contacte  -  mapa web
 
Selva Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
 

Maçanet de la Selva

MUNICIPIS DE TURONS

Maçanet de la SelvaMaçanet de la Selva és una antiga població que data del segle XI situada entre la plana i la muntanya, de clar origen volcànic i a prop en temps pretèrit del conegut Estanys de Sils.

Tot i que la data d’una antiga població és del segle XI, no deixa que aquestes terres ja estaven ocupades en temps prehistòrics, tal com ho confirma diferents troballes i restes en turons i per la zona de Cal Coix, al costat de la N-II.

Més posteriorment hi ha presència de restes ibèriques on la part més coneguda és la zona de Montbarbat, avui ocupada bona part per una urbanització, com també s’han trobat diferents troballes i restes que confirmen la presència de pobladors en temps dels romans.

La primera referència de Maçanet de la Selva és en un document de vendes de terres de l’any 919 a diferents indrets del municipi, territori en aquella època molt més extens de l’actual ja que incloïa terres avui pertanyents a Llagostera, Vidreres i Lloret de Mar.

A l’any 1106 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el Gran va fer donació a Guerau II vescomte de Cabrera de diversos castells i propietats, possiblement per la col·laboració i ajut que va donar a Ramon Berenguer III en la conquesta de Balaguer, que es convertiria en capital del Comtat d’Urgell.

Carrer de l'església
Una finestra de l'Hostal del Cavaller
 

Hostal del Cavaller (s.XIV)

En aquestes propietats hi havia el Castell de Torcafelló que estava emplaçat en la parròquia o paratge de Sant Llorenç de Maçanet, i que avui també se’l coneix com a Torre de Sant Jordi, i on hi van viure fins l’any 1213 la família dels Maçanet per exprés desig dels Cabrera. Amb els anys la propietat va anar canviant de mans, tot i que devia tenir el seu paper en el transcurs de la història de Maçanet, donat que en el transcurs de les Guerres Carlines (1833 – 1876) una part de la torre de defensa fou enderrocada com a represàlia.

Per referència escrita de l’any 1395 ja es coneixia que Maçanet tenia el títol de “Vila”, és a dir una distinció entre “poble” i “ciutat”, i que li donava a la població que el tenia certs privilegis que en gaudien els seus habitants. El cas més conegut per les seves conseqüències històriques i geogràfiques  és l’enclavament de Llívia.

Una de les condicions d’obtenir el grau de “Vila” era el nombre d’habitants, i sembla que al llarg de molts anys Maçanet reunia aquesta característica, tot i que com molts altres indrets l’índex demogràfic va patir alts i baixos, degut a guerres, pesta, sequeres o altres infortunis.

Església parroquial de Sant Llorenç
Carrer de l'Església
 
Jardins del Passeig de Sant Llorenç

Al llarg del segle XIX i XX, Maçanet de la Selva ha estat un municipi bàsicament agrícola i ramader, i en menys mesura de petits tallers i d’oficis artesanals, fins que a partir dels anys 60 hi va començà proliferar diferents tipus d’empreses que van permetre la creació de molts llocs de treball i d’un desenvolupament industrial del municipi.

Ja en els anys 70 es van portar a terme dos fet molt importants pel que va a l’ordenació del territori i elements que comportarien canvis en els successius plans generals d’ordenació. D’una banda va ésser la construcció de zones residencials o urbanitzacions de primera i segona residència, com la de Montbarbat, Mas Altaba o el Residencial Parc. I per l’altre, la construcció a l’any 1975 per la meitat del municipi, de l’autopista AP-7 també coneguda com Autopista del Mediterrani, ruta que comunica de forma continua (amb trams de pagament i altres que no),  la població de Guadiaro (Cádiz) fins a La Jonquera, passant per Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona, fins arribar a la frontera amb França, que connecta amb la A-9. A nivell europeu la AP-7 i la A-9 són la mateixa, la E-15.

Palau de Foxà
Jardí d'infància carrer Gaudí/Marina
 
Zona d'esbarjo El Molí

La presència de l’autopista pel seu municipi, tot i ésser un inconvenient pel territori, va aportar l’avantatge de disposar de entrada i sortida (Lloret de Mar/Sant Feliu – Peatge Nº 9) que va permetre una bona comunicació i per tant un desenvolupament industrial del municipi, tot i que ja disposava de dos punt de comunicació importants, la N-II a uns 2 Km. I estació de tren a uns 8 Km.

A part del desenvolupament propi de la població, de la millora de les comunicacions i reordenació del territori, Maçanet de la Selva, també ha tingut cura en restaurar i recuperar part de la seva historia, sobre tot pel que fa als edificis històrics destacant, el Castell de Torcafelló, el Pou del Glaç o la capella de Sant Sebastià.

 

CASTELL DE TORCAFELLÓ O TORRE DE SANT JORDI

Tal com s’ha esmentat en la part superior, a l’any 1106 el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el Gran (Rodés, Occitània, 1082 – Barcelona, 1131) va fer donació a Guerau II (1105 – 1132) vescomte de Cabrera i primer vescomte d’Àger, de diversos castells i propietats, possiblement per la col·laboració i ajut que va donar a Ramon Berenguer III en la conquesta de Balaguer (1105), que es convertiria en capital del Comtat d’Urgell.

El castell de Torcafelló va ésser construït pels vols de 1080 tot i que, les referències escrites no són fins l’any 1106 per les donacions descrites anteriorment per Ramon Berenguer III a Guerau II. El castell fou una edificació important amb un bon nombre de dependències, una capella dedicada a Sant Jordi, emmurallat en tot el seu perímetre i amb fossar, i amb una superfície construïda d’uns 500 metres quadrats.

Castell de Torcafelló
Castell de Torcafelló
 
Torre Marata

Des dels orígens va pertànyer als vescomtes de Girona que a partir de l’any 1144 va passar a ser del vescomtat de Cabrera, en temps de Ponç II. Anys més tard, el seu net Ponç III ( ?  – 1199), va demanar protecció i va jurar fidelitat al rei Alfons I d’Aragó (1073 – 1134) per a poder ésser investit senyor del Castell de Torcafelló. De fet, d’una manera o altre Alfons I es va cobrar les gestions que va fer al seu favor, quan Ponç III fou presoner dels castellans.

El nom del castell sembla que prové d’una família resident al castell que va prendre el nom de Torcafelon, torrafellona i/o que finalment va derivar a Torcafelló, i que hi van residir fins l’any 1385. Aquestes referències continuen fins el segle XVI, quan es deixa de tenir documentació referent al castell i la relació amb els Torcafelló.

A l’any 1784 era un santuari que fins hi tot tenia habitacions per a peregrins i que així va continuar fins l’any 1842, quan va patir les conseqüències de la tercera desamortització de Mendizábal. L’edifici va tenir el seu paper d’importància durant les carlinades o guerres carlines, que fins hi tot es va destruir part del castell a causa de represàlies bèl·liques.

A partir del 2001 un equip d’arqueòlegs de la UdG han treballat en el recinte per tal d’aclarir i esbrinar més dades sobre aquesta edificació medieval tant maçanetenca.

 

 

 

 


Escut de Maçanet de la Selva

Escut
Bandera

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
6.887 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Maçanetenc, maçanetenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
45,6 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
151 Hab/Km2
COMARCA
Selva
PARTIT JUDICIAL
Santa Coloma de Farners
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Santa Coloma de Farners
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17412
MERCAT SETMANAL
Dimecres
COORDENADES GPS
Latitud N 41.777070º - Longitud E 2.732556º
ALTITUD
100 metres
CIUTAT AGERMANADA
Quesada (Jaén)
FESTA MAJOR
10 d'Agost per Sant Llorenç
   
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT
   

 

Facebook
El temps a Maçanet de la Selva
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

MAÇANET DE LA SELVA, Taller d'Història de Maçanet de la Selva, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1994
EL MONTSENY, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1995

Escrits i Documents relacionats
  La Selva, comarca d'aigua
Internet Internet
 
Maçanet de la Selva On Line
Grup de Música i Teatre El Gínjol
Escola de Música
Shum Maçanet
Club Cicliste Maçanet

Centre d'Estudis Selvatans
Narcís Munsó - Fotografia, poesia i natura
La Selva Comunica

Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Mapes Plànols i Mapes
  Maçanet de la Selva
 
  POU DE GLAÇ DE BUSCASTELL
Veïnat de Martorell
 

La obtenció de gel o la conservació aliments, medicaments o altres productes i substàncies, s’ha convertit actualment en una tasca senzilla i pràctica, ja sigui a nivell industrial com domèstic.

Però aquesta tasca de passar un líquid a un estat sòlid o de que un producte es conservi a una temperatura per sota de l’ambiental, no ha estat al llarg de segles una tasca simple i de fàcil obtenció, sinó un handicap que moltes vegades, com en el cas dels aliments, ha estat substituïda la seva conservació, per altres tècniques de conservació com durant segles fou el salat, adobament o conserves.

Treballadors tallant blocs de gel en el riu Anoia, un treball similar que feien a la
Riera de Santa Coloma i Estanys de Sils,
el de Buscastell.
© Carles Querol

Tot i que la tècnica de conservació amb neu i gel ja era coneguda en temps dels romans, no fou sinó a partir del segles XVI quan es va anar desenvolupant un tipus de construcció especifica, coneguda amb noms com: pou de neu, pou de glaç, poua, cava, casa de neu o simplement nevera, per tal de poder conservació i guarda neu o gel, a fi d’ésser emprada, quan fos necessari, sobre tot en temporada estiuenca.

L’activitat d’aquestes construccions de tipus càmeres de conservació, eren de fet negocis o el que es diria actualment una empresa de fred o frigorífica, dedicades al proveïment d’aquest estat sòlid de l’aigua, i que van ésser molt actives fins a mitjans del segle XIX.

El cop de gràcia que va suposar el punt i final a aquestes activitats centenàries va venir de la mà de Louis Abel Charles Tellier (Amiens,1828 - Paris,1913). Tellier era un enginyer francès, que en base a les teories del científic anglès Michael Faraday (1791 - 1867) que havia fet en els laboratoris d’investigació Davy-Faraday sobre liquació del clor i altres gasos, aconseguint temperatures per sota del 0º Celsius, i també, tenint en compte les investigacions fetes per Charles Thilorier  i el seu fill Adrien, descobridors del gel sec  i neu carbònica (dry ice).

Charles Tellier

Charles Tellier (1828-1913), enginyer francès que amb la invenció de la màquina frigorífica posà fi als pous de glaç

Tellier basant-se en aquestes teories científiques, va transportar aquests principis de la física i química a l’enginyeria, fet que ho aconsegueix quan a l’any 1858 desenvolupa la refrigeració artificial a través d’una màquina frigorífica amb amoníac líquid, iniciant així el camí cap a l’obtenció de fred domèstic i industrial.

La primera utilitat del seu invent fou a l’any 1868 quan un vaixell anglès fou equipat amb càmera frigorífica podent fer un carregament de carn des de l’Argentina fins a Europa, arribant el producte en bon estat de conservació i permetent el seu consum després de vint-i-tres dies de viatge.

A partir d’aquí, l’evolució de la industria del fred ha estat espectacular. A nivell domèstic apareixen les neveres, un electrodomèstic no elèctric que permet la conservació i fred a través d’una barra de gel en el seu interior.

Posteriorment, apareix el frigorífic, un electrodomèstic d’accionament elèctric a través d’un grup de doble circuit controlat per un termòstat, en base al cicle de Carnot. El grup del frigorífic “no fa fred”, sinó que extreu calor del seu interior i com a conseqüència baixa la temperatura. Posteriorment, apareix un nou electrodomèstic molt útil en l’actualitat per a la conservació del aliments per períodes llargs, el congelador.

Producció industrial de gel en barres o per a ser triturat a Granton Harbour, Edinburg
© Granton Ice Company (Middle Pier)

A partir doncs de la producció del fred industrial i domèstic mitjançat tecnologia del fred, fa que els tan útils magatzems de gel al llargs de segles, coneguts com pous de glaç, deixin de tenir sentit i utilitat, fet que propicia la seva desaparició, quedant només el record històric de la seva importància en el passat.

En tota la Península Ibèrica hi ha restes de multituds d’aquest tipus de construccions, i evidentment també estan presents en la franja mediterrània i, les comarques gironines no en són alienes.

Pou de Glaç de Buscastell, Maçanet de la Selva
Pou de glaç de Buscastell

En diferents punts de les comarques gironines hi ha presència d’aquest tipus d’instal·lacions, com a Bescanó, Boadella, Santa Coloma de Farners o La Bisbal d’Empordà, i segurament molts altres indrets i municipis, que el pas del temps a esborrat la seva existència.

Pou de Glaç de Buscastell, Maçanet de la Selva
Galeria del Pou de glaç

El més ben conservant de les comarques gironines és el pou de glaç de Buscastell, en terme municipal de Maçanet de la Selva. Situat en el veïnat de Martorell, es tracta d’una obra civil de l’any 1650 propietat segons documentació de l’època de Miquel Buscastell, i que fou restaurat en cinc anys, des del 1997 fins el 2002 per part del Taller d’Història de Maçanet.

Pou de glaç de Buscastell, Maçanet de la Selva

Interior del pou de glaç

Considerat el més alt de tot Catalunya, té unes dimensions pocs habituals, amb una figura interior d’un diàmetre mitjà de 8,85 metres i una alçada de 11,20 metres. La paret és de pedra granítica d’uns 0,80 metres de gruix i està cobert per una cúpula, amb una obertura en la part superior. Per on s’introduïen els blocs de gel, i una altra en la inferior, de vigilància i accés a l’interior.

La font de producció del gel era la Riera de Santa Coloma que és troba a poc més d’un quilòmetre i mig, o els estanys de Sils a uns cinc quilòmetres, sempre en època hivernal.

El gel que era trossejats es transportava fins el pou on s’acabava de torcejar i s’emmagatzemava barrejat amb branques i plantes per tal d’afavorir la seva conservació fins el període estival, i poder ésser distribuït per molts de punts de les comarques, sobre tot Girona i també Barcelona.

Entorns del Pou de Glaç de Buscastell, Maçanet de la Selva

Entorn d'on està situat el pou
de glaç de Buscastell

Actualment és curiós pensar com podien en aquella època fer desplaçaments amb un producte tan vulnerable, amb uns medis de transport tant rudimentaris com els emprats pels traginers, que no eren altres que el carro amb cavalls i, amb unes comunicacions viàries tant precàries. Es veu que el viatge sempre el feien de nit, si s’estimava que la pèrdua podia anar entre el 20 i 30% del producte.

Taller d'Història de Maçanet
Els pous de glaç
El Pou de Buscastell
Restauració del Pou Buscastell
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal