 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
LA VALL D'ARO
A principis del segle XX el paratge on avui hi ha Platja d’Aro no era més que un petit barri mariner sense cap importància i amb uns quans masos disseminats, entre el litoral marítim i la capital del municipi que era Castell d’Aro. També cal esmentar que era la zona menys segura del municipi degut a la seva facilitat per ésser envaïda des del mar pel que fa a l’època de les incursions de pirates i corsaris que en general que patien les costes del mediterrani i les catalanes en particular. Per aquesta causa, les poques masies disseminades existents en el paratge era de grans dimensions i proveïdes d’elements defensius i de fortificació per tal de fer front als atacs i perills que provenien del mar, per contra Castell d'Aro ja era una població i per tant, gaudia dels seus propis sistemes de defensa. Algunes de les masies ubicades en aquest territori tenien noms com: Mas Pouplana, Mas Eroles, Mas Sicars, Can Bas o Mas Xai entre d’altres, les qual es remunten al segle XVI, però cal esperar fins el segle XVII i anys següents per arribar on eren importants les mesures de defensa, però també del dia a dia, emmarcat en els treballs de camp i boscos, principalment per l'explotació i extracció del suro, important industria en molt indrets i poblacions del Baix Empordà. Fins l'arribada de l'explotació del suro, l’economia tradicional de tota la Vall d'Aro havia estat l’agrària en el sector planer de la vall i una part dedicada a la ramaderia, on la pesca tenia poca importància ja que en el seu litoral ni tan sols hi havia port, sinó que era barques de poc calat, i per tant els recursos marítim extrets eren de poca importància, en comparació amb altres poblacions properes com podien ésser Palamós o Sant Feliu de Guíxols. A partir de finals dels anys cinquanta i sobre tot durant el decenni dels anys seixanta, el panorama i paisatge principalment a la platja de la Vall d'Aro, coneguda simplement per Platja d'Aro, va canviar radicalment per una nova indústria de serveis: el turisme, fet que faria que tot quedés capgirat i molt diferent de modus vivendi que havien tingut els habitants de la Vall d'Aro durant mils d'anys enrere. • Origens historics La Vall d’Aro estava referida a l’any 898 com la “Vallis Aracae”, posteriorment a l’any 914 apareix amb el nom de “Valle Arace” i en el 1016 com a “Valle Arazi”, i amb el anys esdevindria amb el nom de Vall d'Aro. En els seus orígens era una batllia reial, però ja en el segle XIX va passar ésser un municipi independent ja que a més es va separar de Santa Cristina d’Aro, territori collindat amb el qual havien format una entitat única. • Característiques geogràfiques La Vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la que pertany, el Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que arriben al mar i la serra de Sant Grau o també coneguda com Serra de Cadiretes, amb gran relleus muntanyosos, zones rocoses i nombrosos camins per a recorrec els dels indrets i racons. Hídricament només té un curs d'importancia que és el Ridaura, que de fet és el més important de la comarca del Baix Empordà com a riu propi, ja que també hi ha el riu Ter, però aquest no és exclusiu d'aquesta comarca, en canvi el Riudaura si, ja que neix sota el Puig de Sant Baldiri en el massis de l'Ardenya en el municipi de Santa Cristina d'Aro, a 276 metres sobre el nivell del mar, que després de recorrer uns 20 km vessar les aigues a la part sud de la platja principal de Platja d'Aro. El Ridaura té diferente rieres i torrent que l'alimenten durant el seu recorregut, destacant per exemple la Riera de Solius, el Torrent de la Deu, el Torrent de Santa Escolàstica, la Riera de Malvet o el Torrent de Canyet. • Delimitacions del municipi i comunicacions El municipi de Castell-Platja d'Aro està envoltat únicament per tres municipi, que són: Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols, ja que bona part del seu territori està limitat pel mar. Totes les entitats municipal que integren el municipi, és a dir: Castell d'Aro, Platja d'Aro, Fenals i S'Agaró, i altres petits indrets, són llocs molt ben comunicats per carretera a través de l'autovia C-31, a més d'altres accesos com els que comuniquen des de Palamós, Sant Antoni de Calonge, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Platja d'Aro, disposa també d'un port esportiu en la zona de Punta Prima, entre la Marina del Port i la cala de Sa Conca, ben comunicada des del port o S'Agaró. El que no disposa és de ferrocarril, com havia tingut quan existia el tren carrilet que comunicava Girona amb Sant Feliu de Guíxols; actualment les estacions de tren més properes són a Girona, tant pel que fa al tren de rodalies i MD, com el d'Alta Velocitat, que es troben a 30 km.
NUCLIS DE POBLACIÓ DEL MUNICIPI Els nuclis de població més importants del municipi són: Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró, els quals dins aquest portal del Triangle Gironí, tenen el seu propi espai separat, tot i ésser part del mateix municipi, però que donada la seva importancia i gran nombre d'atractius que tenen, igual que altres poblacions de les comarques gironines, tenen espai propi. Nogesmenys, el municipi també disposa d'altres petit nuclis, alguns amb molts anys d'historia com Fanals, i altres més recents, normalment urbanitzacions residencials, fruit del boom turistic que es va anar iniciant a finals dels anys cinquanta i sobre tot seixanta, que donada l'extensa platja on avui hi ha Platja d'Aro, així com les nombroses i diverses activitats, han convertit aquesta part del Baix Empordà en una aglomeració important. • Fanals d'Amunt Com el seu nom indica Fenals d’Amunt és troba a l’interior del municipi tocant el terme de Calonge. Fou el primitiu nucli composat per masos dispersos molts d’ells actualment abandonats, amb un petit nucli a l'entorn de l'església de Santa Maria. La seva ubicació s’explica arran de resguarda els seus habitants del perills dels enemics, principalment dels procedents del mar, com el pirates, musulmans i normands, però amb l’avantatge de tenir una esplèndida i ampla visió de tota la badia. En aquest paratges i durant el segle XIV una part de la família empordanesa dels Llavià hi tenien possessions i residència. La prova més evident és la làpida testamentària de Geralda de Llavià, esposa de Bernat de Llavià que hi morí el 4 de novembre de 1338, i que fou enterrada en el monestir de Sant Feliu de Guíxols, en una època en que l’abat n'era Fra Ramon de Llavià, parent de Geralda.
L'edifici religiós més emblemàtic de l'època era l’església de Santa Maria de Fenals, situada a prop del Puig del Monjo. Actualment està abandonada des de fa molts anys, però es troba en perfecte estat donada la seva rehabilitació. Es un edifici d’estil romànic del segle XI, d’una sola nau i una absis semicircular on hi ha una decoració llombarda de tres arcuacions, i que fou nomenat per primer cop a l’any 969 quan el rei Lotari va reconèixer a l’abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols i de les seves possessions, entre les que hi havia el paratge “Fenalis” i la “Ecclesia Sancte Marie”. L’església que va substituir aquesta del segle XI es va construir en el segle XVIII, però en el veïnat de Fenals d’Aro, més a prop del mar i de més fàcil accés.
CASTELL D'ARO El poble de Castell d’Aro es troba situat en un puig de 42 metres tenint com a veïns naturals els contraforts de les Gavarres i la vall on discorre el Ridaura, el curs fluvial més important de la comarca del Baix Empordà, ja que neix i desemboca dins la mateixa comarca, ja que el riu Ter, el més important, també desemboca a la mateixa comarca, però té un recorregut molt més llarg i neix a la comarca del Ripollès, al peu del Pirineu. En el nucli antic destaca bona part del que havia estat el castell medieval de la població com també, l’església parroquial de Santa Maria, formant conjuntament amb les cases de l’entorn un nucli agradable de visitar, amb presència d’elements arquitectònics dels segles XV al XVIII. El castell que també és conegut com Castell de Benedormiens, fou de fet els orígens de la població des de l’any 1041 puix que la seva construcció obeïa a tenir les funcions de defensa del mateix nucli, però també amb una important funció que era de custodiar i defensar si calia el proper Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols. Tot aquesta part de territori amb bones platges, era fàcil per arribar-hi embarcacions, i per tant, molt adient per rebre desembarcaments, incursions i atacs per part de pirates i corsaris, que rondaven pel litoral català. A partir del segle XII el castell rebia el nom de “Castri de Aredo”; d'aquesta manera amb el pas dels anys i la lingüística emprada pels seu habitants, va anar agafar força fins els actualment el nom de Castell d’Aro.
Actualment el castell està en part restaurant, essent de propietat municipal fent-se servir com a casa de cultura i sala d’exposicions. A l’any 1995 tot el nucli antic fou declarat com Bé Cultural d’Interès Cultural per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest conjunt arquitectònic cal també fer esment a l’església del segle XI d’estil gòtic tardà amb una façana barroca, d’una sola gran nau amb capelles laterals i un campanar de torre de base quadrada amb arcades de mig punt i coberta de tipus de pinacle. El museu de la Nina, el mercat medieval o el pessebre vivent per les dates de Nadal, són alguns dels atractius més destacats de Castell d'Aro.
MUSEU DE LA NINA En el Museu de la Nina hi ha exposades més de 400 nines, de tot tipus, amb característiques, dimensions, bellament ornamentades, amb detalls dignes d'admirar, i que pertanyent i tenen orígens en diferents paisos i èpoques, quelcom que les fa més atractives per la seva singularitat. El museu de la nina va néixer gràcies a la donació de Fina Teixidor, tot i que actualment també acull la col·lecció privada de Neus Borrell, una gran coneixedora de la nina antiga i complements, quelcom digne d'admirar ja que la gran passió d'aquestes dues dones ha fet que la seva admiració per aquest tipus de joguina, no hagi quedat tancat a una llar privada, sinó que està exposada i molt ben detallada de manera que pugui ésser gaudida i admirada per a tothom.
El museu està situat en el conjunt històric-monumental de Castell d'Aro, que fou declarat bé cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya a l'any 1995, essent inaugurada l'exposició a l'any 1997. També cal remarcar que és l'única entitat museística de les comarques gironines dedicada integrament a la nina, ja que altres entitats com el Museu de la Joguina de Figueres o el Museu d'Història de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols, també en disposen, però dins el conjunt més generalitzat d'aquest tant important objecte de la infància.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |