contacte  -  mapa web
 
Garrotxa
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Garrotxa
Les Planes d'Hostoles
Montagut i Oix
Riudaura
Sant Feliu de Pallerols
Vall d'en Bas
INFO COMARCAL
Consell Comarcal de la Garrotxa
Garrotxa Jove
Consell Esportiu de la Garrotxa
Turisme Garrotxa
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Vall d'en Bas

LIDERATGE CONTRA ELS ABUSOS I COSTUMS FEUDALS

La remença o redempció era el tribut que havia de redimir un pagès en cas de voler abandonar el mas i les labors de les terres propietat del senyor feudal. Aquesta obligació que era un dret que aleshores tenien els senyors feudals venia donava pel fet que aquest pagesos o eren persones lliures o estaven sotmeses a la gleva, que era el fet que no es podien separar les propietats de les persones.

Població remença a finals del segle XV

Els pagesos per tant eren vassalls que havien de viure a les terres que cultivaven, sense possibilitat de poder marxar sense l’autorització del seu senyor i pagaments de la remença. No podien vendre els seus immobles i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a mans del seu senyor. Aquest fet no afectava únicament al pagès, sinó també a tota la seva família i descendència.

Però a més, els pagesos estaven subjectes als mals usos; un compendi de normes medievals que els limitaven i els vexaven, com ara: “Intestia” (dret del senyor sobre els pagesos que morien sense testament); “Eixorquia” (dret del senyor sobre els pagesos que morien sense descendència); “Forn” (obligació de coure el pa en el forn del senyor); “Àrsia” (obligació a pagar al senyor els incendis fortuïts); “Dret de cuixa” (dret del senyor a dormir la nit de noces amb la dona); “Jova”(obligació del pagès a treballar pel senyor uns dies determinats de l’any), i així un bon nombre de preceptes que no eren més que una forma cruel d’esclavatge.

Com a tot Catalunya, la Vall d’Hostoles no fou exonerada d’aquesta lacra sobre una part de la societat que durà més de quatre segles (1050-1486), i que poca cosa podien fer donat que molts d’aquest usos eren recalçats i convertits en lleis per les Corts Catalanes, en aquella època formades per membres de la noblesa, magnats i alta jerarquia de l’església.

Una primera guspira de llibertat no fou fins el 1448 que amb l’aprovació del rei Alfons V, el Magnànim, es pogué desenvolupar un sindicat remença per parlar de l’aboliment d’aquests abusos, evidentment no de forma gratuïta, ja que els pagesos havien de fer aportacions econòmiques al rei pel seu suport que aquest feia a la causa camperola.

El que si fou l’inici de la finalització de l’esclavatge medieval fou durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que enfrontà Joan II d’Aragó amb el seu fill Carles de Viana, la Diputació General (Generalitat) i el Consell de Cent entre d’altres, i que finalitzar amb la Capitulació de Pedralbes a l'any 1472, amb la victòria de Joan II, tot i que ha estat més considerat com una situació de taules, quedant el rei com a cap del principat i que el seguiria el seu fill Ferran II, el Catòlic.

Speculum Viriginum (s.XIII ó XIV) - Condicions de la dona

La Vall d’Hostoles fou un dels principals focus de revoltes dels remences en favor de Joan II i la seva esposa Joana, pare i mare respectivament del futur rei Ferran II, el Catòlic. Els remences encapçalats per Francesc de Verntallat, formaren un exercit bàsicament guerriller essent del seu domini i el millor aliat el coneixement de territori muntanyenc com les Guillaries, la Garrotxa, la Vall d’Hostoles i de Bas.

La finalització de la Guerra Civil, no va suposar l’alliberament de l’esclavitud de la pagesia com era el seu desig, fet que encara s’agreuja més amb la mort del rei protector Joan II, dit el Sense fe. El seu successor Ferran II, el Catòlic tampoc va donar solució en principi al problema remença, i això provocar una nova postura d’enfrontament amb Francesc de Verntallat (veure article a Vall d'en Bas), que s’inicia amb la segona revolta remença (1484-1486) i tingué, un principi d’esperança  amb el Compromís d’Amer de 1485 en què Ferran II el Catòlic es comprometia a donar solució definitiva al problema de la pagesia catalana i actuar activament com a mediador.

I així va ésser quan el rei signar conjuntament amb Francesc de Verntallat i divuit síndics representants de la causa remença, la Sentència Arbitral de Guadalupe (Monestir de Càceres) el 21 d’abril de 1486. A canvi d’uns pagaments establerts en les clàusules pactades, progressivament desapareixeria per sempre els mals usos que durant més de quatre segles havien patit els homes i les dones del camp català.

.

LA PESTA I ELS MASOS RÒNECS

Durant més de quatre segles el món rural patí les dures condicions de les lleis, usos i costums medievals, un compendi d’abusos que homes i dones van haver de patir. Aquesta situació de desgràcia no fou la única, una altra fuetada rebé el món rural i la societat de l’època en general en el segle XIV; la pesta o mort.

Il.lustració enuna biblia (1411)
Progressió de la Pesta Negra (1347-1350)

Procedent de les estepes d’Àsia, i possiblement a través de la ruta de la seda, arribà a Europa, fent estralls segons es creu a un terç de la població, principalment entre 1347 i 1351. Es manifestava de diferents formes tals com, pesta bubònica, pneumònica o septicèmica, i segons la modalitat podia presentar una mortalitat entre el 30 al 100% dels casos, morint els seus posseïdors en un termini entre els quatre i set dies.

Mas rònec

La Vall d’en Bas no quedà excloïa d’aquesta plaga, i la seva incidència fou catastròfica per la vall. Molts masos quedaren rònecs durant molts anys, és a dir, abandonats i per tant amb els seus camps erms i deixats de treballar per mort de tota la família.

Això provocar una forta disminució d’entrades de bens i pèrdues per tothom, sobre tot pels senyors i l’església, que van veure com disminuïen considerablement el seus ingressos procedents de les explotacions.

Aquest fet provocà una contraposició, ja que per una banda alguns senyors es van veure en una posició de feblesa i per tant, moderaren les exigències cap a possibles nous residents per ocupar i treballar els camps, mentre que per una altra banda, altres endurien encara més les condicions per tal que el remença no disposes de recursos per poder-se emancipar, i el fet fou que molts masos quedaren buit i terres sense conrear.

 

LA VALL D'EN BAS, ENTRE LA PLANURA I ELS CIMS

Vall d'en Bas
Vall d'en Bas, una fondalada idíl.lica

La Vall d’en Bas és un territori de 90,7 Km2 pertanyent a la comarca de la Garrotxa, essent el tercer en extensió, després de Montagut-Oix i la Vall de Bianya, tots tres amb una superfície molt similar, però en canvi, en població és el segon després d’Olot.

El seu paisatge i entorns són de gran bellesa, envoltats per un tipus de muntanya molt divers com el Cingle del Grau, la Serra del Llancers, Serrat de Fontanills, Serra de Freixaneda o la Serra de Murrià, entre altres. Envoltada per diferents cims, destaca sobre tot el Puigsacalm (1.515 m) entre d’altres, com el Puig de Miralles (1.435 m), Puig Corneli (1.362 m), Cap del Pla del Prat (1.312 m), Els Gronys (1.291 m), Puig de la Creu del Rabadà (1.251 m) o Puig de la Bastida (1.249 m) entre diversos més, ja que l’orografia de la Vall d’en Bas és molt variada, anant de canvis tan radicals com d’una vall extraordinària planella amb una cota de 460 metres d’altitud, a cims com el Puigsacalm a 1.515 metres, en poc més d’uns cinc quilòmetres.

Bas, coneguda antigament com Sant Esteve d’en Bas, i com a capital de la vall, és troba a tan sols 9 km d’Olot, capital de la comarca, estan la vall situada de tal manera que és nus de comunicacions, i per tant des de la Vall d’en Bas, les rutes en totes les direccions geogràfiques són possibles.

Vall d'en Bas
Clot de l'Esteller, a prop de Sant Privat d'en Bas

Al nord, es comunica amb Olot, per Les Preses amb la carretera C-152, i també per la GIV-5224 que va a Riudaura i Olot. Al sud, amb la comarca d’Osona a través de la C-153 que passa per uns indrets emblemàtics, com el santuari de la Mare de Déu de la Salut, el Santuari de la Mare de Déu del Far o Rupit, fins arribar a Vic, amb una gran diversitat de paisatges. Per l’est està comunicada amb la C-152/C-63 que arribar a Girona després de passar per Les Planes d’Hostoles i Anglès, entre d’altres. I finalment, per l’oest a través de la C-37 passant els túnels de la Codina i Bracons, s’arriba a Manresa i Solsona.

La Vall d’en Bas, tot i ésser el segon municipi més poblat de la Garrotxa, la seva gent es reparteix de manera regular i equilibrada en tot el seu territori

La demografia en part concentrada en petit nuclis i la resta disseminada es pot dividir en quatre àrees principalment: Bas, Joanetes, La Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins aquestes àrees demogràfiques hi ha altres veïnats com, Hostalets d’en Bas, el Mallol, Falgars d’en Bas, Puigpardines o Vilallonga, entre d’altres més disseminades i gran quantitat de masos.

La unió dels diferents municipis integrats en la Vall d’en Bas ve de l’any 1968, havent estat abans municipis independents com Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i La Pinya. De fet, la unió fou bastant natural ja que part d’aquest territori ja havia format part en antigament del Vescomtat de Bas, que era una jurisdicció feudal del Comtat de Besalú, que amb els seus canvis al llarg de la història va tenir una vida de vuit segles.

Vall d'en Bas
Monument a la família pagesa

Un altre factor és el seu paisatge, immers en les formes i colors, de la vall i els entorns muntanyosos, similars a tots els antics municipis.

Des del punt de vista agrícola, la concentració parcel·laria que es va portar a terme als anys 70 per part del “Servicio Nacional de Concentración Parcelaria y Desarrollo Agrario”, va permetre la reunificació de terrenys i reordenació del territori agrícola, a més de la construcció de nous accessos i camins.

Aqueste accions van facilitar que propietaris amb varis terrenys de treball, passessin a tenir només un o pocs més, de superfície equivalent, i per tant, amb un gran estalvi de temps, així com un augment de la producció però també de la productivitat, que conjuntament amb la creació de cooperatives, tot plegat va suposar un impuls i equilibri del territori, de la economia i de tota la gent que més indirectament estava vinculada a les labors del caamp i a la comercialització dels seus productes.

La pròpia etimologia del territori, ajudà a la seva homogeneïtat. Amb els noms compostos de “Vall” i “Bas”. El mot “Vall” molt emprat en topònims de diferents indrets catalans i que el diccionari de l’ITC ens defineix com a: Depressió allargada i relativament plana, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un curs d’aigua o glacera” i que de fet és en part aquesta part del territori garrotxí. I per l’altra part “Bas”, un mot d’origen llatí “Bassus”, en el sentit de baix o fondària, tot i que altres autors consideren pugui provenir d’una etimologia cèltica com “gwaz” que volia dir riu.

 

RUTA DEL CARRILET AL SEU PAS PER LA VALL D'EN BAS

La Ruta del Carrilet, forma part d’una de les varies rutes conegudes com Vies Verdes de Girona. La Ruta del Carrilet està dividida en dues part: la Ruta del Carrilet I que va des de Olot fins a Girona i la Ruta del Carrilet II que surt de Girona fins arribar al Tinglado en el port de Sant Feliu de Guíxols.

La Ruta del Carrilet I surt d’Olot i arriba a Girona, travessant tres comarques: Garrotxa, Selva i Gironès, passant pels municipis de Les Preses, Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles, Amer, La Cellera de Ter, Anglès, Bescanó i finalment Salt, abans d’arribar a Girona.

Diferents vistes de la Ruta del Carrilet al seu pas per la Vall d'en Bas
         
   
Diferents vistes de la Ruta del Carrilet al seu pas per la Vall d'en Bas

La Ruta del Carrilet travessa paratges de gran bellesa i clara d’importància paisatgística, ecològica, mediambiental  i cultural, iniciant-se a la Zona Volcànica de la Garrotxa fins arribar a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona. Es troba en molt bon estat de conservació i ben senyalitzada, on en molts dels recorreguts és veu afavorida amb l’acompanyament d’afluents d’aigua i verdor forestal, així com camps de conreu i poblacions.

Un total de cinquanta set quilòmetres, fàcil de fer per la seva orografia relativament plana amb petites pujades i baixades des de la cota 440 m sortint d’Olot fins a Girona a 70 m i per tant, amb una pendent mitjana d’uns 0,65%.

Diferents imatges del tren d'Olot - (gentilesa Xavier Romero, Museu de la Postal)

La seva morfologia planerenca té la seva explicació donat que pràcticament la totalitat del recorregut fou per on hi passava el tren de via estreta que unia Olot i Girona, que fou el medi de transport més popular i ràpid des de 1911 fins a 1969. La proliferació de l’automòbil particular i l’autobús, la millora de les carreteres, les escasses inversions en infraestructures i adequació als nous temps, seguit d’una greu situació econòmica de l’empresa ferroviària, van fer que finalment deixés de funcionar, forçant la seva desaparició.

 

 

 

 


Escut de la Vall d'en Bas

Logo turistic de la Vall d'en Bas
Escut
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
2.966 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Basenc, basenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
90,4 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
33 Hab/Km2
COMARCA
Garrotxa
PARTIT JUDICIAL
Olot
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Olot
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17176
MERCAT SETMANAL
No disposa de mercat setmanal
COORDENADES GPS
(St.Esteve d'en Bas)
Latitud N 42.118569º - Longitud E 2.457415º
ALTITUD
510 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
EL ROSER DE SANT ESTEVE
2º diumenge de Maig
FESTA MAJOR DE SANT ESTEVE
Agost
FESTA MAJOR DEL MALLOL
6-7 de setembre
DIA DE LA DALLA
Finals de maig o principis de juny
FIRA DE LA PATATA
Novembre
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

Vall d'en Bas
El temps a la Vall d'en Bas
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

FRANCESC DE VERNTALLAT, Cabdill dels Remences, Miquel Freixa, Editorial Base, Barcelona, 2010

Escrits i Document relacionats
  Arbres a la Vall d'en Bas (pag. 129-133) - La Tosca ©
La Vall d'en Bas, un paisatge idil.lic
Guia del Productors Artesans de la Vall d'en Bas
Internet Internet
 
Descobrim la Vall d'en Bas
Terra de Remences
Grup Excursionista Cultural i Alpinista (GECA)
El Rebost de la terra a la Vall d'en Bas
La Vall en un Clic !

Associació Musical de la Vall d'en Bas
Associació d'Amics del Tren d'Olot

Canals de ràdio i TV local
  Olot TV
Ràdio Les Planes
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  El Garrotxi
Nació La Garrotxa
Mou-te
Mapes Plànols i Mapes
  Vall d'en Bas
 
  FRANCESC DE VERNTALLAT
Vescomte d'Hostoles

El Mallol, 1422
Sant Feliu de Pallerols, 1496

Francesc de Verntallat fou un personatge clau i molt important en el desenvolupament de la història, les accions i la resolució amb final feliç de la greu situació dels pagesos remences que durant més de quatre segles van estar subjectes a diferents lleis abusives i maltractaments, els dits mal usos, per part de la noblesa i estaments de l’època com els senyors feudals, amb el beneplàcit de l’alta jerarquia eclesiàstica.

Nascut en el Mas Verntallat del veïnat de Mallol, de la parròquia  de Sant Privat d'en Bas a l'any 1422, i per tant sota el regnat d'Alfons V el Magnànim (1416-1458), va passar d’ésser d’un pagès benestant, però també subjecte als abusos dels nobles, a cabdill indiscutible de tot el moviment remença en la seva part final, que acabaria amb la Sentència Arbitral de Guadalupe el 21 d’abril de 1486.

Mas Verntallat
Mas Verntallat (actualment)

La família dels Verntallat procedien d’un altre veïnat proper al Mallol, Santa Maria de Puigpardines. El seu pare Francesc i el seu germà gran i hereu Llorenç, encara van conservar el cognom Puigpardines per comptes de Verntallat, però ell sembla que ja emprà sempre el cognom Verntallat per comptes de Puigpardines, àlies Verntallat.

Notar que l’assignació dels cognoms ha evolucionat molt a través dels anys, i una tradició molt arrelada era adquirí com a cognom el nom del mas on es vivia o si s’arribava com a forà o nouvingut, en el cas de casar-se amb la pubilla, l’home prenia el cognom del mas d’arribada. Aquest fet explica que algunes famílies amb el cognom Verntallat, no siguin descendents del cabdill, sinó posteriors propietaris del mas, que avui encara existeix amb el mateix nom, a prop de Les Preses, en direcció al Mallol i Sant Privat d’en Bas.

Es casà amb una pagesa remença, Na Joana Noguer, del Mas Noguer pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Batet, avui conegut com el veïnat de Batet de la Serra, que havia estat municipi independent fins l’any 1971 que es va agregar a Olot.

Placa de reconeixement a Francesc de Verntallat en el Mallol

Tot i que el rei Alfons V recolzava un esperit encaminat a l’abolició dels mals usos, autoritzant la creació del Sindicat de Remences i les seves activitats, reflectides sobre tot, en les reunions a diferents pobles on hi havia famílies remences, la forta oposició de la noblesa i senyors feudals va fer que, tot i tenir el recolzament del rei, el propòsit no tirés endavant, fet que va provocar la continuïtat del mal estar i cada cop més, situacions de violència i greus conflictes de relació.

Verntallat líder del moviment remença a la Vall d’en Bas, Vall d’Hostoles, de Santa Pau i Mieres, fou requerit per Joana Enriquez (1425-1468), lloctinent de Catalunya i segona muller de Joan II (1458-1479) per tal que l’ajudés en el setge que patia Girona, que era on havia anat amb el seu fill Ferran (futur Ferran II, el Catòlic) a refugiant-se dels seus enemics. Amb l’atac de les tropes de la Generalitat a Girona, s’inicia la Guerra Civil Catalana (1462-1472), que acabaria amb la Capitulació de Pedralbes, signada a Barcelona el 24 d’octubre de 1472 i on Joan II quedaria com clar vencedor, tot i que no va significar una opressió contra el vençuts.

Joan II d'Aragó o Ferran II, el Catòlic

L’exèrcit de Verntallat i els remences foren clau en el subministrament de queviures a Girona durant el setge i pels constants atacs als enemics del rei, que eren la Generalitat, el Consell de Cent entre d’altres, contraris al rei Joan II i de Joana, ja que aquesta a més, fou considerada instigadora de la mort de Carles de Viana, príncep hereu acceptat per la majoria dels estaments catalans, i fill de Joan II i de la seva primera muller, Blanca I de Navarra (1387-1441).

Castell d'Hostoles
Estat actual del Castell d'Hostoles
i al fons Sant Feliu de Pallerols

La Capitulació de Pedralbes va suposar en principi a més del final de la Guerra Civil Catalana, un brot d’esperança per resoldre definitivament el problema remença que venia des del segle XI, fet que no tan sols va succeir, sinó que la revolta dels pagesos de Corçà, i la restitució del mals usos per part de les Corts de Barcelona a l’any 1481 va fer revifar un altre cop les disputes i revoltes al camp català, iniciant-se la coneguda segona revolta remença on hi entrava en escena un altre personatge lluitador en defensa dels interessos dels pagesos com Pere Joan Sala, cabdill remença més bel·ligerant que Verntallat.

Després de moltes batalles i topades bèl·liques és capturat després de la derrota a la batalla de Llerona (24 de març de 1485), a prop de Granollers del Vallès. El 26 fou portat a Barcelona, on va estar encarcerat i posteriorment executat i esquarterat a Barcelona, essent el seu cap posat en una gàbia i exposat, en els murs proper al Portal Nou durant anys.

Finalment el rei Ferran II, el Catòlic (1452-1516) va prendre una postura més activa en el conflicte, nomenant un interlocutor neutre sense cap vinculació amb les parts, i a més sense cap enllaç amb el Principat de Catalunya, aquest fou Don Iñigo López de Mendoza y Quiñones, comte de Tendilla (1435-1515) reconegut diplomàtic, dialogant i amb dots de negociador. Després de diferents reunions en diferents llocs de Catalunya, s'arriba a un principi d’acord on es materialitza l’acceptació de l’arbitri reial per part dels remences, el dia 8 de novembre de 1485 en el Monestir de Santa Maria d’Amer.

Placa commemorativa del principi d'acord
entre els remences i Iñigo López de Mendoza
representant de Ferran II, el Catòlic.
(Plaça del Monestir, Amer)

Finalment, el rei donà compliment a la seva promesa: el 21 d’abril de 1486, en el Monestir de Guadalupe (Càceres) després d’unes dures negociacions entre les parts, on els remences estaven representats per Francesc de Verntallat i 18 síndics més, entre ells Llorenç Espígol, mercader de Sant Feliu de Pallerols que era parent per casori amb una neboda de Francesc de Verntallat, el rei adoptaria la que es coneix com a Sentència Arbitral de Guadalupe, i posaria fi als greuges en contra de la gent del camp català, sobre tot a la Catalunya Vella.

Aquesta disposició tot i que va comportar tot un seguit de mesures de retorns de propietats, usurpacions, pagaments o fins i tot càstigs i penes de mort, va suposar una fita molt important pel camp català. Els pagesos catalans es convertien de fet a partir del segle XV, en un dels col·lectius més lliures, no tan sols de la península ibèrica sinó de moltes de parts d’Europa, una llibertat personal que en molts d’ells no els hi arribaria fins el segle XVIII o XIX.

Francesc de Verntallat que durant la Guerra Civil Catalana, Joan II ja l’havia nomenat Capità General, fou també designat amb el títol de Vescomte d’Hostoles el 23 d’octubre de 1474, mantenint el domini dels castells d’Hostoles, on havia estat sempre el seu feu principal, tot i que anys després, també hauria de claudicar en algunes de les seves propietats com el mateix Castell d’Hostoles que va haver de retornar.

Monument a Francesc de Verntallat
a Hostalets d'en Bas

Francesc de Verntallat, cabdill del remences, no va poder tornar amb els altres síndics catalans un cop signada la sentència de Guadalupe,  ja que el rei Ferran II el va obligar a viure durant un temps a la Cort castellana.

Temps després va poder retornar a la Vall d’Hostoles, i al final de la seva vida la va passar entre la Cellera fortificada de Sant Feliu de Pallerols i el Mas Claperols.

Moria a l'any 1496, als 74 anys a Sant Feliu de Pallerols, dins un ambient proper, familiar i envoltat dels seus i en la seva terra.

FRANCESC DE VERNTALLAT. CABDILL DELS REMENCES
Freixa Serra, Miquel
Editorial Base, Barcelona, 2010
Wiquipèdia: Francesc de Verntallat
Wiquipèdia: Els Remences
Remences

 

 

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal