contacte  -  mapa web
 
Ripollès
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Ripollès
Camprodon
Gombrèn
Les Llosses
Molló
Planoles
Queralbs
Ripoll
Setcases
Toses
Vallfogona de Ripollès
INFO COMARCAL
El Ripollès Digital
Nació Ripollès
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Selva
 

Gombrèn

UN MUNICIPI EN TRES PUNTS CLAUS: GOMBRÈN, SANTUARI DE MONTGRONY I CASTELL DE MATAMALA

GombrènAl llarg de la història Gombrèn ha estat molt a prop en molts aspectes i episodis del Santuari de Montgrony del segle XV, com també del Castell de Matamala; són dos punts claus en la història del municipi.

Gombrèn popularment també és conegut com Gombreny, però a l’any 1984 fou designat el nom de Gombrèn, com l’oficial per designar el poble i el municipi. Una població que està documentada des de l’any 918, i que encara avui conserva vestigis de l’època medieval com són part dels seus carrers, vells murs i una porta d’entrada a la vila.

Amb 43,3 Km2 Gombrèn forma part de la comarca del Ripollès, trobant-se a tan sols dotze quilòmetres de la capital de la comarca, que hi comunica a través de la carretera GI-402, que després enllaça amb la N-152 a Campdevànol, fins a Ripoll.

Per altra banda, comunica amb La Pobla de Lillet amb la carretera esmenta GI-402 que culmina en el Coll de Merola, a partir d’aquest punt connecta amb la B-402 a l’entrar en el municipi del Berguedà. L’altra via d’accés és per una estreta carretera qualificada com camí rural asfaltat que va a Gombrèn des de Castellar de n’Hug, a uns 13 Km2. Es un recorregut que cal fer-lo en tranquil·litat per tipus de via, però d’un encant i bellesa forestal extraordinària.

Està envoltada pels municipis de Toses, Planoles, Campelles, Campdevànol i Les Llosses, tot pertanyents al Ripollès, mentre que per la zona sud-oest i oest, afronta amb els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug; tots ells pertanyents a la comarca del Berguedà. A part del propi poble de Gombrèn, el municipi té tres veïnats: Aranyonet, El Cortal i Montgrony.

Gombrèn Gombrèn Gombrèn
Plana de Gombrèn
 
Gombrèn
 
Església de Sant Pere
Gombrèn   Gombrèn   Gombrèn
Gombrèn
 
Entrada a l'església de Sant Pere
 
"Jo sense sol, tu sense fe, no sóm res"

El seu afluent principal és el Merdàs, que pràcticament ressegueix tot el municipi per la seva meitat, recollint les aigües de les diferents rieres i torrents de la Serra de Santa Magdalena o el Serrat de Pinyana, com ara la Riera de Garfull, Torrent de Puigbó o el Rec de Bartés, entre d’altres.

La seva orografia és abrupta i d’una gran riquesa forestal com la majoria del Ripollès, i té punt de muntanya alts com La Tossa de Puigbó de 1.265 metres o el Pedró de Turbau a 1543, aquest fronterer amb Sant Jaume de Frontanyà, però el més elevat és el que afronta amb Planoles i Tosses, que és el Cim de Pla de Pujalts.

 

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTGRONY

Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, GombrènEl Santuari de la Mare de Déu de Montgrony es pot visualitzar de forma majestuosa des de la mateixa població de Gombrèn, enfilat al mig de roques imposants, del Puig de Sant Pere.

D'ençà el segle IX s'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Montgrony i es rendeix culte a l'església de Sant Pere. Una hostatgeria dóna acolliment al visitant. Al costat mateix de l'hostal s'enfila la famosa escala atribuïda al comte Arnau, la qual comunica la capella de la Verge i l'església romànica de Sant Pere.

La Mare de Déu pertany a les anomenades "verges trobades": arran de la invasió àrab fou amagada en el lloc on ja s'havia venerat i on fou trobada juntament amb una campana a l'any 804. Pel fet que la Verge s'apareixia misteriosament a la balma del vessant rocallós, es va decidir erigir-li la capella en aquell lloc, on s'ha venerat fins avui.

La capella és de reduïdes dimensions on a l'any 1666 fou construït un campanar d'espadanya amb dues campanes, que una de les dues fou la trobada juntament amb la Verge, i que més tard a l'any 1863 fou venuda per un ermità. Per facilitar l'accés a la capella es van fer directament a la roca 63 esglaons, més un altre tram de 77 esglaons en sentit ascendent contrari al primer, per a poder accedir a la zona on hi ha l'església de Sant Pere.

La imatge actual de la Verge és una còpia feta al segle XV de l'antiga imatge romànica del segle XII. Com molts altres llocs, el vandalisme dels incontrolats i brètols destructors de la riquesa artística de Catalunya, hi va ésser present a l'any 1936. Acabada la guerra civil, la imatge va ésser novament restaurada. Cal esmentat els goigs de Santa Maria de Montgrony, dita "Verge de la llet", pel do que se li atribueix de fer augmentar la llet a les dones que alletaven els fills abans de la utilització dels biberons, conegudes pel nom de "dides".

Santuari de la Mare de Déu de Montgrony Santuari de la Mare de Déu de Montgrony Santuari de la Mare de Déu de Montgrony
Entrada del recinte del santuari
 
Entrada a l'església
 
Mare de Déu de Montgrony

El 10 de setembre de 2005, es va commemorar els 1200 anys de la trobada de la verge de la Mare de Déu de Montgrony amb un aplec, oficis religiosos, i un àpat de germanor. Actualment Montgrony doncs, és un lloc agradable, de bon repòs i silenci. Un indret amb l'encant màgic que permet gaudir de la seva riquesa paisatgística, flairant de prop la natura i adelitar la vista amb l'horitzó.

 

SANT PERE DE MONtGRONY

Sant Pere de MontgronyL'església de Sant Pere de Montgrony està situada una mica més amunt del Santuari de Santa Maria a una altitud de l.408 metres en la zona coneguda com a Puig de Sant Pere, dins el municipi de Gombrèn, en el Ripollès.

Amb exactitud no es coneix la data en què fou construïda l'antiga capella de Sant Pere. Hi ha raons per creure que es podria tractar d'una edificació del segle VIII; l'existència d'un nucli cristià establert en aquesta zona i la certesa de la seva existència a l'any 804 que és quan fou trobada la Verge de Montgrony.

El 27 de juny de 876 Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, en fer-se monja la seva filla Emma, van fer donació de l'església de Sant Pere al convent de Sant Joan de les Abadesses, juntament amb el castell de Montgrony, Sant Esteve de Solanllong i Santa Maria de Gombrèn.L'església fou totalment renovada a partir de la segona meitat del segle XI i consagrada a l'any 1138.

Sant Pere de MontgronyAl segle XIII el domini de la zona pertanyia a la família Mataplana, residents al castell de Mataplana que tenia el domini sobre el de Montgrony. Aviat sorgiren conflictes entre els senyors i els abats de Sant Joan de les Abadesses, que passaran a l'any 1114 a posseir Montgrony. Al segle XIV la baronia de Mataplana va passar a poder de Galceran de Pinós, que va vendre a l'abat de Sant Joan de les Abadesses part de les seves possessions.

A l'any 1668, Sant Pere va patir una destrucció que va obligar a traslladar a Gombrèn, la parròquia a l'any 1695 deixant-hi a Montgrony, únicament una capella amb uns ermitans.

El procés d'abandó va seguir fins l'any 1883 que el Bisbe Morgades inicià la restauració, que fou prosseguida pel Bisbe Torres i Bages i que va acabar l'arquitecte Josep Maria Pericas. A l'any 1958 l'església fou novament restaurada per la Diputació de Girona, conservant-se actualment en perfecte estat.

L'edifici de Sant Pere de Montgrony està considerat com un dels millors exemplars d'església trevolada. Està format per una sola nau amb volta de canó, l'àbsida central i dues absidioles. La porta s'obre a la façana de migjorn sota un atri. L'àbsida central té dues finestres i una l'absidiola.

Estan ornades amb faixes de tipus llombard, si bé és l'únic ornament de què disposa l'edifici. A la façana meridional s'hi enlaira un campanar d'espadanya, les campanes del qual, durant les guerres carlines foren foses per a la fabricació de material bèl·lic. A l'any 1987 se n'hi van instal·lar unes de noves.

 

CASTELL DE MATAPLANA

Castell de Mataplana, GombrènL'antic castell de Mataplana està actualment en runes, dins una finca privada, i només es pot visitar lliurement tots els primers dilluns de cada mes, recomanant no entrar-hi fora de la data especificada, pel perill de possibles accidents.

Fa uns anys va ésser descobert després de les prospeccions arqueològiques, portades a terme pel departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Posteriorment les restes del castell van ésser consolidades i algunes de les troballes estan exposades actualment en el Museu del Comte Arnau a Gombrèn.

Castell de Mataplana, GombrènL'edificació es troba al centre de l'antiga baronia de Mataplana i havia estat un palau fortificat d'estil romànic entre els segles XI i XIV amb una capella i un barri. Fou el bressol i estada del llinatge dels Mataplana, família primer de barons i després de comtes a l'unir-se amb els Pallars, de fama reconeguda per les seves activitats en la forja emblemàtica de la identitat nacional catalana.

Va ésser significativa la acció social i política en la tasca de la reconquesta com la batalla de las Navas de Tolosa contra el califa almohade Muhammad al-Nasir o en la batalla de Muret a Occitània, on hi va morir el rei Pere I el Catòlic, pare de Jaume I el Conqueridor, contra les tropes de Simó de Montfort de Felip August II de França amb el beneplàcit i benedicció del papa Innocenci III, un fet transcendental per la història de Catalunya.

Mataplana era cort de trobadors. Dins l'àmbit de la literatura provençal, d'Hug de Mataplana se'n coneix el seu perfil psicològic i l'ambient acollidor i fastuós de la seva sala; els seus judicis d'amor i la seva poesia eren sublims. Hug de Mataplana fou eclesiàstic, jurista i conseller del rei Jaume I, a més d'ambaixador en afers papals.

Castell de Mataplana, Gombrèn Castell de Mataplana, Gombrèn Castell de Mataplana, Gombrèn
Entrada del castell
 
Interior del castell
 
Ermita de Sant Joan de Mata

El castell també va ésser la boja i delirant mansió del comte Arnau, un personatge mític i llegendari que constitueix una bona síntesi del que era el feudalisme i les lleis que imperaven, bàsicament en contra dels súbdits de la reialesa i dels senyors feudals.

Són les restes d'un castell carregat d'història, llegendes i també maleficis, com el d'Onofre de Dip, antic cavaller del rei Jaume, convertit en vampir i on l'únic que el podia alliberar era el general carlí Ramon Cabrera a partir de l'exorcisme que de mans de Montpalau, metge personal del general, podia fer.

 

MUSEU DEL COMTE ARNAU
Museu del Cmte Arnau, Gombrèn
Armadura emprat en la filmació de TV3

La llegenda del comte Arnau a l'Alt Ripollès, comença a la població de Gombrèn on neix probablement la tradició llegendària del comte Arnau. Els llocs on la llegenda pren més força és el propi Gombrèn, el Castell de Mataplana i Montgrony, tot i que també hi està present en molts indrets com Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i les comarques del Ripollès i el Berguedà.

En el museu s'hi exposen tot un conjunt de peces i troballes arqueològiques que procedeixen de les excavacions fetes al Castell de Mataplana, situat a pocs quilòmetres de Gombrèn en direcció a Castellar de N'Hug, informació i documentació sobre fets històrics i dinàstics, com també molts dels objectes que foren emprats durant el rodatge del llegendari Comte Arnau per aquest indrets per TV3.

Qui era el Comte Arnau ? ... agafarem un fragment molt ben detallat de  l’article dedicat al Comte Arnau de la Wiquipèdia, el qual recomenem la lectura complerta pels més afeccionats a aquest personatge: Text complert Wiquipèdia

... "El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.

Una versió més elaborada del mite diu que el comte, potser Arnau de Mataplana, fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d'atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on morí. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.

Aquest personatge llegendari i mític català, més conegut universalment com "el Comte Arnau", és probablement el més conegut de tots els esperits, ànimes en pena i fantasmes del Principat de Catalunya. En principi, també és un personatge literari que té el seu origen en una cançó tradicional catalana, possiblement apareguda a Ripoll a finals del segle XVI en la qual es narra el diàleg entre l'ànima del comte Arnau, que purga l'incompliment dels seus deures militars i la seva vídua. Des de Ripoll, el mite arribà arreu dels Paiïsos Catalans.

Museu del Comte Arnau, Gombrèn Museu del Comte Arnau, Gombrèn Museu del Comte Arnau, Gombrèn
Museu del Comte Arnau, Gombrèn   Museu del Comte Arnau, Gombrèn   Museu del Comte Arnau, Gombrèn
Diferents imatges del Museu del Comte Arnau de Gombrèn

Va ser Marià qui reuní el material sobre el mite el 1843 i Manuel Milà Fontanals qui el publicà el 1835. Sembla que partia del convenciment que el Comte Arnau era un personatge històric. Romeu Figueres ha recalcat: Arnau és el mite més fort, més robust i més popular de Catalunya; és el mite per antonomàsia de la literatura catalana. Victor Balaguer s'hi basà i en féu una narració el 1858. D'aquí que els literats de la Renaixença hagin convertit la seva figura en el personatge medieval més romàntic. El tema ha estat tractat també per Anicet de Pagès, Frederic Soler, Jacint Verdaguer, Josep Carner, Joan Maragall, Josep Maria de Segarra, Ambrosi Carion, Antoni Ribera,i Jordi i Miquel Arimany. Felip Pedrell va musicar el poema de J. Maragall. Joan Amades destaca: (...) “fa de mal esbrinar si es tracta d'un personatge històric o si la seva figura és simplement llegendària” ...

... "La versió històrica del personatge el fa membre de la família dels Mataplana i senyor d'aquesta baronia, que dominava bona part del Ripollès i que era senyora dels castells d'aquest nom i dels de Solans, de Sant Amanç o Amand, de Castellar i de Blancafort o de les Dames.

Sant Joan de les Abadesses
Monument al Comte Arnau en la Plaça
d'Anselm Clavé on hi ha l'església
romànica de Sant Pol a Sant Joan
de les Abadesses (Ripollès)

Els Mataplana estaven vinculats al castell del mateix nom a Gombrèn i tenen com a primer membre documentat Hug I de Mataplana (1076-1089). Al segle XII els Mataplana tingueren sota el seu vassallatge els vescomtes de Berguedà, fet que indica el poder que tenien. Hug IV de Mataplana (senyor entre 1172i 1197), rendí vassallatge a Alfons I de Catalunya-Aragó i el succeí un altre Hug, anomenat Hug V de Mataplana, que participà en la conquesta de Mallorca i morí lluitant el 1229 a la batalla de Portopí. Un altre Hug de Mataplana (Gombrèn-Saragossa 1291) fou conseller dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II d'Aragó i bisbe de Saragossa el 1289, on coronà el rei Jaume el Just (1291).

Una dama de la família, Blanca de Mataplana (morta el 1290), es vinculà en matrimoni amb la família noble dels Urtx. Hug VII de Mataplana (mort el 1328) esdevingué comte de Pallars Sobirà pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I, iniciant la dinastia comtal dels Mataplana del Pallars. El 1320 la família deixà el castell originari i s'instal·là en un palau a la Pobla de Lillet. Curiosament, el1373 la senyoria fou adquirida per Pere Galceran de Pinós, fet que concorda amb la llegenda que explica que la vídua del Comte va vendre el seu patrimoni a aquesta altra família de la noblesa catalana. Però seguint amb el Comte, se suposa que visqué durant la primera meitat del segle XIV, puix que hom troba un testament seu atorgat el 15 de juliol de1353. El mestre Milà i Fontanals el creu fundador d'una pagesia ripollesa existent el segle XV, anomenada Pernal o Pernau; aquesta masia fou fundada per un tal Pere Arnau, pagès. Així, doncs, segons l'opinió del mestre Milà, aquests dos personatges devien ésser-ne un de sol. Aquest Arnau, de personalitat imprecisa, sembla que fou nét de Blanca d'Urgió o Blanca de N'Hug, senyora del castell de les Dames o de Blancafort, que el 1278 va fer renúncia dels seus drets senyorials a favor dels seus vassalls.

El seu nét Arnau de N'Hug va tenir fortes qüestions amb l'abat del monestir de Ripoll sobre els límits jurisdiccionals del monestir i la baronia i va tornar a imposar els mals usos feudals als vassalls. Ha estat identificat erròniament amb el comte de Pallars, senyor de Mataplana, que ja hem mencionat, o amb Arnau, un despòtic senyor del castell de Montmur (Noguera), que abusà de la filla del vescomte d'Albesa, i aquesta el maleí, condemnant-lo a vagar mentre restés una sola pedra del castell i per això ronda de nits per les seves runes" ...

+ Informació:  
Giromus/Gombrèn
El Comte Arnau, wiquipèdia, article complert.

 

 

 


Escut de Gombrèn

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
185 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Gombrenès, gombrenesa
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
43,3 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
4,3 Hab/Km2
COMARCA
Ripollès
PARTIT JUDICIAL
Ripoll
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Puigcerdà
BISBAT
Vic
CODI POSTAL
17531
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
Latitud N 42.247823º - Longitud E 2.090741º
ALTITUD
919 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
FESTA MAJOR
1er diumenge de setembre
FESTA PETITA DE SANT PERE
29 de juny
FESTA DE SANT JOAN DE MATA
1 de febrer
EL CORTAL
8 de febrer (Mª de Déu de Lourdes)
FESTA DEL CAVALL DEL COMTE ARNAU
15 d'agost
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

El temps a Gombrèn
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  CASTELL DE MATAPLA I DEL COMTE ARNAU, Riu,Maideu,Baiona i altres, CIM edicions, Barcelona
ROSER DE GOMBRÈN, Maria Antònia Joan i Nebot, Ajuntament de Gombrèn, 1998
EL COMTE ARNAU, LA FORMACIÓ D'UN MITE Joan Romeu, Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet, 2003
Internet Internet
 
Rutes a Gombrèn
Fer muntanya (Santuari de Montgrony)
Jardí Botànic de Plantes Medicinals
Canals locals de TV
  Televisió del Ripollès
Vall de Camprodon TV
Publicacions Premsa local, Revistes i Publicacions
  El 9 Nou
El Ripollès Digital
Nació Digital al Ripollès
Mapes Plànols i Mapes
  Gombrèn
 
Francesc Coll Guitart  

FRANCESC COLL I GUITART
Religiós dominic i fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata

Gombrèn, 1812
Vic, 1875

El Vaticà ha considerat provats dos miracles del pare Francesc Coll, el primer va suposar la seva beatificació i el segon la canonització.

El primer es va iniciar a l’any 1928 a Osona, després de seguir el procés establert en aquest casos va quedar reconegut a l’any 1977, i finalment es produïa la beatificació a Ciutat del Vaticà, el dia 29 d’abril de 1999 sota el papat de Joan Pau II.

Fidels del Bisbat de Vic al Vaticà el dia
de la canonització del Pare Coll
© El 9 Nou.cat

A l’any 2008 es va considerar provat un segon miracle, fet que suposà la seva beatificació, que seria efectiva el dia 11 d’octubre de 2009, en aquest cas sota el papat de Benet XVI.

Joan Pau II i Benet XVI

Francesc Coll i Guitart, popularment més conegut com Pare Coll va néixer a Gombrèn el 18 de maig de 1812, i era el fill més petit dels deu germans de la família on el seu pare era un cardador de llana. La seva mare vídua als pocs mesos de néixer ell, fou qui l’instruir en els valors cristians.

De jove es va traslladar a Vic, on a part de dedicar temps a la formació d’infants, ho conjugava amb la seva formació sacerdotal en el seminari de Vic, on hi va entrar només amb 11 anys, i on hi coincidí amb Jaume Balmes i Urpià (Vic, 1810-1848) eminent filòsof, teòleg i clergue catòlic català- També hi coincidí amb Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bagues, 1807 - Abadia de Fontfreda, Narbona, França, 1870), qui fou canonitzat a l’any 1950 per Pius XII i per tant, conegut actualment per Sant Antoni Maria Claret.

Jaume Balmes i Sant Antoni Mª Claret

Atesa la seva vocació més cap a la vida claustral, als 18 anys es trasllada de Vic a Girona i entra en l’Ordre dels Predicadors, coneguts més popularment com a Dominics o pares predicadors, on hi trobarà la santedat deixada per antics residents al convent com el beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners,1291 - Girona,1341) o del venerable Dalmau de Ciurana (Riudellots de la Selva,1574 - Girona,1637).

Convent de Sant Domènec, Girona
Convent de Sant Domènec de Girona

Viu en el mateix convent de Girona, situat al costat de les muralles i a prop de Les Àguiles, al costat de la Universitat de Girona. Cursa Filosofia i Teologia i a l’any 1834 és ordenat sotsdiaca pel bisbe de Girona i a l’any 1935 diaca de Barcelona.

Les desamortitzacions de Mendizábal van provocar l’exclaustració del convent i dels altres vuit convent més que hi havia a Girona, havent els religiosos d’abandonar-lo, i va ésser convertit en quarter militar, fet que no va provocar en el Pare Coll un trencament ni de la seva fe ni del seu propòsit de continuar com a predicador, donat que no havia acabat els seus estudis en Teologia, ja que li faltava el darrer any. Amb les poques pertinences, retornar a Gombrèn a la llar familiar, a l’espera que s’iniciï el nou curs a Vic.

Incorporat de nou en el seminari de Vic al començar el curs, finalment el 28 de maig de 1836 acabada la carrera, és ordenat de prevere en el Palau Episcopal de Solsona, i pocs dies més tard celebrar la seva primera missa a l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses a prop de Folgueroles (Osona) i a prop, del Mas Puigseslloses, que era on Francesc Coll hi havia viscut durant l’època d’estudiant.

Logo dominics
Escut de l'ordre del Dominics

Inicia la seva vida pastoral en la parròquia d’Artès i desprès a Moià ambdues a la comarca del Bages, però sense deixar de banda la seva vocació de predicador, vocació que farà que poc temps després deixi la seva vida parroquial per dedicar-se de ple a la predicació, activitat que el portarà a recórrer moltes ciutats, pobles i racons de Catalunya, essent tal el seu renom, que li era impossible complir amb totes les demandes que rebia per anar a predicar.

Durant aquest temps, a l’any 1850 fou nomenat director de l’ordre seglar del predicadors, impulsant projectes de formació cristiana dels joves en les zones més deprimides i pobres de la geografia catalana. En aquesta línia va promoure la creació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que es va fer realitat a Vic el 18 d’agost de 1856.

Francesc Coll Guitart
El Pare Coll en un oli de
Blanca Chávarri (1965)

Els seus fonaments bàsics eren la dedicació a l'ensenyança de les nenes de les classes menys afavorides, a les tasques missioneres i, a l’acolliment i cura tant de malalts com de gent gran més desfavorida, és a dir dedicació a les tasques assistencials.

Les primeres comunicats d’ensenyament van actuar en zones rural de Catalunya, com també els primers centres que es van situar en poblacions com Vic, Gombrèn, Barcelona o Sant Quirze Safaja (Moianès) entre d’altres.

Anys després la congregació va sortir de Catalunya per anar a les zones rurals d’Albacete i les zones mineres d’Astúries, i el primer país fora de l’Estat, fou a l’Argentina. Després els seguirien molts més centres en altres països de continents com Àfrica, Àsia o Europa a França i Itàlia.

Francesc Coll i Guitart
Fotografia del Pare Coll en 1870

A Girona les religioses dominiques obriren el seu col·legi l' any 1891, en un edifici de nova construcció que feia cantonada amb els carrers del Nord i de les Hortes. A l'any 1892 s'establiren a Salt i el 1893 al Pont Major, i pels vols de 1950 construïren un nou col·legi en el carrer que porta el nom del Pare Coll, en el barri de Santa Eugènia, junt amb el barri de Sant Narcís.

A l’any 1869 al 57 anys, petí una feridura, fet que li provocar una certa ceguesa i pèrdua d’algunes facultat mental, però que no l’impedir continuar fent algunes tasques. Finalment el dia 2 d’abril de 1875 moria a Vic, el dia precisament del seu patró, Sant Francesc de Paula.

EL PADRE COLL DOMINICO
Vito Tomás Gómez Garcia P.O.
Editorial Edibesa, Madrid, 2009
El Vaticà
Seminari de Vic
Dominicas de la Anunciata
El Padre Coll Dominico (Introducció)
  JARDÍ BOTÀNIC DE PLANTES MEDICINALS
 

A Gombrèn hi ha l’únic jardí botànic dedicat a les plantes medicinals o remeieres existent en les comarques gironines.

El projecte es va iniciar a l’any 1995 quan dues veïnes de la població Lourdes Niubó i Conxita Cortina van decidir posar en marxar una iniciativa pionera a les comarques gironines, on hi ha varis jardins botànics d’alt nivell com el de Marimurtra i Pinya de Rosa a Blanes o el de Cap Roig a Calella de Palafrugell, però cap d’ells fa èmfasi en aquest tipus de plantes tant populars, tradicionals i d’utilitat que al llargs dels segles han portar remeis a malalties i xacres, com també ben estar a qui les ha emprat.

Tarongina   Vulnerària
Tarongina
 
Vulnerària

A l’any 2004 es constitueix l’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn, una entitat sense ànim de lucre que a partir de l’any 2008 en tindrà curar de la seva conservació i divulgació, tasques importants, però que no en seran les úniques, sinó que l’associació també porta a terme tot un seguit d’activitats.

Tarongina   Vulnerària
Tàrrec de Prat
 
Borraina

Algunes de les activitats més importants són: exposicions, xerrades, visites guiades al jardí, itineraris per la muntanya en finalitats de conèixer les plantes medicinals o altres de tipus comestible, aromàtiques o màgiques entre d’altres, i demés activitats relacionades en la divulgació no tan sols del propi jardí sinó també d’aquesta branca tant important i popular com són les plantes medicinals.

Tarongina   Vulnerària
Card Marià
 
Cebollí

Per tant, la missió de l’associació a part dels aspectes esmentats, també posseeix l’anhel per tal d’aconseguir l’ interès de les persones amants i afeccionades a la medicina natural, a la botànica, a la natura o a la jardineria, per tal de potenciar l’ús terapèutic d’aquestes plantes, però també la seva utilització en altres camps com la cosmètica, la cuina o simplement l’ornamentació.

LES HERBES REMEIERES - VOL. I
Ramon Gausachs
Rafael Dalmau Editor, Barcelona,
LES HERBES REMEIERES - VOL. II
Ramon Gausachs
Rafael Dalmau Editor, Barcelona,
Jardí Botànic de Plantes Medicinals
Dolça revolució
UB - Unitat de Botànica
Centre Documentació-Biodiversitat Vegetal
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal