contacte  -  mapa web
 
Cerdanya
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Cerdanya
Alp
Das
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Llívia
Meranges
Meranges
Urús
INFO COMARCAL
Cerdanya
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Isòvol

AL BELL MIG DE LA CERDANYA

All, CerdanyaEl municipi d’Isòvol forma part de la Cerdanya, la Baixa Cerdanya i dintre d’aquesta la part que correspon a la província de Girona. Està situat ben bé al mig de la comarca i envoltat pels municipis de Das, Ger, Bellver de Cerdanya, i Prats i Sansor, aquests dos últims dins la Baixa Cerdanya lleidatana.

La part sud del municipi és totalment plana, un paratge conegut com La Solana, mentre que l’oest i el nord es remunta lleugerament en el Tossal d’Isòvol i Olopte on la cota màxima està a 1288 metres del pic Tossal d’Isòvol. La part nord, cap a la zona d’Esperals, la cota arriba al seu màxim nivell del municipi a 1412 metres. Per tant, part del municipi és bosc i la plana dedicada exclusivament al cultiu i de regadiu.

El riu més important del municipi és el Riu Segre, que flueix pel sud del municipi i serveix de frontera amb els municipi de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Das. Disposa de diferents i petits corrents fluvials que vessant les aigües al riu Segre tals com, riu Duran, Torrent dels Bous o el Torrent Gros.

El municipi que té una petita superfície de 10,8 km2 està compost de tres entitats de població: All, Isòvol i Olopte. All és el nucli de població on s’hi concentra la meitat de la població del terme municipal i on hi ha el consistori del municipi, metre que Isòvol i Olopte, hi ha l’altre meitat repartida en parts iguals.

Cadascuna de les poblacions disposa d’edifici religiós, que són construcció de tipus romànic. A All es troba l’església de Santa Maria del segle XII, a Isòvol l’església de Sant Miquel del segle XX, és a dir una construcció molt nova respecte les altres, i finalment a Olopte s’hi troba l’església de Sant Pere del segle XII.

Pel que fa a les comunicació tant All com Isòvol és troben a peu de via, que és la carretera nacional N-260 que connecta entre d’altres poblacions, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, passant per Bellver de Cerdanya. Olopte es troba a uns dos quilòmetres al l’interior i està comunicada amb la N-260 a través de la GIV-4032 que un cop passat Olopte continua la carretera asfaltada, però molt estreta i sense marcar, fins enllaçar amb la GIV-4031 que és la que va de Ger a Meranges.

 

ALL

L’existència del poble d’All es podria remuntar al segle IX o abans, però no és fins l’any 839 que la població surt referida en un document de l’Acte de Consagració de la Seu d’Urgell, figurant el nom de “Alli” o “Alf”, que amb el segles derivaria al nom actual.

El poble es troba situat en la cota 1109 metres d’altitud i pràcticament a peu (500 metres) de la N-260 en el punt quilomètric 190,5 que és la nacional transpirinenca estatal que comunica Portbou amb Sabiñánigo (Osca) d’uns 450 Km.

Pel que fa a altres medis de transport, diferents de l’automòbil, a 13 km. es troba l’estació de tren ADIF en l’estació de Puigcerdà, i a uns 14 km. l’aeròdrom de la Cerdanya (veure: Das), tot i que en línia recta no hi ha més de 2 km. Però té el problema que en aquesta zona no hi ha cap via que entravessi el riu Segre directament cap a Das o Alp.

L’església parroquial és la de Santa Maria, un construcció romànic del segle XII d’una sola nau i absis, molt ben conservada, on les portes encara conserven la ferramenta romànica. Hi ha pintures el seu absis i amb un retaule gòtic del segle XV dedicat a la Mare de Déu, feta segons sembla per un pintor del segle XV conegut com “Mestre d’All” i que es podria tractar de Ramon Gonçalvo, un pintor de La Seu d’Urgell al qual també se li atribueixen obres com el retaule de Sant Ermengol a la catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell i el reliquiari de Sant Fructuós.

En el poble d’All s’hi troba el consistori del municipi, i amb pocs anys a passat a ésser d’un poble agrícola i ramader a una vila de primera o segona residència, on s’hi concentra la meitat dels habitants empadronats en el municipi.

 

ISÒVOL

Situat a 1032 metres d’altitud a peu del Tossal d’Isòvol de 1288 metre, el poble d’Isòvol cita en un document de l’any 865, amb el nom de “Isogal”, és el que dona nom al municipi, com All està situat a peu de carretera, en aquest cas en la mateixa nacional N-260 en el punt quilomètric 192,3 que és la nacional transpirinenca estatal que comunica Portbou amb Sabiñánigo (Osca) d’uns 450 Km.

Pel que fa a altres medis de transport, diferents de l’automòbil, a 16 km. es troba l’estació de tren ADIF en l’estació de Puigcerdà, i a uns 17 km. l’aeròdrom de la Cerdanya (veure: Das), tot i que en línia recta no hi ha més de 4 km. però amb l’inconvenient que en aquesta zona no hi ha cap via que entravessi el riu Segre directament cap a Das o Alp.

A pop d’Isòvol es troba la Cova d’en Manent, que és una petita cova que té uns 40 metres de recorregut de litologia calcària al peu del Tossal d’Isòvol a 1275 metres d’altitud. Prenem la descripció que en fa el portal d’espeleologia EspeleoIndex:

Des de la boca, de dimensions considerables, es baixa per una galeria en rampa que dóna accés a una sala de 23 per 7 metres i assoleix una alçada de 12,5 metres. Es troba ocupada i subdividida per grans blocs clàstics que gairebé l'omplen del tot.

D'allí surten tres petites derivacions: dos inicis de galeria que segueixen diàclasis paral·leles al seu extrem final, i una altra petita galeria de 9 metres de longitud que surt del terç inferior oriental.

La cavitat s'obre en una zona de calcàries molt triturades amb força diàclasis ben individualitzades que segueixen una direcció principal S30E i damunt les quals s'ha format la cova”.

Un altre espai natural interessant entre Isòvol i Olopte, és el Tossal d’Isòvol amb un cim de 1288 metres d’altitud màxima i una mínima de 1032 metres. Tal com defineix el diccionari de l’IEC un tossal és una petita elevació de terreny de pendent no molt rost, en una plana. Aquest doncs és la definició que hom pot dir-se d’aquesta elevació que actualment es troba catalogada dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN).

Està situat en el límit oest a tocar amb el municipi de Bellver de Cerdanya i entre el seu cim i el cim de Montcurto de 1378 metres formen com dues torres naturals on pel mig hi transitar vers el riu Segre el petit i curt riu Duran

 

OLOPTE

El poble d’Olopte, que en un document de l’any 839 en l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, ja figurava la seva existència, tenia el nom de “Olorbite” que amb els segles, derivaria a l’Olopte actual. És el tercer poble que conforme els tres principals nuclis del municipi d’Isòvol.

El seu accés és a partir del punt quilomètric 191,1 Km de la N-260. En aquest punt enllaça amb la carretera GIV-4032 que arriba directament al poble després de transcorreguts uns 2 quilòmetres. Es troba situat entre el Bac del Tossal, que és la part baixa al nord del Tossal d’Isòvol i el Montcurto. Un cop a Olopte es pot continuar a través d’una estreta carretera asfaltada, fins enllaçar amb la GIV-4031 que és la que va de Ger a Meranges.

Entrant a Olopte, a mà esquerra hi ha l’accés que porta a l’església de Sant Pere, una construcció romànic del segle XII ja documentada en l’Acta de Consagració de la Seu d’Urgell, però que segons sembla, no s’hi berenava a Sant Pere sinó que estava dedicada a Sant Feliu.

 

MARE DE DÉU DE QUADRES
 

Aquest petit santuari és troba situat al sud del municipi d’Isòvol, a uns 0,6 quilòmetres de la N-260 en el seu punt quilomètric 190,4 Km. i a prop del riu Segre.

Fou una estada ja existent en temps medievals quan servia d’hospital als peregrins que venien del Coll de la Perxa, antigament nomenat com a Coll Vardó, que comunicava les vessants dels rius Tet i Segre en direcció cap a la Seu d’Urgell.

Era un punt d’aturada en el camí dels que procedien d’indrets com Font Romeu, Dorres, del llogaret de Rigolisa o de Sant Martí d’Aravó a Guils, i que en aquella época era conegut com a “Domus hospitalis” (casa hospitalària) de “Sancta Maria de Quadris” (Notar que en aquella època la definició d’hospital no era l’actual, de centre de salut i d’assistència mèdica, sinó un lloc on s’atenia amb caràcter temporal a pobres i peregrins. La paraula “hospital” etimològicament ve del llatí “hospitalis” relatiu a hoste. També es troben molts refugis de muntanya que porten el nom d’hospital).

A l’any 1285 comptava amb donacions per part de persones acabalades, i l’ermita que era adossada a l’hospital estava en règim de sufragi depenent de Santa Maria d’All. Posteriorment foren protectors els cònsols de Puigcerdà, i a l’any 1374 passava a dependre únicament del bisbe de La Seu d’Urgell. Durant el segle XV s’hi fan obres de millora i condicionament a les necessitats dels hostes.

La diada de Sant Bartomeu Apòstol, seguint la tradició de la zona, s’hi feia un peregrinatge en compliment de vots immemorials. Fou una ermita que va tenir capellà propi fins l’any 1870, poc abans d’esclatar la tercera i última Guerra Carlina (1872-1876) que va afectar molt l’interior de Catalunya, i en aquesta zona són coneguts els fets del setge de Puigcerdà els dies 10 i 11 d’abril de 1873 entre carlins comandats pel cap carlí Francesc Savalls Massot (La Pera,1817 - Niça,1886) i liberals sota les ordres del comandant general Josep Cabrinetty Cladera (Palma, Mallorca,1822 - Alpens,Osona,1873).

A l’any 1936 va tornar a patir les davallades de la guerra i temps convulsos, en aquest cas per l’acció dels brètols i grups brivalls descontrolats on hi van cremar dues verges juntament amb els retaules d’estil barroc del segle XIII. Accions que es repetirien dissortadament en molts punts del país on foren robades, destruïdes o espoliades moltes obres d’art i fons documenta.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular, on hi ha elements arquitectònics de diferents èpoques, te en la seva façana varies obertures de petita dimensió i el seu accés és lateral i, disposa d’un petit campanar d’espadanya per allotjament per una sola campana.

L’església al llarg dels segles ha estat molt afectada per la seva situació, a prop tant del Torrent gros procedent d’All com del riu Segre. Això ha fet que al llarg dels anys amb successives riuada, s’anés depositant terra supletòria al seu entorn, i per tant l’església sense variar la seva cota, de fet quedava cada cop més enfonsada, fins el punt que fou necessària durant el segle XVII la construcció d’una nova edificació sobre l’antiga que l’alcés del terra, amb una nova entrada i ompliment del seu interior a ras del sòl tapant així l’antic paviment.

Anualment hi té lloc un aplec popular el segon diumenge de setembre i fa uns anys fou restaurada. Al costat de l’ermita hi ha actualment un nou “hospital”, però en aquest cas no guarda cap relació amb el medieval, sinó que és un restaurant conegut com l’Ermitatge de Quadres.

 

 

 


Escut d'Isòvol

Bandera d'Isòvol
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
281 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Isovolenc, isovolenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
10,8 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
26 Hab/Km2
COMARCA
Cerdanya
PARTIT JUDICIAL
Puigcerdà
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Urgell
CODI POSTAL
17539
MERCAT SETMANAL
No té mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42.397570º - Longitud E 1.837131º
ALTITUD
1.088 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada amb cap altra població
FESTA MAJOR
Setembre
APLEC DE QUADRES
Setembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

El temps a Isòvol
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995
EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999
COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010
EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005
CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007
CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DE CATALUNYA, Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya), Borràs, Miñarro i Talavera, Editorial Políglota, 1978, Barcelona.

Internet Internet
  Aeròdrom de la Cerdanya
Espeleo Index
Canals de ràdio i TV local
  TV Cerdanya
Mola TV

Cadena Pirenaica
Mapes Plànols i Mapes
  Isovol
 
Escut del Comtat d'Urgell   EL COMTE SALOMÓ I
D’URGELL-CERDANYA
Comte d'Urgell-Cerdanya
848 - 869

Per situar-nos en la història d’aquest personatge que segons els estudiosos sí va existir, tot i que fa anys se’n dubtava, cal retrocedir fins el segle IX. En aquella època el territori de la Cerdanya estava sota la jurisdicció dels Comtes d’Urgell, tot i que hi havia dos territoris diferenciats: el Comtat d’Urgell i el de la Cerdanya, però en un període de la seva història el Comte d’Urgell, també ho era de la Cerdanya, això va succeir fins el comte Guifré I, el Pilós (870-897), que fou l’últim comte nomenat pels reis francs. A partir de les hores, serien els mateixos comtes qui establirien als seus successors i repartiment de comtats.

A partir del 897, el Comtat de la Cerdanya passaria a ésser més autònom amb Miró II de Cerdanya, i continuaria així fins l’any 1117 on Bernat Guillem sense descendència en seria l’últim. El Comtat de la Cerdanya passaria a mans dels  Comtes de Barcelona, i posteriorment a partir de 1209 es crearia una unitat territorial entre el Comtat de la Cerdanya i el del Rosselló. A partir de 1276 quan mort Jaume I, el Comtat de Rosselló i Cerdanya passa a mans de la corona de Mallorca amb Jaume II.

El mateix any 897, Guifré I, el Pilós deixa en herència el Comtat d’Urgell al seu tercer fill, Sunifred II com a comte únicament d’Urgell, mentre que el seu germà Miró II heretà els comtats de Cerdanya, Conflent i Besalú.

Comtats de la Marca Hispànica
creats en el segle IX

El Comtat d’Urgell neix com altres comtats de Catalunya després de les guerres dels francs contra els àrabs durant la conquesta entre els anys 785 a 790. Els francs entre l’any 768 fins al 814 van ésser liderats per l’emperador Carlemany, que per tal de protegir la frontera entre el regne Franc i el Califat de Còrdova, va crear els comtats com una entitat administrativa de l’imperi, amb la figura del “comte”. També creà diferents “marques”, és a dir, terrenys fronterers on el cap serà la figura del “marquès” i altres figures administratives i d’ordre públic.

Per tant, dins el territori pirenaic del nord de Catalunya d’oest a est es creen el Comtats de la Marca Hispànica de: Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent i Rosselló, i cap a l’interior es crearien els de: Besalú, Vallespir, Peralada, Osona, Girona, Empúries i Barcelona; aquest territori durant anys configuraria la dita, Catalunya vella.

Tomba de Guifré I, el Pilós a Santa Maria de Ripoll
Tomba de Guifré I, el Pilós en el
monestir de Santa Maria de Ripoll

El Comtat d’Urgell es crea a l’any 785 fins l’any 1413 quan quedarà integrat dins la Corona d’Aragó, i el Comte Salomó en seria el penúltim de la configuració Urgell-Cerdanya que el governaria entre l’any 848 fins el 869, quan seria substituït per Guifré I, el Pilós (870-897).

Per tant, Guifré I, el Pilós, també comte de Barcelona, Osona, Girona i de Conflent, fou l’últim comte del Comtat d’Urgell i Cerdanya nomenat pels reis francs; a partir d’ell comença una nova pàgina a Catalunya. També és el protagonista de la història-llegenda de l’escut d’armes i senyera reial de Catalunya; les quatre barres de sang, que possiblement Odó I rei dels Francs, impregnà amb la sang del comte, damunt el seu escut daurat.

Les referència sobre el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya són minses, fins el punt que només les referències a l’assistència a un judici celebrat a All a l’any 862, el desplaçament al califat de Còrdova i l’acompanyament de les restes de Sant Vicenç, és el que ha quedat d’aquest personatge que governà el Comtat d’Urgell i Cerdanya entre 848 i 869.

Guifré I, el Pilós
Guifré I, el Pelós, darrer comte
nomenat pels reis francs

Segons l’historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals (Vic,1888 - Barcelona,1970) Salomó d’Urgell i Cerdanya recollí la successió del seu possible parent en Sunifred I quan aquest va morir a l’any 848, segons sembla per defensar els drets del seus fills menors d'edat. Així doncs Salomó seria germà o més probablement nebot de Bel.ló, comte de Carcassona (790-810).

Se l'esmenta en la narració d'un viatge  al Califat de Còrdova cap al 863, possiblement per a demanar la devolució de les restes de Sant Vicenç diaca d’Osca en el segle IV i martiritzat a València, les quals estaven en poder del valí (càrrec administratiu islàmic) de Saragossa, i que posteriorment serien traslladades a Castres (França), entre el 863-864 pel monjo Eudald de Conques, acompanyat pel comte Salomó d’Urgell i Cerdanya en una part del viatge.

Abadal pensa que més probablement el viatge a Còrdova fou de caire diplomàtic per negociar la neutralitat o l'aliança de Còrdova, donada la rebel·lió d’Humfrid, comte de Barcelona, Rosselló, Narbona, Girona i Empúries (858-864). També apareix com s’ha esmentat, en el judici a l’agost del 868 a All poc abans segurament de morir, ja que a partir del 870 ja s’esmenta a Guifré I, el Pilós.

Els oblidats comtes de Cerdanya
Els Oblidats Comtes de Cerdanya
Joan Blasi i Solsona

L’escriptor Joan Blasi i Solsona, va publicar a l’any 1999 el llibre “Els oblidats comtes de Cerdanya”. Un compendi de 279 pàgines on esmicola i desenvolupa la història d’Urgell i Cerdanya entre els anys 798 i 1117 i particularment dels seus comtes.

Des dels antecedents històrics cèltics, romans, visigots, musulmans i francs, fins al comte Bernat Guillem, que quan morí a l’any 1117, el Comtat d’Urgell i Cerdanya va passar a mans dels comtes de Rosselló i Cerdanya, iniciant-se el nou govern amb Sanç, príncep d’Aragó i comte de Rosselló i Cerdanya.

BLASI I SOLSONA, Joan
"Els oblidats comtes de Cerdanya (798/1117"
Farell Editors, St.Vicenç de Castellet, 1999
Comtat d'Urgell (Wikipèdia)
El Comtat d'Urgell (.pdf)
Els oblidats comtes de la Cerdanya (intro)
  EL PONT DEL DIABLE
 

Pobles i indrets de la geografia catalana n’estan farcits de llegendes sobre els ponts dits del dimoni o del diable, i normalment també d’alguna velleta o donzella innocent i de bona fe, que Lucífer vol esgratossar per prendre-li la seva ànima, però com que la majoria de les llegendes acaben bé, el que surt escaldat sempre és el dimoni, com en Els Pastorets.

Es curiosa aquest relació entre els ponts i el diable, tot i que també hi ha altres paratges on són altres els elements que porten el nom de diantre. Però en el cas dels ponts molts són el coneguts com el de Martorell, Girona, Sant Cugat, Susqueda o el de Sadernes a Sales de Llierca, i és curiós com tots segueixen un guió similar, on una pobre velleta o una donzella maca i innocent li cal travessar un riu, per tal de poder passar a l’altre costat, i que bé aniria tenir a peu de camí un pont, i aquí és quan entra el dimoni com a protagonista i complidor del desig, però pagant, que poques coses hi ha gratis, en aquest cas no en moneda, ans l’ànima en serà la penyora.

Isòvol no s’ha volgut quedar al marge d’aquestes llegendes tant popular arreu de Catalunya, i en té la seva pròpia, tot i que amb els arguments comuns.

Pont del Diable d'Isòvol
Pont del diable d'Isòvol

A la web del consistori ho expliquen prou clar, quina és la llegenda en aquest cas del pont del diable del municipi, existent avui encara que una mica malmenat i situat en el mateix riu Segre.

"A Isòvol, hi havia una jove minyona, anomenada Poneta, de la casa dels senyors del lloc. Cada dia anava a buscar aigua amb un càntir a cada mà i havia de travessar el riu. Com que aquest tenia crescudes sobtades, resultava que cada any desapareixia alguna que altra criada.

La Poneta no volia córrer la mateixa sort, i, en ser l'església lluny, no podia complir amb els seus preceptes dominicals.

Suplicà el Senyor i el capellà sense aconseguir res. Un vell caçador li digué que ho podria solucionar posant-se en contacte amb el príncep de les tenebres. Aquest, el dimoni, li prometé fer-li un pont i una església abans que cantés el gall a canvi de la seva ànima. Fet el pacte, el dimoni es posà a construir el promès.

L'espavilada Poneta agafà un llum i se'n anà al galliner. Els galls, pensant-se que es feia de dia, es posaren a cantar mentre el dimoni ja estava fent el campanar. Avergonyit per haver estat burlat, no el va acabar".

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal