contacte  -  mapa web
 
Selva Bemer
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
 

Lloret de Mar a Tossa de Mar

CALA ES FRARES

El camí de ronda GR-92 del nord de Lloret de Mar s’inicia a partir de la platja de la Caleta, a sota del Castell d’en Plaja.  Després de travessar un petit túnel, s’arriba a una petita platja, molt rocosa, d’aigües cristal·lines, però pràcticament sense sorra, coneguda com Cala Es Frares.

Una delícia pels qui els hi agrada l’aigua i les roques, però incomoda pels que vulguin estirar-se a prendre el sol, una avantatge pot ésser la seva tranquil·litat, que donades les seves característiques és poc freqüentada.

Cala Es Frares Cala Es Frares Cala Es Frares
Accés a través del tunel
Cala Es Frares
 
Cala Es Frares

CALETA D'EN TRONS

La caleta d’en Trons és la següent cala que ve després d’haver passat la Cala Es Frares. Es una platja més petita de la d’Es Frares, però disposa de serveis i a més, d’una àrea de sorra daurada combinada amb roques, és a dir, pel gust una mica de tothom.

Com que és una caleta semi urbana i per tant, amb accés directe a través del paratge urbanitzat conegut com La Montgoda, es una cala més freqüentada que l’esmentada anteriorment.

Caleta d'en Trons Caleta d'en Trons Caleta d'en Trons
Caleta d'en Trons i camí de ronda
Caleta d'en Trons
 
Caleta d'en Trons i camí de ronda

També disposa d’un mirador amb excel·lents vistes tan a la mateixa cala com la costa que queda al sud, i un espai de descans si el que es fa és l’agradable recorregut del GR-92 també conegut com “Els grans camins de l’aigua” que promociona el Consell Comarcal de La Selva.

 

CALA TORTUGA

Aquesta cala és la ultima que es troba i quan s’acaba el camí de ronda que s’inicia en la platja de Sa Caleta sota el Castell d’en Plaja. Es tracte més que una cala, d’una caleta petita, sense sorra i amb roques, poc adient per gaudir de prendre el sol.

Un cop s’arriba a aquesta petita caleta, s’acaba el camí de ronda, després cal agafar aire i forces per a superar un desnivell en positiu de uns 40 metres fins arriba a l’avinguda de la Tortuga de la zona urbanitzada de La Montgoda. Al que no li vingui de gust fer aquesta remuntada, sempre té la opció de tornar a Lloret de Mar pel mateix camí de ronda.

Cala de Sa Tortuga Cala de Sa Tortuga Cala de Sa Tortuga
Cala de Sa Tortuga
Cala de Sa Tortuga
 
Cala de Sa Tortuga

CALA GRAN

Malgrat el seu nom, la Cala Gran no té més d'uns 100 metres de llargada amb una amplada d'uns 15 metres, enclavada doncs, en una petita badia que manté els característics colors del verd, el marró i el blau. Es un racó no fàcil de trobar, degut que està darrera de la urbanització la Montgoda, no essent el seu accés fàcil.

Es una platja de poca fondària i a més no és que predomini la sorra, tot el contrari està farcit de còdols que no fan de l'estada un lloc molt adient per a estendre la tovallola i gaudir d'un bon coixí per la carcanada.

 

PLATJA DE CANYELLES

La Cala Canyelles és la més popular i la que primer es va començar a urbanitzar a principis de boom turístic. Es podria compara a la platja de Fenals, tot i que aquesta última manté un entorn i una qualitat medi ambiental que no té Cala Canyelles.

Es un lloc adient pel que buscar una ampla i llarga platja amb aigua i sorra de bona qualitat, a més d’una àmplia gama de serveis com càmping, apartaments, port esportiu, bars o restaurants. També disposa d’equipaments i accessos per a persones disminuïdes, espai de salvament de la Creu Roja i una variada oferta d’espais per a gaudir de l’estada a la platja, jugant o llogant algunes de les embarcacions que s¡hi poden trobar.

La cala no arriba als 500 metres i es troba partida en dues parts, degut a dues roques que hi ha al mig i que serveix de divisió de la platja, havent-hi en el racó sud el port esportiu. De fet, encara que sembli impossible, per l’afany de fer port a qualsevol racó, doncs, és l’únic enclavament nàutic del municipi de Lloret de Mar.

 

CALA MORISCA

Hi ha coses que valen la pena, pel que fa a quan cal caminar una mica més del compte. La Cala Morisca  és un lloc d’aquest que val la pena fer el seu complicat accés.

Es una cala poc visitada, tranquil·la, agradable de còdols i amb una aigua cristal·lina de bon veure, ... i a més, .... al·leluia, des de la platja no es divisa cap edificació, sembla que no pugui ésser, però sí, ... així és.  També és un racó que apart de tranquil, la varietat de còdols, roca i fons marí, inviten a fer petites immersions, quasi a pulmó lliure o millor, amb els estris que es coneix com a esnòrquel.

 

PLATJA DEL LLORELL

Aquest racó té un aire de plata del Carib, com popularment és coneix, tot i que manté l’aire típic mediterrani amb els seus olors i colors. La cala té una àmplia platja amb diferents tipus de serveis pels banyistes, ja sigui pel que fa a lloguers de diferents equipaments nàutics, com els relatius a aplacar la set o la gana, passant pels equipaments com dutxes i llocs de salvament.

