contacte  -  mapa web
 
Gironès Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Gironès
Cassà de la Selva
Celrà
Llagostera
Salt
Sant Jordi Desvalls
Sarrià de Ter
 
 
 

EN ELS LIMITS DEL GIRONÈS I EL BAIX EMPORDÀ

El Ter, Sant Jordi Desvalls
El riu Ter al seu pas per Sobrànigues

Situat en l'extrem nord-est de la comarca del Gironès, Sant Jordi Desvalls s'emplaça en una part del territori fronterer entre Gironès i el Baix Empordà i per tant, en l'eterna discussió si per les seves característiques hauria de pertànyer a una o altra comarca.

Està envoltat de set municipis, quatre dels quals pertanyen al Gironès i els tres restants al Baix Empordà. Pel Gironès està delimitat de sud a nord per, Flaçà, Sant Joan de Mollet, Cervià de Ter i Viladasens i, per la part del Baix Empordà amb Vilopriu, Colomers i Foixà.

L'orografia del municipi, tot i tenir una certa pendent de nord a sud vers el riu Ter, amb un desnivell d'uns 40 metres, es pot considerar pràcticament plana, sense cap muntanya de rellevància a part d'alguns turons com el Puig d'en Martí (56 metres) situat a la banda est o el Puig Xaliet (81 metres) situat a la banda oest. La cota d'altitud es situada a 57 metres segons el Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), i que es manté en cotes similars la resta del municipi com els plans de Sobrànigues, les Garrigues o el pla del Bosc.

Pel que fa a la riquesa hidrogràfica cal destaca que la part sud del municipi està delimitat pel riu Ter en uns cinc quilòmetres, excepte en un petit tram conegut com els Retalls de Comú que pertany a Sant Joan de Mollet. En la resta del municipi hi ha diferents afluents de poca importància com la riera de Cinyana o el torrent de Sant Mateu, vessant els dos les seves aigües al riu Ter.

Sant Jordi Desvalls
L'antiga i transitada GI-633, avui tallada per la
via del tren i només pel accessos per anar a
les rodalies de Sant Jordi Desvalls

La seva comunicació és bona ja que el municipi és travessat per la carretera GI-633 que comunica la N-II (pk.727) amb Colomers, però que continua amb la GI-634 per enllaçar a Verges amb la C-31 cap a Torroella de Montgrí. No hi cap pont per damunt del riu Ter que travessi a cap municipi situat al sud, llevat d'un pas entre el Molí d'en Vinyals de Flaçà fins arribar a Sobrànigues, però perillós de passar-hi quan les aigües del riu van crescudes i sobreïxen el camí asfaltat.

Un medi de transport important que disposa Sant Jordi Desvalls és l'estació de ferrocarril operada per Renfe. A l'estació només s'hi aturen els trens regionals, però permet enllaçar amb altres trens a Cervera ja a França, com també amb Figueres, Girona i Barcelona directament, a part d'estar comunicada amb altres poblacions veïnes com poden ésser, Flaçà, Bordils i Celrà cap al sud o amb Camallera, Sant Miquel de Fluvià o Vilamalla vers el nord.

Altres medis de comunicació són els marítims i aeris, que es troben a diferencia distància de Sant Jordi Desvalls com: L'Estartit a 23 km, L'Escala 22 km o Palamós 38 km., mentre que l'aeroport de Girona està a 32 km.

Sant Jordi Desvalls té en el seu municipi quatre nuclis de població apart del nucli urbà de Sant Jordi, i que són: veïnat de Sant Mateu, el més petit, seguit del veïnat del Mas Masó, el de Diana i finalment, Sobrànigues el més poblat dels quatre veïnats.

 

EL CASTELL, EL LLINATGE DELS BIURE I FERRAN ii, EL CATÒLIC

L'existència del castell de Sant Jordi, sembla remuntar-se a mitjans segle XV i en els seus orígens sembla haver format part del patrimoni del vescomtat de Rocabertí, que en aquell moment estava regit pel vescomte Jofre VI (1392-1403) o Dalmau VIII (1403-1454) i per Martí I, l'Humà (1396-1410), Ferran I, el d'Antequera (1410-1416) o Alfons IV, el Magnànim (1416-1458) pel que fa a la reialesa, en la mateixa franja anyal.

Vista del castell des del carrer de la Tarongeta
 
Finestra de l'antic castell

De formar part del vescomte de Rocabertí, sembla que aquest se'l va vendre a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a Sant Llorenç de les Arenes, un veïnat de l'actual municipi de Foixà a l'altre costat de riu.

De fet hi havia una relació de parentiu entre membres del vescomtat de Rocabertí i baronia de Cabrenys amb altres que pertanyien a aquesta ordre en principi caritativa i posteriorment braç armat i que eren, Joan de Vilagut, germà de Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori i cunyat de Joana de Rocabertí, en Bernat Hug de Rocabertí, fill de Guillem Hug de Rocabertí i germà de la Joana i, més tard d'en Joan de Rocabertí, fill del vescomte Jofre VII i germà de vescomte Felip Dalmau II de Rocabertí, per tant, els lligams entres els vescomtes de Rocabertí i l'Ordre eren importants.

Sembla que poc temps després l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan, es va tornar a vendre el castell que passaria a mans d'Andreu de Biure, tot i que no hi ha documentació que certifiqui exactament de qui era el castell en aquell moment, quan se'n va pagar i quina era la seva situació estructural pel que fa a l'edifici.

Escut de la familia Rocabertí
Escut d'armes dels Rocabertí, primers senyors del castell
de Sant Jordi Desvalls

Seria doncs a partir d'Andreu de Biure que l'ampliaria, reformaria o acabaria de vestir-lo per tal de convertir-lo en residència familiar durant uns cent cinquanta anys. En aquest període que va transcórrer del fins arribar al segle XVI on els Biure deixarien d'ésser propietaris, no va tenir cap rellevància històrica, pel que fa pensar que durant aquest període fou més una majestuosa residència fortificada de la família dels Biure, que no pas una fortalesa defensiva com altres edificis similars.

Els Biure eren una família rica i ben a aposentada de Sant Jordi Desvalls i molts altres indrets de l'Empordà, amb bona sintonia amb els estaments reials, comtals i vescomtals. El llinatge naixia amb Andreu de Biure, per continuar amb Guillem de Biure, aquest relacionat amb l'actual Biure d'Empordà com a Guillem de Cervià, després va continuar amb Joan Pere de Biure i finalment, Joan de Biure que sembla que del seu matrimoni no va tenir descendència masculina sinó només femenina, fet que va provocar per causes desconegudes, la desaparició del llinatge dels Biure a Sant Jordi Desvalls.

Ferran II, el Catòlic insigne hoste
a Sant Jordi Desvalls el
novembre de 1466

L'únic fet històric remarcable fou l'estada en el castell dels Biure, d'un hoste notable, l'infant Ferran i la seva mare, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, Valladolid, 1425 - Tarragona 1468), esposa de Joan II d'Aragó, el Sense Fe (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479).

L'infant Ferran, seria el futur Ferran II, el Catòlic (Sos, Osca, 1452 - Madrigalejo, Càceres, 1516) que posteriorment es casaria en primeres núpcies amb Isabel I de Castella i en segones amb Germana de Foix a l'any 1505 un any després d'haver mort la Isabel i haver estat expel·lit per estranger de la cort castellana.

Tot i que Ferran tenia 53 anys i Germana 17, del matrimoni naixeria un fill, Joan d'Aragó, que hauria sigut Joan III d'Aragó, si no fou que va morir al poc temps de néixer, i que segurament la història de Catalunya hagués estat molt diferent. El matrimoni va persistir en tornar a tenir descendència, i per tal que Ferran pogués aguantar les embranzides de la seva jova esposa, aquesta li continuava preparant un beuratge afrodisíac, que segons diuen les cròniques ho complementava amb uns cuits de testicles de brau, tot plegat al final, resultà fatal pel rei.

Amb ja 64 anys Ferran encara no havia aconseguit tenir descendència per la corona d'Aragó amb Germana que ja en tenia 28 d'anys. En un viatge que feien al gener de 1516 al Monestir de Guadalupe, es va aturar a Madrigalejo i, es veu que la quantitat ingerida fou molt elevada i no se sap si amb els complements culinaris descrits, el cert és que un vessament cerebral va posar fi a la seva vida, es de suposar que es devia haver trobat amb una brutal puja de la pressió arterial sistòlica.

Lateral del castell des de la Plaça del Clos Garriga

Aquest rei que moria als 64 anys, quan en tenia 14 d'anys, va fer estada amb la seva mare, poc més d'una setmana a Sant Jordi Desvalls, en una època molt convulsa ja que Catalunya estava en estat bèl·lic, la Guerra Civil Catalana (1462-1472), que enfrontava Joan II, rei d'Aragó i Comte de Barcelona, amb la Generalitat i les Corts Catalanes per qüestions successòries, entre els fills de Joan II, Ferran i Carles de Viana, aquest últim, fill seu però de la seva primera muller finada, Blanca I de Navarra.

Es veu que la comitiva anava de Sant Pere Pescador cap a Girona, ciutat addicte al rei i on ja a l'any 1462, havia patit el setge a la Força Vella de la ciutat per part de les tropes de la Generalitat i del comte del Pallars i capità general de l'exèrcit del Principat, on l'infant Ferran i la seva mare es trobaven a Girona.

En el transcurs del viatge es veu que l'infant Ferran es va posar malalt, fet que va obligar a la comitiva a fer una aturada, que havent sortit de Sant Mori, Sant Jordi Desvalls era el lloc on els hi oferia més seguretat, al no poder arribar a Girona. S'hostejaren en el castell dels Biure durant onze dies, des del 19 al 30 de novembre de 1466, fins que l'infant devia estar en condicions de viatjar.

Encara quedaven sis anys de guerra, la qual ja estava molt centrada a la zones de Barcelona, ja que poc temps després l'infant Ferran i la seva mare, marxarien cap a Tarragona, passant abans per la Vall d'en Bas on serien hostatjats per Francesc de Verntallat, cabdill dels Remences i partidari de Joan II. A principis de l'any 1468 Joana Enríquez, mare de Ferran, moria a Tarragona i el 24 d'octubre de 1472 acabava la guerra amb les Capitulacions de Pedralbes.

 

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JORDI, L'HOSPITAL I LA CAPELLA DEL ROSER

Sembla que en moltes ocasions hi ha hagut el convenciment que l'església parroquial de Sant Jordi havia estat l'església del castell, però tot sembla indicar que no és així, sinó que l'església havia estat construïda molt abans del castell, en el segle XII o abans, mentre que la fortificació es va consolida com a tal a partir de mitjans del segle XV amb Andreu de Biure.

Segurament a l'estar els dos edificis junts i, donada la poca població, aquesta era emprada pels habitants del castell a més de la gent del poble i voltants, que en el segle XV no devien superar els 40-50 focs, és a dir, unes 160-200 persones.

Vista del castell des del carrer de la Tarongeta
 
Finestra de l'antic castell

En els seus orígens l'església devia ésser com les existents en la pràctica totalitat del territori, és a dir, un temple d'arquitectura romànica d'una sola nau amb absis, amb o sense campanar, però d'existir, devia ésser més del tipus espadanya damunt del teulat, donades les seves dimensions reduïdes per a poder allotjar els pocs feligresos.

A finals del segle XVIII la població ja arribava als 600 habitants, fet que al llarg d'aquest segle fos necessari la construcció d'un nou temple per tal de donar cabuda a l'increment de població. Davant aquesta necessitat, la vella església fou enderrocada i en el mateix lloc s'hi construí la nova, que és l'actual, amb la diferència que es va capgirar, és a dir, on hi havia el absis i el presbiteri, es convertí en la porta d'accés.

Campana de l'església, tota ella adosada a l'antic castell

La situació geogràfica de Sant Jordi Desvalls propiciava l'existència de camins de comunicació entre la part nord del territori i el pas dels Pirineus amb la ciutat principal, que era Girona. Això feia que el pas de persones pel poble fos considerable i, d'aquests viatgers, en la seva major part no eren persones acabalades, ans el contrari.

Per a donar ajut a aquests transeünts, ja fossin rodamóns, peregrins o viatgers, s'instaura l'hospital de Sant Jordi, no en el sentit que avui dia es té d'hospital, com a centre d'assistència mèdica i sanitària, sinó com a centre d'hostatges (Hospital: "hostes","hospitalis" es a dir, d'hostatjar o acollir).

D'aquesta manera els transeünts trobaven un lloc d'acolliment per tal de refer-se i continuar el seu periple, tot i que, també era un lloc d'acolliment per a la gent necessitada resident en el mateix poble i, on trobaven el sopluig que els hi mancava.

La manutenció i cura del centre com d'altres en diferents poblacions, venia en part, alguns cops de l'església i altres, per formacions altruistes i de caritat cristiana vers els demés. L'obtenció de medis econòmics venia de donacions o almoines.

Arrambat a l'edifici de l'hospital, hi havia la capella del Roser que era el lloc de pregària pels transeünts. Sense necessitat d'emprar l'església parroquial, els forasters podien satisfer les seves necessitats espirituals. Tot plegat, avui dia ja no en queda res, llevat del nom del carrer on estaven situats els edificis humanitari i religiós, els quals foren enderrocats a l'any 1924 amb el consentiment del bisbat de Girona.

 

VEÏNAT DE SOBRÀNIGUES

Passera sobre el riu Ter entre Flçà i Sant Jordi Desvalls

És el veïnat més important del municipi i està situat en la part sud, comunicat per dues carreteres innominades asfaltades, la primera que parteix de Sant Jordi per la part del Veïnat Nou i l'altra des de les cases noves, que passa per l'estació del tren fins arribar a Sobrànigues.

Hi ha un altre accés que ve de Flaçà, però aquest està limitat per les crescudes del riu Ter, ja que cal travessar una passera, que en cas que el riu vagi revingut i per tant, sobreïxi el pas, és temerari transitari.

A prop del veïnat i d'aquest pas, hi passa la línia de ferrocarril Portbou-Barcelona, la qual creua el riu per un vistós pont de ferro.

L'altitud de Sobrànigues és de 44 metres, mentre que el nivell del riu a 22 metres, per tant, aquesta diferència de poc més de vint metres, li dona una situació de turó respecte el riu, d'aquí que l'origen del seu nom pogués venir de "per sobre de les aigües", com Sobremunt (per sobre del mont) o Sobrestany (per sobre de l'estany), entre d'altres.

El veïnat disposa d'un petit temple religiós que venera a Sant Pere, del qual pràcticament no es té documentació que certifiqui aspectes que permetin conèixer els orígens. Es tracta d'un edifici senzill, d'una sola nau, amb contraforts en la façana dreta, disposant d'un petit campanar d'espadanya en la façana frontal de formes sinuoses tirant a estil barroc, i on hi ha espai només per una sola campana.

Església de Sant Pere
 
Pont del tren sobre el riu Ter
 
Plaça Nova
 
Carrer del Ter
 
Carrer del Corral Padro
 
Plaça Nova

Els orígens o esment de l'existència del veïnat són de l'any 1316, tot i que amb tota seguretat l'indret ja estava habitat molt anteriorment, com mostren les diferents troballes descobertes pels entorns. Sembla que pels volts dels segles XVI i XVII, el seus habitants eren pagesos o famílies benestants, tot i que la major part de les terres eren propietat del Capítol de Canonges de la Catedral de Girona, des de feia molts segles.

 

VEÏNAT DE DIANA

És un dels altres tres veïnats del municipi, situat en la part nord i, d'una població similar a Sobrànigues, encara que lleugerament més reduïda.

S'emplaça entre el petit rial de Diana i el torrent de Sant Mateu, en la part més al nord del Pla de les Garrigues.

L'accés és a partir del pk.7,5 de la carretera GI-633 que va des del pk.727 de la N-II fins a Torroella de Montgrí. Mitjançant un camí rural asfaltat de bon transitar, s'arriba a Diana al cap d'un quilòmetre.

Com Sobrànigues sembla clar que el nom procedeix del puig elevat sobre les aigües del riu Ter, a Diana, el origen del seu nom no està tan clar, ja que no hi ha documentació que doni llum a un cert coneixement del seu origen, tot i que pel nom evidentment el primer que ve a la ment és la relació amb la deessa grega dels boscos i la caça Diana, tot i que no hi ha cap indici ni vincle que se'n pugui treure conclusions.

Entrada al veïnat de Diana
 
Carrer de Sant Mateu
 
Ermita de Sant Feliu de Diana del segle XI
 
Font del Lleroner

El veïnat disposa d'una petita esglesiola dedicada a Sant Feliu. Es tracta d'un petit temple, d'una sola nau i amb un campanar d'espadanya al damunt de la façana principal, essent tota la construcció en general d'un perfil senzill sense cap element arquitectònic a realçar.

 

VEÏNAT DE SANT MATEU

El tercer i últim veïnat del territori santjordienc, és de fet el més petit, el més allunyat, però també el més tranquil, ja que es troba al nord del municipi, més amunt de Diana i en el límit amb el terme municipal de Vilopriu.

Ermita de Sant Mateu

L'accés és el mateix que va al veïnat de Diana, que un cop passat aquest veïnat el camí rural asfaltat continua quasi un quilòmetre per arribar a Sant Mateu.

Després també es pot tornar o venir, per un camí rural paral·lel a la via del tren, però aquest és camí sense asfaltar i que s'inicia o finalitza en el mateix lloc on comença el camí rural asfaltat cap a Diana, en el mateix pk.7,5 de la carretera GI-633.

Com Diana, el nom del veïnat de Sant Mateu, tampoc es coneix amb certesa quin fou el seu origen; de fet com que Sant Mateu és un dels patrons de Sant Jordi Desvalls, és possible que vingués d'aquí, ja que la capella que no es coneix el seu origen ni data de construcció, tot i que sembla es podria ubicar a l'entorn dels segles XVI o XVII, és de propietat particular i per tant, no se sap si fou adquirida o els propietaris avantpassats la van fer construir dedicant-la a la veneració d'un dels patrons del municipi.

El temple és de petites dimensions, ben conservat, amb una petita absis i amb contraforts als lateral que suporten la taulada a dues aigües. Disposa de una única porta d'entrada a la cara oest amb una petita finestra d'arc de mig punt al seu damunt, no disposant de campanar, com són els de petita dimensió damunt la façana principal.

 

 

 

 


Escut de Sant Jordi Desvalls

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
720 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Santjordienc, santjordienca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
11,7 km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
62 habitants/km2
COMARCA
Gironès
PARTIT JUDICIAL
Girona
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Girona
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17464
MERCAT SETMANAL
No disposa
COORDENADES GPS
Latitud: 42,072414º - Longitud: 2,954669º
ALTITUD
57 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
   
FESTA MAJOR
Abril
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT

 

Facebook
El temps a
Sant Jordi Desvalls
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
  SANT JORDI DESVALLS, S.Planas i N.Puigdevall, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1994
EL REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL, A LES COMARQUES DEL GIRONÈS I EL PLA DE L'ESTANY, Josep Maymí, Josep Ros i Xavier Turró, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
Internet Internet
 
Zona Jove de la Llera del Ter
Club Cicliste de Sant Jordi Desvalls
Rutes amb BTT per Sant Jordi

Escola Sant Jordi
Renfe

Canals de ràdio i TV local
  TV Girona
Videos
  Rutes del Ter (TV3)
Mapes Plànols i Mapes
  Sant Jordi Desvalls
 
  FRANCESC PARAROLS MERCADER
Pilot d'aviació militar republicà

Sant Jordi Desvalls, 1919

Properament ...

 

UN CATALÀ LA L'EXÈRCIT ROIG
Francesc Pararols Mercader
Curbet Edicions, Girona, 2002
LA GUERRA AÈRIA A CATALUNYA
David Gesalí i David Iñíguez
Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2012
LOS VIGÍAS DEL CIELO DE ESPAÑA
Jesús Maria Ruiz Vidondo
Editorial Sekotia, Madrid, 2010
 
 
Riu Ter al seu pas per Salt   EL RIU TER


Properament ...

 
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal