LA COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY

Vista de la Platja d'Espolla al municipi de Fontcoberta

La data del 16 de març de 1988 fou pels habitants d'aquest territori a l'entorn de l'estany i circumdat actualment per les comarques de la Garrotxa, Alt Empordà i Gironès, una data molt significativa.

El Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la creació de la comarca que havent-se escartejat diferents noms i denominacions, tals com el Banyolès,  Vall del Terri o Comarca de l'Estany entre d'altres, prendria el nom definitiu de Pla de l'Estany.

Un territori que al llarg de temps mil·lenaris havia tingut unes característiques peculiars que el diferenciaven dels territoris que l'envoltaven, mai havia estat considerat com una divisió política comarcal amb autonomia, i per tant, posseïdor d'un fet diferencial, respecte a les altres comarques gironines.

Des dels estudis de divisió territorial en temps de la II República Espanyola a l'any 1933, que es materialitzarien el 27 d'agost de 1936, els onze municipis que avui formen la comarca del Pla de l'Estany, foren inclosos dins la divisió territorial de la comarca del Gironès, una comarca recentment creada i criticada per molts per ésser considerada una divisió territorial polititzada, ja que sempre havia estat considerada o al menys en part que territorialment formava part de geografia de La Selva, però que calia que Girona com a capital, fos alhora també, la capital d'una comarca, és per això que va néixer la comarca del Gironès, on hi havien inclosos el municipis que en el futur formarien el Pla de l'Estany.

El Fluvià al seu pas per Orfes (Vilademuls)

La lluita per aconseguir un reconeixement comarcal, fou feta al llarg dels anys pas a pas, per diferents col·lectius i persones de manera individual vinculades sobre tot, al món industrial i polític. A finals dels anys setanta, es va iniciar un procés que portaria a l'any 1983 a la creació de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Estany que seria l'encarregada de agrupar els onze municipis i que faria gestions, pràcticament pròpies de qualsevol ens comarcal.

• Constitució de la comarca del Pla de l'Estany

Finalment, en la data ja esmentada del 16 de març de 1988, el Parlament de Catalunya, dins la Legislatura III, sota la presidència de Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1939), i essent Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Molins i Amat (Barcelona, 1945 - 2017) donaria llum verda a la creació de la comarca del Pla de l'Estany.

D'aquesta manera, es feia realitat el somni de la creació de la comarca, que oficialment prendria el nom de Pla de l'Estany, després de descartar altres opcions i que estaria formada pels onze municipis que havien participat en la Mancomunitat i en les tastes de la creació comarcal.

Aquest municipis amb els seus corresponents pobles i veïnats agregats serien: Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls i finalment, Banyoles que per raons històriques, econòmiques, geogràfiques, demogràfiques i de xarxa de comunicació, en seria la capital.

En la taula següent es relacionen aquests onze municipis amb els seus agregats que en són molts, repartits en pobles i veïnats integrats en cadascun dels municipis corresponents, on Cornellà del Terri és el que en té més, mentre que Serinyà, el que en té menys.

DES DEL PALEOLITIC ALS VESTIGIS ROMANS

Pere Alsius i Torrent, precursor pel que fa a excavacions, estudis i publicacions, realitzats en diferents llocs del Pla de l'Estany

Els primers indicis de la presencia de l'home, estan referits entre els 2.300.000 a 8.000 anys abans JC, en una època especificada pels paleontòlegs com a paleolític. La primera època en què està dividit el paleolític, és el paleolític inferior, més comunament conegut com l'etapa inicial de l'Edat de Pedra, situat fins l'any 80.000 abans JC. el paleolític mitjà es situaria entre 80.000 i 35.000 anys abans de JC i finalment el superior entre, els 35.000 i 8.000 anys abans de JC, que seria quan s'inicia el període conegut com a època neolítica; un període que es considera de gran evolució ja que l'home passa d'un estatus de nòmada a sedentari amb el naixement de l'agricultura i la ramaderia.

Urna funerària

Dins el Paleolític Inferior, es tenen indicis de la presencia de l'home en terres del Pla de l'Estany. Evidentment, l'element més valuós és sens dubte la coneguda "Mandíbula de Banyoles".

Aquesta mandíbula segons els experts va permetre la seva classificació dins l'espècie pre-Neandertal (Homo Sapiens arcaic), pertanyent a una dona, entre 40 i 50 anys, amb una dentadura amb un clar desgast dentari i, possiblement de mort per ofegament aiguós.

La mandíbula fou descoberta l'abril de 1887 pel picapedrer Llorenç Roura en una pedrera de Mata (Porqueres), en una zona coneguda com Pla de la Formiga. Aquest la va portar a Pere Alsius i Torrent (Banyoles, 1839 - 1915), farmacèutic de professió (Farmàcia Can Fina de Banyoles), però també apassionat i gran coneixedor en les disciplines d'arqueologia, geologia i prehistòria locals, que hi va fer els primers estudis i procedir a netejar-la en part.

Després de Pere Alsius al llarg dels anys, la mandíbula fou estudiada per diferents investigadors i científics en paleontologia, l'últim al 2006 i, després de molts estudis sembla que la seva edat es podria situar entre els 73.000 a 59.000 anys. Les característiques geogràfiques de la zona de Banyoles, per la seva abundor d'aigua, frondosa vegetació i fauna salvatge, la devien fer molt atractiva per les diferents tribus prehistòriques. Es per això, que dins una reduïda extensió de territori, la seva riquesa i passat prehistòric és molt significatiu.

Els indrets en són molts tals com la Bora Gran d'en Carreras a Serinyà, el Pla d'Usall, el Clot d'Espolla, els Prats Comuns o les coves de Martís entre d'altres. Tanmateix, actualment les dues zones més conegudes pel públic en general i que ha estat sotmeses a una més exhaustives per part dels responsables són:  el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà i la Draga.

Zona museitzada del Parc de les Coves de Serinyà		Detalls dels treballs d'excavació

El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, van ser ocupades per diferents poblacions d'avantpassats prehistòrics, des de principis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls, és à dir, entre 40.000 a 5.000 aC. Al centre est de l'estany es va localitzar a principis dels noranta, un assentament lacustre (pertanyent o relatiu als llacs) del neolític antic, conegut com La Draga, i que donades les característiques i troballes, es pot considerar com un dels jaciments més interessants d'aquesta època a Catalunya.

Passats els anys, sembla que la zona va continuar habitada. Els Ibers, un conjunt de tribus que bàsicament estaven assentats en la franja mediterrània des de Tarifa fins més enllà del Cap de Creus, foren també habitants dels territoris propers a l'estany. Estaven dividits en un gran nombre de pobles o tribus, les que habitaven Catalunya eren majoritàriament els Cossetans, Ilergets, Laietans, Indigetes i Sordons.

La Draga, recreació del poblat neolític		Vil.la romana de Vilauba (Camós)

Els Indigetes eren les tribus que més o menys habitaven les zones que avui són les comarques gironines centrals i costeres. Sembla que en la zona on en el segle IX-X s'hi construiria el castell de Porqueres, en el turó on hi ha l'església romànica de Santa Maria de Porqueres. La romanització fa significar un avanç en l'estructura de la repoblació, molts habitants van abandonar els turons per assentar-se a la plana, fet que va suposar el naixement de moltes poblacions actuals i una bona xarxa viària de comunicació per l'època. A prop, començaven a néixer dues grans urbs, Emporiae (Empúries) i Gerunda (Girona).

A prop de Banyoles, una de les excavacions que han tret a la llum un important nucli urbà romà, és la vil·la romana de Vilauba, actualment dins el municipi de Camós. Una vil·la romana datada pels volts del segle I aC, que continuaria activa fins el segle VII dC. i que després de 800 anys seria abandonada, però sense que fos per raons destructives. Sembla que fou molt activa arrel de moltes troballes, com premses per a fabricació d'oli.

EL NOM I L'ESCUT DE BANYOLES

Escut oficial de la ciutat de Banyoles

Hi ha població que certament l'origen i significació del seu nom està envoltat d'un cert misteri que es perd en el temps, però en el cas de Banyoles, sembla que hi ha una certa unanimitat i certesa de l'origen i prolegomen que al llarg dels anys a derivat en el nom actual.

Segons Manuel Bofarull en el seu "Origen dels noms geogràfics de Catalunya" hi ha documentat ja en el segle IX (precepte de l'any 822 de Lluís el Pietós, rei franc i fill de Carlemany) i X. Els topònims per a designar la població eren "Balneolas","Balniolas" i "Banyolas", tot plegat d'arrels llatines de la paraula "Balneolas o Balneolae" que significa "banys".

Tipografia turística

Es possible doncs, tenint el precedent del balneari de la Puda, que en època romana existís uns banys propers a la població, i que originés el nom a partir d'aquest indret tant arrelat com eren els banys termals durant la època de l'Imperi Romà. Hi ha altres poblacions, que el nom actual ha derivat d'aquesta activitat tant romana, com Caldes de Malavella ("Calidis,Caldarios": banys calents) o Aiguaviva ("Aquam, Vivam": aigua corrent, viva).

Hi ha tres aspectes històrics importants a ressaltar dins el segle XX.  El primer és quan a l'any 1920, Alfons XIII (Madrid,1886 - Roma, 1941) atorga a Banyoles el títol de "ciutat". El segon, a l'any 1976, quan ja en la Transició, després dels 36 anys de règim franquista, li es concedit el poder de poder catalanitzar oficialment el nom, passant de "Bañolas" a "Banyoles". I finalment a l'any 1983 quan la ciutat es dota d'escut oficial.

L'escut actual de Banyoles, fou aprovat pel decret 284/83 de 16 de juny de la Generalitat de Catalunya. Es un escut amb dues parts: un rombe dividit per una diagonal horitzontal on en la part superior ostenta una "B" de color verd amb fons gris clar i, en la part baixa la senyera catalana. L'altra part, en la part superior del rombe, hi ha la corona mural que simbolitza la ciutat.

+ INFORMACIÓ SOBRE BANYOLES

Dades generals de Banyoles		Museus de Banyoles		Estany de Banyoles		Monestir i Esglésies de Banyoles
Personatges de Banyoles		Medis de Transport a Banyoles		Esports i Olimpíades Barcelona '92