TEATRE-MUSEU DALI

Torre Gorgot o Galatea del Teatre-Museu Dalí

El Teatre-Museu Dalí és un dels espais museístics més singulars del món i el principal símbol cultural de la ciutat de Figueres i dedicat íntegrament a l'obra de Salvador Dalí (1904-1989), que fou concebut pel mateix artista com una obra d'art en si mateixa, on arquitectura, pintura, escultura i imaginació es fusionen en una experiència única. L'edifici ocupa l'emplaçament de l'antic Teatre Municipal de Figueres, inaugurat l'any 1850, i que va servir com centre cultural de la ciutat, però que durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), el teatre va quedar pràcticament destruït a causa dels bombardejos, i durant dècades només se'n van conservar algunes parts de l'estructura.

A finals dels anys seixanta, el polític, mestre, advocat i llavors alcalde de Figueres (1960 - 1973), va proposar a Salvador Dalí la creació d'un museu dedicat a la seva obra, oferiment que l'artista va acceptar, però amb la condició que el museu havia d'aixecar-se sobre les ruïnes del vell teatre, un edifici que ell mateix havia conegut de petit i on, precisament, havia exposat les seves primeres obres. Les obres de construcció es van iniciar el 1968 sota la direcció de l'arquitecte valencià Emilio Pérez Piñero (1935 - 1972), responsable de la gran cúpula geodèsica que avui identifica el museu.

Antic pati de butaques del teatre i exposició del Cadillac i altres elements, com les estatues laterals i la columna on hi ha la barca engalanada

Pérez Piñero, va morir sobtadament i molt jove, als 37 anys d’un accident de trànsit, fet que va obliga a Dalí, a canviar de director de l’obra, que en aquest cas seria l'arquitecte Joaquim de Ros de Ramis (1911 - 1988), conjuntament amb l’arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra i Matas (1916 - 2006), que sota la supervisió directa de Dalí, que controlava fins al més mínim detall de l'edifici, l’obra, en mica en mica. Va anar agafant forma, pràcticament tal com avui es pot contemplar.

El Teatre-Museu Dalí va ser inaugurat oficialment el 28 de setembre de 1974, sense cap rellevància, del perquè fou aquesta data i per tant, a partir de llavors, s’ha anat ampliant les seves col·leccions i espais expositius fins a convertir-se en el principal centre mundial dedicat a l'univers dalinià. Les seves sales acullen pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, joies, objectes surrealistes i nombroses creacions concebudes expressament per a aquest espai; cal remarcar, que l’espai dedicat a les joies es troba en un annex de tot l’edifici.

En quan a la part més espectacular i emblemàtica del teatre-museu, és la gran cúpula transparent que corona l'antic escenari, convertida en un dels símbols de Figueres, on in destaca en el seu interior el conegut Cadillac plujós, tota una relíquia de l’automoció. El vehicle és un Cadillac convertible de la sèrie Sixty-Two, un model molt exclusiu del qual només es van fabricar sis exemplars, i que Dalí va regalar a Gala, fent-lo servir principalment durant els anys que va viure als Estats Units, i amb que van fer un bon grapat de quilòmetres.

Quan Dalí va començar a crear el Teatre-Museu, va decidir transformar aquest cotxe en una nova versió d'una de les seves instal·lacions surrealistes més famoses, el Taxi plujós (Rainy Taxi), que havia presentat per primera vegada a l'Exposició Internacional del Surrealisme de París el 1938.

La col·locació del Cadillac al museu no va ser gens fàcil, ja que el vehicle era d’unes proporcions que impedia l’entrada per les portes d'accés de l'antic teatre, i és per aquest motiu, que fou introduït des de la part superior de l'edifici, mitjançant una gran grua, i el van anar descendint fins el que havia estat el pati de butaques, avui convertit en el pati central del museu, on es pot admirar el Cadillac, però complementat amb altres elements decoratius.

Salvador Dalí i Domènech, traspassaria el 23 de gener de 1989, en el mateix Teatre-Museu, i concretament en la Torre Galatea, que fou la seva última residència, després d’haver tornat de Barcelona, on havia estat ingressat per les cremades produïdes en l’incendi de la seva habitació en el Castell de Púbol.

Després de la seva mort i per voluntat del pintor, quelcom no exempt de polèmica, el cos de Salvador Dalí, reposa sota una cripta de la cúpula principal del Teatre- Museu, la qual no es pot visitar. El tema del lloc de descans de Salvador Dalí, ha estat un tema de molt de debat, ja que, alguns consideren que la última voluntat era descansar a la cripta del Castell de Púbol, al costat de Gala i, altres, consideren que la seva voluntat era descansar en la seva gran obra com és el Museu-Teatre de Figueres.

Sigui quina hagi estat la seva última voluntat, avui el Teatre-Museu Dalí és un dels museus més visitats de tot Espanya i una referència internacional de l'art surrealista. Més que una col·lecció d'obres, representa el testament creatiu de Dalí, un univers fascinant on realitat i fantasia conviuen per sorprendre constantment el visitant.Actualment, el Teatre-Museu Dalí està dins els 60 museus més visitats d’Europa, és el quart més visitat d’Espanya i el segon més visitat de Catalunya, després, del Museu Picasso. Per descomptat, l’ambient Dalí o “Triangle dalinià” encapçala el rànquing del 10 museus de les comarques gironines més visitats, tal com us mostrem en la taula elaborada per Trianglegironí.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA

Vista general d'una de les sales del Museu del Joguet de Catalunya

Al bell mig de Figueres, en la concorreguda Rambla de Figueres i més concretament a l’inici del carrer de Sant Pere, s’hi troba el Museu del Joguet de Catalunya, un espai cultural singular que convida a emprendre un apassionant viatge a través del món de les joguines i dels jocs que han acompanyat diverses generacions d'infants.

Més enllà del seu valor lúdic, aquests objectes constitueixen un testimoni de la història quotidiana, de l'evolució dels costums i de les transformacions socials i tecnològiques dels darrers dos segles.

El museu fou inaugurat el 18 de juny de 1982, gràcies a la iniciativa del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan i Rosa (Figueres, 1940 - 2025), que en reconeixement de la seva tasca, li fou concedida la Creu de Sant Jordi l'any 2007 i el Premi Nacional de Foment de la Creativitat en el Joguet a l’any 2022.

Cases en miniatura

Jocs de Taula

Kokeshis, nines japoneses

La seva dedicació més consistent fou a partir de principis de la dècada dels 60 quan ja havia anat reunint amb els anys, tota una extensa col·lecció de jocs, joguines i documentació relacionada amb aquest univers infantil.

La institució es va instal·lar a l'antic Hotel París, a la casa coneguda com a Casa Terradas, un emblemàtic edifici històric figuerenc construït l'any 1767, per la família de Vilabertran, Albert-Terradas, on hi van viure i fou habitatge familiar successives generacions fins 138 anys després, moment en què es va transformar totalment en quan a la seva funció. Margarida Terradas i el seu marit, Francisco Lagresa, van transformar totalment l’edifici familiar, convertint el que havia estat llar familiar, en un referent hoteler per la ciutat de Figueres; naixia d’aquesta manera el popular Gran Hotel Paris, un centre que rebria al llarg dels anys il·lustres personatges, com Josep Pla, Francesc Macià, i esporàdic en la seva terrassa com Salvador Dalí, Federico Gracia Lorca o Luis Buñuel.

El Gran Hotel Paris, continuaria la seva trajectòria hotelera i de restauració, fins a finals dels anys setanta, quan tancaria definitivament i seria posteriorment transformat en el Museu de Joguet que actualment es pot visitar. El recorregut per les sales del museu permet descobrir una extraordinària diversitat d'objectes: nines de porcellana i de cartró, cavalls de cartró, baldufes, jocs de taula, teatres en miniatura, titelles, animals de peluix, cotxes i trens de llauna, avions, tricicles, jocs de construcció, autòmats, robots i nombrosos altres enginys que han fet volar la imaginació dels més petits.

Entre les peces més representatives destaquen les joguines mecàniques, accionades mitjançant mecanismes de corda, així com els objectes relacionats amb els primers espectacles d'imatges en moviment. A través d'aquestes peces, el visitant pot observar com els avenços tècnics i industrials han influït en la fabricació de joguines i com els gustos, les modes i les formes d'entreteniment han anat canviant al llarg del temps.

Les joguines, a més, expliquen moltes coses sobre la societat que les va crear, ja que les cases de nines, els jocs de construcció, com el famós “Mecano”, els soldats de plom o els vehicles en miniatura reflecteixen no solament les preferències infantils de cada època, sinó també els valors, les aspiracions i els models socials que es transmetien de generació en generació.

Un dels atractius més singulars del museu és la presència de joguines vinculades a figures destacades de la cultura internacional i catalana en particular. Entre aquestes peces, ocupa un lloc especial el conjunt relacionat amb Salvador Dalí, que permet acostar-se a una faceta més íntima del genial artista empordanès: la seva infantesa.

El museu conserva objectes relacionats amb els primers anys de Dalí i amb el seu entorn familiar, entre els quals destaca l'osset de peluix conegut com a “Don Osito Marquina”, vinculat als records familiars de l'artista i a l'amistat que l'uní amb el poeta Federico García Lorca. La col·lecció també inclou joguines que havien pertangut a personalitats com Joan Brossa, Quim Monzó, Ernest Lluch, Terenci Moix i Salvador Puig Antich, entre d'altres. D'aquesta manera, els objectes exposats adquireixen una dimensió biogràfica i sentimental que va molt més enllà del seu valor material, o del simple fets d’exposició d’estris per a la mainada.

El Museu del Joguet de Catalunya no és únicament un espai dedicat a la nostàlgia i dels records d’una etapa de la vida, sinó que la seva col·lecció també permet comprendre com ha evolucionat la manera d'entendre la infantesa, l'educació i el lleure, i per més extensió, la societat en general, sobre tot a finals del segle XX i principis del segle XXI.

També cal fer esment, que entre els seus àmbits d'interès hi ha les joguines adaptades per a infants amb discapacitat visual, els objectes creats per infants sahrauís als camps de refugiats de Tindouf i les joguines que van acompanyar persones exiliades i refugiades després de la Guerra Civil espanyola. Una mostra i un testimonis, que recorden que el joc forma part de les necessitats humanes més bàsiques, fins i tot en circumstàncies difícils, com guerres, exilis i altres misèries, on la imaginació pot esdevenir una font de consol, aprenentatge i esperança.

El museu disposa, a més, d'un centre de documentació i recerca especialitzat en jocs i joguines, fet que reforça la seva dimensió patrimonial i el seu interès per als investigadors, els col·leccionistes i totes aquelles persones que vulguin aprofundir en la història d'aquest univers infantil.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DE L'EMPORDÀ

Vista general d'una de les sales del Museu de l'Empordà

En la mateixa i cèntrica Rambla de Figueres, s’hi troba el Museu de l’Empordà, una institució cultural que convida a descobrir la història, el patrimoni i la creativitat artística d’un territori amb una personalitat ben definida. Més que un espai dedicat a conservar i exposar obres d’art, el museu constitueix un testimoni de la riquesa cultural empordanesa i de la seva evolució al llarg del temps.

Els seus orígens es remunten a l’any 1946, quan l’Ajuntament de Figueres va aprovar la creació del museu, fruit d’una llarga voluntat ciutadana de disposar d’un espai que reunís i difongués el patrimoni artístic i arqueològic de la comarca alt empordanesa.

Tanmateix, la història de les seves col·leccions és anterior, ja que cal situar-ne els antecedents a finals del segle XIX, quan l’Institut Ramon Muntaner de Figueres va començar a reunir obres d’art i altres materials culturals, entre els quals hi havia peces procedents de dipòsits del Museu del Prado.

Figura femenina d'Anton Casamor i d'Espona

Durant els primers anys, el museu va tenir la seu a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, fins que l’augment dels seus fons va fer necessària la construcció d’un edifici propi, fet que es va materialitzar amb la construcció de la seu actual, obra de l’arquitecte i pintor figuerenc Alexandre Bonaterra i Matas (Figueres, 1916 - 2006).

L'edifici fou inaugurat a l’any 1971, i va néixer amb la voluntat d’acollir les col·leccions arqueològiques, històriques i artístiques, i ha esdevingut, amb el pas de les dècades, un referent cultural de la capital de l’Alt Empordà. Cal esmentar que el lloc on avui hi ha l’edifici del museu, hi havia hagut un antic edifici conegut com la Casa del Governador existent en el segle XIX, i que fou enderrocat per tal de construir-hi posteriorment l’edifici de la Cambra Agrària de l’Empordà, que també fou enderrocat a l’any 1968, per tal de edificar l’actual edifici del Museu de l’Empordà.

Pel que fa als seus fons, el Museu de l’Empordà conserva una notable diversitat de peces que permeten resseguir diferents períodes de la història i de la creació artística. La col·lecció arqueològica inclou materials prehistòrics i ceràmiques de tradició grega, mentre que els fons artístics abracen des de l’escultura medieval fins a la pintura i l’escultura dels segles XIX, XX i XXI. En aquest marc artístic, si poden trobar obres d’artistes de gran rellevància, com Salvador Dalí, Ramon Martí Alsina, Ramon Casas, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Josep Maria de Sucre i Antoni Tàpies, entre molts altres creadors vinculats a la història de l’art català.

Una de les seves singularitats és precisament la presència destacada de l’art empordanès, amb creadors que han contribuït a configurar una identitat artística pròpia, ja que des dels primers pintors vinculats al territori fins a figures com Dalí i altres artistes contemporanis, les col·leccions permeten comprendre com el paisatge, la llum mediterrània, la societat i la sensibilitat cultural de l’Empordà han inspirat diferents generacions de creadors.

En la seva proposta expositiva actual, el museu va més enllà d’una presentació cronològica convencional, ja que es una col·lecció que s’articula al voltant de la relació entre les persones i els llocs, i convida a reflexionar sobre la memòria, el paisatge, les relacions humanes i la identitat col·lectiva. Aquesta mirada contemporània posa en diàleg peces de diferents èpoques i disciplines, i mostra com el patrimoni no és únicament una herència del passat, sinó també una font de preguntes i significats per al present.

La visita es completa amb les reserves visitables de la tercera planta, on es conserva una part de les obres que no formen part del recorregut expositiu habitual, degut a la seva amplia col·lecció. Tanmateix, aquest espai permet apropar-se al treball de conservació i custòdia que hi ha darrere de qualsevol museu i descobrir la dimensió d’una col·lecció que continua creixent i enriquint-se. En definitiva, el Museu de l’Empordà és una visita d’interès per a tothom qui vulgui conèixer millor la història cultural de Figueres i de la comarca de l’Empordà, un indret on l’arqueologia, la pintura i l’escultura dialoguen amb la realitat contemporània, i on l’art esdevé una finestra privilegiada per comprendre l’essència d’un territori que ha fet de la creativitat una de les seves senyes d’identitat.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DE LA TÈCNICA DE L'EMPORDÀ

Vista general d'una de les sales del Museu de la Tècnica de l'Empordà

En el carrer dels Fossos de Figueres s’hi troba el Museu de la Tècnica de l’Empordà, un espai cultural singular dedicat a preservar i divulgar la història dels invents mecànics que van transformar la vida quotidiana, el món del treball i les comunicacions, especialment durant els segles XIX i XX.

Més que una simple exposició de màquines antigues, el museu proposa un viatge a través del progrés tecnològic i dels canvis socials que van acompanyar la industrialització, i es pot afirmar amb rotunditat, que és el millor museu tècnic de les comarques gironines.

Descriure aquest museu, és descriure la passió i la il·lusió pel col·leccionisme, fet que va néixer de la iniciativa de dues persones, d’en Pere Padrosa Puignau, i de la seva muller, Margarida Pierre Mallol, ambdós van fer possible amb il·lusió i perseverança l’extraordinària col·lecció que avui es pot visitar i gaudir, de la gran quantitat de màquines, vehicle, enginys i altres estris que exposa el museu.

D’aquesta manera amb un recolzament mutu, van convertir una afició personal en un projecte cultural obert a la ciutadania, que va donar lloc a la Fundació Pere Padrosa Puignau – Margarita Pierre Mallol i al museu que avui conserva aquest llegat; una tasca que no fou fàcil, com la majoria de col·leccions privades, que pràcticament no tenen suport de cap tipus d’administració.

En aquest cas en concret de la tasca portada a terme per Pere Padrosa i la seva muller, Margarida Pierre, després d’anys d’esforç i sacrifici, principalment econòmic, ja que la il·lusió de les troballes ja compensava moralment i de sobres l’afició pel col·leccionisme, l’any 2010 la iniciativa i la tasca que portaven fent durant molts anys, fou reconeguda per l’Ajuntament de Figueres, amb la concessió de la Fulla de Figuera, condecoració d’argent pròpia de la ciutat. A partir d’aquell moment, el Museu de la Tècnica de l’Empordà, ha estat sempre reconegut com a part integral dels museus de la ciutat de Figueres, que avui compta amb sis entitats museístiques; i a més, també és una entitat reconeguda per altres administracions estatals i europees.

Aquest fet és important, ja que molts dels museus que avui es poden visitar, són fruit d'anys d'esforç, recerca i destresa de col·leccionistes, que alguns han tingut sort d’un recolzament, però altres no, el cas més conegut és la col·lecció de Tomàs Mallol i Deulofeu, que es pot visitar en el Museu del Cinema de Girona.

Altres col·leccions privades com la d’Automòbils de Salvador Claret o el Gran Museu de la Màgia de Xavier Sancliment “Xevi” encara es poden visitar, en canvi altres com la col·lecció tècnica d’Antoni Escubedo, la col·lecció de Ràdios antigues de Robert Deulofeu o el Museu de la Guerra del Vietnam de Martí Demiquels, entre molts altres, no són visitables i fins i tot, han tancat, en alguns casos per traspàs de la persona col·leccionista i altres per cap ajut i suport institucional de cap tipus.

Màquina d'escriure MIGNON (1923)		Màquina de cosir Peugeot (1892)		Càmara fotogràfica KORONA		Motocicleta MOTOBÉCANE (1920)

Descriure les seccions, màquines, rellotges, vehicles i moltíssims estris que s’hi exposen en la gran diversitat de sales, és una tasca llarga i per tant, el millor punt d’inici és veure la web de que disposa el museu i posteriorment, una visita pausada, sense pressa a tot l’exposició museística que ofereix, que a més dóna la oportunitat de fer-la guiada, amb cita prèvia. Contemplar l’àmplia exposició de rellotges, màquines d’escriure o màquines de cosir, és una de les mostres de l’amplia tasca que van fer durant molts anys, en Pere Padrosa i la seva muller Margarida Pierre.

Un altre aspecte interesant, és la seu o edifici del museu, el qual disposa també d’una història pròpia que mereix ser explicada, la qual s’inicia a l’any 1944, quan la família Padrosa va adquirir l’immoble per instal·lar-hi el seu habitatge a la primera planta, amb les oficines i taller de l’empresa a la planta baixa. Quan l’activitat empresarial es va traslladar a altres indrets de Figueres, després de 1994, l’edifici es va adaptar per acollir la fundació i el museu, i de l’immoble antic se'n van conservar la façana i l'escala original, mentre que la resta es va transformar per adequar-la a les necessitats expositives; anys després l’empresa Padrosa es va desplaçar a la veïna localitat de Llers.

Pere Padrosa i Margarida Pierre		Cartell (Fragment)

En conclusió la col·lecció del museu aplega més de tres mil objectes exposats, procedents d'una col·lecció privada, i que és molt més àmplia, l’interès de la qual rau en la diversitat de les peces com en la possibilitat de comprendre com els invents van modificar progressivament els costums, les professions i les formes de comunicació i de viure de la societat.

En definitiva, el Museu de la Tècnica de l'Empordà és un espai on el passat industrial recupera vida i significat, i que mereix una visita la qual permeti descobrir la bellesa i l'enginy dels objectes que van transformar el món modern, i que recorda que darrere de cada avenç tecnològic, hi ha hagut sempre la curiositat, la creativitat i l'esforç de les persones que ho han fet possible.

Pere Padrosa i Puignau (Figueres, 1934 - 2024) fou un empresari empordanès que va tenir un paper destacat en el desenvolupament i l'expansió internacional del negoci familiar del transport de mercaderies, fundat pel seu pare, amb orígens de quan el transport era principalment en carros tirats per mules i cavalls i, posteriorment, amb camions primitius i atrotinats, però que ho aguantaven tot.

Margarida Pierre Mallol (Figueres, 1938) va compartir amb el seu marit aquesta vocació col·leccionista i la voluntat de preservar els testimonis materials del progrés tecnològic, on la seva participació, suport i la il·lusió que va saber transmetre-li en tot moment, fou essencial en la formació de la col·lecció, mitjançant la recerca, l'adquisició, conservació d'objectes procedents de diferents èpoques i indrets, els quals molts d’ells van adquirir en diferents països europeus, en els seus múltiples viatges a la recerca de peces úniques.

+ INFORMACIÓ

CASA NATAL DE SALVADOR DALÍ

Una proposta d'audivisuals i d'elements interactius de gran nivell didàctic

La Casa Natal de Salvador Dalí és un espai museístic especialment interessant, perquè permet apropar-se als primers anys de vida del genial artista empordanès i descobrir l’entorn familiar, social i urbà que va envoltar la seva infantesa. L’edifici, amb el seu valor arquitectònic, acull una proposta museística de gran qualitat que convida el visitant a endinsar-se en els orígens personals i familiars del pintor.

La casa on va néixer Dalí és un edifici modernista situat al carrer de Monturiol, número 6, de Figueres, que avui ha estat transformat en un espai museístic de gran interès cultural, concebut per apropar-nos a la dimensió més íntima i personal dels primers anys de vida del geni empordanès.

Obra de l’arquitecte modernista figuerenc Josep Azemar i Pont (1862-1914), l’edifici va ser construït a finals del segle XIX. En aquesta casa hi va néixer Salvador Dalí i Domènech, l’11 de maig de 1904. El seu pare, Salvador Dalí Cusí (1864-1950), hi exercia de notari, mentre que la família residia a l’entresol de l’immoble. La unitat familiar estava formada pel matrimoni, Salvador Dalí Cusí i Felipa Domènech i Ferrés (1874-1921), i els seus fills.

Façana d'entrada a la Casa Natal de Salvador Dalí

Abans del naixement del pintor, el matrimoni havia tingut un primer fill, també anomenat Salvador Dalí i Domènech (1901-1903), que va morir quan encara era un infant. Després d’aquesta pèrdua, quan va néixer el segon fill, els pares li van tornar a posar el mateix nom. Posteriorment, el 1908, va néixer Anna Maria Dalí i Domènech (1908-1989), germana del pintor.

L’octubre de 2023 es va inaugurar aquest espai museístic, que presenta la vida de l’artista mitjançant un recorregut progressiu i una acurada combinació d’imatges, documents i objectes relacionats amb la seva trajectòria. Es tracta d’una proposta innovadora i d’una experiència immersiva que convida a conèixer la dimensió més íntima i humana de Dalí, des de la seva infantesa a Figueres fins a la projecció internacional que assoliria al llarg de la seva vida.

Lluny de limitar-se a una exposició convencional, basada en la presentació estàtica d’objectes i decorats, el recorregut combina recursos audiovisuals i elements interactius, com ara hologrames, finestres que parlen, calidoscopis gegants i paisatges immersius, que contribueixen a fer de la visita una experiència singular. Mitjançant aquests recursos, el visitant pot endinsar-se en el món personal de Dalí, conèixer el seu entorn familiar, la relació amb els seus pares i la seva germana, la formació artística i l’evolució de la seva personalitat, així com descobrir les seves facetes d’escriptor, pensador, creador i personatge mediàtic.

Un dels aspectes més suggeridors de la visita és el diàleg entre la veu narrativa i la del mateix Dalí, reconstruïda a partir de fragments dels seus escrits, entrevistes, declaracions i reflexions. D’aquesta manera, el museu ofereix una aproximació sensorial i alhora biogràfica a un artista de personalitat extraordinària, tot establint un vincle entre els seus primers anys de vida i l’univers creatiu que el convertiria en una figura de projecció mundial.

La Casa Natal de Salvador Dalí constitueix, així, una peça important del patrimoni cultural i museístic de Figueres, alhora que representa un complement ideal a la visita del Teatre-Museu Dalí, situat a la mateixa ciutat. Tot plegat, sense oblidar la resta d’ofertes culturals i museístiques que la capital de l’Empordà posa a disposició dels visitants, convertint-la en una destinació de referència per als amants de l’art, la història i la cultura.

+ INFORMACIÓ

MUSEU DE LA ELECTRICITAT

Vista general d'una de les sales del Museu de la Electricitat

En primer lloc, cal esmentar que el Museu de l’Electricitat de Figueres no és un museu que es pugui visitar regularment ni disposa d’un horari d’obertura habitual, ja que és propietat de la Fundació Endesa i les visites s’han de programar prèviament.

Situat al carrer de Sant Josep, número 21, de Figueres, es tracta d’un espai dedicat a preservar i divulgar la memòria dels primers temps de l’electrificació de les comarques gironines. La seva col·lecció constitueix un testimoni d’un dels avenços tecnològics més transcendents de la història contemporània, que va transformar profundament la manera de viure, treballar i comunicar-se de la societat.

Per comprendre la importància d’aquesta revolució, cal recordar les aportacions de l’enginyer i inventor d’origen serbi-croat Nikola Tesla (1856-1943), que va contribuir decisivament al desenvolupament dels sistemes polifàsics de corrent altern i dels motors d’inducció, enfront dels sistemes de corrent continu impulsats, entre d’altres, per Thomas Edison (1847-1931).

Rodet d'una turbina hidràulica Pelton, típica en l’accionament d’alternadors en embassaments hidràulics

Tots dos sistemes van tenir un paper destacat en els inicis de l’electrificació, si bé el corrent altern acabaria imposant-se en gran part de les xarxes de transport i distribució d’electricitat gràcies als avantatges que oferia per transmetre energia a llargues distàncies.

El museu acull una singular col·lecció de peces, aparells i documents procedents de l’empresa Hidroelèctrica de l’Empordà, SA, fundada el 13 d’agost de 1913, en un període en què l’expansió de l’energia elèctrica començava a modificar progressivament el paisatge industrial i la vida quotidiana de les poblacions empordaneses i gironines. A través dels materials conservats, el visitant pot descobrir els inicis de la producció i distribució de l’electricitat, les seves primeres aplicacions i els aparells que van fer possible la incorporació progressiva d’aquesta nova font d’energia a les llars, als tallers, a les fàbriques i als serveis públics.

Es tracta d’un recorregut per una etapa decisiva de la modernització, quan la il·luminació elèctrica i els nous recursos tecnològics començaven a obrir un horitzó de possibilitats fins aleshores inimaginables. Avui dia, l’electricitat s’ha convertit en un recurs indispensable per a la vida quotidiana i és present, d’una manera o altra, en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat.

Més enllà del valor tècnic dels objectes exposats, la col·lecció permet comprendre la importància de l’electricitat com a motor de transformació econòmica i social. La seva implantació va contribuir a modificar els ritmes de treball, les condicions de vida, els sistemes de producció i les formes de comunicació, alhora que va afavorir el desenvolupament industrial i la progressiva modernització de les poblacions.

El Museu de l’Electricitat representa, de manera acurada i organitzada, un espai de memòria del patrimoni industrial i tecnològic de les comarques gironines, amb una atenció especial a la història de l’electrificació de l’Alt Empordà. La conservació de les peces i dels testimonis d’aquesta transformació permet preservar un llegat que ens ajuda a comprendre millor l’evolució econòmica i social del territori. En definitiva, una visita que, malgrat les limitacions d’accés, convida a mirar amb perspectiva un recurs energètic que avui considerem imprescindible i quotidià, però que va representar una autèntica revolució en la història de la humanitat.

+ INFORMACIÓ
		Fondo histórico