nord del municipi, en el Pla d’Urús.
Des del punt de vista de les comunicacions per carretera, es podria dir que Urús és la població més ben comunicada de la Baixa Cerdanya gironina, donat que pel seu municipi hi passa el túnel del Cadí, i que té la seva bocana d’entrada/sortida, tan sols a uns quatre quilòmetres de distància. A part d’estar comunicada a prop del túnel del Cadi per la carretera C-16 (Autopista de Montserrat), enllaça amb Riu de Cerdanya, Das i Alp a través de la E-09. Des de la sortida del túnel, també és pot anar a Urús a través d’un camí rural asfaltat, passant per la Torre d’Urús.
L’orografia és molt muntanyosa, on la part més elevada és la zona sud, espai conegut com les penyes altes del Moixeró, que està limitada per la carena d’oest a est amb els cim de: Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), les Soquetes (2.181 m), Puig de la Canal Freda (2.336 m) i La Tosa (2.536 m), punt on confluiex amb els municipis de Das i Alp.
No disposa de cap riu, sinó que els seus torrent baixen directament cap al riu Segre després de travessar Prats i Sansor i Das. Alguns d’aquest afluents són: torrent de la Valira, torrent de les Canaletes, torrent de Fontllebrera o el torrent de la Fou, entre d'altres.
sant grau del puig d'urÚs
Situada a peu del Serrat de Les Boïgues a uns dos quilòmetres d’Urús, a través d’una pista forestal asfaltada a partir del carrer Font Freda del nucli d’Urús, es tracta d’una petita ermita sense cap pretensió arquitectònica d'interès, i que també és coneguda com Sant Pau del Puig d'Urús.
Es un edifici rectangular d’una sola nau, on de la meitat fins al fons on hi ha l’altar és en volta de canó, situant-se a la seva dreta l’accés a la sagristia que sobresurt per la part exterior i de forma quadrangular.
En la façana principal hi ha la porta d’accés amb arc de mig punt, encerclada tota la porta d’un empedrat decoratiu, però sense cap tipus d’inscripció ni ornamentació, i guardada tant a dreta com esquerra per un banc de pedra. A la part superior, té una obertura amb forma d’ull de bou, però sense vitrall, i encastada en el vèrtex de la teulada amb una petita creu. La teulada simple, és a duesaigües i no disposa de campanar.
L’ermita és citada ja en el segle XII, però l’actual és molt posterior i per tant es desconeix com podia ésser la primitiva, ja que aquesta fou durament castigada per les tropes d’Arnau I de Castellbó (1185 -1226) i Ramon Roger I, comte de Foix (118-1223) possiblement per la seva simpatia en vers els càtars, i en contra de les formes i mètodes ortodoxes de l’església catòlica; es diu, que en l’atac, agafaren al capellà i el fuetejaren al peu de l’altar.
|
|
Escut |
|
NOMBRE D'HABITANTS (2015) |
|
GENTILICI |
Urusenc, Urusenca |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
17,4 Km2 |
DENSITAT DE POBLACIÓ |
10 Hab/Km2 |
COMARCA |
Cerdanya |
PARTIT JUDICIAL |
Puigcerdà |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
Puigcerdà |
BISBAT |
Urgell |
CODI POSTAL |
17538 |
MERCAT SETMANAL |
No disposa de mercat setmanal |
COORDENADES GPS |
Latitud N 42.351731º - Longitud E 1.853264º |
ALTITUD |
1.263 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
No està agermanada |
|
|
FESTA MAJOR |
Agost |
|
|
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT |
|
|
|
|
|
|
|
El temps a Urús |
MeteoCat |
Trànsit |
|
|
|
|
|
|
Bibliografia |
|
• LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995
• EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999
• COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010
• EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005
• CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007
• ULLS DE GEL, Carolina Solé, Editorial Columna CAT-Grup 62, Barcelona, 2013 |
|
|
Internet |
|
Aeròdrom de la Cerdanya |
|
|
Canals de ràdio i TV local |
|
TV Cerdanya
Mola TV
Cadena Pirenaica |
|
|
Plànols i Mapes |
|
Urús |
|
|
|
|
EL TÚNEL DEL CADÍ |
(1978-1984) |
|
|
Les obres d’inici és van iniciar a l’any 1978, i sis anys més tard, el 29 d’octubre de 1984 fou inaugurat, suposant un estalvi de temps i d’increment de la seguretat vial entre Barcelona i la Cerdanya.
El túnel s’inicia en la boca sud, sentit Barcelona-Cerdanya en la cota 1.175 metres després de sis quilòmetres haver passat Bagà, però dins el municipi de Guardiola de Berguedà.
La boca nord surt a la cota 1.236 metres en el municipi d’Urús, arran del de Riu de Cerdanya, després haver recorregut 5 km. (exactament, 5,026 Km.) i per tant, amb una pendent del 1,2% molt inferior a la pendent màxima establerta del 6% com a màxim en trams superiors als 2 km. i superior al drenatge establert en valors superiors al 0,5%, essent la seva alçada de 4,50 metres.
La carretera on forma part el túnel del Cadí, és l’autovia C-16 (E-9) coneguda com “Eix del Llobregat” o “Autopista de Montserrat”, que va des de Barcelona fins a Bellver de Cerdanya, amb un recorregut total de 154 Km..
En la part primera del tram entre Barcelona i Manresa (56 Km) és de peatge i agafa la designació d’autopista (antiga A-18). Des de Manresa a Berga, lliure de peatge és autovia (peatge a l’ombra) i des de Berga fins a Bellver de Cerdanya, és carretera de doble sentit, lliure de peatge, excepte al seu pas pel túnel del Cadí, que és de peatge.
Tot i que té el nom de “Cadí” en realitat el tram de galeria que travessa és la serra de Moixeró, concretament pel Serrat de la Miquela, tot i que els límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró, es situen a banda i banda de la carretera C-16 fins arribar a la boca sud del túnel.
|
El túnel i els seus accessos |
En un principi la gestió del túnel del Cadí era de l’empresa “Túnel del Cadí, SAC” actualment desapareguda, i essent actualment la gestora, tant del túnel de Vallvidrera com del Cadí l’empresa, “Túnels de Barcelona-Cadí, Concesionaria de la Generalitat de Catalunya, S.A.” |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|