VILATENIM

Capella de Sant Antoni de Vilatenim

Com succeí en molts pobles d’arreu de Catalunya, i de les comarques gironines en particular, al llarg del segle XX diverses poblacions van deixar de ser municipis independents per passar a integrar-se en municipis veïns amb més dimensió territorial, amb més recursos econòmics o amb una activitat industrial i comercial més desenvolupada.

Les causes d’aquest procés foren diverses, però hi tingueren un paper destacat els factors econòmics i demogràfics, ja que en molts municipis petits, els recursos disponibles resultaven insuficients per afrontar les despeses derivades del manteniment dels serveis públics i de la millora de les infraestructures, com ara els accessos, l’enllumenat i l’electrificació.

Alhora, nombroses poblacions rurals experimentaven una pèrdua progressiva d’habitants, especialment entre la gent jove, que sovint es traslladava a localitats més pròsperes, amb més oportunitats laborals i millors perspectives de futur.

Aquesta tendència s’intensificà especialment durant les dècades centrals del segle XX, quan el creixement industrial i urbà afavorí la concentració de la població en ciutats i nuclis econòmicament més dinàmics; en aquest context, les polítiques de reorganització de l’administració local també contribuïren a l’agregació de municipis petits a d’altres de més grans.

Així, diversos pobles perderen la seva independència administrativa, tot i conservar, en molts casos, una identitat històrica, cultural i patrimonial pròpia que encara avui forma part de la riquesa del territori, fet que es manifesta en una forta presència en quan a festes majors, mercats específics dedicats a temes de la pagesia, el bosc i del camp en general o altres tradicions vinculades al territori; tanmateix, aquesta evolució no sempre s’ha produït en la mateixa direcció.

En determinats casos, ha estat precisament el creixement econòmic i demogràfic d’un nucli secundari el que n’ha transformat profundament la relació amb el poble originari, fins al punt de desplaçar-ne el protagonisme tradicional. Un exemple ben representatiu el trobem a la Vall d’Aro, on Castell d’Aro, històricament el nucli principal, va cedir progressivament protagonisme a Platja d’Aro arran del desenvolupament turístic de la costa, fet que va provocar que a l’any 1962, la capitalitat municipal es traslladà a Platja d’Aro, que esdevingué el principal centre comercial i turístic del municipi, com nucli més desenvolupat i animat.

Un altre cas il·lustratiu és el de l’Estartit, antic nucli de pescadors i pagesos que, amb l’expansió del turisme, adquirí una importància econòmica i una projecció pròpies. En aquest cas, però, Torroella de Montgrí ha mantingut la seva identitat històrica i el seu paper com a vila principal del municipi, mentre que l’Estartit ha consolidat una personalitat diferenciada, vinculada especialment al mar, al port i a l’activitat turística.

En aquest marc, i no referit en els últims paràgrafs sinó en els primers, Vilatenim va deixar d’ésser un municipi independent, que a més tenia una entitat poblacional, el veïnat de Palol, tot plegat doncs, el terme municipal quedaria integrat a Figueres, el 4 de setembre de 1975.

Entrada a Vilatenim vinguent de Palol		Monument a la Santa Misió de 1962		Plaça Vilatenim i Carrer Nou a la dreta
Portalada d'entrada a l'església de Sant Joan		Campanar de l'església de Sant Joan		Làpida funerària d'Arnau de Vilatenim (segle XIII)

Els orígens històrics de Vilatenim es remunten, com a mínim, al segle X, ja que el primer document de referència apareix a l'any 974 amb el nom de “Villa Tennim”, en un document relacionat amb unes possessions que foren donades al monestir de Santa Maria de Vilabertran; posteriorment, altres documents medievals esmenten el lloc i les propietats que hi tenien diverses institucions religioses, entre les quals el monestir de Sant Pere de Rodes.

Situat a uns dos quilòmetres i mig a llevant del centre de Figueres, a la riba esquerra del riu Manol, Vilatenim és un nucli de població que conserva bona part del seu caràcter rural, amb antigues masies i cases agrupades al voltant de la seva església parroquial, dedicada a Sant Joan, on cada diumenge s’hi celebra missa, per cert prou concorreguda, la qual es desenvolupa amb música d’orgue i cant coral per part dels feligresos; cal esmentar finalment, que Vilatenim hi ha el camp de fútbol de la Unió Esportiva Figueres i un restaurant de prestigi on s'hi celebran esdeveniments de rellevància, donada la seva capacitat i agradable entorn d'antiga gran i senyorial masia.

L’església parroquial de Vilatenim, tal com s’ha esmentat, està dedicada a la devoció a Sant Joan Baptista, essent un edifici d’origen romànic bastit principalment durant el segle XI, i que arquitectònicament està formada per una sola nau, un absis semicircular i una decoració exterior d'arcuacions llombardes, i que com altres edificis similars, al llarg dels segles, el temple experimentà diverses transformacions, amb l'afegit de capelles gòtiques, sagristies i elements defensius. També conserva vestigis funeraris medievals, entre els quals destaca la làpida del cavaller Arnau de Vilatenim, mort el 23 de novembre de 1294, el qual sembla era un membre de l’estament militar i privilegiat de la societat feudal empordanesa de l’època, el qual al morir va deixar la seva herència en part als habitants de masies pobres i a pagar els oficis per a la salvació de la seva ànima.

VEÏNAT DE PALOL

Entrada a Palol procedent de Vilatenim

Encara no, a menys de dos quilòmetres de distància de Vilatenim, seguint per la carretera asfaltada rural, s’arriba al veïnat de Palol, tot i que també si pot arribar per un camí que voreja el Manol, i que comunica Palol en la zona on hi ha el camp de futbol de la Unió Esportiva Figueres o viceversa.

Palol fou un veïnat que durant molts anys va formar part del municipi de Vilatenim i que ambdós, foren incorporats territorial i administrativament a Figueres, el 4 de setembre de 1975.

Camí pel Manol (Vilatenim-Palol)

Una curiositat que certs documents confonen, ja que la situen com si hagués format part de Vila-Sacra i no de Vilatenim, però la realitat, és que Palol, territorial i administrativament formava part de Vilatenim, però amb la singularitat, que depenia eclesiàsticament de la parròquia de Sant Esteve de Vila-Sacra tot i que Palol, no disposa de cap edifici eclesiàstic.

Com Vilatenim, Palol es troba en la marge esquerra del riu Manol, un afluent directe de La Muga, que en la seva major part de l’any no porta aigua, sinó que es tracta un riu que arreplega les aigües pluvials de la zona de Figueres.

També, tant Vilatenim com Palol, estan a l’esquerra de l’autovia C-260/C-26 que va de Figueres a Roses, i que a través de la mateixa es pot accedir a la població de Castelló d'Empúries a la seva esquerra, o a la dreta en direcció als Aiguamolls de l’Empordà, Sant Pere Pescador, i una mica més llunyà, vers L'Escala, última població de l'Alt Empordà, i frontera amb el Baix Empordà.

El nucli urbà de Palol, és petit, en prou feines un carrer principal i poc més, amb algun lateral, però molts dels seus habitants, des de temps passats, vivien en masies, que de fet, la pràctica totalitat de Palol són masies agrupades, ja que presenten una arquitectura amplia amb patis i magatzems, més que una agrupació de cases o habitatges més reduïts, de caire més modern i unifamiliar.

El topònim Palol té arrels antigues i deriva del llatí “palatiolum”, diminutiu de “palatium”, terme que fa referència a un petit palau o edifici de certa importància, fet que suggereix un origen antic, tot i que no permet, per si sola, establir una data concreta per a la formació del veïnat, n’hi té cap edifici que es pugui considerar com un palau o al menys, masia senyorial, tot i que algunes masies tinguin origen dins el segles XVII i XVIII i en destaquin alguns elements arquitectònics. Avui, Palol representa un d'aquells racons poc coneguts de Figueres que permeten descobrir una altra dimensió de la ciutat, la d'un territori format per masies o antics camins, avui arranjats i que permeten als amants de la BTT o de les caminades, dirigir-se cap a Vilanova de la Muga o cap a Roses.