La imatge negativa és com sempre la presència d’edificacions, dissortadament massa propers i presents en espais on no hi hauria d’haver cap altre símbol que la pròpia vegetació.

 

CALA FIGUERA

La Cala Figuera és una petita cala situada entre la platja del Llorell molt més gran i la cala d’en Carles que s’hi connecta a través d’un petit camí. Es un espai nudista i d’un entorn molt agradable envoltat d’un frondosa vegetació.


CALA D'EN CARLES

Sortosament com altres cales, la Cala d’en Carles es respira tranquil·litat, verdor i amb un tipus de sorra lleugerament gruixuda, fet que ajuda a tenir una aigua neta i molt clara. Això permet veure el fons marí i per tant, la incitació a practicar l’esnòrquel. Té una llargada d’un 125 metres i dona un aspecte d’amplitud pel visitants.

 

CALA LLEVADÓ

També coneguda com a Cala Llevador, és un espai tranquil sense equipaments i d’una llargada de 60 metres, en voltada per una frondosa pineda. L’accés a la cala és per la zona del Càmping Cala Llevadó, a través d’un camí que s’inicia al costa de l’entrada al càmping.

 

 

 
Blanes Lloret de Mar Tossa de Mar

 

 

 

 
  ELS FARS MARÍTIMS
Seguretat marítima

Far de Palamós

Quan fa set o vuit mil anys es van iniciar les primeres navegacions per la Mediterrània per part dels pobles neolítics, aquestes no passaven d’ésser temptatives properes a la costa, en període d’estiu i sempre de dia.

Però amb l’evolució dels pobles i la necessitat d’establir comunicació i relacions mercantils entre la gent que vivia a l’entorn mediterrani, el mar era una medi ideal per establir-hi un mitjà de transport.

Els fenicis i els grecs en van ésser un primer exemple de la necessitat de millora la navegació en general, tant pel que fa a les tècniques nàutiques com a la construcció naval.

La creixent necessitat de comunicació i el d’establir lligams comercials, actuava com una embranzida perquè millorés tot els transport marítim en tots els seus sentits.

Far de S'Arenella, Port de la Selva
Far de S’Arenella (Port de la Selva)

Un dels aspectes més importants, era poder aprofitar tot el dia i no, únicament les hores diürnes, és per això que no únicament calia millorar la navegació nocturna pel que fa a les pròpies tècniques nàutiques, sinó que calia disposar d’un aliat que avisés als vaixells de la proximitat de la costa i dels perills que suposava la seva navegació propera, sobre tot quan la mar presentava aspectes de poca amabilitat.

Aquest aliats pel navegants van ésser els fars. Instal·lacions d’ajuda visual que avisaven al navegant que la ruta que emprava era la correcta i a més, de l’existència de la costa a poques milles de la seva posició.

Alguns d’aquest fars, foren veritables llegendes, com el d’Alexandria; altres de grans proporcions, com la Torre de Hèrcules a La Corunya o fars medievals transformats com el de Cotlliure, en campanar de l’església parroquial.

"The light at the edge of the World" un film rodat al Cap de Creus i que fou traduit segons els països com "El Faro del fin del Mundo" i en altres "La Luz del fin del Mundo"

La Costa Brava com és obvi, per les seves característiques i situació ha estat una costa que de temps immemorials ha comptat amb aquest tipus d’ajut al navegant, des de les primitives fogueres, passant pels de petroli, elèctrics i alguns d’ells ajudats per energia solar o eòlica.

O també han estat escenaris de pel·lícules com “La luz del fin del mundo” rodada a l’any 1971 a Cap de Creus amb protagonistes de la talla de Kirk Douglas i Yul Brynner.

En total la costa bravenca disposa de nou fars i de tres balises en tot el seu litoral que son:

Far de S’Arenella (Port de la Selva)
Far del Cap de Creus (Cadaqués)
Far del Cap de Nans (Cadaqués)
Far de Roses (Roses)
Far de Les Medes (Torroella de Montgrí)
Far de Sant Sebastià (Palafrugell)
Balisa de les Formigues(Palafrugell)
Far de la Llosa (Palamós)
Far de Palamós (Palamós)
Balisa de Palamós (Palamós)
Balisa de Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols)
Far de Tossa (Tossa de Mar)

Far del Cap de Creus
Far del Cap de Creus

Seguiran en un futur el fars mantenint aquest paper tant important pels mariners, o passaran a la història com moltes de les tècniques, objectes i vaixells que han solcat la mar durant segles ? Avui, la navegació està farcida de noves tècniques i aparells com la mateixa navegació per satèl·lit que facilita amb precisió la posició d’un punt, sigui aquest fix o mòbil.

El sistema de navegació NAVSTAR-GPS, conegut més popularment com GPS n’és un exemple. Són 24 satèl·lits que giren a l’entorn de la terra a uns 20.000 km d’alçada, en sis orbites i que són de gran ajuda per a navegació marítima i terrestre.

FARS DE LA COSTA BRAVA I COSTA VERMELLA
Joan Ramon Solanes
Editorial Art-3,Figueres, 1988
Faros del Mundo
Fars Catalans - Port de Barcelona
Els Fars de Catalunya
Los Faros de Cataluña
 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal