contacte  -  mapa web
 
Baix Empordà
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Baix Empordà
Begur
Calella de Palafrugell
Calonge
L'Estartit
Llafranc
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Pals
Platja d'Aro
S'Agaró
Sant Antoni de Calonge
Sant Feliu de Guïxols
Santa Cristina d'Aro
Tamariu
Torroella de Montgrí
INFO COMARCAL
Diari de Girona, Baix Empordà
Revista del Baix Empordà
Institut d'Estudis del Baix Empordà
LES ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva
 

Platja d'Aro

CALA LA CONCA

Tan punt s’acaba el camí de ronda que ve de S’Agaró, s’arriba a una ampla i còmoda cala que sempre ha estat molt visitada per la seva facilitat en arribar-hi, per bellesa del seu entorn i per la claredat de les seves aigües. La Conca o Sa Conca com també és coneix, és una platja de sorra fina, agradable amb unes aigües molt clares i poc profundes, ideal doncs per a famílies amb infants.

Tan punt s’acaba el camí de ronda que ve de S’Agaró, s’arriba a una ampla i còmoda cala que sempre ha estat molt visitada per la seva facilitat en arribar-hi, per bellesa del seu entorn i per la claredat de les seves aigües. La Conca o Sa Conca com també és coneix, és una platja de sorra fina, agradable amb unes aigües molt clares i poc profundes, ideal doncs per a famílies amb infants.

La cala està envoltada d’una àmplia zona de pins, sobre tot per la part sud on hi ha la Punta Prima, petit cap entre la pròpia cala i el port de Platja d’Aro i, on des de la part més alta es pot veure l’extensa platja principal de la població.

Cala Sa Conca Cala Sa Conca Cala Sa Conca
Cala la Conca
Cala la Conca
 
Cala la Conca

Des d'aquest punt es pot reflexionar sobre la poca imaginació i falta de criteri i desgavell urbanístic, que va permetre la construcció de llords blocs de formigó a tocar la sorra, per comptes d’haver fet els edificis més endins i construir en tot el litoral urbà un ample i agradable passeig, que hauria donat a Platja d’Aro un valor afegit i accentuat prestigi urbanístic.

L’accés actual a la Cala és el mateix que anys anteriors, la diferencia que abans era un camí que des de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Platja d’Aro arribava fins a la cala i avui està urbanitzat per la zona portuària.

El que sí manté des de antigament, fet sempre d’agrair, es la impossibilitat d’arribar-hi en cotxe per la part portuària, sinó que cal fer un tram caminant. Un exercici saludable pels visitants i l’entorn que els acull.

 

LA VALL D'ARO

A principis del segle XX el paratge on avui hi ha Platja d’Aro no era més que un petit barri mariner sense cap importància i uns quans masos disseminats, entre el litoral marítim i la capital del municipi que era Castell d’Aro. També cal esmentar que era la zona menys segura del municipi degut a la seva facilitat per ésser envaïda des del mar pel que fa a l’època de les incursions de pirates que patien les nostres costes.

Per aquesta causa, les poques masies disseminades existents en el paratge era de grans dimensions i proveïdes d’elements defensius  i de fortificació per tal de fer front als atacs i perills que provenien del mar.

Les més destacades (Mas Pouplana, Mas Eroles, Mas Sicars, Can Bas o Mas Xai entre d’altres) es remunten al segle XVI, però cal esperar fins el segle XVII i propers per arribar a situacions importants d’explotació dels boscos pel que fa al suro. Fins aleshores l’economia tradicional havia esta l’agrària en el sector planer de la vall i una part dedicada a la ramaderia. Tots aquest sectors, a partir dels anys seixanta van quedar clarament superat per un nou i viu sector, el turisme.

La Vall d’Aro estava referida a l’any 898 com la “Vallis Aracae”, posteriorment a l’any 914 apareix amb el nom de “Valle Arace” i en el 1016 com a “Valle Arazi”. En els seus orígens era una batllia reial, però ja en el segle XIX va passar ésser un municipi independent ja que a més es va separar de Santa Cristina d’Aro.

La Vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la que pertany, el Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que arriben al mar i la serra de Sant Grau o també coneguda com Serra de Cadiretes. La llera més important de la vall és el riu Ridaura, que neix en la mateixa Serra de Cadiretes i desemboca directament al mar després d'un recorregut de 20 km. Altres elements hidrogràfics són la riera de Treumal i la de Fanals, que també vessant directament al mar.

 

CASTELL D'ARO

El poble de Castell d’Aro es troba situat en un puig de 42 metres tenint com a veïns naturals els contraforts de les Gavarres i la vall on discorre el Ridaura. En el nucli antic destaca sobre tot el castell medieval i l’església formant conjuntament amb les cases de l’entorn un nucli agradable de visitar, amb presència d’elements arquitectònics dels segles XV al XVIII.

El castell conegut com Castell de Benedormiens, fou de fet els orígens de la població des de l’any 1041 que de fet era un estament de defensa i custodia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, pel que feia als atacs procedents sobre tot del mar. A partir del segle XII el castell se’l va nomenar com a “Castri de Aredo” i a partir d’aquí es va anar deriven el nom de Castell d’Aro.

Castell d'Aro Castell d'Aro Castell d'Aro
Façana de l'església i castell
Nucli antic de Castell d'Aro
 
Creu de terme

Actualment el castell està en part restaurant, essent de propietat municipal fent-se servir com a casa de cultura i sala d’exposicions. A l’any 1995 tot el nucli antic fou declarat com Bé Cultural d’Interès Cultural per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest conjunt arquitectònic cal també fer esment a l’església del segle XI d’estil gòtic tardà amb una façana barroca, d’una sola gran nau amb capelles laterals i un campanar de torre de base quadrada amb arcades de mig punt i coberta de tipus de pinacle.

El museu de la Nina, el mercat medieval o el pessebre vivent per les dates de Nadal, són alguns dels atractius més destacats de la població.

 

MUSEU DE LA NINA

En el Museu de la Nina hi ha exposades més de 400 nines. El museu va néixer gràcies a la donació de Fina Teixidor, tot i que actualment també acull la col.lecció privada de Neus Borrell, una gran coneixadora de la nina antiga i complements.

Museu de la Nina

Museu de la Nina

Museu de la Nina

Vista exterior del museu
Interior del museu
 
Detall d'una nina

El museu està situat en el conjunt històric-monumental de Castell d'Aro, que fou declarat bé cultural d´Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya a l'any 1995. El museu fou inaugurat a l'any 1997.

+ Informació: Tel. 972.817.179 - www.giromus.cat

 

FANALS D'AMUNT

Com el seu nom indica Fenals d’Amunt és troba a l’interior del municipi tocant el terme de Calonge. Fou el primitiu nucli composat per masos dispersos molts d’ells actualment abandonats, amb un petit nucli a l'entorn de l'església de Santa Maria.

La seva ubicació s’explica arran de resguarda els seus habitants del perills dels enemics, principalment dels procedents del mar, com el pirates, musulmans i normands, però amb l’avantatge de tenir una esplèndida i ampla visió de tota la badia.

En aquest paratges i durant el segle XIV una part de la família empordanesa dels Llavià hi tenien possessions i residència. La prova més evident és la làpida testamentària de Geralda de Llavià, esposa de Bernat de Llavià que hi morí el 4 de novembre de 1338, i que fou enterrada en el monestir de Sant Feliu de Guíxols, en una època en que l’abat n'era Fra Ramon de Llavià, parent de Geralda.

L'edifici religiós més emblemàtic de l'època era l’església de Santa Maria de Fenals, situada a prop del Puig del Monjo. Actualment està abandonada des de fa molts anys, però es troba en perfecte estat donada la seva rehabilitació.

Es un edifici d’estil romànic del segle XI, d’una sola nau i una absis semicircular on hi ha una decoració llombarda de tres arcuacions, i que fou nomenat per primer cop a l’any 969 quan el rei Lotari va reconèixer a l’abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols i de les seves possessions, entre les que hi havia el paratge “Fenalis” i la “Ecclesia Sancte Marie”. L’església que va substituir aquesta del segle XI es va construir en el segle XVIII, però en el veïnat de Fenals d’Aro, més a prop del mar i de més fàcil accés.

 

FANALS D'ARO (Santa Maria de Fanals i Santa Maria de Platja d'Aro)

Diu la tradició que el veïnat de Fanals d’Amunt va ésser abandonat pels pocs habitants que van quedar després de la pesta i, es van traslladar cap a la plana, on van fundar el nou Fanals de Baix o el que és coneix millor com, Fanals d’Aro.

Era un nucli petit i les masies que es van construir o existien al seu entorn, van ésser diferents de les existents a la muntanya degut als perills de les ràtzies procedents del mar, i per tant van fer necessari la construcció de torres de defensa al costat de les edificació pageses.

Santa Maria de Fanals Santa Maria de Fanals

Santa Maria de Fanals

Santa Maria de Fanals
Santa Maria de Fanals
 
Santa Maria de Fanals

En el nucli nou es va fer necessari la construcció d’una nova església que substituís a la de Santa Maria de Fanals d’Amunt. Per tant, a l’any 1443 es dona el tret de sortida per a la construcció de la nova església, que no es té la certesa que les obres comencessin el mateix any.

Santa Maria de Platja d'Aro Santa Maria de Platja d'Aro

Santa Maria de Platja d'Aro

Església parroquial de Santa María
Església parroquial de Santa María
 
Interior de l'església de Santa María

L'altre església, que és la de Santa Maria de Platja d'Aro, és l’actual parròquia de Platja d’Aro, on es conserva en el seu porxo, un valuós element testimonial que és la làpida testamentària de Geralda de Llavià, i que havia estat a l’antiga església de Santa Maria de Fanals d’Amunt.

 

PLATJA D'ARO

L’antic veïnat de Fanals d’Aro, ha esdevingut amb el pas dels anys, però només dels dels anys 60 tot un símbol turístic de la Costa Brava. Sembla que a partir de l’any 1920 el veïnat de Fanals d’Aro i per tant, del paratge que avui coneixem com Platja d’Aro va comença a rebre gran quantitat de visitants en època estival , fins el punt que el mateix Ajuntament ja es proposava la ordenació del territori o al menys d’una petita part i de la construcció d’un accés còmode a la platja.

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Avda.del Castell d'Aro
Monument a Europa
 
Pavelló i Palau de congressos


Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Parc de la Plaça d'Europa
Mil.lenari de Catalunya
 
Ajuntament de Castell-Platja d'Aro

De tota manera, picabaralles i rivalitats entre Castell d’Aro i Fanals d’Aro, no van permetre que el veïnat proper a la platja gaudis d’electricitat fins 1930, concretament el dia de la Festa Major, que fou quan va ésser inaugurada la nova il·luminació feta per l’empresa Cooperativa de Fluido Eléctrico, S.A. creada a l’any 1921 a Barcelona i que seria la precursora de la coneguda empresa Hidroelèctrica de Catalunya (HECSA). El pressupost es va fixar en 8000 pessetes de l’època (48 €), avui una quantitat irrisòria, però important si la situem en aquell temps que un salari a una indústria estava entre 30/40 pessetes a la setmana (0,18/0,24 €/setmana). Anys abans (1924) el que sí disposava Fanals d’Aro i Castell d’Aro era de telèfon, un per cada poble per allò de les discriminacions.

A partir de 1939 quan va acaba la Guerra Civil, és quan es va anar animant més la presència del turisme no ben bé a Fanals d’Aro ja que era un lloc d’estiueig de famílies benestants i del país i per tant amb un creixement molt lent, sinó que hi havia poblacions com Sant Feliu de Guíxols, S’Agaró i Tossa de Mar, que sí començaven a rebre més visitant. Els dos primers de famílies amb alt poder adquisitiu i en el tercer cas també, però amb l’afegit de rebre una bona quantitat d’artistes, sobre tot pintors.

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Avda de S'Agaró
Plaça del Dr. Josep Trueta
 
Passeig marítim

Ja iniciada la dècada dels seixanta és quan en realitat comença el boom turístic al veïnat de Fanals d’Aro, que ja començaria a ésser conegut com Platja d’Aro, com un nom possiblement més turístic que el primer. En aquesta mateixa dècada, a l’any 1962, Castell d’Aro deixa d’ésser la capital del municipi, passant el govern municipal a Platja d’Aro.

Lligat a l’arribada dels primers turistes neix els primer establiments hotelers: Can Japet i l’Hotel Costa Brava. De fet el primer ja feia molts anys, des de 1866 que era l’hostal del veïnat on hi feien aturada els carros i tartanes de pas cap a Girona o Palamós. L’hotel Costa Brava, va començà a l’any 1929, primer com a restaurant i més tard, ja com establiment hoteler a partir de l’any 1941.

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja principal
Edificis passeig marítim i platja principal
 
Terrasses àsseig marítim i platja principal

De fet el desgavell urbanístic i els “monstres” arran de platja foren producte del boom caòtic i desordenat del turisme de masses i, principalment per la incompetent, pèrfida actuació i permissivitat dels estaments oficials de l’època, que podent haver fet un urbanisme intel·ligent i ordenat, no van tenir ni el més mínim sentit comú quan es va permetre l’edificació arran de la sorra de la platja, privant que avui Platja d’Aro tingués un passeig digne i esplendorós com podent tenir altres poblacions, on el màxim exponent mediterrani possiblement sigui la ciutat de Niça, amb la seva majestuosa “Promenade des Anglais”, però amb una platja, sorra i aigua que ni de bon troç és la que hi ha a la nostra costa.

De fet aquesta idea de mala gestió urbanística no va existir sempre. Sembla que els inicis de la urbanització de davant de la platja es van fer en base a crear una espècie de ciutat jardí, respectant les pinedes i facilitar els accessos de manera còmode. La urbanització promoguda per Josep Bas, va fer possible la construcció de les primeres cases d’estiueig, respectant bona part de la pineda, i que avui encara es poden veure moltes d’aquestes cases que conserven arbres a dins de la propietat.

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Platja d'Aro

Plaça Major
El Cavall Bernat
 
Punta d'en Ramis

Amb els anys, aquest blocs repulsius d’obra barata cauran o els tiraran, esperem que les autoritats del futur, esmenin aquesta postal que tan mal fa als ulls, i donin a Platja d’Aro un majestuós i agradable passeig,  que es el que es mereix aquesta població per la seva importància turística en el marc de la Costa Brava.

Malgrat la caòtica urbanització de la zona litoral, sortosament Platja d’Aro ha sabut posteriorment corregir molts d’aquestes errades i la zona més interior disposa d’espais i equipaments més dignes i agradables. L’oferta de Platja d’Aro és amplíssima: restaurants, hotels, botigues, espais de lleure, discoteques, bars, cinemes entre molts altres serveis municipals ja sigui per residents o visitants, fan que Platja d’Aro sigui un indret on no hi ha cabuda en el seu diccionari, la paraula: avorriment.

 

 

 

 


Escut de Tossa de Mar

Escut

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
10.589 Habitants (font: idescat)
CASTELL D'ARO (Municat - 2013)
1.918 Habitants
PLATJA D'ARO (Municat - 2013)
7.476 Habitants
S'AGARÓ (Municat - 2013)
1.371 Habitants
GENTILICI (Castell d'Aro)
Castellarenc - Castellarenca
GENTILICI (Platja d'Aro)
Platjarenc - Platjarenca
GENTILICI (S'Agaró)
inexistent
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
21,8 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
486 Hab/Km2
COMARCA
Baix Empordà
PARTIT JUDICIAL
Sant Feliu de Guíxols
DEMARCACIÓ ELECTORAL
La Bisbal d'Empordà
CODI POSTAL (Castell d'Aro)
17.249
CODI POSTAL (Platja d'Aro)
17.250
CODI POSTAL (S'Agaró)
17.248
MERCAT SETMANAL
Divendres
   
COORDENADES GPS (Castell d'Aro)
Latitud N 41.814593º - Longitud E 3.032197º
COORDENADES GPS (Platja d'Aro)
Latitud N 41.817682º - Longitud E 3.067109º
COORDENADES GPS (S'Agaró)
Latitud N 41.795341º - Longitud E 3.054427º
ALTITUD (Castell d'Aro)
22 metres
ALTITUD (Platja d'Aro)
7 metres
ALTITUD (S'Agaró)
26 metres
CIUTAT AGERMANADA
   
FESTA MAJOR DE CASTELL D'ARO
8 de Setembre
FESTA DEL CARNAVAL
Dijous Gras
   
WEB AJUNTAMENT
WEB DE TURISME

 

Facebook
Twitter
El temps a Platja d'Aro
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

PLATJA D'ARO, Barreda Masó, Pere. Girona, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1996
ELS MILLORS RACONS DE LA COSTA BRAVA, Raval Edicions SLU Pòrtic, Barcelona, 2010

Internet Internet
 
Nits de Jazz
Línia Verda
Biciregistre
Pessebre Vivent de Castell d'Aro

Colla Carnavalesca Vas Dat
Aro Cultural i Esportiva
Arxivers del Baix Empordà
Associació Pau Casals

Canals de ràdio i TV local
 
TV Costa Brava
Costa Brava Digital
Xtra FM - Costa Brava

Ràdio Platja d'Aro
Empordà TV

Publicacions Revistes, Publicacions i Premsa local
  Gavarres
Mapes Plànols i Mapes
  Castell d'Aro - Platja d'Aro
 
  SHORTS STIRLING MK.I
15th Squadron

21 de Novembre de 1942

Platja d’Aro, tres anys i nou mesos d’acabada la Guerra Civil; dissabte 21 de novembre de 1942, a les 1:15 de la matinada. La ment dels seus habitants anava deixatant i diluint a poc a poc les pors i el pànic de la situació que feia quasi quatre anys enrere, els tenia intimidats de la possible presència dels bombarders italians procedents de Les Illes o dels creues “Baleares” i “Canarias” que havia atemorit el litoral gironí.

En aquest marc que en dificultat s’allunyava, de sobte un exorbitant soroll procedent del mar arribava a la costa, que després d’una estrident trompada, es va fer el silenci. De ben segur més d’un, va reviure els moment bèl·lics viscut.

No, sortosament no havien retrocedit en el temps, tot i que Europa estava sota el domini del III Reich. Simplement un bombarder britànic de la RAF (Royal Air Force) havia hagut de fer un aterratge d’emergència després d’hores d’incertesa i amb la impossibilitat de retornar a la base de Bourn a Cambrigeshire, des d’on havia sortit feia unes set hores, per tal de bombardejar la fàbrica FIAT de Torí (Itàlia) en aquell moment fàbrica d’armament bèl·lic.

Museu de Duxford
Museu de Duxford (Cambridgeshire)
© Arxiu fotogràfic: acdg.cat

Els set tripulants del bombarder, comandats pel capità Michael Wyatt van sortir il·lesos de l’accidentat aterratge. Hores més tard eren detingut per la Guardia Civil i traslladats a Barcelona per ésser interrogats.

Posteriorment van està retinguts en el Balneari Alhama de la població aragonesa d’Alhama de Aragón a uns 30 Km. de Calatayud i a poc més de 100 Km. de Saragossa.

El dia 15 de febrer de 1943 els set tripulants van ésser repatriats, mentre que les restes de l’avió van ésser recollides i portades al “Parque Eventual de Cataluña” que era la guarnició militar que hi havia a l’aeròdrom de Sabadell en els anys de la postguerra i que va ésser desmilitaritzat a finals dels anys 40.

Royal Ait Force
Bombarder Stirling de la RAF

Van ésser varis els casos d’avions que intervenien en la II Guerra Mundial i es van veure obligats a fer aterratges d’emergència a les comarques gironines.

L’altre cas més conegut és el de l’avió caça Beaufighter de la USAAF (United States of America Air Force) que es va estavellà a Llanars (Ripollès) el 27 de juliol de 1944, però en aquest cas amb més infortuni que els britànics de Platja d’Aro, ja que van morí els dos pilots americans.

Combat Aircrafts
Aeronaus internades a Espanya durant la II Guerra Mundial
Hotel Balneario Alhama de Aragón
Cavall Bernat   EL CAVALL BERNAT



 

No tenim coneixement de cap altre població de la Costa Brava que un a pedra o un monòlit sigui un referent o una insígnia de la seva població, tal com passa a Plata d’Aro amb el monòlit conegut com Cavall Bernat.

El Cavall Bernat és per Platja d’Aro tota una llegenda, sense llegenda, és a dir no es té constància de que en el seu entorn i simbologia s’hi fessin festes o qualsevol tipus d’acte per tal d’afavorir o demanar qualsevol benaurança.

Des de fa molts anys, el Cavall Bernat ha anat agafant protagonisme en la promoció turística de la vila ja sigui a través de cartells, postals, portades de discs, logos, escuts o plaques de cava.

Dos discs on hi figura el Cavall Bernat

Hi diferents versions sobre l’origen d’aquest nom. Segons el filòleg català Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997), sosté que cavall Bernat, és una alteració de “Carall Baranat”, expressió relacionada penya-segat.

Altes opinions sostenen que deriva de la paraula, “Carall (membre viril) Bernat” en referència a la seva forma fàl·lica (de “fal·lus”, símbol de l’orgue masculí). El nom Bernat, no se sap la raó per la qual acompanya al primer mot.

De Cavalls Bernats, no únicament hi ha el de Platja d’Aro. En altres indrets de Catalunya existeixen formes similars com a Montserrat, a les Illes Medes i en el cap de Norfeu, en el Parc Natural del Cap de Creus.

Cavall Bernat
Cavall Bernat (vista nord)

El nom de Cavall Bernat ha estat utilitzat per a donar nom a hotels, restaurants o carrers entre d’altres, però n’hi ha un de popular, el conjunt musical “Cavall Bernat”.

Està relacionat en dos qüestions interessants; la primera que el seu repertori són havaneres, i per tant una temàtica on el mar, la seva gent i els seus amors, conjuntats amb els ambients entrenyables com les tavernes, en són els protagonistes.

L'altre perquè va ésser fundat a Platja d’Aro l’any 1965 per Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, Cantàbria, 1918 – Barcelona, 2004), autor entre d’altres de la més populars entre totes les havaneres popular, “El meu avi” (1968).

Carnaval de Platja d'Aro
©
Eudald Picas
 
EL CARNAVAL DE PLATJA D'ARO



Amb els anys, el carnaval de Platja d’Aro s’ha anat posicionant com un dels més animats, concorreguts i esplendorosos de les comarques gironines.

Una festa que dura varis dies on l’escenari principal és el carrer, arribant la seva culminació arriba amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses, amb una nombrosa participació de gent disfressada en la mateix rua i gran quantitat de gent tant residents com visitants, que especialment visiten en aquestes diades Platja d'Aro, per a gaudir d'un ambient alegre i de gresca.

Carnaval de Platja d'Aro
Cartell de l'edició 2014
Cartell de l'edició 2015
Cartell de l'edició 2016

Les festes i els carrousels de Platja d'Aro van començar a l’any 1977 de forma modesta i de clara arrel popular.

Després de persistència i desig de mantenir aquesta tradició, mica en mica s’ha anat consolidant, ja no com uns dels carnavals i festes de carnestoltes més coneguts i concorreguts de les comarques gironines, sinó que s’ha fet un lloc de prestigi i reconeixement com altres que tenen lloc en diferents indrets de la geografia catalana.

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: gener 2016 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Webs ACDG - Avís legal