ESGLÉSIA DE SANT PERE

Vista exterior de l'Església Parroquial de Sant Pere

Al bell mig del nucli antic de Figueres, a tocar de la plaça de l'Ajuntament, s'alça l'església parroquial de Sant Pere, un dels edificis més emblemàtics i representatius de la història de la capital de l'Alt Empordà.

El temple, que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat al llarg de gairebé un mil·lenni, constitueix una mostra destacada de l'arquitectura gòtica catalana, tot i que el seu aspecte actual és fruit de diverses ampliacions, transformacions i reconstruccions que s'han anat succeint al llarg dels segles.

La primera referència documental coneguda de l'església data del 13 d'octubre de l'any 1020, quan ja existia un temple dedicat a Sant Pere, per que és probable que l'edifici romànic primitiu s'aixequés sobre un lloc de culte anterior, possiblement d'origen paleocristià, si bé aquesta hipòtesi no es pot donar per demostrada.

Al seu voltant es desenvolupà progressivament el nucli medieval de Figueres, de manera que la parròquia esdevingué un dels principals centres de la vida religiosa i comunitària de la població, com en moltes altres poblacions.

Durant el segle XIV, coincidint amb el desenvolupament de la vila, s'hi construí un nou temple d'estil gòtic, tradicionalment vinculat al regnat de Pere III el Cerimoniós (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), i que era conegut com el “Rei del Punyalet”.

L'edifici presentava una sola nau, coberta amb voltes de creueria i reforçada per contraforts entre els quals s'obriren les capelles laterals, una estructura, característica del gòtic català, combinava la sobrietat dels volums amb l'elegància de les formes arquitectòniques i, que encara avui es conserven elements que permeten reconèixer aquella construcció medieval, malgrat les modificacions posteriors.

L'edifici experimentà noves transformacions al llarg dels segles, com per exemple la de l’any 1578, que es reconstruí la façana, mentre que durant el segle XVII s'inicià la construcció de la capella dels Dolors. Ja al segle XVIII, la capçalera gòtica fou substituïda per un nou creuer i un absis poligonal, que modificaren considerablement la configuració original del temple i posteriorment, l'any 1895, es construí una cúpula segons el projecte de l'arquitecte figuerenc Josep Azemar i Pont (1862-1914), el mateix arquitecte que construir la casa de la família Dalí.

Un dels episodis més tràgics de la història de Sant Pere tingué lloc durant la Guerra Civil espanyola, quan a l'any 1936, el temple patí un incendi i importants destruccions que afectaren parts substancials de la construcció i del seu patrimoni artístic, producte com en molts llocs d’arreu del país, dels descerebrats revolucionaris carques i  analfabets autors d’un munt de robatoris i destructors del patrimoni artístic religió català de gran valor.

Cupulí o Llanternó del campanar		Vista parcial del cimbori, campanar i rosetó de nit		Majestuosa nau principal del temple
Vitralls de l'interior del cimbori		Orgue de l'Església de Sant Pere		Pica Baptismal, on Salvador Dalí fou batejat al 1904

Acabada la Guerra Civil (1936 - 1939), s'emprengué una reconstrucció que s'inicià a finals de 1939 i que es desenvolupà principalment entre 1941 i 1948, portat a terme pels arquitectes Amadeu Llopart i Vilalta (1888 - 1970), Enric Mora i Gosch (1895 - 1966) i Josep Maria de Segarra i Solsona (1885 - 1959), que optaren per recuperar el llenguatge gòtic de la nau medieval i integrar-hi el nou creuer, coronat per un cimbori octogonal; el resultat fou un conjunt arquitectònic sobri i monumental, que harmonitza la continuïtat de la tradició gòtica amb les necessitats de la reconstrucció contemporània.

A més del seu interès històric i arquitectònic, l'església de Sant Pere manté un vincle especial amb la memòria cultural de Figueres, ja que Salvador Dalí hi va rebre el baptisme i la primera comunió, i també s'hi celebrà el seu funeral i per tant, aquesta relació converteix el temple en una parada significativa per a tots aquells que volen conèixer els espais vinculats a la vida de l'artista empordanès.

Actualment, l'església parroquial de Sant Pere continua essent un dels principals referents patrimonials i espirituals de la ciutat. Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, representa un testimoni excepcional de la continuïtat històrica de Figueres, des dels seus orígens medievals fins a la ciutat contemporània, passant pels episodis de transformació i destrucció que han contribuït a configurar-ne l'aspecte actual.

ESGLÉSIA DE LA INMACULADA

vista general de l'església de la Inmaculada

Al costat d’una gran institució educativa com és l’Institut Ramon Muntaner, a la plaça de l’Institut de Figueres, s’alça l’església parroquial de la Immaculada Concepció, un temple de línies arquitectòniques modernes que forma part del patrimoni religiós de la ciutat i que conserva, en el seu emplaçament, la memòria d’una llarga tradició franciscana.

Per conèixer els antecedents històrics d’aquest indret, cal remuntar-se al segle XV, quan s’impulsà la fundació del convent de Santa Maria de Jesús, dels frares franciscans observants.

Aquests religiosos pertanyien a l’orde fundat per sant Francesc d’Assís i, a partir del segle XIV, impulsaren un moviment de reforma que pretenia recuperar amb més rigor l’esperit original del fundador, fent èmfasi en la pobresa, la humilitat, la pregària i una vida senzilla al servei de Déu i de la comunitat.

Les obres del convent començaren l’any 1484, gràcies a una deixa testamentària de Nicolau Pons Guillem, que també hauria cedit els terrenys on s’havia de construir el conjunt religiós, prop de la font de la Gorja. Malgrat la importància d’aquesta aportació, no hem pogut identificar amb certesa qui era aquest personatge. La fundació també comptà amb la intervenció de les autoritats municipals i amb les aportacions de diversos particulars.

L’església conventual fou consagrada l’any 1556, durant el regnat de Carles I, conegut també com a Carles V, i el conjunt es convertí en un important centre de vida religiosa de la Figueres de l’època. Amb el pas dels anys, la comunitat augmentà i les dependències conventuals s’hagueren d’ampliar. Cal tenir present, però, que el convent no ocupà sempre el mateix emplaçament. A mitjan segle XVIII, els frares hagueren d’abandonar el convent primitiu a causa de les obres d’una carretera. La comunitat es traslladà aleshores al carrer Nou, on adaptà diverses cases particulars per continuar-hi la vida conventual.

Aquest segon establiment patí greus desperfectes durant la Guerra del Francès, a començament del segle XIX. Després d’aquells anys convulsos, el 1817 s’inicià la construcció d’un nou convent en un indret proper, que acabaria esdevenint el darrer establiment franciscà de Figueres. La situació política del segle XIX, amb els processos d’exclaustració i desamortització, comportà finalment l’abandonament del convent per part dels religiosos l’any 1835. Les antigues dependències tingueren aleshores diversos usos, fins que el 1839 s’hi instal·là el Col·legi d’Humanitats, impulsat per l’Ajuntament de Figueres, amb el pare Julián González de Soto com a primer director. Aquesta institució educativa esdevindria l’antecedent de l’actual Institut Ramon Muntaner.

González de Soto (1803-1864), d’origen aragonès, era un religiós de la Congregació de la Missió, coneguda popularment com la dels paüls i fundada per sant Vicenç de Paül. Pedagog, filòsof i teòleg, destacà per la seva formació científica i pel seu esperit innovador en l’àmbit de l’ensenyament. La seva tasca contribuí a impulsar el nou centre educatiu, que incorporava matèries científiques i humanístiques en un moment en què Figueres començava a consolidar-se com un important focus cultural i educatiu de les comarques gironines.

L’antiga església de Sant Francesc també patí les conseqüències d’aquelles transformacions. Durant el segle XIX, l’edifici experimentà un procés de deteriorament i perdé, entre altres elements, la cúpula. Amb el pas del temps, el temple acabà desapareixent i, al segle XX, l’espai que havia ocupat quedà vinculat a la construcció de la nova església parroquial de la Immaculada.

Entrada lateral i rectoria de l'església		Pòrtic de l'entrada principal a l'església		Escultura de Ramon Mª Carrera i Savall

Cal distingir aquest edifici de l’antiga església de la Divina Providència, projectada per l’arquitecte Josep Roca i Bros (Abrera, 1815 – Figueres, 1877). Aquest altre temple, vinculat al convent de les monges clarisses de la Divina Providència, fou projectat entre els anys 1851 i 1852 i inaugurat el 1858. No estava situat al costat de l’Institut Ramon Muntaner, sinó al carrer de Santa Llogaia, a la zona del carrer de González de Soto. L’edifici fou enderrocat el 1973 i, durant una etapa, havia acollit provisionalment els serveis religiosos de la parròquia de la Immaculada.

Pel que fa a l’església actual, el projecte arquitectònic fou obra de Claudi Díaz Pérez (Figueres, 1904 – Barcelona, 1985), que el realitzà l’any 1957. Les obres de construcció començaren el 1958 i s’allargaren fins al 1962, any en què el temple fou acabat. Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici presenta una planta rectangular allargada i una concepció pròpia de l’arquitectura religiosa de mitjan segle XX.

La façana principal destaca pel campanar central, de planta quadrangular, amb un cos de maó vist i una part superior de formigó, i pel que fa a la zona d’accés principal, hi ha un pòrtic sostingut per sis pilars formant arcada, damunt del qual s’estén una terrassa que configura una solució arquitectònica singular; damunt la porta principal de l'entrada, hi ha una escultura de Ramon Maria Carrera i Savall (Banyoles, 1925 - 2020), artista i professor d'escultura de l'Escola de Belles Arts de Girona.

L’interior disposa d’una nau principal, espais laterals i una cripta situada als soterranis, mentre que les dependències de la rectoria ocupen part de les plantes superiors del sector est. La parròquia de la Immaculada Concepció fou erigida l’any 1954, fruit de la segregació del sector sud de la parròquia de Sant Pere. Durant els primers anys, els serveis religiosos es dugueren a terme provisionalment a l’església de la Divina Providència, fins que el nou temple pogué assumir definitivament aquesta funció.

L’església de la Immaculada representa així la continuïtat de la vida religiosa de Figueres en un espai que ha experimentat profundes transformacions al llarg dels segles. Al mateix temps, la proximitat amb l’Institut Ramon Muntaner permet descobrir, en un mateix indret, dues dimensions fonamentals de la història figuerenca: la tradició religiosa i la trajectòria educativa i cultural de la ciutat.

ESGLÉSIA DEL BON PASTOR

vista general de l'església de la Inmaculada

En línies generals, Figueres ha passat de tenir uns 13.000 habitants cap a l’any 1925 a superar els 50.000 a finals del 2025, això representa, en aproximadament una centúria, un increment demogràfic d’un 285%; un creixement va tenir diverses etapes destacades, especialment durant la segona meitat del segle XX.

Aquesta expansió demogràfica va comportar importants transformacions en els serveis públics, el sanejament, les infraestructures i els equipaments de tota mena, inclosos els religiosos. En aquest context es van crear noves parròquies, com les de la Sagrada Família i el Bon Pastor, destinades a atendre les necessitats espirituals dels habitants dels nous sectors urbans.

La parròquia del Bon Pastor es va crear l’any 1966, en una època de fort creixement demogràfic de Figueres, on durant els primers anys, els serveis religiosos es van desenvolupar en espais provisionals, fins que, gràcies a la perseverança de mossèn Jesús Franco i a la col·laboració del veïnat, es va poder construir l’església actual.

Mossèn Jesús Franco Escribano (Logronyo, 1928 – Figueres, 2017) fou un sacerdot que va dedicar bona part de la seva vida a l’atenció pastoral i social dels habitants d’aquest sector de Figueres. Després d’haver exercit a Ordis, a l’Alt Empordà, va assumir l’atenció pastoral de la zona occidental de la ciutat, en un moment en què hi vivien nombroses famílies humils, amb importants mancances socials i econòmiques.

Mossén Jesus Franco Escribano, rector i ànima de l'església i barri del Bon Pastor de Figueres

La seva activitat va anar molt més enllà de les funcions pròpies d’un rector, ja que va impulsar una guarderia, va col·laborar en tasques assistencials a través de Càritas i va treballar per afavorir la integració de les famílies més vulnerables. També va promoure la creació d’una sala polivalent que, amb el temps, es convertiria en el Teatre del Bon Pastor, un espai destinat a les activitats culturals i a la vida comunitària del barri, situat al costat de l’església actual.

Després de gairebé mig segle de dedicació, mossèn Jesús es va jubilar l’any 2013. La seva trajectòria va rebre el reconeixement de l’Ajuntament de Figueres, que el 2009 li va concedir la Fulla de Figuera de Plata per la seva tasca cívica i social, un guardó que reconeix la contribució de persones destacades a la vida de la ciutat. Finalment, l’any 1989 van començar les obres del nou temple, que es van prolongar fins al 1996. L’església es va concebre com un edifici funcional, adaptat a les necessitats de la comunitat parroquial i al caràcter contemporani del barri.

Arquitectònicament, presenta un estil modern i funcional, amb una estructura de formigó i murs de maó vist que li confereixen una aparença sòbria. L’interior s’organitza en una nau rectangular, amb les parets pintades de tonalitats clares, i disposa d’un cor als peus del temple i d’un altre de més petit al lateral. A l’exterior destaca el campanar, de planta quadrada, construït amb els mateixos materials que l’església i coronat per una coberta plana amb una creu metàl·lica. En la realització del temple hi van intervenir tres professionals: l’arquitecte Esteve Cortada i Vidal (1952 - 2023), el constructor Jesús Costa i Nicolau i el decorador Ricard Anson i Rigall.

Més enllà de les seves característiques arquitectòniques, l’església del Bon Pastor representa el resultat de l’esforç col·lectiu d’un barri que, al llarg de les dècades, ha anat consolidant els seus serveis i equipaments. Així, el temple constitueix tant un espai de culte com un referent de la història social i comunitària de la Figueres contemporània.

ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMILIA

(En procés de redacció)

ESGLÉSIA DE DE SANT JOAN DE VILATENIM

L'església de Sant Joan de Vilatenim, està descrita en l'apartat de "POBLES i VEÏNATS DE FIGUERES"