DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI DE CAMÓS

El municipi de Camós és un dels onze municipis que conformen la comarca del Pla de L'Estany, una comarca que es fou creada a l'any 1988, segons la Llei 5/1988, 28 de març i publicada al DOGC Nº 992 del 16 de maig de 1988, en base als acords establerts en el decret 216/1987.

La superfície total de la comarca del Pla de l'Estany és de 262,81 km2, distribuïts en onze municipis, per tant, es pot estima que la mitja seria de 23,89 km2, essent Vilademuls el municipi més extens amb 61,54 km2 i el més petit, la capital, Banyoles amb 11,05 km2, per tant, Camós es pot considerar dins la mitjana, dels municipis petits, ja que la seva extensió és de 15,66 km2.

• Delimitacions del municipi

El terme Municipal de Camós esta situat al sud-oest de la comarca del Pla de l'Estany, i seguint el sentit de les agulles del rellotge, està abraçat per tres municipis de la mateixa comarca que són: Porqueres, Cornellà del Terri i Palol de Revardit, i té la franja sud-oest d'una longitud de quasi 5 km que delimita amb el municipi de Canet d'Adri, en aquest cas pertanyent a la comarca del Gironès.

Vista general del paisatge de Camós, entre els frondosos boscos i la plana agrícola

Camós està molt ben comunicat amb Banyoles, ja que la via que hi porta de fet es un trajecte directe que arranca en el Passeig de mossèn Lluis Constans, cruïlla amb el carrer de Camós, fins arribar al nucli de la població de Camós on es troba l'ajuntament.

• Orografia i relleu del territori municipal

L'orografia de Camós es podria dir que quasi es dual, es a dir, meitat i meitat planura i l'altre boscosa, tot i que aquesta última ofereix avantatge en una superfície farcia de boscos de roures, alzines i pins; la resta camps de cultiu de bon correu, on pràcticament es cultiva una mica de tot.

Els cims envoltats de frondosos boscos, no són de gran alçaria, destacant el Puig Bataller de 594 metres d'alçada i que es troba en la part oest, en la Serra d'en Mont; altres són per exemple el Turó de Can Ramió de 494 metres, la Muntanya de Sant Joan de 286 metres o el Turó de Can Valentí de 258 metres.

Pel que fa a les planes, eminentment agrícoles destaca la Plana, a prop de Vilauba, el Pla d'en Pigem i el Pla de la Rajoleria, on enmig s'hi troba el petit nucli de Camós on hi ha l'ajuntament.

• Riquesa hídrica i vegetació

Font de Garrabà

Com que bona part del municipi està format de frondosos boscos, es lògic que disposi d'una bona irrigació hídrica pel que fa a rius i rieres, tot i que de fet no disposa de cap riu d'importància que travessi el seu municipi, sinó que són afluents tots ells principalment del Riu Terri.

El més important de tots ells és el Matamors, més riera que riu, neix en el collet de Cal Negre per anar travessant el territori camosí, passant a prop del nucli de Camós, fins a vessar les seves aigües pels entorns del paratge de Borgonyà, ja dins el municipi de Cornellà del Terri.

Un altre riera es El Remençà, com ho són altres com el Rec de les Estrades, el Comenell o el Tintola, part dels quals en tenen una bona part en el territori de Cornellà del Terri.

Cal fer especial menció al Revardit, que és un curs hídric procedent de la muntanya de Rocacorba, però que només passar en no més de poc més d'un quilòmetre dins el municipi de Camós per endinsant-se al de Palol de Revardit, vessant les seves aigües al Riu Terri, en el paratge de Sords.

La frondositat dels boscos, la seva pendent orogràfica procedent de les Serra d'en Mont, del Serrat de Cal Gall, del Rocamirall i la zona del Bruguerol, tot plegat cap a la plana oriental del municipi, fa que tota aquesta zona boscosa proporcioni en època de pluges una estimable quantitat d'aigua, que no únicament llisca pels nombrosos torrents i rierols de muntanya.

Els boscos de Camós són espessos i farcits de gran vegetació i matolls, fet que dificulta el seu accés i la proliferació d'animals com els porcs senglars, però contràriament, fa que quan plou l'aigua evaporada és insignificant, però la filtrada molt important, ja que en els mateixos torrents o en el mateix sòl boscós, fa que l'aigua no baixi amb la mateix furor de quan el terreny és escarpat, sorrenc i sense vegetació.

Riera de Matamors		Riera el Remençà
Torrent de Cal rei i Camí a Sant Vicenç de Camós		Brollador de la Font de Garrabà

Tot plegat fa que sigui un terreny propens a disposar d'aigua subterrània, que principalment es manifesta en bona part, en la bonança pel que fa a la quantitat de fonts que hi ha al territori, que en són nombroses, unes més importants que altres, però que són fonts d'aigua neta i ben filtrada pels terrenys boscosos, lliures d'estabulacions ramaderes o altres fonts de toxicitat.

Només per a nombrar algunes cal esmentar la Font de Garrabà, Font de la Ferriola, Font de Can Prat de Baix o la Font de la Perpinyana, entre moltes altres menors; moltes d'aquestes fonts són preludi d'algun saltant d'aigua, prou espectacular després d'uns dies de pluja, vistositat que ve remarcada sobre tot en alguna riera o indret com la Font i el Salt Dalmau, de Riera de Matamors.

La vegetació ja esmentada es principalment en la zona boscosa de alzines, roures i pins, els qual estan envoltats per un espai frondós de matolls, de bruc i altres com romegueres i aritjols, però també de moltes plantes medicinal com l'espígol i el romaní.

• Infraestructures i vies de comunicació

Autovia C-66 de Girona a Olot per Banyoles		Carretera GIV-5147 - (Palol de Revardit - Camós)

El municipi de Camós està relativament ben comunicat, sobre tot amb Banyoles, que de fet s'hi arriba a partir de la Passeig de mossèn Lluis Constans, cruïlla amb el carrer de Camós, essent la carretera GIV-5147, que es la mateixa que es comunica amb Palol de Revardit.

A través d'altres veïnats como Mata (Porqueres) o Corts (Cornellà del Terri), es pot arribar fins a la planura de Camós o al mateix nucli on hi ha l'ajuntament.La via principal es la C-66 que va de Girona a Olot, per Besalú on hi ha diferents sortides a partir de les quals es pot arribar a Camós, població que no disposa de tren, essent les estacions més properes les de Girona, pel que fa al servei de RENFE i del TGV, ambdós a 20 quilòmetres.

SANT VICENÇ DE CAMÓS

Vista de Sant Vicenç de Camós

L'església de Sant Vicenç, endinsada en el boscos i als peus del final del Serrat de Cal Gall, a prop de tocar la plana de Camós, i entre rieres i rierols muntanyencs afluents del Remençà i del Matamors, tot plegat en un petit veïnat de poques masies al seu entorn.

Es un edifici eclesiàstic que els primers indicis el situen a l'entorn de finals del segle XI i principis del segles XII, tot i que les múltiples reformes i ampliacions fetes en diferents èpoques, fa que poc en quedi del que possiblement ja havia estat ja una església o si més no, un ermita primitiva.

Amb els anys i reformes molts del vestigis romànics han anat minvant, sobre tot en base a les reformes que s'hi van fer durant el segle XIX i sobre tot a principis del segle XX. Tanmateix, l'edifici que avui es pot admirar, és d'una sola nou, sense àbsides, però amb un campanar de base quadrada, tot plegat molt ben conservat.

El campanar és de construcció curiosa ja que sembla que antigament tenia dos obertures, dues a nord-est i dues a sud-oest, que és on avui s'hi emplaça una campana, però que posteriorment es va elevat fins a culminar amb sostre a quatre vents amb dues obertures a cada una de les façanes; al campanar s'hi accedeix per una escala de pedra amb vint-i-dos escalons continuats.

Només disposa d'una sola entrada a la nau per la part frontal, a través d'una porta molt visiblement dovellada y reforçada, amb una petita finestra d'ull de bou per sobre de la porta, i un fris d'arcs cecs o arquets que l'envolten per la part superior, formant una semicircumferència, donant la impressió pels seus detalls, que antigament l'obertura havia estat molt més gran.

Campanar		Portalada i part del sepulcre		Finestra doble botzinada		Fragment rellotge de sol

La façana en la seva banda dreta, conserva un sepulcre senzill amb un parell de mènsules i amb una inscripció inintel·ligible i a la resta de façanes, hi ha finestres de tipus doble botzinades, sobre tot a la façana sud-est, així com altres rectangular més minses, així com altres detalls.

Al costat de l'església parroquial de Sant Vicenç de Camós, s'hi troba l'antiga rectoria, una masia de gran dimensions, coneguda com La Sala, una edificació de finals del segle XIII o principis del XIV, on hi destaca una magnífica torre quadrada de finestres geminades, el qual està declarat com Bé Cultural d'Interès Nacional, i on actualment s'hi troba una establiment de turisme rural.

SANTA MARIA DE CAMÓS

Properament ...

SANTA MAGDALENA DE NOVES

Properament ...

VIL.LA ROMANA DE VILAUBA

Properament ...

Escut	Bandera

CAMÓS EN XIFRES	idescat
	municat
GENTILICI	Camosí, camosina
SUPERFICIE DEL MUNICIPI	15,66 km2
COMARCA	Pla de L'estany
PARTIT JUDICIAL	Girona
DEMARCACIÓ ELECTORAL	Girona
BISBAT	Girona
CODI POSTAL	17834
MERCAT SETMANAL	No disposa
COORDENADES GPS (Ajuntament)	Latitud N 42,093956º - Longitud E 2,767821º
ALTITUD (Ajuntament)	168 metres
CIUTAT AGERMANADA	Potrerillos, Condega (Nicaragua)
FESTA DEL ROSER	Maig
FESTA DE SANTA MARIA DE CAMÓS	Octubre
FESTA DE SANT VICENÇ DE CAMÓS	Gener
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT	web

El temps a Camós MeteoCat Trànsit

	Bibliografia
	• CAMÓS, Maurici Duran Garcia, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1993 • HISTORIA DEL PLA DE L'ESTANY, Joaquim Tremoleda i Trilla, Poblicaciones Diputació de Girona, 2000
	Internet
	Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
	Canals de ràdio i TV local
	Banyoles TV Canal Banyoles (YouTube) Ràdio Banyoles
	Plànols i Mapes
	Camós