SALVADOR DALÍ I DOMÈNECH (1904 - 1989)

Casa natal de Salvador Dalí

Salvador Dalí va ser un dels artistes pictòrics més importants i originals del segle XX, com altres catalans en altres camps com Pau Casals, Isaac Albèniz, Joan Miró, Antoni Gaudí, Montserrat Caballé, Joan Oró o el gironí Xavier Cugat, Salvador Dalí, en el camp de la pintura va deixar una petjada inesborrable. Amb un estil inconfusible que combinat amb un virtuosisme tècnic, imaginació desbordant, amb una personalitat excèntrica i perquè no, on els especialistes del màrqueting el podrien qualificar com a geni en saber situar-se en el epicentre, en el nucli de la atenció; una persona carismàtica i captivadora que va saber en tot moment despertar fascinació i expectació, ja sigui pel seu tarannà com per la seva espectacular obra.

Salvador Dalí i Domènech, va néixer a Figueres (Alt Empordà), l’11 de maig de 1904, fou batejat a l’església parroquial de Sant Pere, amb noms d’església, Felip i Jacint, que no es coneix el per què ni l’origen d’aquests noms. El que sí sembla tenir més fonament, fou el nom de Salvador, i no perquè el seu pare es digués Salvador, sinó que resulta, que nou mesos abans, l’1 d’agost de 1903 moria de malaltia, el que hagués estat el seu germà gran, en Salvador Dalí i Domènech (1901 - 1903), amb menys de dos anys.

En Salvador Dalí, en aquest cas el pintor, va néixer en el sí d’una família benestant empordanesa, el seu pare, Salvador Dalí i Cusí (1864 - 1950) era notari a Figueres, una professió prestigiosa i ben remunerada, que era conegut a la vila pel seu caràcter sever, racionalista i més aviat anticlerical. La seva mare, Na Felipa Domènech i Ferrés (1874 - 1921) era filla d’una família burgesa de Figueres i per tant, en bona posició econòmica, amb una feina típica de l’època que era la de cuidar la llar, la família i els fills, essent una persona molt afectuosa amb el seus fills va, que en el cas de Salvador, li va donar en tot moment suport a les seves inclinacions artístiques que mostrava de ben petit.

Un fet familiar lamentable que va tenir i marcar doblement a Dalí, fou quan a l’any 1921 va morir Felipa, la seva mare, per si mateix desolador, però resulta que poc temps després, el seu pare va contraure segones núpcies, i es va casar amb Caterina Domènech i Ferrés, la germana de Felipa, és a dir, la tia de Dalí, i per tant, passaria a convertir-se també en la seva madrastra. Aquest fet, va distanciar més la relació pare-fill, que ho va considerà una traïdoria, malgrat que l’afecta que Dalí sentia per la Caterina era remarcable i va tenir una clara influència emocional, sobre l’artista.

Singular monument a Salvador Dalí a Figueres

Cal fer esment que quan va morir Felipa, la mare de Dalí, aquest tenia ja una germana, l’Anna Maria Dalí i Domènech (1908 - 1989), amb qui Dalí va mantenir un proper i emocional vincle de germanor, fet que es va incrementar amb la mor de la mare d’ambdós a l’any 1921. Dissortadament aquest vincle de germanor es va trencar a l’any 1929, quan va entrar en escena, Gala, (nascuda Elena Ivanovna Diakonova), que després seria coneguda com Gala Dalí, pel fet de casar-se amb Salvador Dalí.

La Elena Diakonova, estava casada amb el poeta surrealista francès Paul Éluard (1895 - 1952) de qui es va divorciar per a casar-se amb Salvador Dalí, que ho faria civilment a Paris a l'any 1934 i que ho repetiria, en aquest cas religiosament, el 8 d’agost de 1958, on l'esdeveniment va tenir lloc al Santuari dels Àngels, situat en el municipi de Sant Martí Vell, en el Espai Natural de les Gavarres a 15 Km de Girona.

Tornant enrere, a l’any 1922, és a dir, als 18 anys, el seus pares el van enviar a Madrid, per tal que estudiés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, tot plegat emmarcat en què el seu estricte pare, tenia serioses reserves pel que fa a la vida bohèmia dels artistes en general. Malgrat tot, va donar suport als estudis del seu fill, encara que cal suposar que la seva mare, fou qui realment el va recolzar a iniciar una carrera artística i convencent al seu marit i pare d'en Dalí.

L’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, fou fundada per Ferran VI a l’any 1752 i durant segles va ser el principal centre de formació dels pintors, escultors i arquitectes espanyols, on hi van passar figures com Francisco de Goya (1746 - 1828), Marià Fortuny (1838 - 1874), Joaquim Sorolla (1863 - 1923), Pablo Picasso (1881 - 1973) o Joan Miró (1893 - 1983). A Madrid, Dalí es va allotjar a la residència d’estudiants, un centre intel·lectual extraordinari on va conèixer figures que esdevindrien fonamentals per a la cultura espanyola del segle XX, com Federico García Lorca (1898 - 1936) y Luis Buñuel Portolés (1900 - 1983), entre d'altres.

Durant els anys d’estada a Madrid, entre 1922 i 1926, van ésser decisius en molts aspectes, que en el món de la pintura va passar d’ésser un pintor empordanès prometedor a iniciar-se en tenir visions i perspectives internacionals, tot i que va tenir més d’un problema i conflicte, fet que va comportar la seva expulsió, quan es va enfrontar al tribunal examinador, qualificant-l’ho de incompetent en examinar els seus treballs i talent que se creia posseïdor, i que de fet tenir, va demostrar en anys successius.

Els seus inicis foren en el marc de moviments impressionistes, cubisme i futurisme, però ben aviat va desenvolupar un estil propi, trobant en el moviment surrealista liderat per André Breton (1896 - 1966), el camp idoni per tal de poder aportar una tècnica pictòrica extraordinàriament precisa i en un univers ple de símbols, objectes deformats i escenes sorprenents, que formarien una simbiosi entre aquest art i el millor artista surrealista de tots els temps.

Dalí ha estat considerar l’artífex del surrealisme, però els seus inicis van ésser tal com s’ha esmentat molt diferents, on “La cistella de pa”, una pintura a l’oli feta per Salvador Dalí a l’any 1926, està considerada la primera obra mestra on hi destaca un realisme minuciós, on s’hi reflexa una destresa immillorable i un mirall cap els mestres holandesos del segle XVII. A l’any 1945, a l’acabar la II Guerra Mundial (1939 - 1945), Salvador Dalí va tornar a fer un segon quadre amb referència al pa, quadre que va titular amb el mateix nom que el primer que havia fet a l'any 1926.

Dalí després de pintar el famós quadre “La cistella de pa” a l’any 1926, no va tardar gaire a entrar de ple en el surrealisme, on a l’any 1927 ja feria el seu principal treball en aquesta temàtica artística, i per tant, considerada la primera obra surrealista d’importància, fou el conegut quadre “La sang és més dolça que la mel”, que hi ha certa confusió i, a vegades es diu “La mel és més dolça que la sang”. Certament com apunt científic, la mel conté principalment fructosa y glucosa, entorn al 80%, mentre que la sang o si es generalitza, el plasma sanguini, compte al voltant de entre 0,07 ÷ 0,1% en dejuni o fase preprandial de glucosa (sucre), tanmateix, Dalí va invertir el concepte, mostrant alhora una afirmació tan tergiversada com provocadora, actitud que el va acompanyar toda la vida.

Cripta del Castell de Púbol, on hi ha enterrada la Gala

El nombre d’obres que va arribar fer Salvador Dalí, es enorme, es creu que podrien arribar a l’entorn de les 1.500 obres, remarcant que en diferents èpoques de la seva vida i trajectòria artística va abraçar diferents estils com el surrealisme, que és l’estil pel qual ha estat sempre més reconegut, també l’impressionisme, en la part de l’etapa més jove, el cubisme, molt marcada en els seus inicis o el realisme acadèmic, on va emprar una tècnica molt precisa i inspirada en el mestres clàssics, en són alguns exemples de la seva trajectòria artística.

El món i la vida de Dalí, va canviar de sobte a l’estiu de 1929 a Cadaqués, quan una colla d’amics amants del surrealisme el van visitar a la residència familiar dels Dalí a Cadaqués, conegut com a Es Llaner; en la colla hi havia Paul Éluard i la seva dona, Elena Ivanovna Diakonova, és a dir, la que anys després es convertiria en la Gala. Elena va quedar impressionada pel talent de Dalí, però és que ell, també es va sentir fortament fascinat per ella, en aquell moment es va iniciar el prolegomen que finalitzaria a l’any 1982 quan moria Gala, el 10 de juny de 1982, als 87 anys a Port Lligat, essent posteriorment enterrada a la cripta existent en el Castell de Púbol, edifici documentat des del segle XI i que Dalí li havia regalat a Gala a l’any 1969, ja que al considerar-la com una "princesa", creia que era mereixedora d'un castell, és per això que li va regalar, i que Gala va convertir en la seva residència privada, on fins i tot Dalí, li demanava permís per a poder-la visitar.

Després de morir Gala, les seves restes van ser traslladades al Castell de Púbol, dins l’anècdota documentada que el cadàver fou transportat de Portlligat a Púbol, en el Cadillac del pintor, que avui es conserva en una de les dependències del castell; un cop allà fou enterrada en la cripta situada en una part soterrània del mateix castell, on hi ha dues sepultures, la de Gala, i l'altra buida, que era suposadament on hi havia d'anar Dalí, fet que sempre ha comportat molta polèmica, de si havia de descansar a Figueres o a Púbol, juntament amb Gala.

La relació entre Dalí i Gala fou fonamental en la vida i l'obra de Dalí, ja que la considerava la seva musa, representant-la en nombroses pintures i afirmant sovint que ella era una de les principals fonts de la seva inspiració artística, però també, Gala era la persona que gestionava molts aspectes pràctics de la seva carrera i relacions públiques del artista.

Parlar de Dalí, de la seva vida, de la relació amb Gala i de la seva extensa obra, o de les seves cabòries i excentricitats, és com voler parlar d’un trajecte fins l’infinit. Hi ha molta informació i documents de tot tipus que parlar sobre aquest geni català i empordanès. Conegut arreu del món, avui la seva història dins l’Empordà s’emmarca en tres punts, el conegut triangle dalinià: el Teatre-Museu Dalí de Figueres, la casa de Salvador Dalí a Portlligat i el Castell Gala-Dalí a Púbol, dins el municipi de La Pera.

A prop de l’església de Sant Pere, on Dalí fou batejat, hi havia el Teatre Municipal de Figueres o Teatre Principal, amb una arquitectura neoclàssica de mitjans del segle XIX, i que fou pràcticament destruït al final de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), degut als bombardeigs, quedant pràcticament en estat ruïnós, en estat llastimós, en Dalí el va adquirir, i fou inaugurat a l’any 1974 com l’edifici que avui és conegut, el Teatre-Museu Dalí, un tema que s'explica en aquest mateix apartat de Figueres, però dins el capítol dedicat als museus de Figueres.

La casa de Salvador Dalí a Portlligat, fou la conjunció o la unió arquitectònica d’una sèrie de cases o barraques de pescadors i el Castell de Púbol, una construcció molt deteriorada, fou adquirida per Dalí com a regal a Gala, que va convertir en la residència privada i on ara en la seva cripta hi reposa Gala, a 40 Km d’on reposar Salvador Dalí, que és sota la cúpula de la Torre Galatea del Teatre-Museu Dalí a Figueres.

ALEXANDRE DEULOFEU I TORRES - (1903 - 1978)

(En procés de redacció)

CARLES FAGES DE CLIMENT - (1902 - 1968)

(En procés de redacció)

NARCÍS MONTURIOL I ESTARRIOL - (1819 - 1885)

(En procés de redacció)