 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
AL BELL MIG DE LA CERDANYA
La part sud del municipi és totalment plana, un paratge conegut com La Solana, mentre que l’oest i el nord es remunta lleugerament en el Tossal d’Isòvol i Olopte on la cota màxima està a 1288 metres del pic Tossal d’Isòvol. La part nord, cap a la zona d’Esperals, la cota arriba al seu màxim nivell del municipi a 1412 metres. Per tant, part del municipi és bosc i la plana dedicada exclusivament al cultiu i de regadiu. El riu més important del municipi és el Riu Segre, que flueix pel sud del municipi i serveix de frontera amb els municipi de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Das. Disposa de diferents i petits corrents fluvials que vessant les aigües al riu Segre tals com, riu Duran, Torrent dels Bous o el Torrent Gros. El municipi que té una petita superfície de 10,8 km2 està compost de tres entitats de població: All, Isòvol i Olopte. All és el nucli de població on s’hi concentra la meitat de la població del terme municipal i on hi ha el consistori del municipi, metre que Isòvol i Olopte, hi ha l’altre meitat repartida en parts iguals. Cadascuna de les poblacions disposa d’edifici religiós, que són construcció de tipus romànic. A All es troba l’església de Santa Maria del segle XII, a Isòvol l’església de Sant Miquel del segle XX, és a dir una construcció molt nova respecte les altres, i finalment a Olopte s’hi troba l’església de Sant Pere del segle XII. Pel que fa a les comunicació tant All com Isòvol és troben a peu de via, que és la carretera nacional N-260 que connecta entre d’altres poblacions, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, passant per Bellver de Cerdanya. Olopte es troba a uns dos quilòmetres al l’interior i està comunicada amb la N-260 a través de la GIV-4032 que un cop passat Olopte continua la carretera asfaltada, però molt estreta i sense marcar, fins enllaçar amb la GIV-4031 que és la que va de Ger a Meranges.
ALLL’existència del poble d’All es podria remuntar al segle IX o abans, però no és fins l’any 839 que la població surt referida en un document de l’Acte de Consagració de la Seu d’Urgell, figurant el nom de “Alli” o “Alf”, que amb el segles derivaria al nom actual. El poble es troba situat en la cota 1109 metres d’altitud i pràcticament a peu (500 metres) de la N-260 en el punt quilomètric 190,5 que és la nacional transpirinenca estatal que comunica Portbou amb Sabiñánigo (Osca) d’uns 450 Km. Pel que fa a altres medis de transport, diferents de l’automòbil, a 13 km. es troba l’estació de tren ADIF en l’estació de Puigcerdà, i a uns 14 km. l’aeròdrom de la Cerdanya (veure: Das), tot i que en línia recta no hi ha més de 2 km. Però té el problema que en aquesta zona no hi ha cap via que entravessi el riu Segre directament cap a Das o Alp. L’església parroquial és la de Santa Maria, un construcció romànic del segle XII d’una sola nau i absis, molt ben conservada, on les portes encara conserven la ferramenta romànica. Hi ha pintures el seu absis i amb un retaule gòtic del segle XV dedicat a la Mare de Déu, feta segons sembla per un pintor del segle XV conegut com “Mestre d’All” i que es podria tractar de Ramon Gonçalvo, un pintor de La Seu d’Urgell al qual també se li atribueixen obres com el retaule de Sant Ermengol a la catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell i el reliquiari de Sant Fructuós. En el poble d’All s’hi troba el consistori del municipi, i amb pocs anys a passat a ésser d’un poble agrícola i ramader a una vila de primera o segona residència, on s’hi concentra la meitat dels habitants empadronats en el municipi.
ISÒVOLSituat a 1032 metres d’altitud a peu del Tossal d’Isòvol de 1288 metre, el poble d’Isòvol cita en un document de l’any 865, amb el nom de “Isogal”, és el que dona nom al municipi, com All està situat a peu de carretera, en aquest cas en la mateixa nacional N-260 en el punt quilomètric 192,3 que és la nacional transpirinenca estatal que comunica Portbou amb Sabiñánigo (Osca) d’uns 450 Km. Pel que fa a altres medis de transport, diferents de l’automòbil, a 16 km. es troba l’estació de tren ADIF en l’estació de Puigcerdà, i a uns 17 km. l’aeròdrom de la Cerdanya (veure: Das), tot i que en línia recta no hi ha més de 4 km. però amb l’inconvenient que en aquesta zona no hi ha cap via que entravessi el riu Segre directament cap a Das o Alp. A pop d’Isòvol es troba la Cova d’en Manent, que és una petita cova que té uns 40 metres de recorregut de litologia calcària al peu del Tossal d’Isòvol a 1275 metres d’altitud. Prenem la descripció que en fa el portal d’espeleologia EspeleoIndex: “Des de la boca, de dimensions considerables, es baixa per una galeria en rampa que dóna accés a una sala de 23 per 7 metres i assoleix una alçada de 12,5 metres. Es troba ocupada i subdividida per grans blocs clàstics que gairebé l'omplen del tot. D'allí surten tres petites derivacions: dos inicis de galeria que segueixen diàclasis paral·leles al seu extrem final, i una altra petita galeria de 9 metres de longitud que surt del terç inferior oriental. La cavitat s'obre en una zona de calcàries molt triturades amb força diàclasis ben individualitzades que segueixen una direcció principal S30E i damunt les quals s'ha format la cova”. Un altre espai natural interessant entre Isòvol i Olopte, és el Tossal d’Isòvol amb un cim de 1288 metres d’altitud màxima i una mínima de 1032 metres. Tal com defineix el diccionari de l’IEC un tossal és una petita elevació de terreny de pendent no molt rost, en una plana. Aquest doncs és la definició que hom pot dir-se d’aquesta elevació que actualment es troba catalogada dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). Està situat en el límit oest a tocar amb el municipi de Bellver de Cerdanya i entre el seu cim i el cim de Montcurto de 1378 metres formen com dues torres naturals on pel mig hi transitar vers el riu Segre el petit i curt riu Duran
OLOPTEEl poble d’Olopte, que en un document de l’any 839 en l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, ja figurava la seva existència, tenia el nom de “Olorbite” que amb els segles, derivaria a l’Olopte actual. És el tercer poble que conforme els tres principals nuclis del municipi d’Isòvol. El seu accés és a partir del punt quilomètric 191,1 Km de la N-260. En aquest punt enllaça amb la carretera GIV-4032 que arriba directament al poble després de transcorreguts uns 2 quilòmetres. Es troba situat entre el Bac del Tossal, que és la part baixa al nord del Tossal d’Isòvol i el Montcurto. Un cop a Olopte es pot continuar a través d’una estreta carretera asfaltada, fins enllaçar amb la GIV-4031 que és la que va de Ger a Meranges. Entrant a Olopte, a mà esquerra hi ha l’accés que porta a l’església de Sant Pere, una construcció romànic del segle XII ja documentada en l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, però que segons sembla, no s’hi berenava a Sant Pere sinó que estava dedicada a Sant Feliu.
MARE DE DÉU DE QUADRES
Aquest petit santuari és troba situat al sud del municipi d’Isòvol, a uns 0,6 quilòmetres de la N-260 en el seu punt quilomètric 190,4 Km. i a prop del riu Segre. Fou una estada ja existent en temps medievals quan servia d’hospital als peregrins que venien del Coll de la Perxa, antigament nomenat com a Coll Vardó, que comunicava les vessants dels rius Tet i Segre en direcció cap a la Seu d’Urgell. Era un punt d’aturada en el camí dels que procedien d’indrets com Font Romeu, Dorres, del llogaret de Rigolisa o de Sant Martí d’Aravó a Guils, i que en aquella época era conegut com a “Domus hospitalis” (casa hospitalària) de “Sancta Maria de Quadris” (Notar que en aquella època la definició d’hospital no era l’actual, de centre de salut i d’assistència mèdica, sinó un lloc on s’atenia amb caràcter temporal a pobres i peregrins. La paraula “hospital” etimològicament ve del llatí “hospitalis” relatiu a hoste. També es troben molts refugis de muntanya que porten el nom d’hospital). A l’any 1285 comptava amb donacions per part de persones acabalades, i l’ermita que era adossada a l’hospital estava en règim de sufragi depenent de Santa Maria d’All. Posteriorment foren protectors els cònsols de Puigcerdà, i a l’any 1374 passava a dependre únicament del bisbe de La Seu d’Urgell. Durant el segle XV s’hi fan obres de millora i condicionament a les necessitats dels hostes. La diada de Sant Bartomeu Apòstol, seguint la tradició de la zona, s’hi feia un peregrinatge en compliment de vots immemorials. Fou una ermita que va tenir capellà propi fins l’any 1870, poc abans d’esclatar la tercera i última Guerra Carlina (1872-1876) que va afectar molt l’interior de Catalunya, i en aquesta zona són coneguts els fets del setge de Puigcerdà els dies 10 i 11 d’abril de 1873 entre carlins comandats pel cap carlí Francesc Savalls Massot (La Pera,1817 - Niça,1886) i liberals sota les ordres del comandant general Josep Cabrinetty Cladera (Palma, Mallorca,1822 - Alpens,Osona,1873). A l’any 1936 va tornar a patir les davallades de la guerra i temps convulsos, en aquest cas per l’acció dels brètols i grups brivalls descontrolats on hi van cremar dues verges juntament amb els retaules d’estil barroc del segle XIII. Accions que es repetirien dissortadament en molts punts del país on foren robades, destruïdes o espoliades moltes obres d’art i fons documenta. L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular, on hi ha elements arquitectònics de diferents èpoques, te en la seva façana varies obertures de petita dimensió i el seu accés és lateral i, disposa d’un petit campanar d’espadanya per allotjament per una sola campana. L’església al llarg dels segles ha estat molt afectada per la seva situació, a prop tant del Torrent gros procedent d’All com del riu Segre. Això ha fet que al llarg dels anys amb successives riuada, s’anés depositant terra supletòria al seu entorn, i per tant l’església sense variar la seva cota, de fet quedava cada cop més enfonsada, fins el punt que fou necessària durant el segle XVII la construcció d’una nova edificació sobre l’antiga que l’alcés del terra, amb una nova entrada i ompliment del seu interior a ras del sòl tapant així l’antic paviment. Anualment hi té lloc un aplec popular el segon diumenge de setembre i fa uns anys fou restaurada. Al costat de l’ermita hi ha actualment un nou “hospital”, però en aquest cas no guarda cap relació amb el medieval, sinó que és un restaurant conegut com l’Ermitatge de Quadres.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El municipi d’Isòvol forma part de la Cerdanya, la Baixa Cerdanya i dintre d’aquesta la part que correspon a la província de Girona. Està situat ben bé al mig de la comarca i envoltat pels municipis de Das, Ger, Bellver de Cerdanya, i Prats i Sansor, aquests dos últims dins la Baixa Cerdanya lleidatana.
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: novembre 2020 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |