 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ENTRE LA SERRA DE SANT MIQUEL DEL MONT I EL PUIG DE LA MIRANDA
Riudaura comunica amb Olot a través de la GIP-5223 distant només set quilòmetres, i amb la Vall d’en Bas i Les Preses (10 km) a través de la GIV-5224. També comunica amb la N-260a que va d’Olot a Ripoll per la Serra de Sant Miquel del Mont, però ho fa a través d’una pista forestal asfaltada que arrenca del Pk.1 fins arribar a la N-260a en el Pk.90 després de recórrer poc més d’un quilòmetre, amb un desnivell de 90 metres. Els curs fluvial més important és la Riera de Riudaura, que es forma a prop del Coll de Canes a l’extrem oest del municipi ja a tocar amb el de Vallfogona de Ripollès, i situat entre el Puig d’Estela a 1.359 metres i el Puig de Sallols de 1.203 metres. La riera de Riudaura té un recorregut de 15 quilòmetres i desemboca directament les aigües a la riera de Bianya, a prop de La Canya, i essent aquesta afluent directe del riu Fluvià.
ELS VEÏNATS DE RIUDAURA La població del municipi de Riudaura no viu plegada en el mateix poble, sinó que està repartida en quatre veïnats més. El Bac d’en Deu, el Clot de la Plana, la Fajula i el Solei. Tots aquests veïnat, no tenen un nucli concret important sinó que són disseminats. La majoria de la gent que viu a Riudaura, sobre tot en la part disseminada, està dedicada a l’agricultura i a la ramaderia principalment, com també en petites indústries metal·lúrgiques, mecàniques o de la construcció.
Un dels serveis que en certa manera són conseqüència del tipus del paisatge i la tranquil·litat que es respira i es viu a la vall i muntanyes del seu entorn, és el turisme rural, una activitat que es veu recompensada per la facilitat d’accés al municipi i el passar de zones molt habitades com és Olot, a espais verds, i molts indrets per a caminar o fer-hi excursions. El poble disposa de Centre Civic i d’un ampli espai dedicat als infants, a més de disposar de diferents activitats i associacions que fan possible la celebració de diferents esdeveniments per a totes les edats al llarg de l’any. En la zona on hi ha el parc infantil, també disposa d'una pista esportiva i un espai d'esbargiment.
ARRELS HISTÒRIQUES DE LA VALL
La història del poble arrenca de l’existència d’un monestir en la població a l’any 852 impulsat per comte Guifré I, el Pilós (840-897), en base a haver trobat un espai erm i desert, i per tant, adient per aquest tipus de construccions, on hi cal afegir la necessitat de gaudir de riques fons d’aigua i espais de serenor. A l’any 937 el monestir fou donat per Sunyer I (890-950), comte de Barcelona, Girona i d’Osona, pocs anys abans d’entrar com a monjo a Sant Pere de Rodes a l’any 947, fet que va provocar un canvi en els comtats ja que ho deixà tot al seu fill Miró I. La donació la va fer al monestir de Santa Maria de Lagrasse, situat entre Carcassona i Narbona, encara avui existent. Un monestir benedictí fundat a l’any 779 per Carlemany. Ja en el segle XV, i per intercessió del cardenal Pere de Foix, el Vell (1386-1464) es va emancipar del monestir benedictí de Lagrasse, per passar a dependre del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Però aquesta decisió fou revocada pel Papa Nicolau V (1447-1455), per tant, continuà sota la jurisdicció de Lagrasse durant uns anys més, fins que a l’any 1592, el Papa Climent VIII (1590-1605), permet que el monestir de Santa Maria de Riudaura passi a dependre del monestir de Sant Pere de Camprodon, on hi continuà fins a la seva desaparició entre finals del segle XVIII i principis del XIX.
RIUDAURA I el final de LA TERCERA GUERRA CARLINA A CATALUNYA 
Les guerres carlines foren tres guerres que van succeir durant el segle XIX per diferents punts de la geografia espanyola. Van ésser guerres civils que enfrontaren els carlins, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó (Aranjuez,1788 - Trieste/Itàlia,1855) i els liberals, partidaris d’Isabel II (Madrid,1830 - Paris,1904). El rei Felip V (Versalles,1683 - Madrid,1746), va intentar establir la “Lex Sálica”, una norma que implicava que una dona no podia en cap cas heretar el tron. Aquesta estricta llei no va tirar endavant, i es va promulgar la llei “Ley de Sucesión fundamental”, que permetia poder pujar al tron a una dona, sempre i quan no hi hagués ni fills, germans o nebots que el poguessin ocupar legítimament. Carlos IV (Nàpols,1748 - Roma,1819) va iniciar tot el protocol per tal de derogar la llei restrictiva de successió femenina, però fou el seu fill Fernando VII (El Escorial,1784 - Madrid,1833) que la va promulgar a l’any 1830 la seva derogació efectiva. Anul·lada aquesta llei, al morir Fernando VII el tron passava a la seva filla Isabel, i no al seu germà, Carlos Maria Isidro. A partir d'aquí arrenca el conflicte entre els partidaris de mantenir la llei successòria de Felipe V (Carlistes) i el partidaris de la seva abolició per part de Fernando VII (liberals).
La tercera guerra carlina (1872-1876) a Catalunya es va desenvolupar bàsicament en les comarques de l’Urgell i de la Garrotxa. A l’any 1868 triomfa a Espanya la revolució dita “La Gloriosa”, i Isabel II marxa a l’exili a Paris, després de la qual es forma una monarquia constitucional. És nomenat a l’any 1870 rei, Amadeu I de Savoia, ja que Alfons XII, fill i successor d’Isabel II no és acceptat. Però el nou rei es veu totalment incapaç de posar fre al guirigall del país, i abdica a l’any 1873, proclamant-se la I República Espanyola. A partir d’aquí tant els carlins com molts dels borbons, s’uneixen en pro d’un estat monàrquic, i en contra de la República, tot i que les batalles ja havien començat amb Amadeu I, continuen amb la república, i a l’any 1874 amb el pronunciament del militar Arsenio Martinez Campos, en contra de la república i a favor de la restauració borbònica d’Alfons XII (Madrid,1857-1885). La promesa de Carlos Maria Isidro de retornar els drets de Catalunya i anul·lació del Decret de Nova Planta promulgat per Felipe V, encoratja una guerra contra el borbó Alfons XII. Però aquesta guerra acabarà a Catalunya i més tard al País Basc en derrota. A Catalunya a l’estiu de 1875 les tropes liberals ja controlen i dominen les últimes comarques carlines a Catalunya; la Garrotxa i l’Urgell i les seves capitals Olot i la Seu d’Urgell respectivament.
Els dos exèrcits estaven comandats, per la part carlina per Francesc Savalls i Massot (La Pera,18 - Niça,1886) i per la part liberal, el Capità General de Catalunya Arsenio Martinez Campos (Segovia,1831 - Zarautz,1900). Primer va caure en mans dels liberals Olot, i després la Seu d’Urgell. Savalls acompanyat pel mallorquí carlí Morera, es van trobar a Riudaura en el conegut com “Hostal de la Corda”, encara avui existent, situat a peu de carretera en la cruilla que ve de La Pinya, i es pot anar a Olot o Riudaura. Allí es van establir pactes pràcticament entre els dos militars de finalització de les batalles a Catalunya, on fins i tot, Martinez Campos, va permetre l’entrada de tropes carlines a Olot, quan la capital garrotxina ja estava dominada pels liberals, per tal que passessin unes hores per a proveir-se d’aliments, tabac i altres materials. Les reunions sembla no foren tenses, sinó tot el contrari, amb una certa afinitat d’estament i condició militar, fins el punt que Savalls va ésser titllat de traïdor i benèvol, fins el punt que quan va caure la Seu d’Urgell, fou enviat a un tribunal a Navarra per tal d’esser jutjat i castigat, fet que no va succeir, ja que el tribunal el considerà no culpable del càrrecs de traïdoria i benevolència després dels pactes a Riudaura en l’Hostal de la Corda, amb el liberal Martinez Campos. La guerra carlista a Catalunya acabava el 14 de novembre de 1875, quan les últimes tropes carlistes, passaven a Osseja, petit poble de l’Alta Cerdanya a prop de Puigcerdà. D'aquesta manera, acabava la tercera i última guerra carlina a Catalunya, on el seu prolegomen havia estat les converses entre Francesc Savalls i Martinez Campos en l’Hostal de la Corda a Riudaura mesos abans.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA
Els terratrèmols que va patir la Garrotxa i molts llocs de Catalunya en els anys 1427 i 1428 varen malmetre gran quantitat d’edificis, i no tant sols civils sinó també religiosos. Les comarques gironines com la Garrotxa, la Selva, el Ripollès o part del Gironès en van sortit greument afectades i malparades. Els monestirs de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Ripoll, Sant Esteve de Banyoles o Santa Maria d’Amer, entre moltes altres esglésies i monestirs, en van sortir tan perjudicades que molts d’aquest edificis no tornarien al seu esplendor que havien tingut anys abans. Per tant, el monestir de Santa Maria de Riudaura, en va ésser un dels que ja no tornaria a gaudir dels seus millors moments. L’església que fou refeta, porta en la seva llinda en l’entrada principal, l’any 1799, que possiblement fos l’ultima modificació d’importància del edifici, ja que les seves parets s’hi veuen moltes formes constructives diferents, sobre tot en la façana principal.
Al costat de l’església es troba la rectoria i en la part alta de l’edifici una exposició permanent de fotografies de Mossèn Josep Mª Melció i Pujol (Banyoles,1935 - Olot,2013), que havia estat rector de Riudaura i gran afeccionat al excursionisme i a la fotografia de paisatges i gent de la Garrotxa. L’altre costat de l’església i ha el cementiri on hi ha la remembrança de la Santa Missió feta a Riudaura a l’any 1987, o el record d’un altre mossèn molt estimat al poble com Lluís Roda i Alemany, entre altres tombes familiars.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Oficialment el municipi porta el nom de Riudaura, tot i que durant temps o fins i tot molta gent, empra el mot “ridaura”. Un mot derivat de documents del segle IX amb el nom “Riodesari”, “Riodezari”, “Riudeazar” o més d’arrel llatina com “Rividairus”.
Riudaura és un municipi que amb una extensió de 23,6 Km2 està situat en la part oest de la comarca de la garrotxa, en un indret i paisatge molt forestal i ric amb aigua, que tot i estar relativament aïllat, està a poca distància i ben comunicat amb la capital de la comarca, Olot i també amb la Vall d’en Bas.
La primera guerra va tenir lloc entre 1833 i 1839, la segona entre els anys 1846 al 1849 i la tercera, amb la derrota dels carlins entre els anys 1872 al 1876. Catalunya, va estar implicada en totes les guerres, tot i que es van desenvolupar en diferents zones del territori.
L’església parroquial de Santa Maria de Riudaura, era l’antiga església del monestir, evidentment amb les transformacions, reformes i ampliacions que comporta el pas dels anys, i possiblement en res es sembla amb la original, ja que de tot el monestir, només queda dempeus la torre que hi ha en l’edifici contigu.
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: novembre 2020 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |