 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|
 |
Cinglera del Far, serra del Puig del Moro |
Serra Pelada i Serra de les Oliveres |
Situat en plena Vall d’Hostoles, té unes fronteres orogràfiques naturals com la Serra de les Medes (nord) , la Serra Pelada, Serra d’Oliveres i Serrat dels Crous (est) i el més imponent, la Serra del Puig del Moro on s’alça majestuosa la cinglera de roca calcària que en el seu extrem es troba el Santuari de la Mare de Déu del Far (1123 m), pertanyent a la parròquia de Sant Martí Sacalm, dins el municipi de Susqueda.
 |
Nyàmera, una típica flor de la Vall d'Hostoles |
La característica pròpia de la Garrotxa com a zona volcànica, no està absent a Les Planes d’Hostoles, on hi resten moltes formacions basàltiques i de geologia volcànica com el volcà estrombolià conegut com Traiter, situat al nord del municipi i que forma part de la Reserva Natural de la zona volcànica de la Garrotxa des de l’any 1982.
El relleu del municipi està dividit en zones planeres amb espais agrícoles conreats i formacions forestals molt frondoses combinades en zones de pastura i situades en els relleus muntanyencs.
Aquestes formacions forestals ocupen una part molt important de la superfície del municipi, quasi unes tres quartes parts, on les alzines i els roures en són els arbres més presents.
Un altre aspecte molt vinculat a la riquesa forestal és la fauna; que tot i no presentar especies animals especifiques de la zona, si que hi ha una presència de molt tipus d’animals ja siguin mamífers, depredadors, aus o rèptils entre molts altres.
UN TERRITORI DE FONTS I VOLCANS
El municipi de Les Planes d'Hostoles pertany a la comarca de la Garrotxa i està situat en la part sud de la mateixa. Per tant, una part del seu municipi està dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una àrea protegida en aquest cas aprovada pel Parlament de Catalunya per unanimitat segons la Llei 2/1982, de 3 de març, i que va declarà com Paratge Natural d'Interès Nacional de la zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, la seva constitució geomorfològica i la seva especial bellesa.
 |
|
 |
|
 |
Font de Can Roure |
Font de l'Àngel |
Volcà Traiter |
Amb el Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del Parc Natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, es descriu el perímetre exterior del Parc i les parcel·les i les subparcel·les cadastrals incloses dins les reserves naturals.
Els cinc volcans més representatius de la Vall d'Hostoles són: Volcà del Traiter, dins Les Planes d'Hostoles, el volcà del Puig Rodo en el límit ja amb Sant Aniol de Finestres i els volcans de Fontpobra, Can Tià i de Sant Marc, situats dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols.
El nombre de fonts naturals, igual que a Sant Feliu de Pallerols, és molt important amb quasi trenta punts on es situen al llarg del territori les diferents fonts que brolles aigües que recull la Vall d’Hostoles. En són un exemple: Font de l'Angel, Font de la Vila, Font de Can Roure, Font de la Clota, Font de la Rectoria, i moltes altres.
ELS CASTELLS DE LA VALL D'HOSTOLES: CASTELL DE COLLTORT, DE PUIG-ALDER I D'HOSTOLES
 |
Castell d'Hostoles |
La Vall d’Hostoles disposava per la seva defensa de tres castells: el de Colltort, Puig-alder i d’Hostoles, i que foren nucli i centre del poder feudal al llarg de molts segles, de fet fins l’any 1486 quan Ferran II, el Catòlic signar la disposició coneguda com a Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que posava fi als diferents abusos senyorials tant econòmics com socials, així com als mal usos.
Els castells foren nucli de disputes i conflictes, sobre tot el castell de Colltort (avui dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols), degut al seu emplaçament, que es trobava en la collada de Colltort en la mateixa línia separadora i defensiva entre els comtats de Girona i Besalú.
El castell d’Hostoles, avui també dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols, era el més important dels tres i el més ben comunicat donat que estava a prop de les vies d’accés de la vall, la qual estava sota la jurisdicció de la família Hostoles, que eren alts funcionaris i representants dels comtes de Barcelona a aquestes terres des de finals del segle X.
La jurisdicció que es va iniciar amb Miró I d’Hostoles a l’any 1002, quan el comte de Barcelona era Ramon Borrell, que administrà la vall fins l’any 1033 quan el comte de Barcelona ja era Berenguer Ramon I, dit el Corbat. Aquesta administració per part de la saga dels Hostoles va durar uns quatre segles, quan a l’any 1419 el llavors cap de la família Garau de Rocabertí, deixà de tenir la jurisdicció de la vall, tot i mantenir encara la seva administració en favor del rei Alfons V, el Magnànim.
 |
|
 |
Algunes restes del Castell d'Hostoles |
||
A partir de 1002 i durant molts anys la propietat del castell d’Hostoles va anar canviant de senyor, on un dels més grans de Catalunya fou, Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306), fill d’Ermessenda d’Hostoles i Arnau Guillem de Cartellà. Fou gran guerrer, que arribar a ésser un dels caps dels Almogàvers lluitant durant els regnats de Jaume I, Pere II, Alfons III i Jaume II, tant a Catalunya com a Sicília.
 |
|---|
Pere II, el Gran - Coll de Panissars |
Va tenir una important actuació en la logística militar contra el francesos, quan aquests comandats pel seu rei Felip III, l’Ardit i amb el suport i benedicció del Papa Martí IV, van voler castigar Pere II, el Gran fent una croada contra Catalunya. En aquesta croada els francesos varen patir una humiliant desfeta per part de les tropes catalanes.
D’una banda la destrossa total de la seva flota, en la batalla de les Formigues, petites illes entre Calella de Palafrugell i Palamós, on les naus comandades per l’Almirall Roger de Llúria, van esmicolar la flota francesa amb gran quantitat de baixes i captures.
Per terra, fou a la batalla del Coll de Panissars (30 setembre i 1 d’octubre de 1285), situat actualment entre els límits de l’Alt Empordà i el Vallespir, entre El Pertús i la Jonquera, i a prop del fort de Bellaguarda.
Els croats francesos que havien conquerit Castelló d’Empúries i Roses, entre altres poblacions fins arribar a Girona, es batien en retirada cap el nord, fustigats per les tropes catalanes, patint una gran desfeta en el Coll de Panissars. El rei francès Felip III l’Ardit, no passà de Perpinyà on hi morí el 5 d’octubre de 1285.
Guillem Galceran de Cartellà, ja gran es retirà al castell d’Hostoles fins la seva mort a l’any 1306. Al morí, el castell d’Hostoles i propietats passarien a la seva filla Ermessenda i anys després a la seva neta Beatriu de Cartellà, que al morí aquesta ho deixaria al seu fill Guillem Galceran de Cartellà i d’aquest al seu fill Garau de Rocabertí.
A l’any 1416 el rei Alfons V, el Magnànim ordena al veguer de Girona prengui possessió dels castells d’Hostoles, Puig-alder i Colltort, concedint el primer privilegi a la Universitat d’Hostoles. Posteriorment passaria a altres mans de personatge amb molt de renom a la Vall d’Hostoles com Francesc de Verntallat (veure: Vall d’en Bas).
CASTELL DE PUIG-ALDER. ERMITA DE SANT SALVADOR DE PUIG-ALDER
Un dels castells de la vall que cal també destacar per la seva transformació, és el Castell de Puig-alder. Aquest castell situat en els limitis entre el municipi de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles, però dins aquest últim, ha estat transformat amb el temps en una ermita: Sant Salvador de Puig-alder.
 |
|
 |
|
 |
Vista posterior del castell |
Entrada ermita |
Sostre i murs del castell |
Sant Salvador de Puig-alder és una ermita que al llarg dels anys s’ha ampliat a partir de l’antiga ermita del castell. A l’any 1984 van finalitzar les obres de restauració amb l’ajuda de veïns de Sant Feliu de Pallerols i Cogolls, amb la iniciativa i empenta de Mossèn Josep Sarola i Serra (1942-1996).
Es tracta d’una ermita d’una sola nau amb un absis semicircular, amb l’entrada principal amb porta dovellada, coronada per unes escales amb tres escalons semicirculars i protegida per un ampli porxo, on al davant de l’entrada hi ha una petita portalada que dona a la cisterna. A part de la pròpia església, en conjunt hi ha altres dependències i espais al seu voltant, dels quals en tenen cura el Amics de la Vall d’Hostoles.
remences: LA DECISIVA ACCIÓ DE LA VALL D'HOSTOLES EN FAVOR DE LA LLIBERTAT.
La remença o redempció era el tribut que havia de redimir un pagès en cas de voler abandonar el mas i les labors de les terres propietat del senyor feudal. Aquesta obligació que era un dret que aleshores tenien els senyors feudals venia donava pel fet que aquest pagesos o eren persones lliures o estaven sotmeses a la gleva, que era el fet que no es podien separar les propietats de les persones.
 |
|---|
Població remença a finals del segle XV |
Els pagesos per tant eren vassalls que havien de viure a les terres que cultivaven, sense possibilitat de poder marxar sense l’autorització del seu senyor i pagaments de la remença.
No podien vendre els seus immobles i, en cas de morir sense testar o sense descendència, una tercera part del seu patrimoni anava a parar a mans del seu senyor. Aquest fet no afectava únicament al pagès, sinó també a tota la seva família i descendència.
Però a més, els pagesos estaven subjectes als mals usos; un compendi de normes medievals que els limitaven i els vexaven, com ara:
“Intestia” (dret del senyor sobre els pagesos que morien sense testament); “Eixorquia” (dret del senyor sobre els pagesos que morien sense descendència); “Forn” (obligació de coure el pa en el forn del senyor); “Àrsia” (obligació a pagar al senyor els incendis fortuïts); “Dret de cuixa” (dret del senyor a dormir la nit de noces amb la dona); “Jova”(obligació del pagès a treballar pel senyor uns dies determinats de l’any), i així un bon nombre de preceptes que no eren més que una forma cruel d’esclavatge.
Com a tot Catalunya, la Vall d’Hostoles no fou exonerada d’aquesta lacra sobre una part de la societat que durà més de quatre segles (1050-1486), i que poca cosa podien fer donat que molts d’aquest usos eren recalçats i convertits en lleis per les Corts Catalanes, en aquella època formades per membres de la noblesa, magnats i alta jerarquia de l’església.
Una primera guspira de llibertat no fou fins el 1448 que amb l’aprovació del rei Alfons V, el Magnànim, es pogué desenvolupar un sindicat remença per parlar de l’aboliment d’aquests abusos, evidentment no de forma gratuïta, ja que els pagesos havien de fer aportacions econòmiques al rei pel seu suport que aquest feia a la causa camperola.
El que si fou l’inici de la finalització de l’esclavatge medieval fou durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que enfrontà Joan II d’Aragó amb el seu fill Carles de Viana, la Diputació General (Generalitat) i el Consell de Cent entre d’altres, i que finalitzar amb la Capitulació de Pedralbes a l'any 1472, amb la victòria de Joan II, tot i que ha estat més considerat com una situació de taules, quedant el rei com a cap del principat i que el seguiria el seu fill Ferran II, el Catòlic.
La Vall d’Hostoles fou un dels principals focus de revoltes dels remences en favor de Joan II i la seva esposa Joana, pare i mare respectivament del futur rei Ferran II, el Catòlic.
 |
Speculum Viriginum (s.XIII ó XIV) - Condicions de la dona |
Els remences encapçalats per Francesc de Verntallat, formaren un exercit bàsicament guerriller essent del seu domini i el millor aliat el coneixement de territori muntanyenc com les Guillaries, la Garrotxa, la Vall d’Hostoles i de Bas.
La finalització de la Guerra Civil, no va suposar l’alliberament de l’esclavitud de la pagesia com era el seu desig, fet que encara s’agreuja més amb la mort del rei protector Joan II, dit el Sense fe.
El seu successor Ferran II, el Catòlic tampoc va donar solució en principi al problema remença, i això provocar una nova postura d’enfrontament amb Francesc de Verntallat (veure article a Vall d'en Bas), que s’inicia amb la segona revolta remença (1484-1486) i tingué, un principi d’esperança amb el Compromís d’Amer de 1485 en què Ferran II el Catòlic es comprometia a donar solució definitiva al problema de la pagesia catalana i actuar activament com a mediador.
I així va ésser quan el rei signar conjuntament amb Francesc de Verntallat i divuit síndics representants de la causa remença, la Sentència Arbitral de Guadalupe (Monestir de Càceres) el 21 d’abril de 1486. A canvi d’uns pagaments establerts en les clàusules pactades, progressivament desapareixeria per sempre els mals usos que durant més de quatre segles havien patit els homes i les dones del camp català.
.
LA PESTA I ELS MASOS RÒNECS
 |
Durant més de quatre segles el món rural patí les dures condicions de les lleis, usos i costums medievals, un compendi d’abusos que homes i dones van haver de patir. Aquesta situació de desgràcia no fou la única, una altra fuetada rebé el món rural i la societat de l’època en general en el segle XIV; la pesta o mort.
Procedent de les estepes d’Àsia, i possiblement a través de la ruta de la seda, arribà a Europa, fent estralls segons es creu a un terç de la població, principalment entre 1347 i 1351.
Es manifestava de diferents formes tals com, pesta bubònica, pneumònica o septicèmica, i segons la modalitat podia presentar una mortalitat entre el 30 al 100% dels casos, morint els seus posseïdors en un termini entre els quatre i set dies.
La Vall d’Hostoles no quedà excloïa d’aquesta plaga, i la seva incidència fou catastròfica per la vall. Molts masos quedaren rònecs durant molts anys, és a dir, abandonats i per tant amb els seus camps erms i deixats de treballar per mort de tota la família.
Això provocar una forta disminució d’entrades de bens i pèrdues per tothom, sobre tot pels senyors i l’església, que van veure com disminuïen considerablement el seus ingressos procedents de les explotacions.
 |
Il.lustració: La mort negra de Toggenburg Biblia (1411) - Alguns masos rònecs de la Vall d'Hostoles |
Aquest fet provocà una contraposició, ja que per una banda alguns senyors es van veure en una posició de feblesa i per tant, moderaren les exigències cap a possibles nous residents per ocupar i treballar els camps, mentre que per una altra banda, altres endurien encara més les condicions per tal que el remença no disposes de recursos per poder-se emancipar, i el fet fou que molts masos quedaren buit i terres sense conrear.
LES ENCIES
 |
||||
|
Veïnat de Les Encies |
|||
El nombre de parròquies existents abans de la segregació del territori que actualment coneixem com a municipi de Les Planes d’Hostoles del de Sant Feliu de Pallerols, eren un total de set, de les quals quatre quedaren dins el terme de Les Planes d’Hostoles a partir de 1872.
Les parròquies integrades dins el terme municipal de Les Planes d’Hostoles des de llavors són: Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de Cogolls, Sant Pere Sacosta i Sant Salvador de Les Planes en el mateix nucli de Les Planes d’Hostoles., i frontera entre la Vall d’Hostoles i la Vall del Llémena.
 |
|
 |
|
 |
Església de Santa Maria de Les Encies |
||||
Les Encies és el veïnat que es troba pràcticament a peu de la carretera GI-531 que va de Les Planes d’Hostoles a Sant Aniol de Finestres i Sant Esteve de Llémena, a uns tres quilòmetres del nucli de Les Planes d’Hostoles. Es un veïnat amb pocs habitatges situats a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria de les Encies, i frontera entre la Vall d’Hostoles i la Vall del Llémena.
L’existència d’aquesta església està documentada a partir de l’any 1155, amb modificacions importants tant a l’exterior com a l’interior principalment a l’entorn de 1660, ja que abans devia ésser un temple molt petit. L’església disposa d’un recinte tancat al seu entorn, amb una zona enjardinada i una ala angular dedicada a cementiri. El porxo amb una estructura de fusta hi ha l’entrada al temple i en el seu sòl s’hi troben diferents sepultures.
COGOLLS I L'ERMITA DE SANT PELEGRÍ
Un altre nucli de població és Cogolls, tot i que aquest és menys poblat i el nucli és més petit que el de Les Encies, possiblement pel fet de que Les Encies geogràficament està molt ben situat pel que fa a les comunicacions i a més, disposa d’unes vistes realment agradables.
 |
|
 |
|
 |
Església de Sant Cristòfol de Cogolls |
Campanar de l'església |
Dintell entrada església |
A Cogolls és troba la més antiga de totes les parròquies de Les Planes d’Hostoles, la de Sant Cristòfol de Cogolls, ja esmentada en un testament a l’any 986. Té molt poc nucli a l’entorn de la seva església parroquial, la rectoria, l’escola i poca cosa més, ja que la resta es troba disseminat en cases i masies.
Com les altres esglésies parroquials també s’han ampliat i modificat al llarg del temps tant a l’exterior com a l’interior. El seu campana és de base quadrada, té un porxo d’entrada amb un petit cementiri adossat al temple per la part sud.
 |
|
 |
Carretera al veïnat de Cogolls |
Ermita de Sant Pelegrí |
Un quilòmetre abans d’arribar a Sant Cristòfol de Cogolls, es troba a mà esquerra l’ermita de Sant Pelegrí, de 1849. Anys després, s’hi va afegir una segona advocació que fou la de Sant Grau, degut a una estreta vinculació entre el veïnat de Cogolls i l’Aplec de Sant Grau, ermita on el diumenge 8 d’octubre de l’any 2000 s’hi celebrà un ofici per part del bisbe de Girona l’Excel·lentissim Jaume Camprodon per conmemorar el centenari de l’Aplec de Sant Grau.
RIERA DE COGOLLS
La vall de Cogolls es troba en la riba esquerra del Brugent, amb un descendent suau i esglaonat limitat a l’est per la serra de les Medes, que és el contrafort de la serra de Finestres ja pertanyent aquesta al municipi de Sant Aniol de Finestres i amb un punt d’alçada màxima de 850 m conegut com la Tremoleda, com a punt fronterer.
 |
||||
|
Escales de la Riera de Cogolls |
|||
Pel centre de la vall hi discorre la Riera de Cogolls, que té un recorregut d’uns vuit quilòmetres baixant de la cota 800 m a la 350 m que és quan aflueix les seves cristallines aigües al riu Brugent.
Es una riera d’un recorregut de gran bellesa mediambiental, amb un bon nombre de saltants, gorgs o passos entre altres accidents al llarg del seu curs.Destaquen com accidents en el seu trajecte el saltant d’aigua del Fontanil, el gorg de Sant Pelegrí i sobre tot, el gorg del Moli dels Murris.
 |
|
 |
Gorg del Molí dels Murris |
||
 |
 |
|
Riera de Cogolls |
||
La presència d’unes aigües abundants amb bicarbonat càlcic, fa que aquestes sals dissoltes amb l’aigua vagin petrificant lentament les plantes en el seu curs, formant-se els travertins, que són una varietat de tosca calcària, donant formes naturals de gran bellesa. En el gorg del Moli dels Murris, és on s’ha més accentuat aquest fenòmens geològic en tota la riera.
SANT PERE SACOSTA
La parròquia de Sant Pere Sacosta, no tan sols és la més allunyada i de difícil accés a partir del nucli de Les Planes d’Hostoles, sinó que té el privilegi d'haver estat potser un dels nuclis habitats més antics, fins i tot remots de la Vall d’Hostoles, tot i que avui és rònec total.
Situat a la vessant de la Serra del Puig del Moro, en la cinglera nord del Far i a sota del Coll de Condreu, té un accés més còmode a partir de la carretera C-153 que va de la Vall d’en Bas a Rupit, passant pel Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Far.
L’accés que l’uneix amb el nucli de Les Planes d’Hostoles, és un doble camí de muntanya, i per tant, inaccessible a vehicles, però de gran encant pels caminants. Un dels camins és a través dels masos dels Camps i la Vila, i l’altre a través del Mas Arús i Mas Ferrés.
Tot i que la primera documentació escrita de l’existència de Sant Pere Sacosta data de 1207, diverses troballes arqueològiques fan suposar que havia estat habitat o hi havia hagut petjades romanes, o altres troballes que podrien indicar la presència de tribus celtes, fet dubtós ja que abans dels romans Catalunya estava dominada per diferents tribus d’origen ibèric, com ara els castel·lans, que eren els que poblaven les zones de la Garrotxa i Ripollès.
 |
|
 |
Sant Pere Sacosta |
||
Actualment la parròquia de Sant Pere Sacosta, està despoblada i només es conserven les restes en runes de les edificacions eclesiàstiques, on encara queda dempeus el campanar de l’església parroquials. A prop i en la mateixa vessant hi resten dos antics grans masos avui rònecs; Mas El Camps i el Mas Arús.
L'ERMITA DE L'ANGEL
 |
|---|
Ermita de l'Àngel |
L’ermita de l’Àngel és una petita edificació sòbria d’una sola planta pràcticament quadrada, amb contraforts a cada costat i amb un petit campanar de d’espadanya per una petita campana, avui inexistent.
L’ermita es troba a la dreta a peu de camí, la via interior per la banda de muntanya que va de Les Planes d’Hostoles fins a Sant Feliu de Pallerols, un cop deixat el nucli urbà de Les Planes d’Hostoles a pocs més de mig quilòmetre, on pel mateix camí es passar per la Font de l’Angel. La petita esglesiola de l’Angel data de 1539 i està dedicada a l’Angel custodi.
De temps immemorials es compte la llegenda de la serp de la Vedruna: un noiet pastor d’ovelles que troba en aquest paratge de pastura, una serp la qual alimenta cada dia amb llet d’ovella, arribant a fer una gran amistat i passar bones estones jugant, posant-li el nom de Tana.
Passats els anys, ja més gran tornà per aquells indrets on havia pasturat per tal de veure si la serp encara vivia i poder-la saludar. La serp va aparèixer, però diu la llegenda que quan la serp veié que el pastor no li portava la llet com sempre anys enrere havia fet, l’atacà i ferí mortalment, fugint al bosc i perdent-se el seu rastre per sempre més.
SANT CRISTÒFOL DE LES PLANES
L’església de Sant Cristòfol de Les Planes, és el temple parroquial del nucli urbà de Les Planes d’Hostoles. De totes les parròquies és la més majestuosa i gran, ja que a l’estar en la mateixa població fou engrandida i embellida al llarg del temps des del seu orígens que es creu anterior al segle X.
 |
|
 |
Façana principal de la parroquia |
"Ull de bou", estatua i vitrall de la façana principal |
A partir del segle XV i el segle XVI es va convertir en el centre religiós de la zona i per tant, va comptar amb el recolzament d’entitats feudals i religioses per tal que fos gran i solemne. Aquesta nova etapa d’esplendor del temple tingué el seu origen en que durant els anys 1427-1428 tota la vall d’Hostoles va patir fortes sacsejades i moviments sísmics que van esfondrà gran quantitat d’edificis entre ells l’església de Sant Cristòfol de Les Planes, que quedà pràcticament esfondrada i del tot inservible.
A partir d’aquí, i en el mateix emplaçament, s’inicia les tasques de reconstrucció que més que reconstrucció fou l’alçament d’una nova església molt més gran i solemne del que havia estat l’anterior, dotant-la de nous elements, campanes, espais interiors, capelles i gran nombre d’ornaments tant arquitectònics com religiosos.
 |
|
 |
Vistes de l'interior de l'església |
||
Les modificacions de millora van continuar al llarg del temps, afegint-s’hi nous espais i modificacions en la seva ornamentació religiosa, alguns dels quals foren destruïts com en molts altres indrets, per l’acció dels carques i retrògrads individus pertanyents a comitès revolucionaris, dels quals esdevenien luctuosos episodis de robatoris i destrucció del patrimoni artístic català, entre altres maldats fetes durant els temps previs a la Guerra Civil (1936-1939) i durant la mateixa.
Sortosament un d’aquests ornaments religiosos que s’ha conservat amb el pas dels anys, és la Majestat de les Planes, que es tracta d’un Crist a la creu, que s’apunta fou realitzat en el segle XI o XII, i que va estar donació per part de la família Olmeda. Es tracta d’una talla policromada de reduïdes dimensions i que actualment es troba exposada en el Museu Episcopal de Vic, tot i que a l’església se’n conserva una rèplica de la mateixa.
EL NUCLI URBÀ DE LES PLANES D'HOSTOLES
El municipi de Les Planes d'Hostoles té una forma molt irregular i encerclada per un bon nombre de serres com la de Les Medes, Oliveres o Puig del Moro entre altres, situant-se en la zona sud-est de la Vall d’Hostoles. Una unitat territorial que amb la segregació de Les Planes d’Hostoles a l’any 1872, quedà dividida en dos: el municipi de Sant Feliu de Pallerols i els de Les Planes d’Hostoles.
Les Planes d’Hostoles té un nucli molt ben definit situat a peu de la carretera C-63 també coneguda com Eix Selva-Garrotxa on els seus extrems són Lloret de Mar i Olot, i amb un recorregut de 80 Km, on s’ho sobreposa l’antiga C-152 amb extrems a Santa Coloma de Farners i Olot.
 |
|
 |
Plaça Nova |
Can Simón |
|
 |
 |
|
Casa de la Vila |
Grup escolar de Sant Cristòfol |
|
 |
 |
|
Peça del rector 1987 en el carrer d'Aiguaneix |
Plaça d'Espanya |
La població a part del nucli principal on hi viuen el 85% de la població del municipi, disposa d’altres veïnats, alguns d’ells com Les Encies, Cogolls o Sant Pere Sacosta (actualment deshabitada), que havien estat al llarg dels anys nominades com parròquies, una manera molt pròpia de definir nuclis habitats o disseminats al seu entorn.
A part d’aquests tres nuclis existents al llarg dels anys, on Sant Pere Sacosta no ha sobreviscut trobant-se actualment en estat ruïnós tant el petit nucli parroquial com les masies del seu entorn, han sorgit altres nuclis habitats a partir segle XX.
Els veïnats de Dusol, la Farga o Paulí, foren llocs molt habitats en l’època de l’inici industrial de Les Planes d’Hostoles, tot i que avui molt poc habitats en comparació amb el temps de màxima activitat i difícil comunicació. La Costa i sobretot Pocafarina, possiblement com un apèndix del nucli de Les Planes d’Hostoles, son ara el més poblats amb un tipus d’habitatge de cases o xalets individuals amb zona enjardinada.
 |
|
 |
Torre Garay |
Pavelló poliesportiu |
|
 |
 |
|
Passeig Rabuscall |
Veïnat de Pocafarina |
El nucli urbà com altres poblacions va anar creixent a l’entorn de la seva església parroquial, en aquest cas la de Sant Cristòfol, però al llarg dels anys el seu creixement ha estat als dos costats del de la carretera C-63 que passa pel seu nucli, més coneguda com avinguda Narcís Arnau o carretera d’Olot.
Per la part nord del nucli urbà, queda delimitat pel pas del riu més important de la Vall d’Hostoles, el Brugent, travessat per quatre ponts. Dos en la mateixa C-63, el de la carretera GI-531 que va al Llémena i passa per Pocafarina i Les Encies, i finalment l’antic pont del tren d’Olot, on avui s’hi pot passar còmodament gràcies a la ruta del carrilet.
L'ACTIVITAT INDUSTRIAL
Al llarg dels anys la Vall d’Hostoles i a partir de 1872 quan es va segregar de Sant Feliu de Pallerols, la gent de Les Planes d’Hostoles havia basat el seu treball en l’agricultura i l’explotació forestal, com a pilars principals de la seva economia. A partir del segle XIX i sobre tot del s.XX, progressivament la industrialització arriba a la Vall d’Hostoles, primer a Les Planes i després Sant Feliu en diferents sectors d’activitat empresarial.
A partir de l’explotació forestal es va iniciar el prolegomen del desenvolupament industrial, on la matèria primera era la fusta, de tal manera van començar a sorgir petites indústries de fabricació de mobles, portes, esclops o carros i tartanes entre altres productes i complements.
 |
|
 |
|
 |
Torre dels Til.lers |
Antiga Dusol (abandonada) |
Antiga fàbrica Magem (avui Productes càrnics Pirene, S.A.) |
Un altre recurs natural que fou base de naixement industrial fou els cursos fluvials, on hi sorgiren petites industries com la Farga o fàbrica d’aram, indústries papereres com el moli Descals, moli Ginés Tarrés o l’empresa de Cristòfol Vila. També les pedreres i empreses dedicades a la producció de llambordes (bloc de pedra per paviment de calçades), mosaics o rigoles (llossa de canalització) entre altres.
 |
Citrania (avui desapareguda) |
Però l’expansió industrial més important fou l’arribada del tèxtil. A l’any 1886 l’empresari olotí Pere Dusol i Prat, construeix la fàbrica Dusol, que dirigirà el seu gendre Ignasi Sacrest i més tard el seu net Pere Sacrest i Dusol, dedicada a la fabricació de filats de cotó, un producte diferent de la seva fàbrica d’Olot dedicada principalment a mitges.
Una altra empresa fou la Paulí, dedicada a gèneres de punt, rodes i sedalines per a cosir, i la Magem a l’any 1933, que fou la de més envergadura de la localitat, donant feina no tan sols a la pròpia fàbrica, sinó també a particulars, característica molt pròpia de les poblacions de les riberes del Ter.
 |
Autobús amb l'anunci de Citrania a l'Avda. Jaume I de Girona (1961) Aj.de Girona © |
Una característica important d’aquestes fàbriques, com en altres poblacions gironines, foren la creació de les colònies (Paulí, Dusol i Magem), que eren agrupacions de cases que l’empresa construïa pels seus treballadors per tal que aquest poguessin viure a prop de la fàbrica, ja que la majoria d’aquestes industries estaven allunyades dels nuclis principals de població.
Alguns empresaris també es construïen el seus habitatges a prop de la fàbrica, tal com és el cas de família Sacrest, propietària de la Torre dels Til·les, un edifici modernista de gran bellesa disseny de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858 - 1931).
En tot aquest període industrial també hi figuren altres empreses de diferent tamany pertanyents a altres sectors industrials, com empreses sabó, tints, torneries, decoració, mobiliari d’oficina o fins i tot de begudes, com la marca “Citrania” una beguda de taronja i llimona propietat de la família Garay, avui desapareguda.
Un sector molt important, ha estat sempre una ndústria de gran tradició a la Garrotxa com la relacionada amb els productes de la carn. Cal esmentar una reconversió de planta dedicada a la tèxtil i convertida en càrnia és la firma Pirene, situada al veïnat de la Farga, i en les instal·lacions que en el seu dia foren de l’empresa Majem, tancada a l’any 1980.
MOVIMENTS CULTURALS I ESPORTIUS
Les Planes d’Hostoles sempre ha estat una vila activa, on la cultura, l’esport i les tradicions han trobat gent que les ha impulsat, on la perseverança i entusiasme dels seus habitants ha fet possible la seva continuïtat al llarg dels temps.
 |
|---|
A banda les activitats relacionades amb festes majors, aplecs o festes populars en general com molts altres pobles, també al llarg dels anys i principalment després de constituir-se com a municipi independent a la Vall d’Hostoles, han anat sorgint iniciatives de tota mena que han fet possible la creació d’un bon nombre d’entitats.
Un primer regal per part de l’industrial Pere Sacrest de dos gegants, en Jordi i la Núria a l’any 1925, fou l’inici d’una forta tradició a la població que amb els anys es complementarien amb tots una bona penya de nans i capgrossos, preludi de l’actual entitat; Colla de Gegants, Capgrossos i Grallers. Altres tradicions tampoc quedarien al marge, com el Grup de Manaies o el Grups de Graells i Timbalers Els Joncs.
La música tindria a partir de l’any 1918 una forta presència que encara dura actualment.La creació de la coral Retorn Planenc per part d’en Joan Sau i Basacoma, que començà de manera espontània amb cantades a l’hostal o al café, estenent-se posteriorment al carrer, fou el preludi de la fundació de la Societat Coral Retorn Planenc, que en mica en mica s’aniria consolidant com un cor de gran nivell. A l’any 1976 estrenaria el seu propi himne, de la mà d’en Ramon Noguer pel que fa a la lletra i de Pere Fontàs a la música.
 |
C.F. Les Planes, campions temporada 2010 - 2011 © RLP |
El cor no estava sol, una banda fundada per en Jaume Guàrdia va fer possible les actuacions en viu de la seva orquestra, composta per vuit membre i que van animar diferents festes fins a l’inici de la Guerra Civil a l’any 1936.
Anys després, seria la Cobla La Principal de Les Planes (1940 - 1956), la seguiria la Orquestra Moderna al 1956 i després la Juventut Planense al 1952. En temps dels anys 60, era molt coneguda la sala de ball “La Gresca” on hi anaven conjunt musicals professionals o amateurs.
La premsa escrita i la ràdio també han estat presents. El suplement setmanari de “L’Hostolenc” de curta durada, el seguiria “Renaixença” encara de més curta duració que l’anterior, com ho faria el “Butlletí Informatiu” també d’efímer presència.
A l’any 1976 apareixia la publicació de l’agrupació Cultural i Recreativa Esplai, com ho feria “Apa”. Finalment a l’any 1983 sortia el butlletí municipal “Fenc” que seria a l’any 2007 substituït per l’actual “Nyer”. Ràdio Les Planes neixia a l’any 1982 de la mà d’una colla d’entusiastes d’aquest medi per tal d’apropar i donar a conèixer els esdeveniments locals.
L’esport no en podia quedar al marge de les activitats planenques, d’aquesta manera encapçalat pel futbol i després de diferents activitats en favor d’aquest esport, oficialment naixia a l’any 1924 el club de futbol de Les Planes, amb colors similars al Barça (Blau i Grana) per canviar anys després als colors actuals, el vermell i el blanc.
Altres esports seguirien al futbol com, excursionisme (Grup Excursionista Les Planes d’Hostoles - GELPH), caça (Societat de Caçadors Castell d’Hostoles), voleibol, bàsquet, ciclisme (Club Ciclista de la Vall d’Hostoles), motocròs, autocròs, pesca (Societat de Pesca Aiguaneix) o els escacs entre d’altres.
VIES VERDES: RUTA DEL CARRILET
La Ruta del Carrilet, forma part d’una de les varies rutes conegudes com Vies Verdes de Girona. La Ruta del Carrilet està dividida en dues part: la Ruta del Carrilet I que va des de Olot fins a Girona i la Ruta del Carrilet II que surt de Girona fins arribar al Tinglado en el port de Sant Feliu de Guíxols.
La Ruta del Carrilet I surt d’Olot i arriba a Girona, travessant tres comarques: Garrotxa, Selva i Gironès, passant pels municipis de Les Preses, Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles, Amer, La Cellera de Ter, Anglès, Bescanó i finalment Salt, abans d’arribar a Girona.
 |
|
 |
|
||
 |
 |
|
Diferents imatges del carril-bici o via verda al seu pas per Les Planes d'Hostoles |
||
La Ruta del Carrilet travessa paratges de gran bellesa i clara d’importància paisatgística, ecològica, mediambiental i cultural, iniciant-se a la Zona Volcànica de la Garrotxa fins arribar a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona.
Es troba en molt bon estat de conservació i ben senyalitzada, on en molts dels recorreguts és veu afavorida amb l’acompanyament d’afluents d’aigua i verdor forestal, així com camps de conreu i poblacions.
Un total de cinquanta set quilòmetres, fàcil de fer per la seva orografia relativament plana amb petites pujades i baixades des de la cota 440 m sortint d’Olot fins a Girona a 70 m i per tant, amb una pendent mitjana d’uns 0,65%.
 |
|
 |
Diferents imatges del tren d'Olot - (gentilesa Xavier Romero, Museu de la Postal) |
||
La seva morfologia planerenca té la seva explicació donat que pràcticament la totalitat del recorregut fou per on hi passava el tren de via estreta que unia Olot i Girona, que fou el medi de transport més popular i ràpid des de 1911 fins a 1969.
La proliferació de l’automòbil particular i l’autobús, la millora de les carreteres, les escasses inversions en infraestructures i adequació als nous temps, seguit d’una greu situació econòmica de l’empresa ferroviària, van fer que finalment deixés de funcionar, forçant la seva desaparició.
 |
|
 |
 |
Escut oficial |
Logo turístic |
|
|
 |
|
LES PLANES D'HOSTOLES EN XIFRES |
|
GENTILICI |
Planenc, planenca |
SUPERFICIE DEL MUNICIPI |
37,5 Km2 |
COMARCA |
Garrotxa |
PARTIT JUDICIAL |
Olot |
DEMARCACIÓ ELECTORAL |
Olot |
BISBAT |
Girona |
CODI POSTAL |
17172 |
MERCAT SETMANAL |
Divendres |
COORDENADES GPS |
Latitud N 42.056832º - Longitud E 2.540131º |
ALTITUD |
370 metres |
CIUTAT AGERMANADA |
No està agermanada |
|
|
FESTA MAJOR |
25 de juliol, Sant Jaume |
FESTA PETITA |
27 de setembre, la Santa Espina |
FESTA DE LES ENCIES |
8 de setembre |
FESTA DE COGOLLS |
Segon diumenge d'octubre |
APLEC DE SANT GRAU (Ermita de Sant Pelegrí) |
Segon diumenge d'octubre |
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT |
|
 |
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
 |
|
 |
Bibliografia |
• LES PLANES D'HOSTOLES, Campistol/Canal/Soler, Quaderns Revista de Girona. Diputació de Girona, 1988 |
|
 |
|
 |
Escrits i Document relacionats |
| Descubrir Catalunya (Garrotxa desconeguda) Isabel Expósito i Martí, testimoni del passat |
|
|
|
 |
Internet |
|
|
 |
Canals de ràdio i TV local |
| Olot TV Ràdio Les Planes |
|
|
|
 |
Multimèdia i Vídeos |
| Les Planes d'Hostoles, naturalment Les Planes d'Hostoles (GELPH) Excursió per Les Planes d'Hostoles |
|
|
|
 |
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital |
| Garrotxa Digital Nació La Garrotxa Revista Nyer |
|
|
|
 |
Plànols i Mapes |
| Les Planes d'Hostoles Les Encies |
|
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
Viu i treballa a Girona on té l’estudi, segueix el camí inaugurat per la nova figuració dels anys seixanta, a la qual incorpora bones dosis d’abstracció geomètrica propera al cubisme i a la pintura metafísica. Tanmateix ja sigui en les dues o tres dimensions, ell mateix no s’identifica amb cap escola concreta. Amb una trajectòria artística notable, destaquen les exposicions a la Sala Dalmau de Barcelona de la qual n’és artista, al Museu d’Història de la Ciutat de Girona del qual va ésser artista del mes l’any 1997, a la Fundació Valvi de Girona, a la Galeria Cyprus de Sant Feliu de Boada al Baix Empordà, a la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgri-Barcelona o també com a col.laborador habitual de la Galeria NO+Art de Girona.
La seva obra es por veure a diferents museus: Museu Olímpic de Lausanne (Suissa), Fundació Vila Casas (Barcelona) Museu d’Història de la Ciutat (Girona), així com en col·leccions privades d'Israel, Colombia, Anglaterra, Nova York, San Francisco, Tokio,Hong Kong, Madrid, Suissa o Russia entre altres. També s’ha pogut veure obra seva en Fires d’Art Internacional com ara la fira ART MIAMI (One Man Show), a ARTE FIERA (Bolonya, Itàlia), ART MADRID ( Madrid) o ARTEXPO (Barcelona). Entre altres activitats destaquen les seves aportacions en el Camps de la il·lustració i el cartellisme: col·laboració amb Revista de Girona, llibres del bibliòfil Miquel Plana d’Olot, obra gràfica per a diferents galeries de Barcelona i Girona, així com la confecció de diferents cartells com el Festival Internacional de Musica de Girona o l'Escola de teatre El Galliner.
Es membre fundador del Taller d´Art Admetlla- Amagat, espai referent en la tasca pedagógica-artística en la ciutat de Girona des de fa més de 20 anys. Des de l’any 1981, ha realitzat i participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Girona, Barcelona, Madrid, Sevilla o Salamanca entre moltes altres ciutats. |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
En Joan Sau i Bossacoma, fill de Les Planes d’Hostoles, era conegut al poble popularment com en “Biel”, i on hi va néixer l’1 de desembre de 1878, quan feia tot just sis anys que havia nascut el propi municipi per segregació amb Sant Feliu de Pallerols. Persona oberta i comunicativa tenia l’ofici de pagès i picapedrer, on un dels materials que més treballava era les llambordes, que són aquestes pedres paral·lelepipèdiques que s’empren o eren molt utilitzades fins no fa molt temps per cobrir calçades de carrers i carreteres, avui substituïdes per les vies enquitranades. També a més, regentava una carnisseria en el mateix poble.
De temperament inquiet i animat, començà a interessar-se per la música, fet que el va portar conjuntament amb en Salvador Simon en aquell moment secretari de l’ajuntament a estudiar solfeig. Més tard, juntament amb altres companys com en Mau, l’Escloper i altres, van començar a formar un cor de veus de caire afeccionat que iniciaren fent cantades en el café o l’hostal del poble. Quan devien veure que la cosa començava a sonar, es van animar a fer cantades per carrer, normalment a sota de finestres i balcons de noies del poble, es desconeix si s’emportaren algun cop alguna galleda d’aigua, però el fet és que la iniciativa es començava animar per la incorporació de nou personal més jove, fet que en Biel va pensar en la possibilitat de crear una formació sòlida i amb nom propi; i així va ésser, naixia d’aquesta manera la Societat Coral Retorn Planenc.
El Retorn Planenc naixia l’1 de febrer de 1921 quan el Govern Civil de Girona donava el vist i plau als estatuts de l’entitat que havien redactat en Joan Sau i en Benet Bayona per tal de poder donar un caire oficial a l’entitat coral.
Tot i que la coral actuava en els diferents actes de caire cultural i religiós del poble o per indrets i localitats properes, fou un gran esdeveniment i rebombori quan la coral va tenir la oportunitat en el mateix any 1921, de viatjar a la ciutat suïssa de Ginebra amb el propòsit d’actuar en una trobada de corals a la capital d’aquest cantó helvètic. Pocs anys després l’industrial tèxtil, Pere Sacrest i Dusol, propietari de l’empresa Dusol de Les Planes d’Hostoles, lliuraria una insigne senyera a la Coral Retorn Planenc, símbol que encara avui amb orgull ostenten. A part de dirigir la coral, també intervenia en el cor de l’església parroquial de Sant Cristòfol, per tal que els oficis religiosos fossin més solemnes i emotius, sobre tot en les festes més assenyalades del poble. El tràgic esdeveniment de la Guerra Civil (1936-1939) esdevindria com en múltiples aspectes de la societat civil, un fre a iniciatives i actes culturals, fet que la Societat Coral Retorn Planenc no en quedaria al marge. La postguerra i les seves conseqüències politiques i socials, no afavoririen entitats com Retorn Planenc, i menys pel seu contingut musical tan arrelat a la terra i a les tradicions catalanes, fet que les llavors autoritats franquistes no és pas que en tinguessin especial devoció i simpatia, per tant, davant aquest clima més o menys hostil, calia i no hi havia més remei, que esperar temps millors.
En aquest context i època pesarosa que vivia la societat civil, la Coral Retorn Planenc visqué els seus moments més apagats, i no seria fins a l’any 1943 que de la mà d’en Josep Rodà i Tarrés, es tornaria a albirar una espurna de ressorgiment coral. En Joan Sau Bossacoma, ja retirat de l’activitat que amb tanta il·lusió engegà a principis del segle XX, traspassava a Les Planes d’Hostoles als 79 anys, el dia 7 de maig de 1957, deixant la seva petjada, un llegat que encara avui és ben viu per la gent de Les Planes d'Hostoles. |
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||
|
||||||
En un altre dels personatges molt vinculat a la Societat Coral Entorn Planenc. Va néixer a Les Planes d’Hostoles a l’any 1901, i era conegut com molta gent en el pobles per un sobrenom, en aquest cas, el noi Rodà. En Josep Rodà, fou d’aquestes persones clarament definides com a polifacètics, no tan sols en el mon laboral, sinó també en els ambients i afeccions que gaudeixen moltes persones. En el món laboral va fer diferents oficis com el d’escloper, una feina molt important en moltes poblacions catalanes, ja que era el calçat per excel·lència dels pagesos i gent que treballava amb animals. També fou barber i treballà en una empresa càrnia.
Tot i que va fer teatre en caire d’afeccionat, la seva verdadera passió fou la música, desenvolupada en quatre camps; com a constructor artesanals d’instruments musicals, ja que havia construït violins, guitarres i un contrabaix; com a músic actiu i component de grups musicals com l’orquestra La Principal de Les Planes; com a professor de solfeig i guitarra, i finalment, actiu impulsor i entusiasta del cant coral. En aquesta l’última faceta, el cant coral, fou el que més esforços dedicà. Acabada la Guerra Civil (1936-1939), la Societat Coral Entorn Planenc, havia quedat com moltes organitzacions i entitats del país, afectada per el greu esdeveniment bèl·lic. A l’any 1943 i arran que es commemorava el vint-i-cinquè aniversari de la Festa del Vells, fou la petita espurna que va possibilitar un ressorgiment encara que moderat, de la coral que amb tan entusiasme havia nascut feia poc més de vint anys de la mà d’en Joan Sau i altres companys.
Un altre fet fou a l’any 1947 quan es cantaria per Pasqua un seguit de Caramelles o a l’any 1963 en homenatge al metge del poble Dr. Salvador Oliveres i Ayats (1898-1976). Però seria el 17 de setembre de 1971, quan la Societat Coral Retorn Planenc tornaria a recuperar la seva estructura social, possibilitat de nou, les activitats corals de manera més continuada. El 7 de febrer de 1972, la coral fa un pas important. La seva inscripció en la Federació dels Cors Clavé, que és l’organització que representa el conjunt de societats corals de Catalunya i que fou fundada per Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824-1874). Actualment a les comarques gironines hi ha gran nombre de corals, però només set són les inscrites a la Federació de Cors Clavé.
Una de les altres apostes al Retorn Planenc per part d’en Josep Rodà, fou la creació de la coral infantil, coneguda més popularment com a “Cor petit”. D’aquesta manera, s’apostava pel futur de la societat pel fet de disposar d’una “pedrera” que assegurés la continuïtat de la coral. El 28 de juny de 1973, en Josep Rodà deixa la direcció de l’entitat, càrrec que havia tingut des del 28 de maig de 1972, però continua com a director artístic de la Societat Coral Entorn Planenc, càrrec que hi renunciaria a final de 1975, deixant així la seva participació a l’entitat on hi dedicà esforços, il·lusions i bones dosis de passió. Moriria a Les Planes d’Hostoles a l’any 1976. |
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Va néixer el 24 de desembre de 1939 a Vilanova de la Muga, actualment un poble pertanyent al municipi de Peralada a l’Alt Empordà. Inicia els estudis eclesiàstics en el seminari de Girona, on és ordenat sacerdot el 7 de juliol de 1963 als 24 anys. Amb clara vocació per la música estudia en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on obté a l’any 1965 el diploma de professor de música i a l’any 1968 el de professor de piano.
L’any següent marxa cap a Roma amb la finalitat d’ampliar el seus estudis, i ho fa en el “Pontificio Istituto di Música Sacra” fundat al 1911 i situat en la mateixa ciutat romana, on també hi serien alumnes reconeguts organistes catalans com Valentí Miserachs Grau de Vic i Joan Paradell Solé de Igualada o el mallorquí Bernat Julià Roselló. En aquest entorn el mestre Pujol hi estarà durant sis anys per tal de perfeccionar en diferents camps musicals com el cant gregorià, harmonia, contrapunt, fuga, composició musical, musicologia, direcció polifònica i orgue.
El seu aprenentatge i vocació musical tingué grans mestres com Domenico Bartolucci posteriorment nomenat cardenal, i en aquell moment director del cor de la Capella Musical Pontifícia “Cappella Sistina”, el cor oficial del Vaticà, de gran prestigi mundial. Armando Renzi director de la Capella Julia de Sant Pere o altres com Vieri Tossatti o Erich Arndt-Condó entre d’altres. Acabats els seus estudis a Roma que li donen un gran coneixement en cant gregorià, musica sacra i musicologia, composició i interpretació d’orgue, retorna a terres gironines, i ho fa a Olot, on durant dotze anys dirigeix la Coral Croscat de la capital garrotxina.
A l’any 1975 es nomenat rector de Les Planes d’Hostoles, fet que li comporta entrar en contacte amb la Societat Coral Retorn Planenc, del qual en serà director a partir del 10 de gener de 1976 fins a mitjans de 1989 quan Mn. Pujol deixa la parròquia de Les Planes d’Hostoles i és destinat a Girona.
Tanmateix en el mes de juny de 1992, Mn Frederic Pujol i Tarrès, tornarà a dirigir la Coral Retorn Planenc, que sota la seva batuta, ha assolit els més alts nivells d’interpretació coral.
La catedral basílica de Girona, té l’honor avui de disposar de Mn Frederic Pujol com a Mestre de Capella i organista de la catedral. Ha escrits diverses obres relatives a partitures religioses i d'altra índole musical. |
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||
|
||||||||
Trobem molt interessant l'article del periodista Xavier Valeri Coromí publicat en el Diari de Girona el 7 de maig de 2012, on breument fa un repàs a la situació industrial de Les Planes d'Hostoles, amb referència principalment a la industria tèxtil i a l'industrial Pere Sacrest i Dusol. "Des del 1886, quatre generacions de planencs han viscut la influència del sector tèxtil en la vida de la localitat. Els salts d'aigua del Brugent van suposar la implantació d'una indústria que va transformar les Planes de localitat agrícola i d'explotació forestal, en industrial. En la dècada dels 60 del segle XIX, els industrials catalans van decidir apostar per l'energia hidràulica. El corrent de l'aigua dels rius havia de substituir el cada vegada més car carbó del Regne Unit. Així va començar la cerca de salts d'aigua per instal·lar les turbines. D'aquesta manera la industrialització va crear colònies industrials i va transformar les parròquies agrícoles en municipis industrials. Va ser el cas de les Planes d'Hostoles, que va substituir les feines agrícoles per la indústria tèxtil.
Abans de l'arribada del tèxtil, les Planes explotava els boscos de les Encies i de Cogolls. Dels roures, les alzines i els pins en feien fusta per als vaixells, bigues per a les cases, travesseres per al ferrocarril i carbó vegetal. El 1860 el bosc, la transformació de la fusta i l'agricultura tradicional donaven vida a 1.976 persones, prou gent perquè el poble es pogués segregar de Sant Feliu de Pallerols, el 1872. Pocs anys després, la família d'industrials tèxtils Sacrest, en la persona de Pere Dusol i Prat, va aprofitar els saltants d'aigua del Brugent per instal·lar la seva indústria. A partir del 1886, va començar una nova vida pels habitants de les Planes. Al llibre "Un petit món dels Pirineus", Josep Pla explica "la gent en aquest poble, quan va a treballar, baixa cap a la fàbrica; quan ha acabat, puja cap a les cases. És un sistema com un altre, que no crec que hagi donat mal resultat". A part del trajecte diari cap a la feina que en aquell temps es feia a peu i, a vegades cantant, la vida a les Planes va seguir sense cap més altra alteració que la de l'entrada de comoditats com la llum elèctrica, el servei d'aigua potable i l'arribada del tren, el 1900. Els avanços de la tècnica anaven paral·lels a noves teories socials. Així el 26 de juliol del 1909, les notícies de la revolta obrera de Barcelona van provocar l'aturada general de les fàbriques i els obrers fins i van tallar la via del tren. La Primera Guerra Mundial va propiciar el creixement de l'activitat del tèxtil.
El final de la guerra mundial va comportar un crisi que va tenir el seu punt més alt en la vaga obrera del 1919 i el conseqüent locaut. Els industrials van aturar l'activitat fins que els obrers van cedir. L'arribada de la dictadura de Primo de Rivera al 1923 va acabar amb les vagues i amb la llibertat. Durant l'època del Directori, va tenir lloc un fet clau. El 1925, Pere Sacrest Dusol va vendre part de les seves instal·lacions a l'empresa Fills d'Higini Magem. Així el poble va dividir les indústries en la fàbrica nova (la Magem) i la vella (la Dusol). La Magem va dedicar-se a la fabricació de roba per a vestits de senyors, i per a abrics militars. També es van dedicar a fer mantes. La Magem va arribar a ocupar 400 persones directament i moltes més indirectament perquè les dones repassaven les peces a casa. Al 1936, les fàbriques es van col·lectivitzar, però van continuar en servei. Al 1937, el poble va acollir la colònia tèxtil. Es tractava d'un servei d'acollida infantil per a nens orfes i refugiats de la conflagració. Acabada la guerra, les fàbriques van entrar en unes fases de gran producció, però d'escassetat de recanvis. Les agulles de filar havien d'arribar mitjançant el contraban i faltaven peces per als motors. La gent tenia feina però els sous eren baixos i faltaven aliments.
Als seixanta va arribar l'època daurada del tèxtil, les fàbriques de les Planes donaven feina directa a més de 550 persones. Eren els temps, en què tots els abrics que omplien els camps de futbol sortien de les fàbriques catalanes. Això no obstant, al 1977 l'ombra de la crisi del sector va caure sobre les Planes. Al cap de poc la Magem va tancar. L'avantatge va ser que la família Magem va pagar religiosament les indemnitzacions. En aquell any, el concessionari de la localitat va batre el record de vendes del nou Renault 12 i es va començar la urbanització del Jonquer. Trenta-cinc anys més tard i després de dues suspensions de pagaments tanca la Dusol i deixa 60 persones sense feina. Queden, encara, dues fàbriques familiars de trinxats a la carreteres de les Encies." En aquest context doncs, la figura de Pere Sacrest i Dusol, fou clau per diferents aspectes. D’una banda la clara vocació industrial, però també una actitud humana i social que el vinculava de forma molt activa amb la gent del poble. El prolegomen de la família Sacrest comença a l’any 1886 quan Pere Dusol i Prat, industrial olotí construeix la fàbrica Dusol a Les Planes d’Hostoles, dedicada bàsicament a la filatura de deixalles de llana, fins a l’any 1907 quan incorpora la filatura de cotó. El desenvolupament més important de la indústria, seguint els seus paràmetres bàsics de política industrial i d’empresa: disseny i innovació, arriba a l’any 1980 amb el canvi radical de maquinaria de procés industrial basat amb la tècnica de filatura “Open end spinning”, un sistema innovador de torsió sense rotació, que fou implementat per primera vegada a la ciutat de Ústí Nad Orlicí en la República Txeca a l’any 1963.
Dins l’ambien familiar, Pere Dusol i Prat tenia dues filles l’Anna i la Dolors, aquesta última casada amb Ignasi Sacrest que seria el que portaria la fàbrica a Les Planes d’Hostoles. El dia 23 de març de 1888, naixia el seu fill Pere. En Pere Sacrest i Dusol, va tenir una sòlida formació industrial ja que de ben jove conegué la industria a països com Anglaterra, Alemanya i França, però quan just tenia vint anys, va haver de prendre les regnes del negoci familiar de l’empres Dusol a la mort del seu pare Ignasi. A partir d’aquí la seva relació amb Les Planes d’Hostoles fou molt estreta dedicant grans esforços, no únicament en la millora de les infraestructures i urbanització de la població, sinó amb tot les actes culturals i populars que diferents entitats desenvolupaven els seus habitants. A l’any 1918 entra com alcalde de Les Planes d’Hostoles, càrrec que ocuparà fins l’any 1923, quan s’implanta el règim totalitari conegut com la Dictadura de Primo de Rivera (1923 - 1930). Tornaria ésser alcalde per un altre període curt, durant la II República. A part d’industrial i mecenes, va tenir una clara vocació política vinculada als principis d’activitat social i cultural d’Acció Catalana, que era un partit catalanista sorgit de l’escissió amb la Lliga Regionalista. Va morir el 3 d’abril de 1972 als 84 anys quan l’empresa Dusol estava en plena activitat, però en un moment que l’ombra de la crisi del sector tèxtil a Catalunya començava a patir una forta davallada per diferents raons en tots els seus sectors. Tanmateix l’empresa Dusol d’esperit innovador i gran exportadora va poder suportar les crisis dels setanta i noranta. Malauradament la crisi del 2008, malgrat tots els esforços, no podria suportar més les adversitats del mercat, i l’empresa últimament coneguda com Filatures Dusol (Hilados Dusol, S.A.) tancaria definitivament portes a l’any 2012. |
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
||||||||
L'ensenyament a Les Planes d'Hostoles com molts municipis gironins amb poca població era simple i precari, on a vegades a falta de mestres, era la rectoria del poble que suplia en certa manera les tasques pròpies dels educadors, tal com va passar durant anys als veïnats planencs de les Encies i Cogolls, que durant temps mossèn Joan Larraz Espuña (1910 - 1981) fou el qui va donar les primeres lliçons a la mainada del poble. A Les Planes hi havia diferents llocs on la mainada hi podia anar, on destacava com escola pública, la Casa de la Vila i posteriorment, l'edifici conegut com l'Estudi Vell.
Però en destacava un centre privat que funcionà des de l'any 1860 fins l'any 1936; un centre regit per monges pertanyents a la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, Religioses Dominiques de l'Anunciata o simplement, denominades les Dominiques, una fundació creada pel pare Francesc Coll i Guitart (Gombrèn, 1812 - Vic, 1875). Arran d'una visita de l'inspecció provincial d'ensenyament, es va considerar que els locals on s'impartien les classes no eren adients ni reunien les condicions adequades per a impartir la docència. D'aquesta manera, l'Ajuntament de les hores, va resoldre que calia la construcció d'un nou i modern centre escolar per a la població. D'aquesta manera a l'any 1911 l'arquitecte Joan Roca Pinet (Girona, 1885 - 1973), format a l'Escola Técnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, especialitzat en diferents estils, però sobre tot en el modernisme català, i a més, amb una vessant professional molt important, que era la d'haver estat dissenyador i arquitecte de varis centres escolars i que ampliaria considerablement al llarg de la seva carrera professional, fou l'encarregat de tirar endavant el nou projecte de grup escolar a Les Planes d'Hostoles, després de descartar-se una possible remodelació del centre públic educatiu existent fins llavor. A l'any 1912, el projecte va quedar enllestit i aprovat, i a l'any 1916 es van iniciar les obres del que seria, i encara continua, el centre escolar de Les Planes d'Hostoles. En el projecte hi van jugar dos factors primordials, els terrenys on s'havia de construir i els recursos econòmics per a portar a terme les obres projectades.
Sortosament el problema dels terrenys fou ràpidament solventat, gràcies a l'aportació d'en Tomàs Recolons i Lladó, un industrial tèxtil barceloní, però fincat a Ribes de Freser, el qual va fer donació d'uns terrenys que tenia a Les Planes d'Hostoles, al costat de la carretera d'Olot i que eren coneguts com "les rateres", altres parts d'aquest paratge, els terrenys foren comprats. La part de cobrir les despeses de construcció i tota la gestió burocràtica, foren principalment per part estatal on hi va tenir un paper important el Dr. Valentí Carulla Margenat, en aquell moment rector de la Universitat de Barcelona. També hi va tenir un important paper, en Pere Sacrest i Dusol, en aquell moment alcalde i industrial molt important a la població y per descomptat, la col·laboració de la població per les seves aportacions econòmiques i veïnals. Finalment, el 15 de desembre de 1918, en ple govern de la Mancomunitat de Catalunya, es va inaugurà finalment el nou grup escolar públic de Les Planes d'Hostoles, amb les dues unitats típiques de l'època d'una part per a nens i l'altre per a nenes; el 15 de desembre de 2018, tot el municipi en festejava el seu centenari. |
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: juliol 2024 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |