LA BISBAL D’EMPORDÀ, COR DE LA CERÀMICA

Mostres de peces de ceràmica de La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d’Empordà, capital del Baix Empordà, està situada a la plana empordanesa, a la riba del riu Daró i al peu de les Gavarres, on la seva situació geogràfica, es un punt de comunicació entre l’interior de l’Empordà i la costa, fets que ha estat determinants en la seva història i en el desenvolupament de la vila.

La Bisbal d’Empordà no fou escollida com a capital de comarca, perquè fos la població més gran, ja que altres poblacions com Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols, tenen pràcticament el doble poblacional, sinó perquè ja era, històricament, el centre administratiu i territorial de l’interior del Baix Empordà.

Cal recordar que l’Empordà és un territori singular amb una historia arrelada pròpia, però la divisió es va començar a gestar a l’any 1931, poc després de la proclamació de la II República Espanyola (14 d’abril de 1931). Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, aquesta va crear la Ponència per a l'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, la qual fou integrada per geògrafs i estudiosos del territori, com Pau Vila i Dinarès (1881 -  1980) i Josep Iglésies i Ford (1902 - 1986), entre d’altres.

El projecte definitiu va quedar elaborat a l’any següent, i Catalunya va quedar distribuïda amb un total de 38 comarques i 9 regions, però no fou fins el 27 d’agost de 1936 quan feia uns quaranta dies de l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), quan la Generalitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Lluis Companys i Jover (1882 - 1940), va aprovar el “Decret de Divisió Territorial de Catalunya”, que establia la divisió esmentada.

D’aquesta manera, l’Empordà quedava dividida en nord i sud, que rebrien el nom de Alt i Baix Empordà, respectivament, establint-se Figueres, com a capital de l’Alt Empordà, i La Bisbal, com a capital del Baix Empordà. Una de les curiositats en la designació de les capitals, foren els mercats, al marge d’altres factor i, La Bisbal, apart d’ésser centre administratiu important en aquell moment, era un centre urbà de gran afluència comercial, mercantil i de negocis diversos, principalment ramaders, dels habitants de quilòmetres a la rodona, que setmanalment acudien a seu mercat, que des de feia molts anys, es celebrava cada divendres de cada setmana, com s’esmenta més endavant.

Altres poblacions com Palafrugell, Palamós o Sant Feliu de Guíxols, eren menys administratives i fortament vinculades a la indústria, principalment surera i per descomptat de gran activitat portuària, tant amb pesca como mercantil i comercial, como era Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

• Origens de la població

Els orígens de la població són molt antics, ja que dins el seu terme territorial i proximitats s’han trobat vestigis d’ocupació prehistòrica, principalment en la zona de les Gavarres, restes d’època ibèrica i també romana; per tant la seva activitat i dinamisme era quelcom que venia de lluny, i que es veia afavorit principalment pel seu enclavament geogràfic, situat al vell mig de la plana del Baix Empordà.

Aquesta agrupació demogràfica, donarà lloc a la formació d’una vila medieval, que documentalment, a l’any 881 era coneguda com “Fontanetum”, però que abans, a l’any 844, documentalment hi ha constància que el Bisbat de Girona, en tenia drets de possessió, com també passava amb “Fonsedictus” avui Fonteta i “Perductus” avui, nomenat veïnat de Sant Pol, pertanyent a La Bisbal.

De manera progressiva, la població es va anar fent més rellevant, amb poder disposar d’església parroquial pròpia, coneguda com Santa Maria Episcopalis, la qual seria consagrada a l’any 904 pel bisbe Servusdei de Girona.

Durant aquesta època el nom de “Fontanetum”, s’havia catalanitzat com a “Fontanet”, però al designar a l’església parroquial el nom de “Episcopalis”, sembla que aquest va anar substituint l’original, a l’entorn de l’any 1002 i, com que la vila estava sota la possessió del bisbat de Girona, d’aquí va anar derivant el nom de “bisbal” en referencia etimologia a “bisbe”, és a dir, “Vila dels Bisbes”, ja que aquests hi tenien residència temporal.

• Edificis singulars

Matacà i merlets del Castell

A l’entorn del segle XI, coincidint amb temps de bonança, La Bisbal documentalment comptava amb dues esglésies, l’esmentada de Santa Maria, i una altra situada a uns dos quilòmetres de l’actual nucli urbà, que era l’església de Sant Pol (Perductus), en un petit veïnat al sud del municipi.

També en aquesta època s’esmenta un castell, que es tracte de l’actual castell situat al nucli de La Bisbal, i que segurament com moltes altres construccions, no eren sinó, construccions erigides sobre antigues edificacions. El castell també disposava d’un espai religiós, en aquest cas d’una capella dedicada a Santa Anna, personatge venerat tant pel cristianisme como l’Islamisme.

Avui tant el castell, que al llarg de la història ha estat residència de bisbes, fortalesa i presó, com l’església de Sant Pol, encara hi són, mentre que l’antiga església de Santa Maria Episcopalis, fou enderrocada a l’any 1701 per a construir sobre la mateixa la nova i actual església parroquial de Santa Maria de La Bisbal, que seria finalitzada a l’any 1757.

Posteriorment serien enllairats altres edificis religiosos, com l’església de la Pietat, de 1786, les dues d’estil barroc; una altra església es la dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, emplaçada en el carrer Nou de La Bisbal d'Empordà, o també un edifici reliós, en aquest cas, de notables dimensions com és el Convent de Sant Sebastià, consagrat com a temple a l'any 1591.

• Edat mitjana

La vila medieval es va envoltar de muralles i va desenvolupar una intensa activitat artesanal i comercial, alhora que una important comunitat jueva, va tenir un paper destacat en la vida econòmica i comercial de la població. L’aljama jueva que vivia en el seu propi call, en varies èpoques va patir diferents assalts, que durant els anys 1285 i 1391, foren d’especial rellevància, fet que va comportar que progressivament, la població jueva anés minvant, fins arribar al segle XV, que va acabar desapareixen. Un fet transcendental per la població fou l’any 1322, quan Jaume II concedí a la Bisbal el privilegi de celebrar un mercat setmanal els divendres, una tradició comercial que ha arribat fins als nostres dies, tal com s’ha esmentat.

• Edat moderna

Ceràmica: Art i Artesania

Els historiadors consideren finalitzada l’edat medieval a partir de diferents esdeveniments ocorreguts en un breu espai de temps, com la caiguda de Constantinoble a mans dels Turcs (1453) i per tant, desaparició de l’imperi Roma d’Orient, la descoberta del nou continent (1492) o en el mateix any, la conquesta de l’últim reducte musulmà a la Península Ibèrica que era Granada.

En aquesta època La Bisbal va continuar exercint un paper important com a centre comercial i administratiu del territori empordanès, on l’agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals constituïen la base de l’economia. En aquest ambient, progressivament va anar adquirint protagonisme la fabricació de productes ceràmics; d’aquesta manera, La Bisbal es convertia amb centre de referència tant per la utilitat como la decoració a partir de les arts ceramistes, on també, ho serien altres poblacions com Breda (Selva) i Quart (Gironès).

Per tant, l’ofici de terrisser es convertiria en la forma de treball més important de la gent de la vila, ja que almenys des de 1502, però, seria sobretot a partir del segle XVIII quan la producció començaria a adquirir una dimensió comercial important.

D’aquesta manera, ja en el segle XIX, la indústria de la ceràmica, bòviles, rajoleries i altres indústries de la argila, van adquirir una gran importància i rellevància, on la ceràmica bisbalenca va viure una autèntica època d’esplendor i els seus productes es comercialitzaven no només a Catalunya sinó també a altres territoris de l’Estat i fins i tot a les colònies espanyoles d’ultramar, convertint d’aquesta manera a La Bisbal com un dels principals centres terrissaires de Catalunya.

• La Bisbal, de vila a ciutat

Corones murals de Vila i Ciutat

L'any 1322 va representar un any rellevant i molt important per a la vila de La bisbal, quan Jaume II, va concedir el privilegi de celebrar un mercat setmanal, fet que no totes les poblacions en gaudien, i fou especialment per això que La Bisbal, una vila de gran dinamisme agrícola, industrial i comercial, es va sentir fortament reconeguda.

I fou ja dins el segle XX, quan La Bisbal va viure un moment administrativament històric i fou, la d’ésser proclamada amb rang de “ciutat”, que seria el títol que mitjançant el Reial Decret de 10 de maig de 1906, li concediria el rei Alfons XIII (1886 - 1941), vint any abans, que el mateix rei faria amb Banyoles.

Cal esmentar la curiositat que la petició formal a la Corona, la qual tindria com a base i en compte, l'augment de població, dinamisme i la seva importància i desenvolupament agrícola, industrial i comercial, no fou a instàncies de l’Ajuntament de la vila. L’impulsor de la petició fou Rodolfo Oliver, una persona estretament vinculada a La Bisbal, tant en cercles culturals com socials, ja que entre d’altres accions, fou qui influir a Joan Carreras i Dagas (Girona, 1828 - La Bisbal, 1900), gran compositor i pedagog, d’establir-se a La Bisbal; d’altra banda, Oliver era rellotger, y tenia la rellotgeria a la Plaça Major de la població.

• Segles XIX i XX

Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)

Tant en la edat medieval com la moderna, La Bisbal, no únicament va viure moments d’esplendor i progrés; com tot Catalunya, també va està sotmesa als canvis, alteracions i desgavells històrics i bèl·lics que va comportar tot aquell període de més de mil anys. Com població pagesa que era, la seva gent va participar molt activament en els aldarulls que van desembocar finalment amb la signatura del Sentencia Arbitral de Guadalupe, on Ferran II d’Aragó, dit el “Ferran II, el Catòlic” va signar en el Monestir de Santa Maria de Guadalupe, a Extremadura, el 21 d'abril de 1486.

D’aquesta manera es donava fi i solució als conflictes entre els pagesos de remença i als privilegis injustos i degradants que patien per part dels seus senyors; un conflicte que venia de temps i que havia motivat dues guerres dels remences, molt importants a Catalunya i que particularment, també van afectar a La Bisbal.

Estació de tren de La Bisbal, destruïda durant el bombardeig del 3 de febrer de 1939 per l’aviació italiana © - Javier Suso San Miguel

La primera guerra remença fou entre 1462 i 1472, mentre que la segona es va iniciar a l’any  1484, per acabar a l’any 1485, amb l’execució al mateix any de Pere Joan Sala, cabdill dels remences radicals, però que tot plegat i per la mediació de Ferran II d’Aragó i la signatura de la Sentencia Arbitral de Guadalupe a l’any següent es posaria fi, als greus i abusius actes i actituds per part del senyors feudals en vers als pagesos.

Desgavells, guerres i picabaralles locals al llarg dels anys en vindrien moltes, l’últim del qual seria la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), abans, durant i després, com es mostra en la taula, que dissortadament molts bisbalencs perdrien la vida. La postguerra es va iniciar el 5 de febrer de 1939, quan les Tropes Nacionals van entrar a La Bisbal, un dia després d’haver-ho fet a Girona; l’endemà seguirien totes les poblacions a l’entorn de la Bisbal.

Bisbalencs que dissortadament van perdre la vida durant el conflicte bèl·lic, tant abans, durant i després de la Guerra Civil (1936 - 1939)

D’aquesta manera, els bisbalencs i empordanesos en general, veurien com el mal son arribava a la fi, no a nivell general, ja que la guerra encara tardaria dos mesos més fins a finalitzar, però si, que havia acabat pels bisbalencs i empordanesos.

A partir d’aquell moment, calia passar pàgina a les penúries passades i iniciar temps millors de reconstrucció, progrés i superació, amb la crua realitat d’iniciar la remuntada a partir d’un país destrossat i amb un bloqueig i aïllament internacional, que pocs països ignorarien.

El racionament, estraperlo i la misèria en general i molts altres factors, foren el punt central de la dècada següent de la finalització de la guerra; però com que no hi ha res etern, a principis dels anys cinquanta, ja va anar millorant la situació, i les condicions socials, econòmiques, industrials i de tot tipus, van remuntar progressivament.

La millora, la revitalització i l’embranzida que anava agafant el país, La Bisbal no en va quedar al marge, iniciant-se un envigoriment en tots els camps de l’economia de la ciutat, retornant alhora altres aspectes socials, de manifestacions populars, culturals i esportius, molts dels quals havien minvat o simplement, deixats de banda per la guerra, les penúries de la postguerra, per la seva catanalitat, mal vista pel règim franquiste, es a dir, en base al estricte control de les autoritats o altres causes.  

• Les comunicacions bisbalenques

Autobús de la SARFA als anys 30 © - L'Econòmic (El Punt)

La Bisbal d’Empordà es troba al bell mig de la plana de la comarca del Baix Empordà, a 42 km. de Figueres, capital de l’Alt Empordà, a 32 Km de Girona, capital del Gironès i de la província o Palamós, a 20 km. La distància a altres indrets, són per exemple, Barcelona que es troba a 128 km emprant l’autopista AP-7 o a 100 km de Perpinyà, capital del Rosselló, i també emprant l’autopista AP-7; aeroport de Girona, molt actiu, principalment a l’estiu, es troba a 45 km de La Bisbal d’Empordà.

Es travessada per la carretera C-66 que va de Palafrugell a Besalú, tot i que té en total 28 enllaços amb altres carreteres; també disposa en la mateixa població, d’un part de la C-66 com a cinturó de circumval·lació, la C-66z. Cal esmentar que de la mateixa població surten les carreteres GI-660 i GI-664, la primera en direcció a Calonge i la segona, arriba a Bordils, passant per Madremanya.

La companyia d’autobusos per excel·lència que han comunicat La Bisbal d’Empordà, principalment amb Palafrugell, Palamós i Girona, ha estat des de la seva creació la SARFA (Societat Anònima Ribot, Font i Artigas), un empresa que es va crear a Palafrugell a l’any 1921. També l’empresa TEISA hi té presència, normalment per enllaçar La Bisbal d’Empordà amb poblacions més al nord, com Torroella de Montgrí o Figueres, això com, Clic.cat que ja és un sistema de transport sota demanda i pot enllaçar racons i petites poblacions.

Finalment, cal fer esment al tren, un medi de transport que La Bisbal d’Empordà no disposa, però que sí, en forma part de la seva historia, i al menys en quasi setanta anys.

Taula comparativa de les línies ferroviàries FEVE a les comarques gironines

El 23 de març de 1887 es va inaugurà el Tren de Via Estreta (F.E.V.E) que enllaçava Flaçà i Palamós, i per tant, en el seu trajecte travessava La Bisbal d’Empordà, que disposava d’estació.

Fou una línia construïda més per la indústria surera que pel transport de passatgers, tot i que també servia per aquesta finalitat, però la seva importància i finalitat fou més la industrial i transport de mercaderies en general, no específicament, nomès suro.

Connectava Flaçà, un punt neuràlgic de connexió amb la línia de tren Barcelona - Portbou, amb Palafrugell, població de gran activitat surera, i amb Palamós, també surera, però amb un important por marítim, com ho era Sant Feliu de Guíxols, tot i que disposava de una altre línia (F.E.V.E) que connectava directament amb Girona.

La davallada industrial, la poca demanda del públic al millorar la xarxa viaria per carretera i disposar la gent progressivament de vehicle propi, va fer que no únicament la línia FEVE Flaçà-Palamós entrés en fallida.

Aquesta fallida, no tan sols, fou d'aquesta línea de tren, sinó que també ho van fer progressivament amb els anys, les altres quatre línies FEVE, és a dir: Girona-Sant Feliu de Guíxols, Girona-Olot, Flaçà-Girona i Girona-Banyoles. De totes les cinc línies de tren FEVE que hi havia a les comarques gironines, la primera que va finalitzar els seus serveis fou precisament la línia de ferrocarrils FEVE que connectava Girona-Flaçà-Palamós, que va finir definitivament el 29 de febrer de 1956 i la darrera, fou la de Girona-Olot, que possible de totes era la que més passatgers transportava, possiblement per les males comunicacions entre la Selva, Garotxa i Gironès.

CONÈIXER LA BISBAL D'EMPORDÀ