UN MUNICIPI A LA CARENA OCCIDENTAL DEL PIRINEU GIRONÍ

Plana de la Cerdanya des de Meranges

El municipi de Meranges és el situat més a occident del Pirineu gironí, i envoltat pels municipis de Ger, en la part oriental i l’únic pertanyent a la Baixa Cerdanya gironina, ja que els dos restants són, Bellver de Cerdanya i Lles de Cerdanya que formen part de la província de Lleida.

Per la part nord del municipi i amb una longitud d’uns tres quilòmetres fa frontera amb França, i concretament amb la comarca de l'Alta Cerdanya a la Catalunya Nord.

Els primers documents que fan referència a aquesta població són del segle IX-X, on hi figuren amb noms com “meranicos”,”maranicos” i “meranegas”, tots derivats del llatí “marianicus” procedents de l’arrel “Marius”.

Com altres municipis i pobles d’aquesta part de la Cerdanya, passaria al llarg de la seva història per diferents mans i jurisdiccions feudals i eclesiàstiques, fins que es va integrar-se en el segle XV a la corona d’Aragó.

Meranges només està comunicada per carretera amb la GIV-4031 que va de Ger fins arribar directament a Meranges amb un recorregut de deu quilòmetres. També hi ha una carretera la GIV-4032 que continua com a pista forestal pavimentada, però estreta que va des d’Olopte, un veïnat d’Isòvol, fins enllaçar amb la GIV-4031.

Les altres vies són pistes forestals pavimentades o carreteres estretes en bon estat, com la que va des de Meranges fins a Girul, veïnat situat a un quilòmetre havent passat Meranges, que de fet és una prolongació de la GIV-4031 que arriba fins l’Estany Sec, a prop del refugi de Malniu, on també s’hi pot arribar procedent de Guils.

El municipi d’una superfície 37,3 km2 és molt muntanyós que va a cotes dels 1.500 metres en el Serrat de la Ginebreda a pic com la Carbassa de 2.738 metres, Bony del Manyer de 2,788 metres, Tosseta de l’Esquella a 2.869 metres o el de Puigpedrós de 2.914 metres que és el més alt del municipi, una punta on incideixen els municipis de Meranges, Ger i Guils de Cerdanya, aquest últim seguint una franja d’estranya forma longitudinal.

La seva orografia abrupta i a la carena pirenaica, fa que tinguin molt riquesa fluvial i aigües estanques com els estanys, on n’hi ha més de vuit, on els més coneguts són l’estany de Malniu, l’Estany Sec, l’Estany Llarg, l’Estany del Minyons o l’Estany dels Aparellats entre d’altres.

L’afluent més important és el riu Duran que és el responsable de anar recollint les aigües dels múltiples torrents i rieres del municipi, com el Rec del Torer, Rec de Foguerades, Torrent del Prat Nou, Torrent dels Forcats o el Rec de la Creu. El riu Duran vessa les seves aigües directament al riu Segre, en els límits entre els municipi d’Isòvol i el de Bellver de Cerdanya.

El territori apart del propi nucli de Meranges, només té un altre veïnat, que és el de Girul, situat a un quilòmetre passat el poble de Meranges. Després en la part nord del territori, disposa de dos refugis de muntanya; el de Malniu i el Joaquim Folch; el primer situat a prop de l’Estany Sec a uns 2.100 metres d’altitud i, el segon en la zona dels Engorgs a 2.400 metres, i a prop del Puigpedrós.

ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ

Martiri de Sant Sarni

Campanar de Sant Sadurní

És l’església parroquial de Meranges, i com moltes altres esglésies de la Cerdanya surt ja en el segle IX esmentada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, formant part de les 85 esglésies que esmenta el text de l’any 819, pertanyents als territoris de la Cerdanya i la Vall de Ribes, de la jurisdicció de la Seu d’Urgell.

El temple venera a Sant Serni o Sant Sadurní (Patres,Grècia ? - Tolosa,257). El nom llatí és “Saturninus”, però com que havia estat evangelitzador de la Gàl·lia i més tard fou el primer bisbe de Tolosa, adquirí en nom occità de “Sarnin”, que en català és Sadurní.

Fou martiritzat per negar-se a realitzar actes pagans i demetre de la fe catòlica, dient la llegenda que fou lligat a un brau que l’arrossegar pels carrers de Tolosa fins a la mort.

Portalada de Sant Sadurní

L’edifici consta d’una sola nau amb un absis semicircular, amb voltes d’arc ogival, i una petita finestra. En el costat de l’Epístola, és a dir el dret, hi ha aculats dos arcs on hi ha uns altars i un d’ells amb data de l’any 1690.

Durant els segles XVII i XVIII es van portar a terme moltes reformes del temple, on hi destaca la construcció del campanar. També cal destacar la portalada d’entrada a l’església, que es tracte d’una obra de pedra granítica amb cinc arquivoltes, és a dir els arcs conjunts que hi ha a la part superior de la porta, on hi ha moltes figueres de relleu però malmeses i difícil de identificar.

Hi ha tres columnes laterals, dues a la dreta i una a l’esquerra, l’altre de l’esquerra és més un pilar que no pas una columna pròpiament dita. Els capitells de les tres columnes estan molt malmesos i amb una forta erosió com tot el conjunt de la portalada en general.

La porta de fusta està molt reforçada amb element decoratius forjats, que sembla havien estat elements de l’antiga porta d’entrada a l’església. Al costat de la portalada hi ha una altra porta que és la que pujar al campana on hi ha una llinda amb l’inscripció de l’any 1683.

GIRUL

Veïnat de Girul

Girul és un petit veïnat i l’únic existent en el municipi de Meranges. Està situat a un quilòmetre després d’haver passat Meranges per la GIV-4031 en direcció a diferents estanys que hi ha en la zona nord del municipi.

L’enclavament del veïnat està a 1.680 metres d’altitud un dels més elevat de la Cerdanya i lúnic accés és per la carretera esmentada GIV-4031, que està en bones condicions, però estreta.

A prop hi passen, el Torrent d’Envalls i el Rec de Foguerades, que vessen les seves aigües al riu Duran, a prop del mateix paratge de Girul.

Entre Meranges i Girul hi ha dos indrets prou coneguts per la gent de la població: el primer és la capella de Sant Antoni, una petita construcció a peu de carretera dedicada a aquest sant, i el segons el Castell de Meranges. Una edificació documentada a l’any 1068 per diferents donacions i fidelitats feudals, situat en el Puig de Meranges, i del qual avui dia pràcticament ja no en queda res; sembla que les seves pedres foren emprades en altres construccions preferentment de tipus eclesiàstic.

L’origen del seu nom no està clar, però hi ha indicis que com molts altres indrets i pobles del Pirineu tinguin el seu origen en noms de procedència basca. En aquest cas, sembla que Girul podria provenir del basc “gero-uri” que significaria “la vila del fons o la de darrera del tot”, un nom prou adient per l’emplaçament del poblet.

Escut	Bandera

NOMBRE D'HABITANTS (2015)	100 Habitants (font: idescat)
GENTILICI	Merangí, merangina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI	37,3 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ	2,7 Hab/Km2
COMARCA	Cerdanya
PARTIT JUDICIAL	Puigcerdà
DEMARCACIÓ ELECTORAL	Puigcerdà
BISBAT	Urgell
CODI POSTAL	17539
MERCAT SETMANAL	No té mercat setmanal
COORDENADES GPS	Latitud N 42.446975º - Longitud E 1.788606º
ALTITUD	1.539 metres
CIUTAT AGERMANADA	No està agermanada
FESTA MAJOR	Tercer diumenge de juny
APLEC DE LA XICOLA	Primer diumenge de juny
FESTA PETITA	Sant Serni, mes de novembre
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT	web

El temps a Meranges Refugi Malniu MeteoCat Trànsit

	Bibliografia
	• LA CERDANYA, TOTS ELS CIMS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà 1995 • EL OBLIDATS COMTES DE LA CERDANYA, Joan Blasi Solsona, El Farell Edicions, St.Vicenç de Castellet, 1999 • COMARQUES OBLIDADES, Carles Gascón Chopo, Edicions Salòria, La Seu d'Urgell 2010 • EXCURSIONS ESCOLLIDES PER RAQUETES DE NEU, Manel Figuera, Ediorial Casetània, 2005 • CERDANYA: 224 ITINERARIS, Manel Figuera i Alfons Brosel, Editorial Sua Edicioak, 2007 • ULLS DE GEL, Carolina Solé, Editorial Columna CAT-Grup 62, Barcelona, 2013 • RUSCA, L'ÓS DE MERANGES, Josep Barahonda Canela - Marçal Abella, 2008
	Internet
	Aeròdrom de la Cerdanya Guies de Meranges Refugi de Malniu
	Canals de ràdio i TV local
	TV Cerdanya Mola TV Cadena Pirenaica
	Plànols i Mapes
	Meranges