contacte  -  mapa web
 
Cerdanya Narasalus
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Cerdanya
Puigcerdà
Alp
Das
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Llívia
Meranges
Urús
INFO COMARCAL
Cerdanya
Diputació de Girona
Diputació de Lleida
Cambra de Comerç de Girona
ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ

Bemer

Narasalus - Bemer

Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.

Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.

El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics.

+ INFORMACIÓ:

Tel. 617.053.648
 

 

 

ENTRE LA NEU I LES MUNTANYES
Cerdanya, Alp

De fet no fou fins el segle XIV quan apareix més documentació sobre Alp, ja que fins aleshores va estar sota la jurisdicció de la baronia d’Urtx, dels vescomtes de Cerdanya i que passà posteriorment als de Castellbó i del mateix Urtx.

A l’any 1316 el rei Alfons III el Benigne  (Nàpols,1299 - Barcelona,1336) compra la major part del territori, unes vendes i compres de diferents indrets a la llarg dels segles que no van finalitzar fon l’any 1393 quan el territori passar a mans de la vegueria de Cerdanya o Puigcerdà.

A partir del Tractat del Pirineu (1659) la Cerdanya quedaria partida entre l’Alt i la Baixa Cerdanya, i amés la primera a França. Alp formaria part de la zona sud de la comarca natural dividida per interessos partidistes i polítics sense cap fonament etnogràfic. Avui amb el mateix nom de Baixa Cerdanya, però amb el nom oficial de Comarca de la Cerdanya, Alp és el municipi més oriental del territori frontera amb les comarques del Ripollès i del Berguedà.

Alp és conegut arreu i sobre tot pel amants de l’esqui per dues de les estacions d’esquí de les més conegudes del Pirineu català que són: La Molina i Masella, la primera des de 1911, i que és convertì oficialment a partir de la dècada dels vint en la primera de tot l’Estat Espanyol, i la segona La Masella que fou operativa a partir de l’any 1967.

 

EL POBLE D'ALP
Alp
Església de Sant Pere a la
Plaça de Santa Creu

El poble d’Alp està situat en la cota 1126 m. per tant més baixa que la de La Molina o Masella que estan a 1655 m i 1620 m. respectivament. Està emplaçat en el Pla d’Alp, i comunicada amb Puigcerdà per la NE-09 que es troba a només nou quilòmetres de la capital de la Cerdanya.

Està ben comunicat ja que també s’hi pot arribar amb tren que va de Barcelona a Puigcerdà, aturant-se en l’estació ADIF Urtx-Alp, situada entre Urtx i Alp, a dos quilòmetres d’Alp. Tot i que en línia recta no hi ha més de mig quilòmetres, l’orografia del terreny obliga a una sèrie de corbes de la carretera d’accés.

A prop i passa l’afluent més important, el Riu d’Alp que recull les aigües a través de diferents torrents afluents i procedents principalment del Serrat de les Llançanes, muntanya del Paborde i dels paratges de La Molina i Masella.

La zona ja era habitada en el segle IX com a parròquia del Bisbat d’Urgell, posteriorment és va anar desenvolupant i passant per diferents episòdics històrics i de propietat, tal com breument s’esmenta en l’apartat anterior.

De la primitiva església del segle IX no en queda res, a part de les referències, ja que en el segle XI fou edificada una nova església, que a través dels anys i amb moltes modificacions, seria l’actual església parroquial de Sant Pere. Es una edificació amb una sola nau central amb diferents capelles lateral, conservant una pintura gòtica del segle XIV amb la figura de Sant Cristòfol.

També es conserven dues talles de la Mare de Déu, una de les qual es conserva en el Museu d’Art de Girona, al cstat de la Catedral, i la segona es conserva en el Museu Episcopal de Vic.

Alp Alp
Església de Sant Pere
 
Interior de l'església de Sant Pere
Alp   Alp
Font de Sant Isidre
 
Torre del Riu entre la frondosa vegetació d'Alp

Un altre dels edificis emblemàtics d’Alp, és la Torre del Riu. Una edificació del segle XIX però amb clars evocacions dels palaus medievals de caire francès, que es troba a poca distància del nucli urbà d'Alp, en mig d'un fastuós i frondós entorn de vegetació.

Es un edifici amb planta baixa i dos pisos, envoltada d’una muralla guarnida amb merlets i dues torres circulars, amb un conjunt arquitectònic d’estil classicista francès amb varis elements heràldics. Fou edificada sobre la restes d’un antiga fortificació del que no es té informació.

 

LA MOLINA

Logo de La MolinaLa MolinaLa Molina és una de les dues poblacions dins el municipi d’Alp conjuntament amb Masella on la seva activitat principal és la pràctica de l’esquí. Es troba situada entre les cotes 1700 m i 2500 i en la zona sud-est del territori i a prop de la carretera N-152 que comunica amb Puigcerdà a 15 Km. amb Ribes de Freser a 38 Km o Ripoll a 52 Km.

A l’any 1911 és va realitzà a la Molina la primera competició oficial d’esquí, tot i que ja hi havia hagut activitat des de 1908 de part dels primers esquiadors i esquiadores més agosarats, però no fou fins a inicis dels anys vints, és a dir entre l’hivern del 1923-1924 quant l’estació va començar de manera més regular les seves activitats, que es van situar en la zona coneguda com el paratge de Fontacaleta.

Un fet transcendental en l’inici de l’activitat en La Molina fou l’arribada del tren. La línia que va de Ripoll a Puigcerdà va arribar a La Molina el 12 de juliol de 1922, arribant el 3 d’octubre del mateix any a Puigcerdà. Aquesta línia va suposar una comunicació excel·lent, ràpida i còmoda envers al transport per carretera, que no tant sols tenia unes infraestructures molt deficitàries, sinó que la orografia del territori també n’era un verdader handicap. Actualment aquesta línia de tren enllaça Barcelona amb Puigcerdà, per connectar posteriorment amb els trens francesos SNCF a Latour-de-Carol-Enveitg.

Aquest medi de transport va fer que s’incrementés progressivament l’activitat de La Molina any darrera any, però ja en el mateix hivern 1923-1924, durant el mes de febrer de 1924 s’hi van celebrar els X Concursos d’esport d’Hivern i els Campionats de Catalunya. A l’any 1925 un nou element s’hi afegí al territori, que fou la inauguració del refugi del Centre Excursionista de Catalunya, que es convertiria d’aquesta manera en el primer allotjament de la zona.

Un altre fet pioner a tot l’Estat fou l’obertura servei d’assistència mèdica, per accidentats en les pràctiques de l’esqui a l’any 1940, que a partir de l’any 1950 la figura del traumatòleg i cirurgia ortopèdic  Dr. Josep Maria Figueres i Anmella (Barcelona,1926-2011) en seria una figura clau.

Alp, La Molina
Típic paisatge d'hivern a La Molina
Alp, La Molina Alp, La Molina
Benvinguts a La Molina
 
Capella de la Verge de les Neus

La Molina sempre ha estat un referent en les estacions d’esquí de tot l’Estat, ja que fou la primera estació oficial d’esquí i, a l’any 1943 s’hi va instal·lar el primer teleesquí, continuant la seva innovació amb la instal·lació durant la temporada 1946-47 de la primera telecadira que anava al Turó de la Perdiu. A partir d’aquesta època, les ampliacions, innovacions i les múltiples celebracions que s’hi ha portat a terme no ha deixat de créixer, per convertir-se actualment en una estació de prestigi mundial.

+ Informació:  
Web oficial de l'estació de La Molina

 

MASELLA
Alp, La Masella
Vista de Masella
© Hotel Fontanals Golf

Masella és l’altre estació d’esquí que hi ha dins el municipi d’Alp, que es troba a uns cinc quilòmetres des del nucli urbà d’Alp, en plena Cerdanya.

Disposa de totes de comoditats en restauració i hostatgeria a través d’hotels, albergs, bungalows, apartaments o fins i tot, càmping, com també d’altres serveis al visitant com poden ésser botigues, lloguer i taller de reparació de material, escola i evidentment servei mèdic.

Masella, AlpLes infraestructures com també les instal·lacions i equipaments que disposa l'estació hivern, són modernes i funcionals per tal d’oferir el poder practicar l’esport de l’esquí, o cualsevol altre activitat de la neu de manera òptima i segura. Masella també ofereix la oportunitat de fer esquí nocturn.

La cota màxima és situa en el pic de la Tosa que s'emplaça a 2535 metres d'altitud. a prop del conegut refugi "Niu d’Àguila". I pel que fa a la cota altiméstrica més baixa de Masella, és el paratge conegut amb el nom de "Pla de la Masella", situat a 1600 m. d'altitud.

El nombre de pistes que disposa l’estació són en total 65 pistes, desglossades en 9 verdes, 24 blaves, 22 vermelles i 10 negres, les qual en cas de necessitats l’estació disposa d’un total de 454 canons de producció de neu artificial.

Per a donar servei a les pistes, disposa d’un total de 18 remuntadors, distribuïts en 5 telecadires, 7 telesquís, 2 telecordes i 4 cintes transportadores.

+ Informació:  
Web oficial de l'estació de Masella

 

 

 

 


Escut d'Alp

Escut

 

ALP EN XIFRES
GENTILICI
Alpenc, Alpenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
44,29 Km2
COMARCA
Cerdanya
PARTIT JUDICIAL
Puigcerdà
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Urgell
CODI POSTAL
17538
MERCAT SETMANAL
Dissabtes
COORDENADES GPS
Latitud N 42.375014º - Longitud E 1.886741º
ALTITUD
1.158 metres
CIUTAT AGERMANADA
Alp no està agermanada
FESTA MAJOR
29 de juny Sant Pere
FESTA D'ESTIU
15 d'agost
FESTA MAJOR DE LA MOLINA
Agost (Mare de Déu de Les Neus)
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
LA MOLINA
LA MASELLA
LA MOLINA + LA MASELLA
   

 

Alp
El temps a Alp
MeteoCat
Trànsit
La Molina
Masella
           
La Molina
Masella
       
       

 

Bibliografia Bibliografia
 

LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995
EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999
COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010
EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005
CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007

Internet Internet
  Senders Alp
Canals de ràdio i TV local
  TV Cerdanya
Mola TV

Cadena Pirenaica
Revistes, publicacions, premsa local i digital
  Oxígeno
Mapes Plànols i Mapes
  Alp
La Molina
Masella
 
Josep Maria Figueras Anmella   JOSEP MARIA FIGUERAS I ANMELLA
Traumatòleg i cirurgià ortopèdic

Barcelona (1926-2011)

El doctor en traumatologia i cirurgia ortopèdica Josep Maria i Anmella va néixer a Barcelona el 22 de juny de 1926, on hi va morir als 85 anys el 29 de setembre de 2011.

Es va llicenciar en la Facultat de Medicina de Barcelona a l’any 1950, iniciant la seva formació professional especialitzada a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, en el servei de traumatologia i ortopèdia de la mà del Dr. Josep Maria Cañadell Carafi.

Josep Maria Figueras
L'época dorada de Josep Maria Figueras

Des de molt jove l’afecció per l’esquí fou el seu referent, ja que a partir dels 16 anys s’hi va iniciar essent una de les seves primeres tasques la de monitor d’esquí a La Molina. L'afecció de l'esquí era compartida també per l'escoltisme i la passió per la muntanya, com per la pràctica d'esports en el mar com l'esquí nàutic.

A l’any 1948 es celebraven els Jocs Olímpics d’Hivern a Saint Moritz, en el cantó suís de Graubünden, pels quals fou seleccionat per participar-hi, però dissortadament una lesió el va impossibilitar de poder fer realitat el somni de tot atleta, en aquest cas esquiador.

Olimpiades d'hivern a Saint Moritz, 1948
Les olimpiades d'hivern de 1948 a Saint Moritz, un somni que el Dr. Figueras no va poder fer realitzat per culpa d'una lesió.

En la temporada d’hivern 1950-1951 va començar a exercir de metge a la clínica de La Molina que, en aquella època no disposava d’un centre específic, sinó que ocupava una habitació del refugi xalet del Centre Excursionista de Catalunya.

Poc temps després les necessitats van fer que el servei metge es traslladés a l'Hotel Adserà.

Hotel Adsera

El serveis mèdic a La Molina és van regularitzar en unes instal·lacions pròpies a l’any 1969 que el Dr. Figueras en fou el seu primer responsable.

A l’any 1956 es van celebrar els Jocs Olímpics d’Hivern en el municipi italià de Cortina d’Ampezzo, en la regió de Vèneto, en els Alps Italians. El doctor Figueras hi va participar, però en aquest cas no com esquiador, sinó com a metge especialista en traumatologia de l’equip espanyol.

Posteriorment també formaria part d’aquest equip mèdic en els jocs d’hiverns de Squaw Valley (Califòrnia, USA, 1960), a Innsbruck (Tirol, Àustria, 1964), a Grenoble (Roine-Alps, França, 1968), a Sapporo (Japó, 1972), a Innsbruck (1976), a Lake Placid (Nova York, USA, 1980), a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina, que en aquell any encara era Iugoslàvia, 1984) i finalment a Calgary (Alberta, Canadà, 1988) que seria els últims jocs olímpics d’hivern que participaria en l’equip mèdic de la selecció espanyola.

Calgary 1988
Calgary'88 fou la última participació del Dr. Figueras amb la selecció espanyola

La seva trajectòria professional fou llarga i fructífera, ja que es pot considerar com un dels pioners en la medicina esportiva en general i més concretament dins el món de l’esquí.

Va assistir esportistes de renom de diferent procedència i pioner en la prevenció d’accidents, fet que li va comportar que quan a Andorra a l’any 2002 es va celebrar el XXVè Congrés SITEMSH (International Society for Traumatology and Winter Sports Medecine) fou invitat a participar en el comitè d’honor.

Josep Maria Figueras Anmella
El Dr. Josep Maria Figueres, conegut pels amics com "Pitu"
© CEC

Durant anys fou cap del Servei de Cirurgia i Traumatologia de l’Hospital de la Creu Roja Dos de Maig de Barcelona i també membre de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

Al final de la seva trajectòria professional va rebre diferents reconeixements on hi destaquen principalment la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari atorgada per la Generalitat de Catalunya a l’any 2001 i el 2003 la Creu de Sant Jordi.

Creu de Sant Jordi al Dr. Josep Maria Figueras
El President Pujol, va el lliurament de la
Creu de Sant Jordi al Dr. Figueras

La Generalitat de Catalunya, presidida per el President Jordi Pujol, va considerar al Dr. Figueras com a mereixedor de l’alta distinció catalana, segons el Diari de la Generalitat del 13 d’octubre de 2003 en base a:

"Metge traumatòleg. Com a referent, amb projecció internacional, en l'àmbit de la medicina de l'esport, i també per la seva llarga dedicació a l'esquí i als esports de muntanya i per les activitats que hi ha promogut, incloent-hi l'escoltisme. Destaquen les seves intervencions en diferents Jocs Olímpics i Campionats del Món d'Esports d'Hivern com a metge de l'equip espanyol d'esquí."

Un dels darrers reconeixements que va rebre, fou a l’any 2008 de part de l'estació andorrana de Vallnord, que concedeix el premis "Premis importants de la Neu".

La Molina, exposició sobre l'esquí
Exposició permanent dedicada a la figura del Dr. Figueras, La Molina i l'esquí en general
© GIROMUS

La Molina el recorda en una exposició dedicada al món de l’esqui i a la seva aportació en aquest camp esportiu on s’hi poden veure gran quantitat d’equips, material, detalls, documentació o altra informació relacionada amb l’esquí i La Molina.

Federació Catalana d'Esports d'Hivern
ISSUU (FCEH)
Saint Moritz
SITEMSH
Societat Catalana d'Ortopèdia
Creu Roja Catalunya
ICATME
APUNTS
Medicina de l'esport, 2012
MUNTANYA nº 809
CEC, 1997
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: novembre 2020 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal