contacte  -  mapa web
 
Ripollès
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Ripollès
Camprodon
Gombrèn
Les Llosses
Molló
Planoles
Queralbs
Ripoll
Setcases
Toses
Vallfogona de Ripollès
INFO COMARCAL
El Ripollès Digital
Nació Ripollès
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Selva
 

Toses

A L'OEST DEL RIPOLLÈS
Toses
Paratge de les muntanyes de Toses

El municipi situat a la comarca del Ripollès en l’extrem oest i a tocar a la comarca de la Cerdanya, toca amb els municipis d’Alp, amb Planoles i en un petit extrem amb Gombrèn. Per la part nord, tot el seu límit és amb França, amb la comarca de l’Alta Cerdanya i per la part sud, amb el municipi de Castellar de n’Hug, de la comarca del Berguedà.

Es un municipi amb una orografia molt muntanyosa amb cotes altes ja que, i sobre tot la part nord, toca la creta del Pirineu, on es troba en l’extrem amb el municipi de Planoles, el cim del Puig de Dòrria a 2.547 metres d’altitud.

Altres cims d’importància en la part nord són, el cim de Coma Morera de 2.213 metres i el Pla de la Bassa de 2.029 metres. En la part sud, altres no tan alts com, la Creueta de 2.067 metres, la Moixera de 1.991 metres, Serrat del Paravent de 1908 metres, Pedra Pica de 2.006 metres o l’Emperadora de 1.975 metres.

Per seu relleu muntanyès amb cim alts, molts mesos de l’any els seus cim estant nevats, fet que propicia juntament amb les aigües de la pluja que el nombre de torrents i rieres sigui considerable, com també el nombre de fonts.

Toses
Vall de Toses nevada

L’afluent més important de la vall és el riu Rigard, Regard o Rigat, amb diferents denominacions segons la font d’informació. El riu el Rigat , tal com l’esmenta L’Institut Cartogràfic de Catalunya del Gencat, és un afluent directe del riu Freser, per tant, forma part de la conca del Ter.

Neix a una altitud de 1.820 metres en la zona coneguda com Collada de Toses, i després de recórrer 25 Km. vessa les seves aigües al Freser dins el mateix nucli urbà de Ribes de Freser. Són diversos els torrents i rieres que l’alimenten com el riu de Planès, torrent gros, torrent del Pelós o el torrent d’Aspre, entre molts altres.

Toses
Carretera N-152 al seu pas per Toses

El municipi de Toses és àmpliament conegut per la seva collada, la porta d’entrada/sortida entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya. S’hi arriba des de Ribes de Freser a través de la carretera N-152 després de superar un desnivell de 800 metres en 25 Km. i per tant, amb un desnivell del 3,2% per una carretera descomunalment sinusoïdal irregular.

Un traçat que curiosament quan es va construir el tren passa de la cota 1.000 metres a Ribes de Freser, a la de 1.400 metres en La Molina, superant una variació d’altitud de 400 metres en uns 20 Km. i per tant, amb un desnivell de 2%, i on es va haver de construir un túnel, conegut com “Túnel de Toses” de 4 km. de longitud. Una bona oportunitat si en aquell temps, a l’any 1922 que el tren va arribar a La Molina, haguessin pensat en fer un túnel paral·lel per un carretera com cal, i no una nacional exterior, molt poc pràctica i perillosa, tot i que té a favor, que si es va amb calma, les vistes són realment espectaculars i agradables.

Durant el traçat de la línia del tren entre Ribes de Freser i La Molina, hi ha un túnel molt particular i poc habitual, conegut com “Túnel del Cargol”, que està situat entre les estacions de Planoles i Toses. Aquest túnel de traçat helicoïdal amb radio entre 170 i 230 metres, permet salvar un desnivell de 80 metres en un recorregut de 4 Km. El túnel està dividit en dos trams, ja que una part del traçat és a l’aire lliure.

L’altre carretera existent a la vall és la GIV-4016 que va de Planoles fins a Toses, passant per Fornells de la Muntanya, amb un petit desviament una branca que va fins el veïnat de Nevà.

 

TOSES
Toses, entrada per la carretera de la collada

El petit nucli de Toses és on s’emplaça l’ajuntament del municipi amb un nombre d’habitants similar als altres pobles i veïnats que integren el terme municipal de Toses.

Està situat al fons de la vall a 1.410 metres d’altitud i comunicat per carretera amb la GIV-4016 procedent de Planoles a poc més de 8 Km, tot i que disposa d’una pista forestal o camí rural asfaltat que continua i que va de Toses fins arribar a la collada de Toses, en el paratge conegut com Pla de Canalot a 1.780 metres.

El medi de transport més còmode que disposa és el tren, que forma part de la línia transpirinenca que comunica Barcelona-Ripoll-Puigcerdà i que va arribar en aquesta població a l’octubre de 1922, però que a l’estiu del mateix any arribava a La Molina després de superar el túnel de Toses.

Per la part baixa del poble hi passa el riu Rigat al seu pas cap a Ribes de Freser i que recull per la zona aigües de diferents torrents com el torrent de les Comes Grans o el torrent de Forcants.

Els dos edificis més emblemàtics de Toses és el Castell de Toses, que fou de la família dels Urtx, descendents dels vescomtes de Cerdanya, i que posteriorment serien barons de Mataplana i comtes de Pallars. Els Urtx tenien la seva baronia en les serres de l’Alt Berguedà i el Ripollès, comprenent la Vall de Toses, però a més posseïen els llocs de Castelldans, Arbeca i les Borges al Pla d’Urgell i Cervelló en el Baix Llobregat.

L’altre edifici és l’església parroquial de Sant Cristòfol. Un edifici d’estil romànic del segle XI d’una sola nau i amb una absis i dues capelles laterals. També disposa d’un campanar de base quadrada de gran solidesa, i acabat amb un sostre poc comú com és un teulat a dues aigües. En el seu interior hi havia hagut pintures romàtiques del segle XII, però que foren transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona, conjuntament amb una biga policromada. Les pintures que hi ha a l’interior del temple, són una reproducció fidel de les originals.

El nom de Toses prové del plural de “tosa”, que segons el diccionari significa: “acció de tondre o tallar arran la llana de les ovelles”. Podria ésser que el nom de la població procedís no en el sentit estricte en referència a les ovelles, sinó a la característica dels cims de les seves muntanyes, que està pelades sense arbreda, degut principalment a que durant molts mesos d’hivern estan cobertes de neu.

 

FORNELLS DE LA MUNTANYA
Sant Martí de Fornells de la Muntanya
Sant Martí de Fornells

La procedència del nom d’aquest poble de Fornells, és probable estigui relacionat amb “forn”, principalment de ferro. Una activitat molt desenvolupada al llargs de segles en la comarca del Ripollès, on Ripoll fou nucli de gran activitat.

Es troba a peu de camí de la carretera GIV-4016 que va de Planoles a Toses a uns 1.250 metres d’altitud i que històricament ha estat sempre vinculat a Dòrria, un altre poble també del municipi de Toses.

Pel mateix poble hi passa també el riu Rigat com a Toses ja que forma part de la mateixa vall, i alimentat per diferents corrents en la seva proximitat, essent el principal, el torrent de l’Arça que recull les aigües del baixant del cim de la Tussa a 1.743 metres.

La possible històrica relació amb Dòrria podria vindre que el pla de Fornells, d’una climatologia més benèvola que Dòrria situada a 1.535 metres, fos en un principi refugi hivernal per la gent de Dòrria, consolidant-se amb el temps un petit nucli de població que esdevindria Fornells.

En el nucli de Fornells de la Muntanya, s’hi troba l’església de Sant Martí, que de fet no és parròquia independent sinó que es sufragània de la de Sant Victor de Dòrria, possiblement des dels seus orígens. L’edifici de característiques constructives de tipus romànic, és del segle XII havent passat al llarg dels segles per diferents modificacions i ampliacions fins l’actual temple. Es un edifici molt particular i identificatiu dels típics temples de les zones rurals del Pirineu.

 

DÒRRIA

Dòrria és el nucli de població de Toses més alt del municipi, situat a 1.535 metres d’altitud, que únicament s’hi pot accedir a través d’una estreta camí rural asfaltat a partir del quilòmetre 143,8 de la carretera N-152.

Amb aquest curiós nom, ja que en el segle IX ja està documentat com a “Duaria” i “Duarria”, no té arrels catalanes, ja que no hi ha referències lèxiques o etimològiques de l’origen del mot. El més proper, es troba d’arrel basca en “iturri” que significa “font”, per tant, el misteri és com va aquest petit nucli de població ésser nomenat com tal, des de tan antic i amés, dedicada la seva església a Sant Victor, que es podria tracta de Sant Victor de Gauna, d’origen basc.

El paratge Dòrria ja era poblat de molt antic com ho certifica la seva església dedicada com s’ha esmentat a Sant Victor, que fou consagrada a l’any 903 pel bisbe Nantigís d’Urgell, i que a partir del novembre de 1997 va adquirí una importància molt rellevant en l’aspecte artístic, donat que una restauració va posar a la llum unes pintures romàniques de finals del segle  XII de gran valor històric i artístic.

Com totes les esglésies amb tanta antiguitat, ha estat reformada, ampliada i modificada al llarg dels anys, i donat el seu prolegomen del segle X, va permetre que a l’any 2003 s’hi poguessin celebrar els 1.100 anys de l’esdeveniment.

El seu emplaçament va fer que estigués a mig camí entre les valls del Ter i la Cerdanya, i per tant possiblement la importància de la seva ubicació com a nucli d’aturada i avituallament, per la proximitat amb el camí reial. Una via que també fou famosa i reanomenada durant el segle XIX com a “Camí dels Carlins” durant la contesa que enfrontà els liberals d’Isabel II de Borbó, contra els carlins de Carles Maria Isidre “Carles V”. Actualment s’hi ha sobreposat la ruta GR-11 entre Queralbs i Puigcerdà, un itinerari gens bel·licista, i gratament impregnat de vistes i paratges de gran bellesa pirinenc.

 

NEVÀ

Situat entre la Serra i el Tossal, en la vessant obaga, o sigui orientada al nord i oposada al solell, Nevà és el poble del municipi de Toses més proper a Planoles que s’hi comunica a través de la carretera GIV-4015, de 4 Km de recorregut, situant-se a 1.250 metres d’altitud.

L’etimologia del seu nom està relacionada com es pot deduir, amb la neu. De fet la població està documentada en el segle XI amb el nom de “Nevato”, considerat un antropònim d’origen celta, però llatinitzat, i també relacionat o vinculat al mot “neu”.

Segon sembla i de forma documentada, hi va haver una certa vinculació entre Nevà i els càtars, segurament per la presència de persones vinculades a aquest moviment religiós, ja sigui perquè fugien de les persecucions a Occitània o per un afany d’estendre i donar a conèixer el seu moviment a la banda sud dels Pirineus. També podien ésser persones d’aquesta part del Pirineu que abrasessin aquest moviment cristià en contra del poder terrenal que cada vegada més s’establia en el sí de la jerarquia catòlica, ja que tant la Vall d’Aran o més a prop, la Cerdanya foren territoris defensors i partidaris del catarisme, a més de bona part del territori català.

El fet que la documentació de Nevà sigui del segle XII, faria pensar més en què fou un estatus i creences de certs personatges com Hug de Nevà i altres residents a la Vall de Toses, que no refugiats d’Occitània, ja que el període en què els càtars van patir una  veritable desfeta fou a l’any 1209 en el criminal setge de Besiers i la posterior desfeta de les tropes catalanes a Moret a l’any 1213 i on hi morí el rei Pere II el Catòlic, pare de Jaume I, el Conqueridor.

Els edificis religiosos més emblemàtics de Nevà, són l’església de Sant Cristòfol i l’església de la Mare de Déu del Carme. L’església de Sant Cristòfol està situada en el Raval de Nevà a prop del camí rural que va a Espinosa i el de Fornells de la Muntanya. Es tracta un temple d’estil romànic del segle XI, d’on hi queda les parets i el campanar de base quadrat i sense sostre, estan tot plegat bastant malmès, quedant-hi al costat, només el cementiri del poble.

L’església de la Mare de Deu del Carme, està situada en el mateix nucli de Nevà, essent una construcció d’una sola nau, amb un campanar de base quadrada, amb un finestral d’arc de mig punt a cada costat i coronada per un teulat de punxa en forma piramidal quadrangular.

El temple que es conserva en molt bon estat, a partir del segle XVIII fou considerada la parròquia del poble en detriment de la Sant Cristòfol. Es curiós la identificació que té una de les pedres de la part dreta de la porta d’entrada, amb la inscripció “1677” on entre el 16 i el 77, hi ha dibuixada una creu amb pedestal. Un símbol molt típic càtar, on n’hi ha de similars en el Museu històric i arqueòlogic de Montsegur a prop de Foix. La pedra devia procedir d’algun temple existent en la zona i que fou destruït o desbastit, on devia haver tingut la funció de llinda de porta.

 

 

 

 


Escut de Toses

Bandera de Toses
Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
155 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Tosans, tosanes
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
57,9 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
2,7 Hab/Km2
COMARCA
Ripollès
PARTIT JUDICIAL
Ripoll
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Vic
CODI POSTAL
17536
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42.322631º - Longitud E 2.016711º
ALTITUD
1.444 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR DE TOSES
10 de juliol
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

El temps a Toses
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  PINTURES ROMÀNIQUES DE L'ESGLÉSIA DE SANT VICTOR DE DÒRRIA, Edita CC del Ripollès, 2003
DÒRRIA, 1.100 ANYS DE VIDA, Miquel Sitjar, Edit.Ajuntament de Toses, 2003
Escrits i Documents relacionats
  Pintures de Sant Victor de Dòrria
Internet Internet
 
Wikiloc: Rutes per Toses
 
Canals locals de TV
  Televisió del Ripollès
Vall de Camprodon TV
Publicacions Premsa local, Revistes i Publicacions
  El 9 Nou
El Ripollès Digital
Nació Digital al Ripollès
Mapes Plànols i Mapes
  Toses
Fornells de la Muntanya
 
  JOAQUIM GRASSÓ I CREHUET
Pastor
 

L’1 d’abril de 1982, Joaquim Gassó rebia una distinció atorgada pel rei d’Espanya Juan Carles I, en reconeixement a la seva labor de persona dedicada a la tasca de pastor, essent-li concedida la Creu de l’Ordre Civil del Mèrit Agrícola.

L’Ordre del Mèrit Agrari, Pesquer i Alimentari, és una distinció civil que premia les persones i les entitats per la seva destacada actuació a favor i en pro del sector agrari, pesquer i alimentari, en qualsevol de les seves manifestacions, que en el cas d’en Joaquim Gassó, fou atorgada per la part agrària agrícola, i més concretament per la seva vida dedicada a la pastura.

Creu del Mèrit Agrícol

Una labor desenvolupada en les terres del Ripollès, al llarg de la seva vida vivint de pròpia pell una de les professions més sacrificades de la gent de la muntanya, que empra aquesta com una font de riquesa per a l’exercici de la seva professió i poder trobar-hi el seu medi de subsistència pròpia i del seu bestiar.

Museu del Pastor, Fornells de la Muntanya

Museu del Pastor a Fornells
de la Muntanya

La seva vida, el dia a dia, els seus estris, les eines, la vestimenta i una llarga exposició d’objectes, són els que s’exposen a “Cal Pastor”. Un espai que tot i portar el nom de museu, no es pot considerar com a tal ja que només disposa d’una sala on a través de vitrines i altres formes de presentació, hi ha exposades un gran nombre d’objectes de tot tipus relacionats amb la vida del pastor.

De fa anys hi ha hagut la voluntat que en el mateix poble de Fornells de la Muntanya, d’adequar un edifici per tal de destinar-lo a un museu dedicat al pastor.

Un nou espai amb una museografia adient i conjuntament amb la gran quantitat d’objectes exposats actualment en una sala del mas “Cal Mestre” de Fornells de la Muntanya, sí que faria possible disposar d’un espai didàctic i participatiu per a conèixer de primera mà, la vida i els entorns del pastor.

La vida de tres generacions
de pastors del Ripollès

Joaquim Gassó, no únicament va deixar tota una col·lecció d’objectes vinculats a les tasques de pastor per a poder ésser exposats, sinó que va voler immortalitzar una vida, o fins i tot més d’una vida, a través d’una publicació. D’aquí va sorgir el llibre “La vida de tres generacions de pastors” editada a l’any 1991 pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i que actualment està esgotat.

LA VIDA DE TRES GENERACIONS DE PASTORS
Joaquim Gassó Creuhet
Gencat, Barcelona,1991
ELS PASTORS I LES ESTRELLES
Joan Lluís i Pallarés
Editorial Garniseu, Tremp,1992
Fundació Món Rural
Giromus
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal