contacte  -  mapa web
 
Cerdanya
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Cerdanya
Alp
Das
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Llívia
Meranges
Meranges
Urús
INFO COMARCAL
Cerdanya
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Meranges

UN MUNICIPI A LA CARENA OCCIDENTAL DEL PIRINEU GIRONÍ
Meranges
Plana de la Cerdanya des de Meranges

El municipi de Meranges és el situat més a occident del Pirineu gironí, i envoltat pels municipis de Ger, en la part oriental i l’únic pertanyent a la Baixa Cerdanya gironina, ja que els dos restants són, Bellver de Cerdanya i Lles de Cerdanya que formen part de la província de Lleida.

Per la part nord del municipi i amb una longitud d’uns tres quilòmetres fa frontera amb França, i concretament amb la comarca de l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord.

Els primers documents que fan referència a aquesta població són del segle IX-X, on hi figuren amb noms com “meranicos”,”maranicos” i “meranegas”, tots derivats del llatí “marianicus” procedents de l’arrel “Marius”.

Com altres municipis i pobles d’aquesta part de la Cerdanya, passaria al llarg de la seva història per diferents mans i jurisdiccions feudals i eclesiàstiques, fins que es va integrar-se en el segle XV a la corona d’Aragó.

Meranges només està comunicada per carretera amb la GIV-4031 que va de Ger fins arribar directament a Meranges amb un recorregut de deu quilòmetres. També hi ha una carretera la GIV-4032 que continua com a pista forestal pavimentada, però estreta que va des d’Olopte, un veïnat d’Isòvol, fins enllaçar amb la GIV-4031.

Les altres vies són pistes forestals pavimentades o carreteres estretes en bon estat, com la que va des de Meranges fins a Girul, veïnat situat a un quilòmetre havent passat Meranges, que de fet és una prolongació de la GIV-4031 que arriba fins l’Estany Sec, a prop del refugi de Malniu, on també s’hi pot arribar procedent de Guils.

MerangesEl municipi d’una superfície 37,3 km2 és molt muntanyós que va a cotes dels 1.500 metres en el Serrat de la Ginebreda a pic com la Carbassa de 2.738 metres, Bony del Manyer de 2,788 metres, Tosseta de l’Esquella a 2.869 metres o el de Puigpedrós de 2.914 metres que és el més alt del municipi, una punta on incideixen els municipis de Meranges, Ger i Guils de Cerdanya, aquest últim seguint una franja d’estranya forma longitudinal.

MerangesLa seva orografia abrupta i a la carena pirenaica, fa que tinguin molt riquesa fluvial i aigües estanques com els estanys, on n’hi ha més de vuit, on els més coneguts són l’estany de Malniu, l’Estany Sec, l’Estany Llarg, l’Estany del Minyons o l’Estany dels Aparellats entre d’altres.

L’afluent més important és el riu Duran que és el responsable de anar recollint les aigües dels múltiples torrents i rieres del municipi, com el Rec del Torer, Rec de Foguerades, Torrent del Prat Nou, Torrent dels Forcats o el Rec de la Creu. El riu Duran vessa les seves aigües directament al riu Segre, en els límits entre els municipi d’Isòvol i el de Bellver de Cerdanya.

El territori apart del propi nucli de Meranges, només té un altre veïnat, que és el de Girul, situat a un quilòmetre passat el poble de Meranges. Després en la part nord del territori, disposa de dos refugis de muntanya; el de Malniu i el Joaquim Folch; el primer situat a prop de l’Estany Sec a uns 2.100 metres d’altitud i, el segon en la zona dels Engorgs a 2.400 metres, i a prop del Puigpedrós.

 

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ

Martiri de Sant Sarni
Martiri de Sant Sarni
Sant Sadurní de Meranges
Campanar de Sant Sadurní

És l’església parroquial de Meranges, i com moltes altres esglésies de la Cerdanya surt ja en el segle IX esmentada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, formant part de les 85 esglésies que esmenta el text de l’any 819, pertanyents als territoris de la Cerdanya i la Vall de Ribes, de la jurisdicció de la Seu d’Urgell.

El temple venera a Sant Serni o Sant Sadurní (Patres,Grècia ? - Tolosa,257). El nom llatí és “Saturninus”, però com que havia estat evangelitzador de la Gàl·lia i més tard fou el primer bisbe de Tolosa, adquirí en nom occità de “Sarnin”, que en català és Sadurní.

Fou martiritzat per negar-se a realitzar actes pagans i demetre de la fe catòlica, dient la llegenda que fou lligat a un brau que l’arrossegar pels carrers de Tolosa fins a la mort.

Sant Sadurni de Meranges
Portalada de Sant Sadurní

L’edifici consta d’una sola nau amb un absis semicircular, amb voltes d’arc ogival, i una petita finestra. En el costat de l’Epístola, és a dir el dret, hi ha aculats dos arcs on hi ha uns altars i un d’ells amb data de l’any 1690.

Durant els segles XVII i XVIII es van portar a terme moltes reformes del temple, on hi destaca la construcció del campanar. També cal destacar la portalada d’entrada a l’església, que es tracte d’una obra de pedra granítica amb cinc arquivoltes, és a dir els arcs conjunts que hi ha a la part superior de la porta, on hi ha moltes figueres de relleu però malmeses i difícil de identificar.

Hi ha tres columnes laterals, dues a la dreta i una a l’esquerra, l’altre de l’esquerra és més un pilar que no pas una columna pròpiament dita. Els capitells de les tres columnes estan molt malmesos i amb una forta erosió com tot el conjunt de la portalada en general.

La porta de fusta està molt reforçada amb element decoratius forjats, que sembla havien estat elements de l’antiga porta d’entrada a l’església. Al costat de la portalada hi ha una altra porta que és la que pujar al campana on hi ha una llinda amb l’inscripció de l’any 1683.

 

GIRUL

Girul, Meranges
Veïnat de Girul

Girul és un petit veïnat i l’únic existent en el municipi de Meranges. Està situat a un quilòmetre després d’haver passat Meranges per la GIV-4031 en direcció a diferents estanys que hi ha en la zona nord del municipi.

L’enclavament del veïnat està a 1.680 metres d’altitud un dels més elevat de la Cerdanya i lúnic accés és per la carretera esmentada GIV-4031, que està en bones condicions, però estreta.

A prop hi passen, el Torrent d’Envalls i el Rec de Foguerades, que vessen les seves aigües al riu Duran, a prop del mateix paratge de Girul.

Entre Meranges i Girul hi ha dos indrets prou coneguts per la gent de la població: el primer és la capella de Sant Antoni, una petita construcció a peu de carretera dedicada a aquest sant, i el segons el Castell de Meranges. Una edificació documentada a l’any 1068 per diferents donacions i fidelitats feudals, situat en el Puig de Meranges, i del qual avui dia pràcticament ja no en queda res; sembla que les seves pedres foren emprades en altres construccions preferentment de tipus eclesiàstic.

L’origen del seu nom no està clar, però hi ha indicis que com molts altres indrets i pobles del Pirineu tinguin el seu origen en noms de procedència basca. En aquest cas, sembla que Girul podria provenir del basc “gero-uri” que significaria “la vila del fons o la de darrera del tot”, un nom prou adient per l’emplaçament del poblet.

 

 

 

 


Escut de Meranges

Bandera de Meranges
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
100 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Merangí, merangina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
37,3 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
2,7 Hab/Km2
COMARCA
Cerdanya
PARTIT JUDICIAL
Puigcerdà
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Urgell
CODI POSTAL
17539
MERCAT SETMANAL
No té mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42.446975º - Longitud E 1.788606º
ALTITUD
1.539 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
Tercer diumenge de juny
APLEC DE LA XICOLA
Primer diumenge de juny
FESTA PETITA
Sant Serni, mes de novembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

El temps a Meranges
Refugi Malniu
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995
EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999
COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010
EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005
CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007
ULLS DE GEL, Carolina Solé, Editorial Columna CAT-Grup 62, Barcelona, 2013
RUSCA, L'ÓS DE MERANGES, Josep Barahonda Canela - Marçal Abella, 2008

Internet Internet
  Aeròdrom de la Cerdanya
Guies de Meranges
Refugi de Malniu
Canals de ràdio i TV local
  TV Cerdanya
Mola TV

Cadena Pirenaica
Mapes Plànols i Mapes
  Meranges
 
  REFUGIS DE MUNTANYA
Malniu i Engorgs
de Meranges
 

En el municipi de Meranges hi ha dos refugis de muntanya: El Malniu, propietat de l’ajuntament de Meranges i l’Engorgs, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya; coneguda com FEEC en seu central a Barcelona.

El refugi de Malniu està situat entre els estany de l’Estany Sec i l’Estany de Malniu a 2.138 metres d’altitud, a prop del rec de Malniu i en la part sud del Serrat de les Perdius Blanques.

Llac de Malniu, Meranges
Estany de Malniu
© Malniu

És un refugi de muntanya que fou inaugurat a l’any 1954 per a donar serveis a tots el amants de la muntanya, l’excursionisme i el senderisme, ja que Meranges disposa de paisatges de gran bellesa, estanys i cims que són reptes pels amants de l’alta muntanya com el castell dels Lladres (2.500 metres), Puig Farinós (2.580 metres) del municipi de Guils o el Puigpedrós de 2.914 metres d’altitud.

El refugi és guardat i disposa d’un ampli ventall de serveis com bar i menjars, a més d’altres que avui considerem indispensables com llum, calefacció o afins. El nombre de places total del refugi és de 34 lliteres.

Refugi de Malniu, Meranges
Refugi de Malniu
© Malniu

El refugi està situat dins la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-Alt Urgell d’una extensió de 19.000 Ha. i que afecta als municipis de Ger, Guils de Cerdanya, Meranges, Bellver de Cerdanya, Lles, Estamariu, Vals de Valira i Pont de Bar.

L’altre refugi de muntanya de propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), és el d’Engorgs, o també conegut con Refugi Joaquim Folch i Girona, en honor de qui fou geòleg i enginyer, i gran entusiasta de l’excursionisme, la muntanya, la història natural i la mineralogia (Barcelona,1892-1984).

Vall del riu Duran
La Vall del Riu Duran, Meranges
© Senderisme.tk

El refugi està situat en la part nord-oest del municipi de Meranges, en el paratge coneguts com Circ d’Engorgs, a prop d’una gran quantitat d’estanys com el dels Minyons, del Aparellats, o l’Estany Llarg entre d’altres, en mig de paisatge de gran bellesa.

Situat en la cota de 2.375 metres està emplaçat al peu del pic més alt de Meranges, el Puigpedrós de 2.914 metres d’altitud. A prop del refugi hi passa el sender de gran recorregut GR-11 provinent del Refugi de l’Illa (Encamp,Andorra) o del de Malniu segons el sentit oest-est o est-oest que s’hi arribi.

Refugi d'Engorgs, Meranges
Refugi d'Engorgs o Joaquim Folch Girona
© FEEC

El refugi de reduïdes dimensions fou inaugurat el 12 d’octubre de 1953 i disposa d’un total de 18 places, amb disponibilitat de servei de cuina.

FIGUERA ABADAL, Manel
"Cerdanya. 17 excursions a peu"
Cossetània Edicions, Valls, 2009
BARCELÓ CASAS, Alfons
"GR-11 - Catalunya"
Cossetània Edicions, Valls, 2012
FEEC
Refugi Malniu
Guies Meranges Ferran
Fulletó del Paratge Natural
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal