 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EL MUNICIPI MÉS EXTENS DE LES COMARQUES GIRONINES
L’any 1920 va arribar al màxim dins el segle XX amb 1.493 habitants i per tant amb una densitat de població de 16,8 habitants per quilòmetre quadrat. A partir d’aquest any, la demografia aniria disminuint fins arribar actualment a poc més de dos-cents habitants. El terme municipal de Les Llosses, és el més extens de la comarca del Ripollès, però també de tots els municipis de les comarques gironines, amb uns paratges agradablement verds, de frondosos boscos i d’una riquesa fluvials inigualable.
Està situat geogràficament en la part sud-oest de la comarca, amb una fisonomia limítrofa molt singular i encerclat pels municipis de Gombrèn, Campdevànol i Ripoll tot pertanyents al Ripollès. Després continua limitant amb Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora i Alpens pertanyents a la comarca d’Osona; i Borredà, Castell de l’Areny, La Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà que ja són de la comarca del Berguedà. El curs fluvial més important és el riu Ter, que de fet només voreja el municipi per la part sud-est per la zona de la Farga de Bebié, en una franja d’uns quatre quilòmetres. Altres afluents són: el riera de l’Om, el Torrent de la Suca, la Riera del Merlès, la Riera de Les Llosses, el Torrent del Grau, la Riera de Llimós o la Riera de Sovelles entre moltes altres, ja que la riquesa hidrològica és considerable. La orografia es situa entre la cota 612 metres a la Farga de Bebié, fins a cotes molt diferenciades com, Terrers Roigs a 1248 metres, Pedró d’Arquers a 1244 metres, Puigdon de 1205 metres, Santa Maria de Vinyoles a 1208 metres o Puig Cornador a 1228 metres. Cal també esmentar que Les Llosses té un nombre molt elevat de fonts, moltes d’elles actualment quasi inaccessibles degut a la despoblacions, que fa que molts camins es perdin o quedin engolits per la frondós dels seus boscos.
ARRELS PREHISTÒRIQUES I HISTÒRIQUES DEL MUNICIPI
Les primeres restes trobades en el Clot o Sot de les dones Mortes, un indret situat a prop de la parròquia de Sant Esteve de Vallespirans, es remunten a l’entorn dels 2000 anys aJC i reafirmen la creença que ja en el 1500 aC la població era un tant important on la seva activitat principal era la ramaderia, seguit de l’activitat en el bosc i la agricultura.
Al llarg dels anys, i sobre tot en els anys vint és van fer diferents prospeccions que van permetre corroborar l’aspecte funerari dels seus monuments megalítics, i on en van trobar diferents estris com puntes de fletxa, un ganivet de sílex i dos cranis. El material trobat està exposat en la part prehistòria del Museu Etnogràfic de Ripoll. El primer document escrit on hi figura el nom de Les Llosses (Ipsas Loças) és en la documentació del Monestir de Santa Maria de Ripoll quan Guifré I, el Pilós (840-897), comte de Barcelona, Osona, Girona, Urgell, Cerdanya i Conflent i la seva muller Guinidilda d’Empúries (? - 900), van fer donació de les terres i edificis que tenien a Matamala, i que ja tenien vincles per raons d’ésser alous del monestir. Ja en l’edat mitjana, hi havia l’existència de dos castells, el de la Guàrdia i el de Palmerola. Del primer no s’en ha localitzat el punt exacta d’on estava situat. Es creu que podria està en el turó on hi ha l’ermita de Santa Maria de Vinyoles, i que fins hi tot l’antiga edificació on s’assenta aquesta església, fou el temple del mateix castell. Del castell de Palmerola, és tenen noticies de la seva existència a partir de l’any 1227 amb 28 focs (28 famílies i per tant unes 112 persones) i a partir de 1359 es veuria incrementada posteriorment a l’any 1365/1370 amb 37 focs (unes quasi 150 persones).
El territori en aquella època formava part de la sotsvegueria de Berga, i aquesta de la vegueria de Manresa i durant anys, va anar passat a mans de diferents personatge com Arnau, Guillem Ramon, Joan, Antic o Helena, i sempre amb l’afegit de Palmerola, nom que desapareixeria quan Helena de Palmerola casà amb Jaume Alemany-Descatllar. El castell amb el pas del temps va anar passant diverses vicissituds, despoblament, d’estat ruïnós i períodes de riquesa i reconstrucció; en el segle XVII era propietat del comte de Vallfogona, també propietaris del castell de Milany a Vallfogona de Ripollès. A l’any 1767 el rei Carles III d’Espanya (Madrid,1716-1788) concedeix el títol nobiliari de “Marquès de Palmerola” a Francesc Xavier Despujol i d’Alemany-Descatllar (Barcelona,1732-1809) que en seria el primer receptor d’aquest títol i que traspassaria als seus descendents fins l’actualitat. El conjunt es troba en estat de bona conservació i format bàsicament per el propi castell, l’antiga església de Sant Vicenç del segle XII, reformada en el segle XVII i la rectoria, essent actualment un centre d’acollida.
UN MUNICIPI DEMOGRÀFICAMENT DISPERS
La població de Les Llosses és una població dispersa, repartida en tot el territori municipal en un total de quinze nuclis o com es deia segles abans en la majoria de casos, parròquies.
Una d’elles no seria considerada com a nucli parroquial, sinó industrial que és la Farga de Bebié situada al sud-est del municipi al costat del riu Ter, i que fou fundada per l’enginyer suís Edmund Bebié a partir de l’any 1894 quant adquirí els terrenys. Els altres nuclis del terme municipal són: Santa Maria de Les Llosses, Sant Esteve de Vallespirans, Sant Martí de Vinyoles, Sadurní de Sovelles, Santa Maria de Matamala, Santa Eulàlia de Viladonja i Palmerola, que serien els nuclis considerats com entitats i els més poblats, tot i que la població no està concentrada, sinó dispersa i disseminada, pràcticament en tots els indrets. Els altres com Sant Llorenç de Corrubí, Sant Feliu d’Estiula, Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de la Riba, Sant Julià de Moreta, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Vicenç de Maçanós, es poden considerar nuclis molt petits o ermites, de les quals per exemple la de Sant Llorenç de Corrubí es troba en ruïnes.
TERRA DE FONTS, AIGÜES I MOLINS
La riquesa hídrica del municipi és molt important, brollant del subsòl a partir de les fonts, on actualment és gairebé impossible conèixer el nombre total que hi ha. La continua despoblació del territori ha fet que es deixin de transitar molts camins i que aquest es perdin i per tant, per aquest motiu l’accés a certes fonts és fa difícil i finalment es perd la seva localització. Malgrat tot, encara hi ha moltes fonts en funcionament i localitzades perfectament. La font de la Canal, potser la més coneguda per la seva abundor i el seu paisatge que l’envolta. La font Freda, les varies Fonts de Robert o del Merla i del Puiner, la Font de Sant Jordi o la Font del Sofre, en són alguns exemple. Les seves aigües no únicament són aigües que es podria dir clàssiques, sinó que algunes tenen contingut i es poden considerar aigües mineromedicinals com les Fonts de Robert o la Font del Sofre. Les aigües de les Fonts de Robert van ésser explotades com una petita industria envasadora per les seves propietats sulfuroses sòdiques, participant fins i tot en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Hi havia tres fonts, dues eren en el Mas Robert que brollaven a 18,5º i la tercera en el llogaret de Sant Vicenç de Massanés. També hi havia el Mas Sabater de la parròquia de Vallespirans, que disposava d’aigües riques amb clorurat sòdic, sulfurosa nitrogenada que brollava a 12,5º
Els espais natural amb gran abundor d’aigua també són indrets que demostren la riquesa hídrica del municipi. La Bassa del Molí de Capdevila en la Riera de Merlès, els diferents indrets i paisatge de la conca del Merlès o el Salt d’Aigua de la resclosa del Molí de la Farga, en són alguns exemples d’unes aigües que no tant sols són aliment hídric de riu com el Ter, sinó que al llarga de la historia han servit d’abastament d’aigua a la població, pels cultius, les fargues o els molins. Els molins són una altra mostra de la riquesa i funcionalitat de les aigües del municipi, una font d’energia hidràulica que es va aprofitar per tal d’industrialitzar el procés de moldre el gra, tasca que antigament es feia a mà. Es creu que en època de bonança hi havia una trentena de molins, dels quals actualment no n’hi a cap en funcionament, sinó que alguns han quedat abandonats i destruïts i altres forment part de cases particulars. Estaven escampats per tot el territori i els més coneguts eren el Molí de Capdevila, molí de la Farga, molí de Llimós, molí d’en Carbonell, molí de Dachs, el Molinàs, o el molí d’Arquès entre molts altres. Aquests molins, a part de la pròpia estructura de mecanismes interiors, van fer que fossin construït altres elements complementaris com canals i rescloses, per tal d’aprofitar d’alçada manomètrica de l’aigua i per tant, optimitzar la transformació d’una energia hidràulica en mecànica personalitzada en el rodet horitzontal de la turbina. No tots els molins foren per moldre gra, sinó que també eren emprats els molins drapers i les fargues, tot i que no amb el nombre que ho eren els de gra, que la seva activitat venia donada per la producció de cereals. Un cas similar de proliferació d’aquest tipus d’indústria a prop de Les Llosses, el podem troba a Sant Feliu de Pallerols, on en base a una riquesa hídrica important feina possible l’establiment d’aquests tipus d’indústries.
EXCURSIONISME I TURISME RURAL
Les Llosses malgrat que la seva població des dels últims anys no s’atura de decréixer, és amb 114,4 Km2 és el municipi més extens de les comarques gironines. El territori que es troba en l’àrea sub-Pirineu i amb un clima de tipus mediterrani de mitja i alta muntanya, amb petites zones planes i majoritàriament amb espais muntanyosos i amb pics d’una certa altitud, com els de Padró dels Mateus (1.273 m), Serrat de Sant Isidre (1.152 m), Puig Lluent (1.640 m), Serrat del Molló (1.212 m) o Serrat de Puiner (1.155 m) entre molts altres. La seva riquesa forestal és extraordinària, fet que li estableix uns hiverns freds, però en canvi uns estius frescos, amb variacions de temperatura importants en diferents punts del municipi, on la part més suau es situaria en la zona est del municipi per la part de la Farga de Bebié, i el llindar amb el municipi de Ripoll, on el riu Ter, marca un posicionament d’estabilitat climatològica; es pot afirmar que Les Llosses, es considera el municipi on les condicions climatològiques són més favorables de tota la comarca del Ripollès. Amb una riquesa forestal com l’esmentada que arriba al 95% del seu territori, permet que l’aigua de pluja de les tres modalitats; la que s’evapora, es filtre o concorren per la superfície, la primera en sigui la més perjudicada, en favor de les aigües que aflueixen pels seus innumerables recs, torrents i rieres, i les aigües que es filtren alimentant els aqüífers o deus, que després brollaran per l’incalculable nombre de fonts.
Malgrat la seva cada dia més minsa densitat de població, té contràriament un gran nombre d’ermites, esglésies, restes de castells i construccions, on quatre de les edificacions són considerades com a bens culturals d’interès nacional, disposant d’indrets, paratges i elements de gran bellesa i d’importància patrimonial, un territori que es pot considera una joia per qualsevol excursionista i amant de la natural, amb un territori farcit de camins, on hi passen el GR-241 i el GR-1. Amb un clima, una vegetació i de pas, una tranquil·litat com la que ofereix el municipi de Les Llosses, no és insòlit la proliferació de Cases de Colònies com de Turisme Rural, escampades per tot el territori llossenc.
PALMEROLA, CASTELL I SANT VICENÇ DE PALMEROLA
Palmerola fou un altre municipi independent fins que a l'any 1991 es va integrar al de Les Llosses, ja que en aquell moment era el municipi menys poblat de tota la comarca del Ripollès.
La seva antiga parròquia, Sant Julià de Palmerola, ja s’esmenta en la consagració de la Seu d’Urgell de l’any 839, però actualment és coneguda com Sant Julià de Moreta, una construcció molt refeta durant els segles XVII-XVIII. Un dels altres edificis religiosos existents en aquest indret és Sant Vicenç de Palmerola, situat al costat del Castell de Palmerola; una petita església ja esmentada en el segle XII. Després haver estat durant segles una església depenent del bisbat d’Urgell i posteriorment va estar relacionada amb el de Solsona, finalment a l’any 1957 va formar part del bisbat de Vic. De fet actualment, totes les congregacions i estaments eclesiàstics no tant sols de Les Llosses sinó de la comarca del Ripollès, formen part del bisbat de Vic. Per aquest paratge, també hi una petita església romàntica, Sant Julià de Cosp, situada en l’extrem nord-oest del terme municipal, per la zona de Les Mosqueres i Serra del Cosp. L'altre edifici important és el castell de Palmerola, una edificació en molt bon estat, tot i que abandonada els últims anys després d'haver estat emprada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, com centre col.laborador de la Direcció General d'Ocupació. En l'apartat anterior d'aquesta mateixa pàgina "Arrels Prehistòriques i Històriques del municipi" es fa esment del castell i els seus posseïdors.
SANTA MARIA DE MATAMALA I SANTA MARIA DE LES LLOSSESEn document de la consagració del monestir de Ripoll, a l’any 888 ja hi consta la parròquia de Santa Maria de Matamala, per donació de Guifré I, el Pilós i la seva esposa Guinidilda D'Empúries. Per tant, és del tot possible que la seva existència fou molt anterior a la data esmentada. Aquest tipus d’edificis religiosos amb més de 1.000 anys d’història, han estat subjectes al llarg de la seva vida, de múltiples transformacions, enderrocs, destruccions o ampliacions, i a vegades es fa difícil establir amb exactitud els seus orígens sobre tot arquitectònics, que és bases en hipòtesis arran de excavacions i altres estudis.
Santa Maria de Matamala, no ha estat exempt d’aquestes modificacions, però el que és de valorar, és que actualment existeixen, que en el cas de Matamala ha estat sempre d’una gran activitat, sobre tot els últims anys, de la mà del rector mossèn Pere Fradera i Marcet, qui dinamitzar no tant sols el veïnat de Matamala, sinó també tot el municipi amb les seves activitats, tant litúrgiques com festives. On es troba Santa Maria de Matamala, hi ha un petit nucli d'habitatges a l'entorn de la mateixa església i un altre petit nucli per la part nord conegut com El Lladrer, i on hi ha la part del municipi amb més animació i serveis, sobre tot per la presència dels únics restaurants i forn de pa del municipi Una de les altres parròquies és Santa Maria de Les Llosses, situada a pocs quilòmetres de la de Santa Maria de Matamala, concretament a 2 Km. en el lloc conegut com a Pla de Capdevila. Es un temple que fou propietat del monestir de Ripoll, i des d’aquella època, el segle XII s’hi ha fet modificacions però no tantes com a Matamala, fet que ha permès tenir una millor idea de com era segles abans l’original.
En el segle XVI s’hi van fer unes golfes sobre la volta per tal d’evitar humitats i un campanar de base quadrada amb dues finestres en la part superior de cada façana, també es va restaurà el retaule que es va incendiar a l’any 1919. A l’any 1854 s’hi va construir la sagristia. En aquest indret és quan el primer diumenge de setembre es celebrar la festa major.
SANT SADURNÍ DE SOVELLES I SANT MARTÍ DE VINYOLESSant Sadurní de Sovelles, també havia estat propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll, per donació a l’any 925 del bisbe Jordi de Vic. L’edificació actual és del segle XVIII. I per tant, és creu que fou construïda en un lloc diferent de la primitiva església esmentada en les propietats del monestir. Com totes les altres, no disposa d’un nucli de població important en el seu entorn, en aquest cas només d'uns quants masos i varies cases de pagès disseminades pels voltants com: El Grau, Les Muntades, La Sala, L’Om o La Vinyassa entre d’altres, aixó com amplis camps de pastura.
El seu accés és a través d'una pista forestal formigonada en prou bon estat, que també porta a Sant Martí de Vinyoles, en en el punt quilomètric 183,7 Km. de la C-26 de Berga a Ripoll per Les Llosses, on hi ha el Restaurant El Cremat, s’inicia la pista forestal fins arribar a Sant Sadurní de Sovelles que es troba a 7 quilòmetres i a pocs quilòmetres abans hi ha la de Sant Martí de Vinyoles, també en bon estat fins poc abans d'arribar a Sant Marti que està molt malmesa. Com l’església de Sant Sadurní de Sovelles, Sant Martí de Vinyoles també a l’any 925 estava sota els dominis del monestir de Santa Maria de Ripoll, per donació de bisbe de Vic Jordi. Com totes les esglésies del municipi, la seva data de primera construcció és molt antiga, i al llarg dels segles has anat variant i ampliant les seves dependències.
A l’any 1703 va ésser modificada considerablement ja que s’hi van construir dues capelles laterals, el campanar de base quadrada i també una sagristia. A prop de Sant Martí de Vinyoles, es troba Santa Margarida de Vinyoles, situada a prop del cim de 1.208 metres del mateix nom, i possiblement en l’antic castell de la Guàrdia. Per Sant Martí de Vinyoles hi passa el GR-1 que provinent de la zona del Casal i el Roquer, en el punt quilomètric 184 Km. de la C-26, i passant després de Sant Martí, pel Coll Tallat, Puig-Empí i pel costat del Serrat del Cosme, arriba a Alpens. Una població molt coneguda durant la tercera guerra carlina, on les tropes de Francesc Savalls i Massot (La Pera,1817 - Niça, 1886) van infringir una derrotar a les tropes liberals d'Isabel II, comandades pel brigadier Josep Cabrinetty i Cladera (Palma de Mallorca,1822 - Alpens, 1873), on hi va morir.
VILADONJA I SANT ESTEVE DE VALLESPIRANS
L’antic municipi de Viladonja va néixer a l’any 1830 per la unió de quatre parròquies: Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula, Sant Esteve de la Riba i Sant Llorenç de Corrubí, les tres primeres pertanyents al bisbat de Vic, mentre que la quarta era sufragaria de Sant Jaume de Frontanyà. Havia estat fins l’any 1860 nomenat com a municipi de Sant Esteve de la Riba, i a partir de l’any 1974 es va integrà al municipi de Les Llosses. Sant Esteve de Vallespirans es troba més a prop de la carretera C-26 a mà dreta abans d’arribar a Les Llosses, en el punt quilomètric 184,3 Km hi ha la pista forestal que porta a Sant Esteve després d’haver recorregut 3 quilòmetres. L’indret està situat pel paratge de Solans de les Franqueses, on a poc més d’un quilòmetre es troba el Turó de les Franqueses de 977 metres. L’església es troba a mà esquerra del Rec de la Font del Perer, afluent de la Riera de Les Llosses i aquesta del riu Ter. És una església que apareix esmentada en el segle XII i un altre cop a l’any 1260 com a possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll. Tot i que en els seus orígens fou un temple d’estil romànic, en queden pocs vestigis de l’època, donat que en el segle XVIII fou molt reformada. La porta principal té gravada la data de 1759. A prop hi té els masos d’Arquers, Vallespirans, Sabaters o Vilardell entre d’altres.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El municipi de Les Llosses, és un aquest municipis que han passat de tenir molta activitat, industrial i forestal, i per tant, també de població a anar-se reduint progressivament al llarg dels anys.
De les tretze n'hi ha vuit que són les més importants o amb nuclis de població més presencial, tot i que en una quantitat molt petita i disseminada.
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: novembre 2020 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |